Unió Democràtica del País Valencià
Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) | |
---|---|
President | |
Líder | Vicent Miquel i Diego |
Portaveu | |
Fundació | 1962 |
Dissolució | 1977 |
Sèu | Valéncia |
Ideologia política | democratacristiana i pancatalanista |
Afiliació internacional | |
Partits que la componen | |
Web |
Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) fon un partit polític l'àmbit d'actuació del qual era la Comunitat Valenciana, d'ideologia democratacristiana i pancatalanista, i que actualment es definix com una associació inspirada en el personalisme comunitari, que té com a objecte impulsar iniciatives i realisar activitats que servixquen per a transformar la vida cultural, cívica i política del País Valencià.
Va nàixer en la clandestinitat en l'any 1962 a raïl dels contactes que varen tindre en l'Universitat de Valéncia membres de plataformes catalanistes diverses reunits en l'Aula Ausias March, com Vicent Miquel, Rafael Ninyoles, Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Serna i Màrius Viadel, la majoria d'ells d'orientació democratacristiana. Tenia uns 50 militants, entre els dirigents més destacats es trobaven Vicent Ruiz Monrabal, Vicent Diego, Francesc Fayos i Empar Escrivà. Van rebre el recolzament d'antics membres no sols de la Dreta Regional Valenciana (com Joaquín Maldonado, José Duato Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escrivà), sino també d'Acció Valenciana, com Robert Moròder.
Les reunions fundacionals es varen celebrar en maig de l'any 1964, junt en en el primer Congrés, i va firmar un pacte de colaboració en Unió Democràtica de Catalunya en maig de 1965. En colaboració en militants comunistes, va participar en la campanya contra el referèndum franquiste de 1968. També va mantindre alguns contactes en el Partit Socialiste Valencià. En març de l'any 1973 va assistir a les Primeres Jornades de la Equip Democratacristià de l'Estat Espanyol (EDCEE) en l'abadia de Montserrat, ingressant en l'Equip en novembre de dit any.
En 1974 i 1976 va celebrar el seu segon i tercer congrés respectivament. Cap al fi del franquisme, la UDPV va formar part de les diferents agrupacions anti-franquistes valencianes com la Taula Democràtica del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tart, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
En les eleccions generals de 1977 es va presentar com a part de la candidatura del Equip de la Democràcia Cristiana, el qual, si be va obtindre millors resultats que en el conjunt d'Espanya, a soles va obtindre 48.463 vots (2,6%) en la Comunitat Valenciana i cap representació, lo que va supondre la seua extinció com a partit.
Un sector del partit, encapçalat per Vicent Ruiz Monrabal s'integrà en la UCD en octubre de 1977, en tant que atres militants acabaren en el Partit Nacionalista del País Valencià. Actualment sobreviu com a associació i no com partit polític.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Benito Sanz i Miquel Nadal, Tradició i modernitat en el valencianisme, Edicions Tres i Quatre, Valéncia, 1996.
- Joan Martí i Lluís B. Prats, L'Alternativa nacionalista al País Valencià durant la Transició.
- Partits i conformació d'èlits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià, Institut de Ciencies Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Unió Democràtica del País Valencià.