Diferència entre les revisions de "La Vila Joyosa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 70 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''La Vila Joyosa''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada normalment '''La Vila''' i antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilòmetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 32.534 habitants ([[INE]] [[2008]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
+
{{Infobox pobles
 +
|image_país = [[Image:Localització de la Vila Joiosa respecte del País Valencià.png|170px]]
 +
|image_província = [[Image:Villajoyosa-Mapa de la Marina Baja.svg|170px]]
 +
|nom = La Vila Joyosa
 +
|image_escut = [[Image:Escut de la Vila Joiosa.svg|90px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província d'Alacant]]
 +
|comarca = [[Marina Baixa]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|La Vila Joyosa]]  
 +
|coor = 38°30′19″N 0°13′58″O
 +
|superfície = 59,25 km²
 +
|altitut = 27 msnm
 +
|població = 34.828 hab. (2022)
 +
|densitat = 587,81 hab./km²
 +
|gentilici = Viler/a<ref>{{DGLV|Viler}}</ref>
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 03570
 +
|festes = Moros i Cristians (del 24 al 31 de juliol)
 +
|alcalde = Marcos Enrique Zaragoza Mayor (PPCV)
 +
|web = [https://www.villajoyosa.com/ Ajuntament de La Vila]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''La Vila Joyosa''' (oficialment ''La Vila Joiosa-Villajoyosa'' i popularment ''La Vila''), nomenada antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], en la [[província d'Alacant]], a 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]].  
 +
 
 +
És la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit; ''De la Vila i plores, cabra fotuda''.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa passa el riu [[Amadòrio]] -riu de la Vila-, provinent del pantà de [[Relleu]]. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de [[El Campello]], [[Orcheta]], [[Finestrat]], Benidorm i un chicotet pic en [[Aigües de Busot]].
+
[[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 39.JPG|thumb|left|200px|Vista de la ciutat de La Vila Joyosa]]
 +
[[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 32.JPG|thumb|200px|Carrer típic de La Vila Joyosa]]
 +
Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa passa el riu [[Amadòrio]] -riu de la Vila-, provinent del pantà de [[Relleu]]. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de [[El Campello]], [[Orcheta]], [[Finestrat]], [[Benidorm]] i un chicotet pic en [[Aigües de Busot]].
  
−
=== Muntanyes ===
+
==== Montanyes ====
 
[[La Moratella]], [[El Belpuig]], [[El Tàssio]], [[El Cantal]], [[Serra d'Orcheta]], [[La Nina]], [[El Tossal del Meno]], [[El Tossal de la Vella]], [[El Tossal de la Torreta]], [[El Tossal de la Bale]], [[El Voladoret]].
 
[[La Moratella]], [[El Belpuig]], [[El Tàssio]], [[El Cantal]], [[Serra d'Orcheta]], [[La Nina]], [[El Tossal del Meno]], [[El Tossal de la Vella]], [[El Tossal de la Torreta]], [[El Tossal de la Bale]], [[El Voladoret]].
  
−
=== Núcleus i partides ===
+
==== Núcleus i partides ====
 
* [[L'Ermita (la Vila Joyosa)|L'Ermita]]
 
* [[L'Ermita (la Vila Joyosa)|L'Ermita]]
 
* El [[Paraís (la Vila Joyosa)|Paradís]] (''Paraís'')
 
* El [[Paraís (la Vila Joyosa)|Paradís]] (''Paraís'')
Llínea 15: Llínea 42:
 
* '''Atres partides menors''': L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.
 
* '''Atres partides menors''': L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.
  
−
=== Plages ===
+
==== Plages ====
−
[[Fitxer:Caleta_del_Montiboli_i_platja_de_l'Esparralló.jpg|thumb|left|La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila.]]
+
[[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 30.JPG|thumb|200px|Passeig marítim]]
−
[[Fitxer:Playa de los Estudiantes.jpg|thumb|left|Platja dels Estudiants.]]
+
[[Archiu:Playa Paraíso, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 06.JPG|thumb|200px|Plaja Paraíso]]
−
De nord-est a sud-oest:
+
De nort-est a suc-oest:
−
* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joiosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
+
* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joyosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
−
* [[Caletes del Racó del Conill]]: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
+
* [[Caletes del Racó del Conill]]: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
−
* [[Platges del Torres]]: Còdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
+
* [[Plages del Torres]]: Cudols mijans i trossos d'arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
−
* [[Platja del Tio Roig del Pal]]: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
+
* [[Plaja del Tio Roig del Pal]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
−
* [[Platja dels Estudiants]]: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
+
* [[Plaja dels Estudiants]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
−
* Platja del "Varadero" ([[Platja del Varador]]): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
+
* Plaja del "Varadero" ([[Plaja del Varador]]): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
−
* [[Platja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la [[punta de l'Alcocó]] on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.  
+
* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.  
−
* Platja de la Basseta l'Oli ([[Platja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
+
* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
−
* [[Platja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
+
* [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el [[sigle XVIII]] rebia el nom de Plaja de la Mar.
−
* [[Platja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
+
* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
−
* [[Platges de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
+
* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
−
* [[Platja de la Malladeta]]: 70 metres de llargària.
+
* [[Plaja de la Malladeta]]: 70 metros de llargària.
−
* [[Platja del Paradís]]: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
+
* [[Plaja del Paraís]]: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
−
* [[Platja de Bol Nou]]: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
+
* [[Plaja de Bol Nou]]: Grava chicoteta i mija. 220 metros de llargària.
−
* [[Platja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
+
* [[Plaja de l'Esparralló]]: Grava chicoteta i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
−
* [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
+
* [[Caleta del Montiboli]]: Grava chicoteta i arena grossa. 120 metros de llargària.
−
* [[Platja del Xarco]]: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
+
* [[Plaja del Charco]]: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
−
* [[Platja del Carritxal]]: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.
+
* [[Plaja del Carrichal]]: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.
  
−
== Història ==
+
== Demografia ==
−
[[Fitxer:Villajoyosa.jpg|thumb|Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere.]]
+
Conta en 34.828 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]], La Vila és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]).
−
El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la [[Imperi romà|romanització]], ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la [[Torre d'Hèrcules (La Vila Joiosa)|Torre d'Hèrcules]], nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el [[riu Amadòrio]]. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de [[Sertori]], la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.  
 
  
−
La població fou conquistada pels cristians el [[1251]] per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'[[Al-Azraq]], va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del [[1264]], s'hi produí la intervenció militar de [[Jaume I]], que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El [[1300]] [[Bernat de Sarrià]] va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el [[1452]] fou elevada a la categoria de vila reial.
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref>
 +
|-
 +
! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
  
−
Durant les [[Revolta de les Germanies|Germanies]] ([[1521]]), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El [[1600]] comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió morisca]] del [[1609]], es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles]], donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el [[1900]], que amb l'emigració vers el Nord d'[[Àfrica]], va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels [[1970]], i a causa del [[turisme]], quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en [[2002]], en un terme de 59,2 km².  
+
|-
−
 
+
| align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534 || align=center| 33.969 || align=center| 34.828
−
El [[1911]] [[Alfons XIII]], va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el [[29 de juliol]] de [[1538]] es va produir un fort atac per part de [[Pirateria marítima|pirates]], que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu [[Riu Sella (País Valencià)|Sella]]. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat [[pesca|pesquera]] està documentada des del [[segle XVI]], i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.
+
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
Ciutat de gran tradició [[pesquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[xocolate]] (com [[Xocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]].
+
Ciutat de gran tradició [[peixquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[chocolate]] (com [[Chocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]].
−
 
 
−
== Demografia ==
 
−
Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la [[UE]]).
 
−
 
 
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joiosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis des de 1996.]</ref>
 
−
! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]]
 
−
|-
 
−
| align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534
 
−
|}
 
  
 
== Política ==
 
== Política ==
−
A les [[eleccions municipals]] del [[27 de maig]] del [[2007]], es van presentar cinc partits polítics, tots van obtindre representació en estos resultats per regidors: 10 [[PP]], 7 [[PSPV]]-[[PSOE]], 2 II (Iniciativa Independent), 1 [[BLOC]] i 1 [[EUPV]]. En un pacte de quatre partits: [[PSPV]], II, [[BLOC]] i [[EUPV]] es va poder donar l'alcaldia al candidat pel [[PSPV]]-[[PSOE]].
 
−
 
−
A finals del [[2008]] l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el [[PP]] tornara a governar.
 
  
−
<center>
+
{{Alcaldes_Espanya
−
{{cap resultats eleccions|2011}}
+
  | Alcalde_1 = José Francisco Riquelme Valero
−
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]]|[[Jaume Lloret Lloret]]|6.490|11|44,86}}
+
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
−
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit Socialista del País Valencià]]|[[Gaspar Lloret Valenzuela]]|3.079|5|21,28}}
 
−
{{partit resultats eleccions|verd|[[Esquerra Unida del País Valencià]]|José Carlos Gil Piñar|1.867|3|12,90}}
 
−
{{partit resultats eleccions|blau|[[Gent per la Vila Joiosa]]|Pedro Alemany Pérez|1.252|2|8,65}}
 
−
{{partit resultats eleccions|blanc|Altres| |1.780|-|12,01}}
 
−
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||348|-|2,3}}
 
−
{{fi resultats eleccions|14.816|21}}
 
−
</center>
 
−
 
 
−
{{Alcaldes post-constitució
 
−
  | Alcalde_1 = [[José Francisco Riquelme Valero]]
 
−
  | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
 
  | Alcalde_2 = José Francisco Riquelme Valero
 
  | Alcalde_2 = José Francisco Riquelme Valero
−
  | Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
−
  | Alcalde_3 = [[Juan Segovia Esquerdo]]
+
  | Alcalde_3 = Juan Segovia Esquerdo
−
  | Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_4 = Juan Segovia Esquerdo
 
  | Alcalde_4 = Juan Segovia Esquerdo
−
  | Partit_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_5 = Juan Segovia Esquerdo
 
  | Alcalde_5 = Juan Segovia Esquerdo
−
  | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
−
  | Alcalde_6 = [[José Miguel Llorca Senabre]]
+
  | Alcalde_6 = José Miguel Llorca Senabre  
−
  | Partit_6 = [[PP]]
+
  | Partit_6 = [[PPCV]]
−
  | Alcalde_7 = José Miguel Llorca Senabre
+
  | Alcalde_7 = José Miguel Llorca Senabre  
−
  | Partit_7 = [[PP]]
+
  | Partit_7 = [[PPCV]]
−
  | Alcalde_8 = <poem>
+
  | Alcalde_8 = Gaspar Lloret Valenzuela<br />Jaime Lloret
−
[[Gaspar Lloret Valenzuela]] (fins 2008)
+
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />PPCV
−
[[Jaume Lloret Lloret]]  
+
| Alcalde_9 = Jaime Lloret Lloret
−
</poem>
+
| Partit_9 = [[PPCV]]
−
| Partit_8 =<poem>
+
| Alcalde_10 = Andreu Verdú Reos
−
[[PSPV]]-[[PSOE]]  
+
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
−
[[PP]]
+
| Alcalde_11 = Andreu Verdú Reos
−
</poem>
+
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
−
  | Alcalde_9 = Jaume Lloret Lloret
+
  | Alcalde_12 = Marcos Enrique Zaragoza Mayor
−
  | Partit_9 = PP
+
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
−
== Monuments i llocs d'interés ==]
+
== Monuments i llocs d'interés ==
−
* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del [[gòtic català]].
+
[[Archiu:Torre de Hércules (San José) 2.jpg|thumb|200px|Torre funerària romana de d'[[Hèrcules]] o de Sant Josep ([[sigle II]])]]
 +
[[Archiu:Iglesia fortificada de la Virgen de la Asunción, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 33.JPG|thumb|200px|Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció]]
 +
* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]].
  
−
* '''[[Torre d'Aguiló]]'''. De planta quadrada, construïda en el [[segle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
+
* '''[[Torre d'Aguiló]] '''. De planta quadrada, construïda en el [[sigle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
 
 
−
* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures annexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
+
* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
  
−
* '''Torre de Baix o de Xauxelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
+
* '''Torre de Baix o de Chauchelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
 
 
−
* '''[[Torre del Charco]]'''. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.  
+
* '''[[Torre del Charco]] '''. Torre guaita, de planta circular (sigle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.  
  
−
* '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]]'''.
+
* '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]] '''.
  
−
* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta esmentada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.
+
* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
 
 
−
* '''[[Torre Simeón]]'''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
+
* '''[[Torre Simeón]] '''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
 
 
−
* '''[[Torre d'Hèrcules (La Vila Joyosa)|Torre d'Hèrcules]]''' (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del segle II.<ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=580 Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana]</ref>  
+
* '''[[Torre d'Hèrcules (La Vila Joyosa)|Torre d'Hèrcules]] ''' (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del sigle II.<ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=580 Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana]</ref>  
  
−
* '''Museu chocolates Valor'''. Museu visitable sobre la història del chocolate.
+
* '''Museu chocolates Valor'''. Museu visitable sobre l'història del chocolate.
  
 
* '''Museu municipal'''. Interessants restes del poblament de la ciutat.
 
* '''Museu municipal'''. Interessants restes del poblament de la ciutat.
Llínea 130: Llínea 139:
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
−
Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja.
+
Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja.
  
 
El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.
 
El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.
Llínea 141: Llínea 150:
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
Els plats típics més destacables són: ''[[arròs al forn|arròs en fesols al forn]]'', ''la [[borreta de melva]]'', ''[[Paella|Paella Vilera]] '', ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]".
+
Els plats típics més destacats són: [[arròs al forn|''arròs en fesols al forn'']], la [[borreta de melva|''borreta de melva'']], [[Paella|''Paella Vilera'']], ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]".
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
<references />
+
<references/>
 +
* [https://www.villajoyosa.com/ Ajuntament de La Vila]
 +
* [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació provincial d'Alacant]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vila INE. Població de La Vila]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.lavilajoiosa.com Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa]
+
{{Commonscat|La Vila Joiosa}}
−
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
 
−
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
  
−
{{Municipis Marina Baixa}}
+
{{Municipis de La Marina Baixa}}
 +
{{Capitals comarques}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Última revisió del 08:34 6 dec 2023

La Vila Joyosa
Localització de la Vila Joiosa respecte del País Valencià.png Escut de la Vila Joiosa.svg
Villajoyosa-Mapa de la Marina Baja.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província d'Alacant
• Comarca: Marina Baixa
• Partit judicial: La Vila Joyosa
Ubicació: 38°30′19″N 0°13′58″O
• Altitut: 27 msnm
Superfície: 59,25 km²
Població: 34.828 hab. (2022)
• Densitat: 587,81 hab./km²
Gentilici: Viler/a[1]
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03570
Festes majors: Moros i Cristians (del 24 al 31 de juliol)
Alcalde: Marcos Enrique Zaragoza Mayor (PPCV)
Pàgina web: Ajuntament de La Vila


La Vila Joyosa (oficialment La Vila Joiosa-Villajoyosa i popularment La Vila), nomenada antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, en la província d'Alacant, a 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'Alacant.

És la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit; De la Vila i plores, cabra fotuda.

Geografia[editar | editar còdic]

Vista de la ciutat de La Vila Joyosa
Carrer típic de La Vila Joyosa

Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de El Campello, Orcheta, Finestrat, Benidorm i un chicotet pic en Aigües de Busot.

Montanyes[editar | editar còdic]

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orcheta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Bale, El Voladoret.

Núcleus i partides[editar | editar còdic]

  • L'Ermita
  • El Paradís (Paraís)
  • El Torres
  • La Cala de la Vila Joyosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
  • El Montiboli
  • Atres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.

Plages[editar | editar còdic]

Passeig marítim
Plaja Paraíso

De nort-est a suc-oest:

  • Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joyosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
  • Caletes del Racó del Conill: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
  • Plages del Torres: Cudols mijans i trossos d'arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
  • Plaja del Tio Roig del Pal: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
  • Plaja dels Estudiants: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
  • Plaja del "Varadero" (Plaja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
  • Plaja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la punta de l'Alcocó a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
  • Plaja de la Basseta l'Oli (Plaja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
  • Plaja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el sigle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
  • Plaja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
  • Plages de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
  • Plaja de la Malladeta: 70 metros de llargària.
  • Plaja del Paraís: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
  • Plaja de Bol Nou: Grava chicoteta i mija. 220 metros de llargària.
  • Plaja de l'Esparralló: Grava chicoteta i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
  • Caleta del Montiboli: Grava chicoteta i arena grossa. 120 metros de llargària.
  • Plaja del Charco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
  • Plaja del Carrichal: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 34.828 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE, La Vila és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica[2]
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2008 2018 2022
9.110 8.763 9.152 8.715 9.315 11.006 16.258 20.638 23.160 24.246 27.983 32.534 33.969 34.828

Economia[editar | editar còdic]

Ciutat de gran tradició peixquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de chocolate (com Chocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Miguel Llorca Senabre PPCV
2003 - 2007 José Miguel Llorca Senabre PPCV
2007 - 2011 Gaspar Lloret Valenzuela
Jaime Lloret 		PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 Jaime Lloret Lloret PPCV
2015 - 2019 Andreu Verdú Reos PSPV-PSOE
2019 - 2023 Andreu Verdú Reos PSPV-PSOE
2023 Marcos Enrique Zaragoza Mayor PPCV

Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]

Torre funerària romana de d'Hèrcules o de Sant Josep (sigle II)
Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció
  • Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el núcleu, les muralles renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del gòtic valencià.
  • Torre d'Aguiló . De planta quadrada, construïda en el sigle XVI, va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
  • Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
  • Torre de Baix o de Chauchelles. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
  • Torre del Charco . Torre guaita, de planta circular (sigle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
  • Torre la Torreta. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
  • Torre Simeón . És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
  • Museu chocolates Valor. Museu visitable sobre l'història del chocolate.
  • Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.
  • Casa Museu La Barbera dels Aragonés.

Festes[editar | editar còdic]

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Assunts socials l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates barbarescs en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (El Desembarc) en la plaja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

En agost del 2008 es realisà el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, a on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren en la Vila Joyosa el carnestoltes, la Semana Santa en una important processó del Divendres Sant. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Els plats típics més destacats són: arròs en fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera, pebrereta, Sanc en ceba, olla en "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs en lluç, arròs en ceba, arròs en espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑
  2. ↑ Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis des de 1996.
  3. ↑ Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs  •  Altea  •  Beniardà  •  Benidorm  •  Benifato  •  Benimantell  •  Bolulla  •  Callosa d'En Sarrià  •  Confrides  •  Finestrat  •  Guadalest  •  La Núcia  •  Orcheta  •  Polop  •  Relleu  •  Sella  •  Tàrbena  •  La Vila Joyosa


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Vila_Joyosa&oldid=294409»