Diferència entre les revisions de "Alfara del Patriarca"

Última revisió del 16:26 12 ago 2023

Alfara del Patriarca

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Valéncia

• Comarca:

Horta Nort

• Partit judicial:

Moncada

Ubicació:

39°32′41″N 0°22′59″O

• Altitut:

35 msnm

Superfície:

2 km²

Població:

3.315 hab. (2022)

• Densitat:

1.674 hab./km²

Gentilici:

Alfarer/a

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

46115

Festes majors:

Segona decena d'agost

Alcalde:

Marisa Almodóvar Torres (PSPV-PSOE)

Pàgina web:

Web Oficial d'Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

El escàs terme municipal de dos km² està situat en l'Horta de Valéncia. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet que travessa el terme municipal de nort a sur a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de gota freda en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la Séquia Real de Moncada.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: Foyos, Moncada, Vinalesa i en las pedanies valencianes de Carpesa i Benifaraig.

Història[editar | editar còdic]

Restes de l'antic convent de Sant Dídac

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una alqueria musulmana. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per Jaume I d'Aragó en l'any 1249 a Ximén Pérez de la localitat aragonesa de Tarazona. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el sigle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i Burjassot a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el sigle XIX.

A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de Moncada des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les Guerres carlistes fon escenari d'incursions de les tropes del general Cabrera i de la partida de El Serrador.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Silvino Palau Roig	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Adrián Carsí Serra	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Fernando Brosell Esteban	PPCV
1991 - 1995	Fernando Brosell Esteban	PPCV
1995 - 1999	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2011 - 2015	Adrián Carsí Serra	PP
2015 - 2019	Llorenç Rodado Mora	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Llorenç Rodado Mora Marisa Almodóvar Torres	PSPV-PSOE
2023	Marisa Almodóvar Torres	PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 3.315 habitants en l'any 2022. El núcleu urbà se troba conurbat al de Moncada i este al de la pedania valenciana de Massarrojos formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2017	2022
1.342	1.575	1.810	2.230	2.272	2.349	2.508	2.777	2.851	2.818	2.683	2.801	2.858	3.348	3.315

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de regadiu destacant els tarongers i les llimeres, les creïlles, la dacsa i diverses hortalices.

No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Iglésia Parroquial. Edifici barroc edificat en l'any 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

Monuments Civils[editar | editar còdic]

Casa de la Sirena . És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

Castell-Palau de Cruïlles i plaça major

Palau de Cruilles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat Monument d'Interés Cultural.

Festes[editar | editar còdic]

Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a la Mare de Déu d'Agost, sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de carrer puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la festa grossa, en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Deu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

Accessos[editar | editar còdic]

La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de Valéncia és a través del camí de Moncada que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a 12 km de Valéncia. Igualment es pot arrivar en coche des de Vinalesa, per el camí del Calvari de Carpesa i per el nort des de Nàquera.

També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de Metro Valencia gràcies a les estacions de Moncada-Alfara o la de Seminari-CEU ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de Moncada estan a escassos metros d'Alfara.

Vore també[editar | editar còdic]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències[editar | editar còdic]

Ajuntament d'Alfara del Patriarca
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població d'Alfara del Patriarca
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfara del Patriarca.

Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox pobles
-|image_país = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]
+|image_país = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png|99px]]
-|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfara_del_Patriarca_respecte_de_l'Horta_Nort.png‎|160px]]
+|image_província = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png|160px]]
 |nom =  Alfara del Patriarca
-|image_escut = [[Image: Escudo_Alfara_Patriarca.gif‎|90px]]
+|image_escut = [[File:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg|80px]]
-|país = {{flagicon|Spain}} Espanya
+|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 |província = [[Província de Valéncia]]
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 2 km²
 |altitut = 35 msnm
-|població = 2.801 hab.
+|població = 3.315 hab. (2022)
-|densitat = 1.429 hab./km²
+|densitat = 1.674 hab./km²
 |gentilici = Alfarer/a
 |llengua = [[Valencià]]
 |còdic_postal = 46115
 |festes = Segona decena d'agost
-|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])
+|alcalde = Marisa Almodóvar Torres ([[PSPV-PSOE]])
-|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46025 Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
+|web = [https://www.alfaradelpatriarca.es/ Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
 |notes =
 }}
+'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
-'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
 == Geografia ==
-El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat|&nbsp;km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics son mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el casc urbà a una altitut de [[metro|35&nbsp;m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del casc urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Sequia Real de Moncada]].
+El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat|&nbsp;km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de [[metro|35&nbsp;m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Séquia Real de Moncada]].
 === Localitats llimítrofs ===
@@ Llínea 32: / Llínea 31: @@
 == Història ==
-Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el segle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el segle XIX.
+[[File:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]
-A nivell eclesiàstic l'església d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.
+Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].
+A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any [[1818]] quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.
 Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.
@@ Llínea 48: / Llínea 49: @@
     | Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
     | Partit_4 = [[PPCV]]
-    | Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]
+    | Alcalde_5 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
     | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
     | Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
@@ Llínea 56: / Llínea 57: @@
     | Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
     | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
+   | Alcalde_9 = Adrián Carsí Serra
+   | Partit_9 = [[PP]]
+   | Alcalde_10 = Llorenç Rodado Mora
+   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
+   | Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora
+Marisa Almodóvar Torres
+   | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
+   | Alcalde_12 = Marisa Almodóvar Torres
+   | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 }}
 == Demografia ==
-Conta en una població de 2.801 habitants en [[2005]]. El casc urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.
+Conta en una població de 3.315 habitants en l'any [[2022]]. El núcleu urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.
-{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+<center>
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+{| align="center" {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+|-
-![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]
+![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 |-
-| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858
+| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858 || align=center| 3.348 || align=center| 3.315
 |}
+</center>
 == Economia ==
-L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les llimeres, les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].
+L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les [[Llimera|llimeres]], les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].
-No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.
+No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de [[Misto|mistos]], materials de construcció o insecticides.
 == Monuments ==
 === Monuments religiosos ===
-*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.
+*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en l'any [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.
 === Monuments Civils ===
-*'''[[Casa de la Serena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
-*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que només queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del casc urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].
+*'''[[Palau Casa de la Sirena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
+[[File:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg|thumb|200 px|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]
+*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].
 == Festes ==
-Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.
+Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'[[agost]]. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen [[alfàbega|alfàbegues]] a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia [[21 d'agost]], fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el [[26 d'agost]], se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de [[1595]], el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en [[giner]], les [[falles]] en [[març]] i la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que es celebra el segon dumenge de [[maig]].
 == Accessos ==
-La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12&nbsp;km]] de [[Valéncia]].
+La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[quilómetro|12&nbsp;km]] de [[Valéncia]]. Igualment es pot arrivar en coche des de [[Vinalesa]], per el camí del Calvari de [[Carpesa]] i per el nort des de [[Nàquera]].
 També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.
+== Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+== Referències ==
+{{listaref}}
+* [http://www.alfaradelpatriarca.es/ Ajuntament d'Alfara del Patriarca]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara del Patriarca]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
+* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+{{Commonscat|Alfara del Patriarca}}
-== Referències ==
-{{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}
 {{Municipis de l'Horta Nort}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]