Sedaví

Plaça de Jaume I

Sedaví és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia

El seu terme és estret, allargat i pla, i està cobert per sediments de l'época quaternària en procés de rebliment en l'extrem oriental, el qual està ocupat hui dia per arrossars pròxims a l'Albufera.

L'altitut mija es manté per baix dels 10 metros sobre el nivell del mar. Té un clima mediterràneu típic, en temperatures miges que oscilen entre els 10º i els 25º.

Història

Iglésia de la Mare de Deu del Roser, en Sedaví.

Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms seda i vi, pero la teoria més verosímil és que el topònim és àrap: Beniçidavi, degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252. En l'any 1239, despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei Jaume I a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.

A primeries del sigle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en l'any 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, en 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni en Josep Anselm Olginat de Mèdici, en l'any 1594, en lo que el senyoriu fon heretat pel fill d'este matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinage permaneix fins a l'abolició dels senyorius.

En l'any 1739, el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any 1750 que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 10.344 habitants. El botànic Antoni Josep Cavanilles aporta la sifra de 185 veïns en l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitan sigle XIX, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.

Evolució demogràfica
1900	1920	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2008	2011	2015	2018	2021	2022
1.827	2.009	2.767	2.987	3.544	5.450	8.213	8.069	8.353	8.991	9.750	10.186	10.180	10.245	10.344	10.180

Economia

La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'arròs, va patir en el sigle XX una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada en el ram del moble i la fusta. No existixen cultius de secà i els cultius de regadiu se repartixen entre l'arròs, el taronger, la dacsa i les hortalices, que són els que més extensió ocupen. La ganaderia només està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de llet.

L'indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'aument de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realisa en chicotets tallers d'orige artesanal i familiar, ampliats a empreses miges en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més de donar eixida als productes en el mercat espanyol.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Sedaví (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

Alcaldes

Des de l'any 2019 l'alcalde de Sedaví és Josep Francesc Cabanes Alonso del PSPV-PSOE.

Monuments

• El centre històric tradicional de Sedaví està declarat Bé Immoble de Rellevància Local.
• Iglésia de la mare de Déu del Roser.

Festes i celebracions

Les festes populars i patronals de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del més de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i deportives, com ara una competició de fútbol, a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Atres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organisades pels clavaris.

Sedaví celebra també les festes falleres que culminen el 19 de març.

Fills ilustres

• Adela Pla Pastor (Sedaví 1938-2005).

Socialista històrica, se va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política. En l'any 1979 va ser la primera dòna en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonòmic, que presidia el socialiste José Luis Albiñana.

En l'any 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per Valéncia en les Corts Generals. Allí va viure fins a l'any 1993, durant quatre legislatures, sent una atra vegada la primera dòna diputada per Valéncia durant les dos primeres llegislatures. En el seu treball en el grup socialiste en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assunts Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de l'any 1982 i fins a l'any 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ya que en l'assamblea d'eixe consell va ser la primera dòna que va formar part de la delegació de les Corts. Ademés, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades en Mèxic, Sydney i Nairobi.

Dins de l'eixecutiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993. Va ser nomenada juge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort en l'any 2005. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

• Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, 1951). És un dels escritors valencians actuals més reconeguts i que més ven.

• Vicent Ruiz Monrabal (Sedaví, 1936). Advocat i polític, va ser un dels fundadors d'UDPV, diputat a les eleccions de 1979 i croniste oficial de Sedaví.
• Francisco Ángel Blanco Nieto "Latino Blanco" (Córdova, 1966) és un músic de jazz, director i cofundador de Sedajazz.
• David Pastor (Sedaví, 1974) és un músic trompetiste de jazz.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Sedaví
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Sedaví
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sedaví.