Anar al contingut

Pilot (nàutica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pilot (nàutica)
Erro al crear miniatura:
Pàgina del rumb a on el pilot Francisco Albo descriu la primera navegació europea pel estret de Magallanes i la costa de Chile.
El pilot Pêro de Alenquer representat en el Monument als Descobriments, de Lisboa, Portugal.

Un pilot, en nàutica i en sentit ampli, és un oficial de la marina mercant, responsable de la navegació d'un buc. També designa a l'oficial immediat del capità a bordo d'un buc mercant i al que dirigix un barco en alta mar, orientant-se per les estreles, denominant-se en este cas, pilot d'altura. En sentit estricte, el terme "pilot" pot designar una categoria específica de la carrera d'oficial.

En la navegació en els països de la península ibèrica i també en atres països europeus dels sigles XV a el XVII, els pilots eren hòmens la tasca dels quals i responsabilitat consistia en dur el barco en el seu tripulació, passagers i càrrega al destí previst. En el passat, l'escalafó immediatament inferior era el segon pilot.

Per extensió, el terme "pilot" va passar a aplicar-se també a l'aviació i l'automovilisme, designant als responsables de la conducció d'avions i automòvils.

Història

[editar | editar còdic]

Sobretot entre l'últim quarto de el XV i 1522, data en que es va cobrir la primera circumnavegació de la terra per l'expedició escomençada per Magallanes i finalisada per Elcano, es va cobrir la primera edat d'or de les exploracions geogràfiques en un context global. Li va seguir una etapa de predomini dels imperis d'espanyol i Portugués, en una etapa de colonisació, despuix dels descobriments, a la que duria una primera globalisació[1] i posteriorment la participació d'atres estats que varen dominar les mars.

Tot açò no haguera segut possible sense l'experiència i estudis dels pilots en l'art de navegar. La Corona espanyola designava als pilots majors entre els navegants més experts en capacitat de circunnavegar el globo terráqueo, traçar rutes marítimes i elaborar mapes per a incorporar-los al padró real. Ells eren els encarregats de preparar i mamprendre les expedicions per a la Casa de la Contractació d'Índies.[2]

En estes expedicions, els pilots podien valdre's dels portulanos per a navegar per les mars ya conegudes, la brúixola, l'astrolabio que li permetia establir la latitut i el compàs per a fixar cada dia la posició dels navío en les seues cartes de navegació. En estes observacions era capaç de fixar els rumbos i estimar la velocitat en funció dels vents i les corrents marines.[3] De nit, el pilot podia guiar-se, en condicions favorables, per les estreles.

Els pilots en els barcos posseïen una cambra pròpia en popa, solament per baix de la que disponia el capità o comandant del navío, que ocupava la cambra principal.[4]

Pilots espanyols dels sigles XV i XVI

[editar | editar còdic]

Alguns dels pilots al servici de la Corona espanyola:

Pilots portuguesos dels sigles XV i XVI

[editar | editar còdic]

Alguns dels pilots al servici de la Corona portuguesa:

  • Pêro de Alenquer, pilote d'una de les naus de Bartolomeu Dias en el seu viage al voltant del cap de Bona Esperança en 1487/1488 i explorador de la costa africana.
  • João de Lisboa, pilot que va participar en viages d'exploració a les costes suramericanes i en vàries expedicions a l'Índia. Va escriure un breu tractat sobre la construcció i l'us de brúixoles, titulat Tractat dona agulha de marejar.
  • João de Coimbra pilot que va viure durant els sigles XV i XVI. Va formar part de la flota de Vasc dona Gama durant el descobriment de la ruta marítima a l'Índia.

Cartes nàutiques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cartes nàutiques.

Una de les obligacions d'un pilot naval és la de mantindre actualisades les seues cartes nàutiques. Una carta nàutica, o simplement "carta", és una representació gràfica d'una regió marítima junt a les regions costeres adjacents. Depenent de la llínea del temps a considerar, quant més actual, més possibilitats, la carta, pot mostrar, en funció de la seua escala, la profunditat de l'aigua i l'altura de la terra, les característiques naturals del llit marí, els detalls de la costa, els perills per a la navegació, l'ubicació de les ajudes naturals i artificials per a la navegació, informació sobre mareas i corrents marines, detalls locals del camp magnètic de la Terra o estructures artificials com a ports, edificis i ponts. Hui dia, la cartografia nàutica no solament adopta la forma de cartes impreses en paper sino especialment, cartes de navegació electròniques, ajudades per sistemes especialisats satelitales.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Manuel Lucena Giraldo (2013). L'era de les exploracions, National Geographic, pp. 14. ISBN 978-84-473-7620-9.
  2. (2008).«La Casa de la Contractació en l'Alcasser de Sevilla (1503-1717)».Bolletí de la Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres..36
    141-176.Consultat el 4 de giner de 2020.
  3. Guillermo Herbes del Castell. Amèrica Hispànica (1492-1898), Madrit: Marcial Pons, Edicions de història, pp. 40. ISBN 978-84-15817-28-4.
  4. Manuel Lucena Giraldo (2013). L'era de les exploracions, Madrit: National Geographic, pp. 34-35. ISBN 978-84-473-7620-9.
  5. «Grecs en l'expedició de Magallanes-Elcano».Consultat el 4 de giner de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]