Diferència entre les revisions de "Albal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 74: Llínea 74:
 
La seua economia se basa principalment en l'agricultura ([[arròs]], [[taronja|taronges]], [[Mandarina|mandarines]], [[hortaliça|hortalices]]), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
 
La seua economia se basa principalment en l'agricultura ([[arròs]], [[taronja|taronges]], [[Mandarina|mandarines]], [[hortaliça|hortalices]]), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
  
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció.
+
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.
A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.
+
 
El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc.
+
A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.
En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.
+
 
 +
El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.
 +
 
 +
En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==

Revisió de 11:25 21 jul 2022

Albal
Localització d'Albal respecte del País Valencià.png Escut d'Albal.svg
Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°23′53″N 0°24′50″O
Altitut: 15 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 16,646 hab. (2021)
Densitat: 2195,13 hab./km²
Gentilici: Albalenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 4670
Festes majors: 3 de febrer i 26 de juliol
Alcalde: Ramon Marí Vila (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial d'Albal


Torre àrap d'Albal

Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera

El clima mediterràneu en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

Localitats llimítrofs

Albal llimita en les següents localitats: Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.

Història

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de l'época, que rebé el nom de Alboayal i que, en l'any 1238, el rei Jaume I d'Aragó dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 Agustín Zacarés Vila UV
1991 - 1995 Agustín Zacarés Vila UV
1995 - 1999 Agustín Zacarés Vila UV - Independents - Centristes
1999 - 2003 Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila Alternativa Comunitat Valenciana - PPCV
2003 - 2007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

La seua població era de 16,646 habitants en l'any 2021, encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental i d'Europa de l'est.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017 2021
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840 16.204 16,646

Economia

La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant en els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.

Monuments

Ermita de Santa Ana
  • Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
  • Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Torre àrap.

Festes

Les principals festes son:

  • Sant Blai . Se celebra el 3 de febrer.
  • Les Falles . En març.
  • Santa Ana. Té lloc el 26 de juliol.

Son típics en festes els fòcs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent