Coche
El coche[1], també conegut com auto, coche o carro en alguns països, és un vehícul motorissat en rodes utilisat per al transport. Està compost per diverses parts, com a motor, chassis, tipo de carrosseria i sistemes de direcció, fres i suspensió. La majoria de les definicions de «automòvil» fan referència als vehículs que circulen principalment per les carreteres, en capacitat d'una a huit persones. Conten en quatre neumàtics i transporten principalment a passagers,[2] abans que mercaderies.
Al final del XX, els automòvils varen ser adquirint vàries funcions a favor de la comoditat i seguritat dels passagers, com la bossa d'aire, sistema d'alarma antirrobo, aire acondicionat, elevalunas elèctrics, GPS, cambra, sensors d'estacionament, sistema d'entreteniment com el sistema d'àudio tàctil, entre uns atres.
En l'actualitat, encara la majoria dels automòvils estan equipats en un motor de combustió interna, encara que cada volta guanyen més mercat els híbrits i elèctrics, com a intent de mitigació davant la producció de gasos d'efecte hivernàcul.
Etimologia
El terme «automòvil» (del grec αὐτο "un mateixa", i del llatí mobĭlis "que es mou") s'utilisa per antonomàsia per a referir-se als automòvils de turisme.[3] En una definició más general, se refiere a un vehículo autopropulsado destinado al transporte de personas o mercancías sin necesidad de carriles.[3]
Història
Parts principals en vehículs automòvils
- Estructura: carrosseria, chassis, bastidor.
- Neumàtic o llanda.
- Volant de direcció.
- Motor o grup de la planta motriu: motor, embrague, transmissió.
- Palanca de canvis
- Frens
- Direcció
- Suspensió
- Sistemes auxiliars de seguritat i confort:
En les primeres décades del sigle XXI es va generalisar l'incorporació dels sistemes alvançats d'assistència a la conducció (ADAS, per les seues sigles en anglés), un conjunt de tecnologies que utilisen sensors, cambres i radars per a millorar la seguritat del conductor, dels passagers i d'atres usuaris de la via, com a peatons i ciclistes. Entre ells es troben el frenat automàtic d'emergència, el sistema de manteniment de carril, el control de travessia adaptativa, l'advertència de somnolència del conductor i el reconeiximent de senyals de tràfic. Inicialment s'oferien com a equipament opcional en els models de gama alta, pero en el temps es varen estendre als vehículs de gama d'entrada.[4] En l'Unió Europea, el Reglament (UE) 2019/2144, aplicable des del 6 de juliol de 2022, va establir l'obligatorietat de varis d'estos sistemes en l'homologació dels vehículs nous.[5]
- Portes
- Sistemes elèctrics
- Sistemes del bloc del motor
Orde de massa en vehículs automòvils
- Tara: massa del vehícul en la seua dotació completa d'aigua, combustible, lubrificant, refaccions i accessoris, sense passagers ni càrrega.
- Massa en orde de marcha: tara + chòfer de 75 kg (165 libras).
- Massa en càrrega: massa efectiva del vehícul.
- Massa màxima autorisada: M. M. A. La massa màxima permesa per al vehícul en vies públiques.
- Massa màxima tècnicament admissible: La massa màxima per a l'utilisació del vehícul basada en la seua construcció segons especificacions del fabricant.
- Massa remolcable màxima autorisada: massa màxima autorisada en via pública per a un remolc o semirremolque.
- Massa per eix: la que gravita sobre el sol transmesa per la totalitat de les rodes acoplades a un eix en cada u dels casos anteriorment descrits.
Classificació de vehículs automòvils
Segons el reglament d'homologació n.º 13

"L": Vehículs de menys de 4 rodes:
- L<sub>1</sub>: Cilindrada menor a 50 cm³ (3.1 pulgadas cúbicas) i que la seua velocitat és inferior a 50 km/h (31 mph) en dos rodes.
- L<sub>2</sub>: Cilindrada menor a 50 cm³ (3.1 pulgadas cúbicas) i la velocitat de la qual és inferior a 50 km/h (31 mph) en tres rodes.
- L<sub>3</sub>: Cilindrada major a 50 cm³ (3.1 pulgadas cúbicas) i la velocitat de la qual és major a 50 km/h (31 mph) en dos rodes.
- L<sub>4</sub>: Cilindrada major a 50 cm³ (3.1 pulgadas cúbicas) i la velocitat de la qual és superior a 50 km/h (31 mph) en tres rodes asimètriques.
- L<sub>5</sub>: Massa màxima autorisada (M. M. A.) menor que 1 tonelada (2205 libra) i velocitat major que 50 km/h (31 mph) en tres rodes asimètriques.
"M": Vehículs destinats al transport de persones:
- M: Vehículs de 4 o 3 rodes que la seua M. M. A. siga inferior a 1 tonelada (2205 libra).
- M<sub>1</sub>: Vehículs en una capacitat igual o inferior a 9 places.
- M<sub>2</sub>: Vehículs en una capacitat major a 9 places i una M. M. A. inferior a 5 toneladas (11023 libras).
- M<sub>3</sub>: Vehículs en una capacitat major a 9 places i una M. M. A. superior a 5 toneladas (11023 libras).
"N": Vehículs destinats al transport de mercaderies:
- N: Vehículs de 4 o 3 rodes que la seua M. M. A. siga inferior a 1 tonelada (2205 libra).
- N<sub>1</sub>: Vehículs que la seua M. M. A. siga inferior a 3.5 toneladas (7716 libras).
- N<sub>2</sub>: Vehículs que la seua M. M. A. siga inferior a 12 toneladas (26455 libras)
- N<sub>3</sub>: Vehículs que la seua M. M. A. siga superior a 12 toneladas (26455 libras).
"O": Remolcs i semirremolques:
- O<sub>1</sub>: Remolcs i semirremolques que la seua M. M. A. siga inferior a 750 kg (1653 libras).
- O<sub>2</sub>: Remolcs i semirremolques que la seua M. M. A. siga de 750 a 3500 kg (1653 a 7716 libras).
- O<sub>3</sub>: Remolcs i semirremolques que la seua M. M. A. siga de 3.5 a 10 toneladas (7716 a 22046 libras).
- O<sub>4</sub>: Remolcs i semirremolques que la seua M. M. A. siga superior a 10 toneladas (22046 libras).
Método de propulsió
Els automòvils s'impulsen per mig de diferents tipos de motors, tals com:
- De vapor: Varen ser els primers motors amprats en màquines automòvils. El seu principi de funcionament es basa en cremar un combustible per a calfar aigua dins d'una caldera, que va anar inicialment per mig de llenya o carbó per damunt del punt d'ebullició, generant aixina una elevada pressió en el seu interior. Quan s'alcança determinat nivell de pressió el vapor és conduït, per mig de vàlvules, a un sistema de cilindres que transforma l'energia del vapor en moviment alternatiu, que a la seua volta és transmés a les rodes. L'ús més habitual d'estos motors va ser en els ferrocarrils.
- De combustió interna: El combustible reacciona en un comburente, normalment l'oxigen de l'aire, produint-se una combustió dins dels cilindres. Per mig de dita reacció exotèrmica, part de l'energia del combustible és lliberada en forma d'energia tèrmica que, per mig d'un procés termodinàmic, es transforma parcialment en energia mecànica. En automoció, els motors més utilisats són els motors de combustió interna, especialment els alternatius Otto i diésel, encara que també s'utilisen els rotatius tipo Wankel o turbines de reacció.
- Elèctric: Consumixen electricitat que se sol suministrar per mig de bateries que admeten varis cicles de càrrega i descàrrega. Durant la descàrrega, l'energia interna dels reactius és transformada parcialment en energia elèctrica. Este procés es realisa per mig d'una reacció química de reducció-oxidació, donant lloc a l'oxidació en el terminal negatiu, que actua com ànodo; i la reducció en el terminal positiu, que actua com càtodo. L'energia elèctrica obtinguda és transformada pel motor elèctric en energia mecànica. Durant la càrrega, es proporciona energia elèctrica a la bateria per a que aumente la seua energia interna i la reacció reversible d'oxidació-reducció es realisa en sentit opost al de la descàrrega, donant lloc a la reducció en el terminal negatiu, que actua de com a càtodo i l'oxidació en el terminal positiu que actua com a ànodo.
Combustibles
- Artícul principal → Gasohol.


Actualment, els combustibles més utilisats per a accionar els motors dels automòvils són alguns productes derivats del petròleu i del gas natural, com la gasolina, el diésel, gas licuado del petròleu, com el butà i propà, o gas natural comprimit. Fòra de l'àmbit dels turismes, s'utilisen atres combustibles per a l'accionament de vehículs d'atres mijos de transport, com el fueloil en alguns barcos o el queroseno en les turbines del transport aéreu.
En alguns països també s'utilisen biocombustibles com el bioetanol o el biodiésel. Els principals productors de bioetanol són Estats Units i Brasil, seguits de llunt per l'Unió Europea, China i Canadà,[6] generalment a partir de la fermentació del sucre de productes agrícoles com el dacsa, canya de sucre, remolacha o cereals com el blat o l'ordi. El biodiésel és produït principalment per l'Unió Europea i els Estats Units,[7][8] en la seua major part a partir de l'esterificació i transesterificació d'olis de plantes oleaginosas, usats o sense usar, com el girasol, la palma o la soya.
Existix debat sobre la viabilitat energètica d'estos combustibles i cuestionaments per l'efecte que tenen en competir en la disponibilitat de terres per al cultiu d'aliments.[9][10] No obstant, tant l'impacte sobre l'ambient com l'efecte sobre el preu i disponibilitat dels aliments depenen del tipo de insumo que s'utilise per a produir el biocombustible.[11][12][13][14] En el cas del bioetanol, quan és produït a partir de dacsa es considera que els seus impactes són significatius i el seu eficiència energètica és menor, mentres que la producció d'etanol en Brasil a partir de canya de sucre és considerada sostenible.[11][12][13][15][16] No obstant també existix biodiésel obtingut d'olis vegetals usats i rebujats ya per a alimentació que no tindrien impacte negatiu algun en el mig ambient.
Accionament elèctric

Encara que fa molts anys que s'utilisen els vehículs elèctrics en diferents àmbits del sector industrial, ha segut recentment, sobretot per qüestions polítiques, que s'han començat a produir en série turismes en motor elèctric. Si be l'autonomia d'estos vehículs és molt llimitada per la poca càrrega elèctrica almacenable en les bateries per unitat de massa, en un futur eixa capacitat podria aumentar-se.[18]
La propulsió elèctrica té la principal desventaja en el seu pes, curta autonomia i excessiu temps de recarrega (per les bateries); com a ventages, tenen la variació contínua de velocitat, senzillea, ya que no requerix embrague ni caixa de engranes; i recuperabilidad de l'energia en frenar.
Els coches elèctrics no produïxen contaminació atmosfèrica ni contaminació acústica en el lloc d'ús.
Accionament híbrit
Atres sistemes de propulsió

Una atra forma d'energia per a l'automòvil és l'hidrogen, que no és una font d'energia primària, sino un vector energètic, puix per a la seua obtenció és necessari consumir energia. La combinació de l'hidrogen en l'oxigen deixa com a únic residu vapor d'aigua. Hi ha dos métodos per a aprofitar l'hidrogen: un per mig d'un motor de combustió interna i un atre per mig de pila de combustible, una tecnologia actualment cara i en ple procés de desenroll. L'hidrogen normalment s'obté a partir d'hidrocarburs per mig del procediment de reformat en vapor. Podria obtindre's per mig d'electròlisis de l'aigua, pero no sol fer-se puix és un procediment que consumix més energia de la que despuix aporta.
També existixen motors experimentals que funcionen en aire comprimit. La compressió de l'aire deu ser generada prèviament en un atre motor, per lo que es consumix més energia en la generació de la que es recupera despuix i no són pràctics.
Referències
- ↑
- ↑ «automobile» (en en). merriam-webster (2026-08-13). Consultat el 2026-08-16.
- ↑ 3,0 3,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ «Sistemas avanzados de ayuda a la conducción (ADAS)» (2023-04-24). Archivat des de l'original, el 2023-04-25. Consultat el 29 de septiembre de 2026.
- ↑ «Reglamento (UE) 2019/2144 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de noviembre de 2019». Archivat des de l'original, el 2023-10-31. Consultat el 29 de septiembre de 2026.
- ↑ «Statistics: Annual World Ethanol Production by Country» (en anglés). Archivat des de l'original, el 2010-03-25. Consultat el 22 de junio de 2009.
- ↑ «Biocombustibles: una promesa y algunos riesgos» (PDF). Archivat des de l'original, el 2011-05-11.
- ↑ «World Development Report 2008: Agriculture for Development» (en en) (2007-10-19). Archivat des de l'original, el 2014-03-01. Consultat el 22 de juny de 2009.
- ↑ (29 de febrer de 2008).«Use of U.S. Croplands for Biofuels Increases Greenhouse Gases Through Emissions from Land-Use Change».Science.319(5867): 1238-1240.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1151861.Consultat el 9 de mayo de 2008.(en anglés) Enlace irrecuperable.
- ↑ Fargione, Joseph; Hill, Jason; Tilman, David; Polasky, Stephen(29 de febrer de 2008).«Land Clearing and the Biofuel Carbon Debt».Science.Associació Nortamericana per a l'Alvanç de la Ciència.319(5867): 1235-1238.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1152747.Consultat el 6 d'agost de 2008.(en anglés)
- ↑ 11,0 11,1 Mitchell, Donald (juliol de 2008). «Policy Research Working Paper: A note on Rising Food Crisis» (en anglés) (PDF). Archivat des de l'original, el 2008-12-11. Consultat el 29 de juliol de 2008.
- ↑ 12,0 12,1 «Another Inconvenient Truth» (en anglés) (PDF) (28 de junio de 2008). Archivat des de l'original, el 19 de agosto de 2008. Consultat el 6 de agosto de 2008. «Oxfam Briefing Paper 114»
- ↑ 13,0 13,1 (26 de junio de 2008).«Biofuels in Brazil: Lean, green and not mean».The Economist.Consultat el 30 de julio de 2008.(en anglés) Enlace irrecuperable.
- ↑ Macedo, Isaias; Lima Verde Leal, Manoel Regis; Azevedo Ramos da Silva, João Eduardo (Marzo de 2004). «Assessment of greenhouse gas emissions in the production and use of fuel ethanol in Brazil» (en anglés). Secretariat of the Environment, Gobierno del estado de São Paulo. Archivat des de l'original, el 28 de mayo de 2008. Consultat el 9 de mayo de 2008.
- ↑ Duailibi, Julia(28 de abril de 2008).«Ele é o falso vilão».Veja.São Paulo, Brasil:Consultat el 29 de julio de 2008.(en pt)«Acusado de reduzir a oferta de comida no planeta, o etanol brasileiro estimula o plantio de alimentos»
- ↑ Tachinardi, Maria Helena (13 de junio de 2008). «Por que o Brasil não agarra logo essa chance» (en pt). Época pàg. 73. Brasil: Grupo Globo. Archivat des de l'original, el 2011-07-19. Consultat el 6 de agosto de 2008.
- ↑ Antonio (ed.): «El Tesla Model 3 ya es el coche eléctrico más vendido de la historia» (2020-05-11). Archivat des de l'original, el 2020-05-17.
- ↑ «La industria automovilística se resiente del cambio eléctrico» (2019-02-07). Archivat des de l'original, el 2019-02-07. Consultat el 21 de febrer de 2019.