Anar al contingut

Teda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En el friso de l'Altar de Zeus de Pérgamo (Berlín), es conjectura que la deesa que lluita darrere de Heli és Tea.[1]

En la mitologia grega, Teda[2], Tia o Teya (en grec antic: Θεία, Theía;[3] «divina»), era considerada com la titánide d'a on procedix tota la llum,[4] i descrita en menor freqüència com Etra (Αἴθρα, Aíthra, que sugerix la forma femenina de «éter», ‘cel lluminós’).[5] Cornuto diu que Tea és la causant de la visió.[6] Els himnes homéricos oferixen ademés atres dos noms per a la deesa, que també nos parlen dels seus atributs divins: Eurifaesa (Εὐρυφάεσσα Eurypháessa, «d'àmplia lluentor»)[7] i provablement també Icnea (Ιχναίη, Ichnaíe, alguna cosa aixina com «rastrejadora o observadora»);[8] en esta advocacó Tea era una deesa profetisa del temple oracular de Ftía, de la mateixa manera que les seues atres germanes intervenien en atres oràculs, especialment Temis.[9]

Tea és una de les titánides, i per lo tant filla d'Urà i Gea.[10] Segons la Teogonía Tea es va entregar a l'amor del seu germà Hiperión, deu "de les altures", i ella li va parir a les lumbreras dels cels: «a l'alt Heli, la lluenta Selene i Eos que allumena a tots els sers de la terra i els immortals deus que habiten el vast cel».[11] Tea sembla ací una deesa de la lluentor en particular i de la glòria en general, pero l'alusió de Píndaro ad ella com «Tea de molts noms»[12] és reveladora, puix sugerix l'assimilació no solament de deeses mares similars ad ella, com Febe i Leto, sino potser també de deeses mares més universals com Rea i Cibeles. Despuix de la Titanomaquia es va marchar a viure en el palau de Heli, ubicat en les corrents del riu Oceà, a on espera cada nit al seu fill, que viaja en una enorme copa d'or.[13] A Heli li'l sol descriure com un deu que tot ho veu, traça atribuïda implícitament a Tea.[14]

Píndaro elogia a Tea en el seu 5.ª oda ístmica:

Mare del Sol, Tea de molts noms, per tu els hòmens honren l'or per damunt de tot lo demés; i a per el valor que els otorgues, oh reina, els barcos s'enfronten en la mar i recuas de cavalls uncidos fan maravelles en carreres de veloços girs.

Els antics grecs creïen que els ulls emetien un raig de llum invisible, molt semblat a una llàntia, que permetia vore tot lo que tocava. Per lo tant, Tea, com a mare de la vista (thea), va anar també la mare del sol, la lluna i l'amanecer, que emeten llum pròpia. Uns atres, per extensió, la creuen una deesa de la vista o que dotava a l'or, l'argent i les gemas en la seua lluentor i valor intrínsec.[15]

Diodoro, parlant de les llegendes dels atlants, diu que Tea era coneguda com Basilea («reina»). Esta era la major dels seus germans i molt destacada en prudència i en inteligència, crie a tots els seus germans proporcionant-los en comú el carinyo d'una mare; i, per tant, va ser cridada Gran Mare. Despuix de la marcha del seu pare, en el consentiment de les gents i dels seus germans, va heretar la realea, encara que era verge i inclús no volia casar-se en ningú a causa de la seua extremada prudència. Pero despuix, per a deixar fills hereus de la seua realea, es va casar en Hiperión, un dels seus germans, en el qual estava més afectuosamente unida. Despuix de nàixer-li dos fills, Heli i Selene, admirats també per la seua bellea i la seua prudència, afirmen que els seus germans, envejant-li la seua bella descende ncia i tement que Hiperión no atraguera cap a sí la realea, varen portar a terme una acció totalment impía. Despuix de fer una conjura, varen degollar a Hiperión i varen ofegar a Heli, que era un chiquet en edat, llançant-ho al riu Erídano. Selene, veent lo que ocorria, es va suïcidar tirant-se de la teulada. Basilea, despuix de vore açò en somis, es va tornar loca i va terminar desapareixent.[16]


Atres usos de Tea

El paper mitològic de Tea com a mare de la lluna va bastar per a nomenar aixina a un hipotètic planeta cridat Tea, que, d'acort en la teoria del gran impacte, va colisionar en la Terra, provocant la creació de la lluna.


Vore també


Notes

  1. ↑ M.M. Honan, Guide to the Pergamon Museum, Berlin 1904, etcétera.
  2. ↑
  3. ↑ En latín: Thēa o Thīa
  4. ↑ Catulo 66. 44.
  5. ↑ Higino: prefaci de las Fábulas
  6. ↑ Cornuto: Repaso de las tradiciones teológicas de los griegos, 30. El nombre de Tea (Theía) está relacionado etimológicamente con théa («visión, vista»).
  7. ↑ Himno homérico 31 a Helios
  8. ↑ Himno homérico 3 a Apolo Delio 89 ss. Nótese que Icnea aparece como epíteto de Temis en Estrabón: Geografía IX 5. 15
  9. ↑ Ovidi: Las Metamorfosis I 318
  10. ↑ Hesíodo: Teogonía 135
  11. ↑ Hesíodo: Teogonía 371-374
  12. ↑ Píndaro: Ístmicas V 1
  13. ↑ Estesícoro, fr. S17 (traducido por Campbell, en Greek Lyric Volume III)
  14. ↑ Odisea XII, 375
  15. ↑ Daly, Kathleen N.; Rengel, Marian (1992). Greek and Roman Mythology, A to Z. Chelsea House Publishers. ISBN 978-1-60413-412-4.
  16. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca histórica III 57, 1-8

Enllaços externs