Diferència entre les revisions de "Edat Moderna en la Comunitat Valenciana"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles). | En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles). | ||
− | === | + | === Segle XV === |
− | [[Archiu: | + | [[Archiu:VALÈNCIA ÉS Llotja inside.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de València]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Segle d'Or valencià]] |
− | El [[ | + | El [[Regne de València]] va ser un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]]. |
− | |||
− | + | Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[borsa de valors]] de la història), durant el segle [[segle XIV|XIV]] el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el ''[[Segle d'or valencià]]''. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, València era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la [[Universitat de València]]. | |
+ | |||
+ | En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I. | ||
=== Siglos XVI y XVII === | === Siglos XVI y XVII === |
Revisió de 17:02 29 maig 2015
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
En el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d'Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en 1479 els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'Amèrica) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
Segle XV
El Regne de València va ser un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la Corona d'Aragó durant els segles XV i XVI.
Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa (Sardenya, Sicília, Nàpols, etc.), i la creació de la Taula de Canvis (la primera borsa de valors de la història), durant el segle XIV el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el Segle d'or valencià. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el Renaiximent, en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, València era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa Aleixandre VI, d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la Universitat de València.
En l'entronisació del castellà Fernando de Trastámara com a rei d'Aragó en 1412, els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en 1479 de Isabel I de Castella, casada en Fernando I d'Aragó, en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.
Siglos XVI y XVII
La llegada al poder de Carlos I de España en 1518 dio lugar a importantes conflictos sociales como las revueltas de las Germanías de los gremios y agricultores valencianos contra diversos virreyes y lugartenientes.
Otro problema importante fue la drástica reducción demográfica, hasta un tercio de la población, como consecuencia de las diferentes expulsiones de judíos (en 1492) y moriscos (en 1609) del Reino, lo cual hizo que su economía entrase en una grave crisis debido, principalmente, a la falta de mano de obra barata que había con la población morisca valenciana (denominados "tagarins"), y a la fuga de capitales y activos acumulados por los sefarditas. Precisamente, el gran número de moriscos que había en el Reino de Valencia (con gran diferencia, era donde más había de toda España, con cerca de 110.000), su nula integración en la sociedad y la ayuda que procuraban a los piratas berberiscos, que estuvieron asolando las costas valencianas hasta bien entrado el siglo XVII, fue una de las causas que originaron el decreto de la expulsión de los moriscos, que se cumplió con gran severidad en toda España. El norte de la provincia de Alicante se quedó, a raíz de esto, prácticamente completamente despoblado.
Los efectos de las Germanías, la reducción demográfica tras las expulsiones de las minorías, los continuos ataques turco-argelinos contra la costa, y, en gran medida, la desviación de la economía mundial hacia el Atlántico en detrimento del comercio mediterráneo (a raíz del descubrimiento de América), fueron desdibujando el peso de la región valenciana en el conjunto de España. Por otro lado, en consononcia con el aumento del autoritarismo del resto de las monarquías europeas, se produjo todo lo largo de los siglos XVI y XVII un progresivo reforzamiento del poder real; así, las aristocráticas Cortes forales valencianas fueron por última vez convocadas en 1645.
En el plano cultural, destaca el aumento del prestigio del castellano, produciéndose desde principios del siglo XVI un abandono casi total del valenciano como lengua de cultura. Así, uno de los escritores valencianos más reconocidos de la Edad Moderna, Guillén de Castro, fue un gran dramaturgo en lengua castellana.
Siglo XVIII
A partir de 1680 tuvo lugar una revitalización de la economía valenciana. Sin embargo, fue parada por la Guerra de Sucesión Española que enfrentó a Felipe V de Borbón, ascendido al trono en 1701, con el archiduque Carlos de Austria, pretendiente también al trono español y cuyos partidarios se alzaron a su favor en 1705. El Reino de Valencia se pronunció mayoritariamente (salvo excepciones como Alicante, Jijona o Bañeres) a favor del pretendiente austriaco, por lo que la región fue escenario de numerosas operaciones militares: finalmente, tras la batalla de Almansa librada en 1707, Felipe V hizo efectivo su reinado sobre la región valenciana, favoreciendo a las ciudades y grupos sociales que se habían mantenido fieles. Siguiendo el modelo absolutista francés de Luis XIV, Felipe V desmanteló las estructuras del Reino de Valencia mediante los Decretos de Nueva Planta, integrándolas en un mismo modelo con las del reino de Castilla como, posteriormente, se realizó con las de los demás reinos de la Corona de Aragón. Las reformas borbónicas dividieron también el antiguo Reino de Valencia en trece gobernaciones o corregimientos: Morella, Peñíscola, Castellón, Valencia, Alcira, Cofrentes, Játiva, Montesa, Denia, Alcoy, Jijona, Alicante y Orihuela.
Durante el siglo XVIII la región mantuvo un crecimiento económico modesto pero constante, principalmente agrícola, extendiéndose la superficie de regadío (mediante la canalización de las aguas fluviales y la desecación de zonas pantanosas), roturándose zonas improductivas y abancalando las laderas de las montañas.
|