Alaquàs
| Alaquàs | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Torrent | |||
| Ubicació: | 39°27′30″N 0°27′46″O | |||
| • Altitut: | 42 msnm | |||
| Superfície: | 3,9 km² | |||
| Població: | 29.537 hab. (INE 2022) | |||
| • Densitat: | 7.557,44 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alaquaser/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46970 | |||
| Festes majors: | Principis de setembre | |||
| Alcalde: | Antonio Saura Martín (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial d'Alaquàs | |||
Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
GeografiaEditar
Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de L'Horta Sur. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya i finalment a l'est en el de Chirivella.
HistòriaEditar
Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el sigle XV als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.
EtimologiaEditar
El nom d'Alaquàs és d'orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, els arcs o les arcades i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del Barranc de Torrent. Com una séquia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.
DemografiaEditar
Conta en 29.537 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.
| Evolució demogràfica d'Alaquàs[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | ||||||||||
| Població | 1.846 | 2.062 | 2.370 | 2.672 | 2.765 | 3.276 | 3.753 | 4.332 | 8.116 | 19.639 | |||||||||
| 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2017 | 2018 | 2022 | ||||||||||||
| Població | 23.550 | 24.107 | 26.939 | 30.104 | 30.177 | 29.474 | 29.341 | 29.537 | |||||||||||
Estructura socioeconòmicaEditar
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses són de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.
La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.
EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.
Monuments i llocs d'interésEditar
Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en l'any 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat són l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.
FestesEditar
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua , en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs , més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el més de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.
En primavera en honor a Sant Francesc de Paula se celebra la Festa del Porrat ; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que són repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
PolíticaEditar
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Albert Taberner | PCE |
| 1983 - 1987 | Francisco Tàrrega | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Francisco Tàrrega | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Adrià Hernandez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Adrià Hernandez | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jorge Alarte Gorbe | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jorge Alarte Gorbe/Elvira García Campos | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Elvira García Campos | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Elvira García Campos | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Antonio Saura Martín | PSPV-PSOE |
| 2023 | Antonio Saura Martín | PSPV-PSOE |
Ciutats agermanadesEditar
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament d'Alaquàs
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alaquàs
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alaquàs.- Web del Castell d'Alaquàs
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |