Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' Llengua Valenciana' a ' llengua valenciana')
 
(No es mostren 92 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
+
{{Biografia|
−
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. va nàixer en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i puja al Cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat.
+
| nom = Lluis Fullana i Mira
 +
| image = [[Image:Pare Fullana.jpg|300px|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Española]]
 +
| ocupació = Religiós i filòlec.
 +
| data_naix = [[5 de giner]] de [[1871]] 
 +
| lloc_naix = [[Benimarfull]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[21 de juny]] de [[1948]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]].
 
   
 
   
 
== Infància ==
 
== Infància ==
−
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels [[franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
 
  
−
== Ordenació Sacerdotal ==
+
Lluís Fullana naixqué en la població valenciana de  [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoyà]]) el [[5 de giner]] de l'any [[1871]].
−
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Ordre dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc després és traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudia els cursos de Teologia. En [[1876]] va rebre la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
+
 
 +
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
 +
 
 +
== Ordenació sacerdotal ==
 +
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix fon traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En l'any [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
  
 
== Catedràtic ==
 
== Catedràtic ==
−
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- va ser el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] va ser professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús va ser requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
+
 
 +
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
 +
 
 +
El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
 +
 
 +
{{Cita|A proposta del Sr. D. [[Teodor Llorente]] s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de [[1918]] es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.|[[Benjamin Agulló]] ([[Valéncia Hui]], 04/03/2008)}}
  
 
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1928]].
 
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1928]].
  
−
La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' va tocar fi en este món el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], a l'edat de 77 anys.
+
La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' tocà fi en este món i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], als setantasset anys d'edat.
  
 
== Acadèmic de la R.A.E. ==
 
== Acadèmic de la R.A.E. ==
−
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], es mana ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.
+
[[Archiu:LluisFullanaacademic.jpg|thumb|300px|Acadèmics de la R.A.E.]]
  
−
El silló representatiu de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la [[Real Acadèmia Espanyola]], del dia [[10 de març]] de [[1927]], van ser triats els nous acadèmics, conforme al citat [[Real Decret]] del [[26 de novembre]] de [[1926]], quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].  
+
{{Cita|''Por Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas vivas peninsulares, entre ellas a la valenciana, que se la considera como autóctona.''
  
−
La presa oficial de possessió es va celebrar el [[11 de novembre]] de [[1928]]. El [[Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola]], de [[decembre]] de [[1928]], en "Acuerdos y noticias", va deixar constància de l'acte:
+
''El artículo 1º del referido Decreto dice así: "La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence."''
  
−
{{cita|"Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el [[11 de Noviembre]], presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma".}}  
+
''Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martínez Ruiz, (Azorín), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D. Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano''. (''Las Provincias'', Nº. 18957,12.12.1926).|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}}  
  
−
{{cita|"Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante".}}
+
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.  
  
−
{{cita|"Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos".}}
+
El lloc representatiu de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la [[Real Acadèmia Espanyola]], del dia [[10 de març]] de [[1927]], foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit [[Real Decret]] del [[26 de novembre]] de [[1926]], sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].  
  
−
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'[[Ontinyent]]. La [[província franciscana]] va celebrar en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de [[Valéncia]], [[Ontinyent]] i en uns atres.
+
La presa oficial de possessió es celebrà l'[[11 de novembre]] de [[1928]]. El [[Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola]], de [[decembre]] de l'any [[1928]], en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:
  
−
Entre unes atres entitats culturals de [[Valéncia]], "[[Lo Rat Penat]]" va celebrar una solemne velà, l'any [[1929]], en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la [[Real Acadèmia Espanyola]].
+
{{cita|''Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el [[11 de novembre|11 de noviembre]], presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma.''}}
  
−
Una volta establit en [[Madrit]], l'any [[1934]], el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
+
{{cita|''Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante.''}}
 +
 
 +
{{cita|''Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[Josep Alemany i Bolufer|José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.''}}
 +
 
 +
Entre atres coses, [[Josep Alemany i Bolufer|Josep Alemany]], digué lo següent:
 +
 
 +
{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}
 +
 
 +
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'[[Ontinyent]]. La [[província franciscana]] celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de [[Valéncia]], [[Ontinyent]] i en uns atres.
 +
 
 +
Entre unes atres entitats culturals de [[Valéncia]], "[[Lo Rat Penat]]" celebrà una solemne velada, en l'any [[1929]], en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la [[Real Acadèmia Espanyola]].
 +
 
 +
Una volta establit en [[Madrit]], en l'any [[1934]], el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
 +
 
 +
== Les Bases d'ortografia valenciana ==
 +
[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]
 +
 
 +
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
 +
 
 +
El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en [[Madrit]], el sol representant de la llengua valenciana, des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
 +
 
 +
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."
 +
 
 +
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:
 +
 
 +
{{Cita|Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles}}
 +
 
 +
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de [[1932]], una ''Ortografia Valenciana'', en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.
 +
 
 +
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
−
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
+
[[Archiu:Compendigrama.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
−
*[[1907]]. Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
 
−
*[[1908]]. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
+
Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:
−
*[[1909]]. Estudi sobre Filologia Valenciana.
+
 
−
*[[1914]]. Normes ortogràfiques.
+
* [[1903]]. ''Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua''.
−
*[[1915]]. Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* [[1906]]. ''Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]]''.
−
*[[1915]]. La Palatalisació Valenciana.
+
* [[1907]]. ''Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
−
*[[1915]]. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el [[Valencià]] i el [[Català]].
+
* [[1908]]. ''Característiques catalanes en lo Reine de Valencia''.  
−
*[[1916]]. Diferencies dialectals en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* [[1909]]. ''Estudi sobre Filologia Valenciana''. Obra premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]], 1909.
−
*[[1918]]. Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. (2ª edició).
+
* [[1914]]. ''Normes ortogràfiques''.
−
*[[1921]]. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
+
* [[1915]]. ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]''.
−
*[[1922]]. Compendi de la Gramàtica Valenciana.
+
* [[1915]]. ''La Palatalisació Valenciana''.
−
*[[1925]]. Evolució Fonogràfica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* [[1915]]. ''Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el [[Valencià]] i el [[Català]]''.
−
*[[1926]]. Temes pràctics per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* [[1916]]. ''Diferencies dialectals en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
−
*[[1928]]. Evolució del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* [[1918]]. ''Gramàtica elemental de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. (2ª edició).
−
*[[1932]]. Ortografia Valenciana.
+
* [[1920]]. ''Historia de la Villa y Condado de Cocentaina''.
−
*[[1933]]. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).
+
* [[1921]]. ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà''.
 +
* [[1922]]. ''Compèndi de la Gramática Valenciana''.
 +
* [[1925]]. ''Evolució Fonogràfica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
 +
* [[1926]]. ''Temes pràctics per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
 +
* [[1928]]. ''Evolució del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''.
 +
* [[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.
 +
* [[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).
 +
 
 +
== Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció ==
 +
 
 +
{{Cita|''¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".''
 +
 +
''En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.''
 +
 +
''Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.''
 +
 
 +
''La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.''
 +
 
 +
''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
 +
Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''|Lluis Fullana i Mira}}
  
 
== Homenages ==
 
== Homenages ==
 +
[[Archiu:Lu100.jpg|thumb|250px|Sagell commemoratiu]]
 +
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
−
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
+
* Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
−
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Cocentaina]] el 21 de Juliol de [[1920]].
+
* Nomenat Fill Adoptiu de [[Cocentaina]] el 21 de Juliol de [[1920]].
−
*Nomenat Fill Predilecte de [[Benimarfull]] el 22 de Maig de [[1927]].
+
* Nomenat Fill Predilecte de [[Benimarfull]] el 22 de Maig de [[1927]].
−
*Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
+
* Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
−
*Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
+
* Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
−
*Homenage en el [[Palau de Musica]] i en els [[Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l’any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
+
* Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l’any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]].
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|Com no va a ser el valencià un idioma si fon la llengua d'un Regne|Lluís Fullana i Mira (Pare Fullana)}}
 +
 
 +
{{Cita|Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.|Lluís Fullana}}
 +
 
 +
{{Cita|Les diferencies fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.|Lluís Fullana}}
 +
 
 +
{{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}
 +
 
 +
{{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}
 +
 
 +
{{Cita|Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme.|El pare Fullana, en la seua obra ''Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana'' (1926), en l'agraïment al patrici castellonenc, [[Gaetà Huguet i Breva]]}}
 +
 
 +
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''|[[Voro López|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}
 +
 
 +
{{Cita|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:''
  
−
==Bibliografía==
+
* 1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana. 
−
* [[Federico Martinez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1
+
* 1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana. 
 +
* 1909. Estudi sobre Filologia Valenciana. 
 +
* 1914. Normes ortografiques. 
 +
* 1915. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. 
 +
* 1915. La Palatalisacio Valenciana. 
 +
* 1915. Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques,  Morfologiques y Sintactiques entre el Valencià i el Catala. 
 +
* 1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana. 
 +
* 1918. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edicio). 
 +
* 1921. Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà 
 +
* 1922. Compendi de la Gramatica Valenciana. 
 +
* 1925. Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana. 
 +
* 1926. Temes practics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana. 
 +
* 1928. Evolución del verbo en la Lengua Valenciana. 
 +
* 1932. Ortografia Valenciana. 
 +
* 1933. Ortografia Valenciana. (2ª edicio).|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* [http://www.elpalleter.com/actualitat/cultura/RAEdiscursosFULLANA.pdf Discursos llegits front a la RAE]
 +
* [http://www.lasprovincias.es/comunitat/catedra-llengua-valenciana-20180125001615-ntvo.html La càtedra de llengua valenciana Lluís Fullana cumple 100 años - Las Provincias]
 +
* Por la lengua valenciana, artículo de Fullana en Diario de Valencia del 19 de agosto de 1918
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [http://www.racv.es/sites/default/files/articulos_revista_digital/oleo-fullana-racv.pdf Agulló Pascual, Fr. J. Benjamín (2016). El retrato del padre Fullana en la Real Academia de Cultura Valenciana. Su peregrinación. Valéncia]
 +
* Agulló, J.B.;  Biografía de Lluïs Fullana Mira, OFM, Valencia, Del Senia al Segura, 1998
 +
* Gascón, V. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978, Valéncia, Caja de Ahorros de Valéncia, 1978, págs. 159-161
 +
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1
 +
* Ramos, V. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, t. IV, Valencia, Graphic 3, 1973, pág. 309; J. B. Agulló, Vida y Obra del escritor Luis Fullana Mira, Alicante, Diputación Provincial- Instituto de Estudios Alicantinos, 1975 (reed., Benimarfull, Ayuntamiento, 1991
 +
* Simbor,V. La Proposta Gramatical del P. Lluís Fullana i Mira, Valéncia, Caplletra 12, 1992
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/fullana.htm Biografia del Pare Fullana en Colectiu Aitana]
+
{{Commonscat|Lluís Fullana i Mira}}
−
*[http://www.elpalleter.com/formacio/valencianisme/documents/fullana.htm Documentació en "El Palleter"]
+
 
−
*[http://www.cfullana.org/ Colectiu Lluís Fullana]
+
* [http://www.colectiuaitana.com/galeria/fullana.htm Biografia del Pare Fullana en Colectiu Aitana]
−
*[http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/lluis_fullana-v.htm Biografia en Llengua Valenciana Si]
+
* [http://www.rae.es/academicos/luis-fullana-y-mira Luis Fullana y Mira - Real Academia Española]
 +
* [http://www.cfullana.org/ Colectiu Lluís Fullana]
 +
* [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/lluis_fullana-v.htm Biografia en Llengua Valenciana Si]
 +
* [https://www.culturavalenciana.es/llengua/el-centro-de-cultura-valenciana-creo-la-catedra-de-lengua-valenciana/ “El Centro de Cultura Valenciana creó la Cátedra de Lengua Valenciana” - Cultura Valenciana]
 +
* [http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades]
 +
* [http://fullana.idiomavalencia.com/treballs.htm Obres del pare Fullana]
 +
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/acomodar-la-nostra-ortografia-a-la-catalana-es-empresa-irracional-i-antillogica/ “Acomodar la nostra ortografia a la catalana, es empresa irracional i antillogica” - Cultura Valenciana]
 +
* [https://150valencianos.lasprovincias.es/lluis-fullana/ El sabio del idioma - Òscar Rueda - Las Provincias]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
−
[[Categoria: Escritors valencians]]
+
[[Categoria:Religiosos]]
−
[[Categoria: Filòlecs valencians]]
 
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
−
[[Categoria: Biografies]]
+
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
 +
[[Categoria:Alacantints]]

Última revisió del 18:51 4 dec 2024

Lluis Fullana i Mira
P. Fullana O.F.M.
Nacionalitat: Española
Ocupació: Religiós i filòlec.
Naiximent: 5 de giner de 1871
Lloc de naiximent: Benimarfull, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 21 de juny de 1948
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M., conegut popularment com el Pare Fullana o simplement Fullana (Benimarfull, 5 de giner de 1871 - † Madrit, 21 de juny de 1948), fon un religiós, filòlec i escritor valencià.

Infància[editar | editar còdic]

Lluís Fullana naixqué en la població valenciana de Benimarfull, comarca de (L'Alcoyà) el 5 de giner de l'any 1871.

Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.

Ordenació sacerdotal[editar | editar còdic]

El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix fon traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudià els cursos de Teologia. En l'any 1876 rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.

Catedràtic[editar | editar còdic]

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent fon professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedràtic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.

El Centre de Cultura Valenciana (ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el 27 de juny de 1916 acordà:

A proposta del Sr. D. Teodor Llorente s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al R.P. Fullana que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de 1918 es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.

En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.

La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira tocà fi en este món i se n'anà al cel el 21 de juny de 1948, en Madrit, als setantasset anys d'edat.

Acadèmic de la R.A.E.[editar | editar còdic]

Acadèmics de la R.A.E.
Por Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas vivas peninsulares, entre ellas a la valenciana, que se la considera como autóctona.

El artículo 1º del referido Decreto dice así: "La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence."

Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martínez Ruiz, (Azorín), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D. Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano. (Las Provincias, Nº. 18957,12.12.1926).
'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)

El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.

El lloc representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit Real Decret del 26 de novembre de 1926, sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.

La presa oficial de possessió es celebrà l'11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de l'any 1928, en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:

Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el 11 de noviembre, presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma.
Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante.
Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don José Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.

Entre atres coses, Josep Alemany, digué lo següent:

... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.

En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" celebrà una solemne velada, en l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.

Una volta establit en Madrit, en l'any 1934, el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.

Les Bases d'ortografia valenciana[editar | editar còdic]

Signatura de les Normes del 32

Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en Madrit, el sol representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.

Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."

Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:

Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles

El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.

Obra[editar | editar còdic]

Portada del llibre

Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:

Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció[editar | editar còdic]

¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distincio".

En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.

Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.

La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.

Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.

Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.
Lluis Fullana i Mira

Homenages[editar | editar còdic]

Sagell commemoratiu

Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:

Cites[editar | editar còdic]

Com no va a ser el valencià un idioma si fon la llengua d'un Regne
Lluís Fullana i Mira (Pare Fullana)
Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.
Lluís Fullana
Les diferencies fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.
Lluís Fullana
La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.
1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per Mª Consuelo Reyna en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (Las Provincias, 28.5.1997)
Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica
Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "Las Provincias" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic Las Provincias
Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme.
El pare Fullana, en la seua obra Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana (1926), en l'agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva
L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.
Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)
Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:
  • 1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
  • 1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
  • 1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
  • 1914. Normes ortografiques.
  • 1915. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana.
  • 1915. La Palatalisacio Valenciana.
  • 1915. Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques y Sintactiques entre el Valencià i el Catala.
  • 1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
  • 1918. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edicio).
  • 1921. Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà
  • 1922. Compendi de la Gramatica Valenciana.
  • 1925. Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana.
  • 1926. Temes practics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana.
  • 1928. Evolución del verbo en la Lengua Valenciana.
  • 1932. Ortografia Valenciana.
  • 1933. Ortografia Valenciana. (2ª edicio).
    'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lluis_Fullana_Mira&oldid=369527»