Diferència entre les revisions de "Estació del Nort (Valéncia)"

Revisió de 14:55 4 feb 2010

Archiu:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG

Construcció en 1915.

Archiu:Estacion del norte-.jpg

Frontera de la estació del Nort en 1918.

Archiu:Frontera de la estacio.jpg

Frontera de la estació del Nort, actualment.

La Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia

Història

Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, disenyada pel arquitecte Demetrio Ribes s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme valencià. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca la ornamentació del edifici, en ceràmiques vidriades, trencadís i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i brillor. Té un sense fí d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma de arc i guies que representen les vies del tren. Aiximateix, té una gran obertura longitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre rasc típic del Modernisme que s'aprecia en la estació és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

L'edifici

L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament este edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia se afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.

Per oposició a esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afegix la repetició constant de l'escut de la ciutat com remat de les marquesines, així com elements emblemàtics alusius a la companyia de camins i ferro del nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

Plans

Frontera.
Secció transversal.

Situació

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén al est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorrix el faç comú de llínies ferroviaries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del reicnte de la estació i atra (Plaça Espanya) a escasos minuts a peu de la estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i se baraixa la possibilitat de que el edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

Servicis ferroviaris

Distribució de les vies

Esta estació és el punt d'unió de dos línees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea La Encina-Valéncia (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea Valéncia-Tarragona (P.K. 0). També és capçalera de les línees ferroviàries Valéncia-Conca-Madrit i Valéncia-Chirivella-l'Alter, pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'AVE a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

Via	Trens i destins
1	Castelló de la PlanaMD-L7 Tortosa
2-3	Llarga distancia
4-5-6	Gandia / Plaja i Grau de Gandia, MD-L1 Rodalies Alacant/Múrcia, MD-L3 Albacete
7-8-9	Xàtiva / L'Alcúdia de Crespins / Moixent, MD-L4 Alcoy
21-22	Caudiel, MD-L6 Terol / Zaragoza-Delicias

Llarga Distancia

tipo de tren	<< destí	destí >>	observacions
Alaris	terminal	Madrit Chamartín
	Castelló de la Plana	Madrit Chamartín	1 tren diari en cada sentit
	Gandia	Madrit Chamartín	1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
	Oropesa	Madrit Chamartín	circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
	terminal	Barcelona Sants	1 tren diari en cada sentit
	Alacant-Terminal	Barcelona Sants	1 tren diari en cada sentit
Euromed	Alacant-Terminal	Barcelona Sants
Arco, García Lorca, (4 rames)	Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada	Barcelona Sants	les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
Talgo, Mare Nostrum	Cartagena	Montpellier
Talgo	Llorca-Sutullena	Barcelona Sants
Talgo	Múrcia del Carmen	Barcelona Sants
Trenhotel, Gibralfaro	Màlaga-María Zambrano, Granada	Barcelona Sants

Mija Distancia Renfe

Llínea	Destí	Material Mòvil
L-1	Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena	592 / 440R
L-3	Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real	440R / 470
L-4	Alcoy	592
L-6	Terol, Saragossa-Delicias, Huesca	592 / 594 (TRD)
L-7	L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França	440R / 470 / 447^[1]

Rodalies Valéncia

**Llínees de Rodalies Valéncia que presten servici en l'estació**
orige/destí	estació >	orige/destí	material mòvil
terminal	Alfafar-Benetússer, Sueca^[2]	Gandia, Plaja i Grau de Gandia	447 / Civia
terminal	Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes^[3]	Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent	447 / 440R
terminal	Valéncia-Cabanyal	Caudiel	592
terminal	Valéncia-Font de Sant Lluís, Valéncia-Cabanyal^[4]	Castelló de la Plana	447

Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants

MetroValencia

Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

**Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Xàtiva**
<< capçalera	< estació	Llínea	estació >	capçalera >>
Rafelbunyol	Colón		Àngel Guimerà	Aeroport
Marítim-Serrería	Colón		Àngel Guimerà	Aeroport

**Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Bailén**
<< capçalera	< estació	Llínea	estació >	capçalera >>
Marítim-Serrería	Colón		Jesús	Torrent Avinguda

**Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Plaça Espanya**
<< capçalera	< estació	Llínea	estació >	capçalera >>
Llíria	Àngel Guimerà		Jesús	Torrent Avinguda
Bétera	Àngel Guimerà		Jesús	Vilanova de Castelló

Autobusos EMT

Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.

5 Circular interior.
6 Torrefiel – Malilla.
7 Mislata – Fonteta de Sant Lluís.
8 Estació d'Autobusos – Malilla.
10 Benimaclet - Sant Marcelí.
14 Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
17 Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
15 Pinedo - Marqués de Sotelo.
19 La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
32 Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
35 Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
40 Universitats - Estació del Nort.
63 Noves Facultats – Xàtiva.
N1 Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
N7 Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

Metrobús (FGV) i atres

Aerobús
> El Perelló
> Aldaya - Bonaire
> Catarroja

Veja's també

Enllaços externs

Referències

↑ Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
↑ Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.
↑ Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.
↑ Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estación_del_Norte_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia ·

Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans

[1] Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival

[2] Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.

[3] Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.

[4] Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
-[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|Construcció en 1915.]]
+[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
-[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|Frontera de la estació del Nort en 1918.]]
+[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
-[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|Frontera de la estació del Nort, actualment.]]
 La '''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
 == Història ==
-Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
+Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
 L'obra, disenyada pel arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme valencià. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.