Acadèmia Valenciana de la Llengua

Logo de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o (AVLl) és una institució de la Generalitat Valenciana de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de l'any 1998, que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.

Antecedents

Image de prensa

Fon pactada per Jordi Pujol conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern d'Eduardo Zaplana, en el nomenat Pacte de Reus, en el despropòsit d'acostar la llengua valenciana a la catalana i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del pancatalanisme per mig de subvencions millonàries..

Posteriorment ad este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.

Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes

La seua normativa es basa en les Bases ortogràfiques de Castelló, que foren creades pel català Pompeu Fabra, esta normativa no representa en res, al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat en l'any 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la mateixa llengua que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents Països Catalans. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El Poble Valencià no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al catalanisme.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua subvenciona econòmicament la publicació oficial Unitat Jove de l'organisació política jovenil del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Jove .

L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.

¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Creació

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el DOGV núm. 3.334, de 2 de setembre.

La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu:

Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al Consell Valencià de Cultura que dictaminara sobre las "cuestiones lingüísticas" valencianas.

El Consell Valencià de Cultura (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes.

Durant els anys de govern del PSPV-PSOE en la Comunitat Valenciana la llengua valenciana va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al PPCV per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32).

El CVC, davant l'encàrrec del president Eduardo Zaplana, va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de 1998, que entre atres coses, diu:

El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:

I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.

II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública. III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna. IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.

V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado

Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia

En quan al nom i naturalea de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:

El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia.

Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans (Pacte de Reus) entre el president de la Generalitat catalana, Jordi Pujol, José María Aznar que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i Francisco Camps que sería més tart president de la Generalitat Valenciana.

El seu estàndart

El seu estàndart és una barreja entre el valencià parlat i la parla de Barcelona tenint com a referència les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, nomenades com a Normes de Castelló o del 32. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la Comunitat Valenciana. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:

• 1er. eixemple:
  • AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles.
  • Valencià: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.
  • Català: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.

• 2on. eixemple:
  • AVL: Nosaltres anirem avant.
  • Valencià: Nosatres anirem avant.
  • Català: Nosaltres anirem endavant/avant.

• 3er. eixemple:
  • AVL: El valencià ens acosta.
  • Valencià: El valencià nos acosta.
  • Català: El valencià ens acosta.

Comunicat de Lo Rat Penat

1. L'Associacio Cultural “Lo Rat Penat”, entitat fundada en 1878 i declarada d'Utilitat Publica manifesta la seua més profunda preocupacio davant la composicio de la AVLL, ya que entenem que eixa composicio no garantisa la personalitat propia i autoctona de la llengua valenciana, reconeguda en el nostre Estatut d'Autonomia i en l'articul 3 de la llei de creacio de l'AVLL, ni reflectix el sentir majoritari del Poble Valencià. Lo Rat Penat no admetra mai l'unitat de la llengua valenciana en la catalana.

2. Lo Rat Penat vol fer sabedor al Poble Valencià de que, sent la més antiga institucio cultural valenciana i potser la que més ha fet per l'ensenyança, recuperacio, promocio i difusio de la llengua valenciana, no ha participat, no ha segut consultada ni se li ha demanat opinio en cap moment en el proces de seleccio dels components de la citada AVLL.

3. Lo Rat Penat reafirma i expressa la seua adhesio a la Real Academia de Cultura Valenciana a la que considera acreditada cientificament per a ser el referent normatiu de la llengua valenciana.

4. Lo Rat Penat denuncia novament l'injusticia i discriminacio que supon que es continue sense tornar la validea oficial als tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.

5. Lo Rat Penat vol fer igualment publica la seua ferma voluntat de seguir en la llinea d'estricte valencianisme i de continuar la llabor d'ensenyança, promocio i difusio de la llengua valenciana i encorajar ad eixos milers de valencians que ara es troben confosos i desconcertats a continuar treballant des de l'unio de tot el mon valencianiste en la defensa de la llengua valenciana, igual que Lo Rat Penat continuarà – des del dialec i la tolerancia, des de la seua independencia politica i ideologica i sense renunciar a res de la que nos fa ser i sentir-nos valencians – en el seu mestrage i quefer cultural.

6. Lo Rat Penat rebuja i lamenta les actuacions de certes persones i colectius que per mig de l'insult expressen el seu sentir ya que en el seu comportament no sols es desacrediten ells si no tambe desacrediten a tot el moviment valencianiste que es majoritariament dialogant, tolerant i respectuos en totes les formes de pensar.

La Junta de Govern de Lo Rat Penat

Valencia, juliol de 2001.

Publicat en la revista Renou nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació Cardona Vives de Castelló

Manifest de la RACV

• La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va emetre un manifest que se publicà en el periòdic Diario de Valencia el 15 de decembre de l'any 2000 que, entre atres coses, diu:

Es cert que sa condicio oficial ha sofert i sofrix totes les alternatives politiques que s'han succeit en el nostre territori, pero no ha patit jamai l'abandó del poble. Lo que ha estat i seguix estant en crisis -crisis ya cronica- es l'indecisio governamental per a otorgar l'autoritat llingüistica tal i com ho han decidit atres jerarquies conscients de la seua obligacio, sense inventar cap d'institucio, sino afirmant aquella que el poble reconeix i aprecia com a propia. [...] Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.

Xavier Casp. President de la Real Academia de Cultura Valenciana

• La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la Generalitat Valenciana i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:

La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.

Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.

• La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va emetre un decàlec (Decàlec presentat per la RACV a la AVL), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:

1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l'independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.

2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s'han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d'ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.

5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l'Estatut d'Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.

7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s'arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural.

9. És inacceptable que la AVL faça del valencià una dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.

Manifest de la Plataforma Normes d'El Puig

Publicació

La Plataforma Normes d'El Puig (PNP) fon una entitat cultural fundada a mitan dels anys 90 i estava formada per més de xixanta associacions valencianes i valencianistes de tot tipo. En un principi esta Plataforma fon creada per a la realisació d'una ampla campanya en defensa de les Normes d'El Puig que va donar pas a un "Manifest per l'Identitat i l'Idioma Valencià" i la posterior arreplegada de firmes en favor del mateix manifest. L'intenció era respondre de forma contundent al Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC) que donà pas a la Llei de Creació de l'AVL en l'any 1998.

Manifest per l'identitat i l'idioma valencians.

Una vegada mes, el Poble valencià -entitats i particulars- hem d'eixir publicament a defendre el signe que millor definix la nostra identitat com a Poble: la multisecular Llengua valenciana.

El deure de qualsevol valencià es arreplegar el testimoni de la llengua dels pares i entregar-lo als fills. Igualment, el deure dels politics valencians es que esta transmissio llingüistica es puga fer en normalitat. Per ultim, les entitats i associacions culturals tenen el deure d'ajudar a les persones en este quefer i exigir als politics que la cultura valenciana i l'Idioma valencià no es perguen ni es distorsionen.

Els darrere firmants:

Constatem que:

S'ha creat un nou organisme normativisador, l'Academia Valenciana de la Llengua -A.V.LL-, pero el nom no diu quína llengua va a normativisar

La llei que crea esta academia es una nova manipulacio contra el Poble valencià i una gran mentira perque:

no reconeix el nom exclusiu de Llengua valenciana per al nostre Idioma, per lo que atenta contra l'Estatut d'Autonomia, permet que se puga dir catala al valencià, inclou la Llengua valenciana dins de la catalana, partix de les Normes del 32, el "cavall de Troya" de la catalanisacio de la Llengua valenciana; per este motiu, mai poden ser el "punt de partida" de la normativisacio de l'Idioma valencià com es prete, puix son una adaptacio de les normes fabrianes de l'Institut d'Estudis Catalans admet que la nova academia puga quedar subordinada en les seues decisions a uns atres organismes similars, no reconeix els esforços de dignificacio i normativisacio que ha fet la Real Academia de Cultura Valenciana per a la Llengua valenciana, o donades les especials caracteristiques dels futurs membres d'eixa academia, una volta nomenats, els danys per a l'Idioma valencià, per a la nostra cultura i per al Poble valencia, poden ser irreversibles pel fet de que si la majoria es catalanista, esta, triarà els futurs relleus dins del si de la A.V.LL.

Com en moltes atres ocasions, la nova academia i la llei naixen d'un pacte exclusivament politic que no te en conte els interessos del Poble valencià, sino uns atres motius estranys i, ara per ara, inconfessables.

Per tot lo expost,

Manifestem:

La mes energica repulsa al text de la Llei de Creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua- A.V.LL.- per la seua calculada ambigüetat , per la manipulacio que fa i per les nefastes conseqüencies que pot tindre per a l'Idioma valencià i la nostra cultura com a Poble diferenciat.

Per tractar-se d'aspiracions llegitimes del Poble valencià que han segut reiteradament expressades per centenars de millers de valencians i valencianes junt a les entitats culturals en totes les manifestacions populars des de l'any 1978 fins a l'ultima del 13 de juny del 1997, nos reafirmem en l'oficialisacio de les normes ortografiques d'El Puig, fetes per valencians i per als valencians, per ser les actualment mes adequades per a la nostra llengua, les quals varen ser propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana -RACV-,

I, en conseqüencia,

Demanem:

La derogacio de la llei de creacio de la A.V.LL.

El reconeiximent oficial de l'ortografia de la Llengua valenciana (normes d'El Puig o de la RACV) i la seua incorporacio al sistema educatiu i administratiu: reconeiximent dels tituls de valencià de Lo Rat Penat. ("Ningu podra ser discriminat per rao de la seua llengua". Art. 7.3 de l'Estatut d'Autonomia)

La reclamacio per part de la Generalitat Valenciana al Ministeri de Cultura, d'un I.S.B.N. propi per als llibres en Llengua valenciana/Idioma valencià.

Que es reconega la singularitat de l'Idioma valencià dins de la Carta Europea de Llengües Minoritaries pendent encara de ratificacio per part de l'Estat Espanyol,

Que el Govern Valencià es plante davant l'importacio del conflicte llingüistic entorn a l'Idioma valencià i es prenguen les mides precises per a la pervivencia i normalisacio de la Llengua valenciana.

Editaren algunes publicacions en relació a la defensa de la llengua valenciana, entre elles, la titulada Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la llei de creacio de la Academia Valenciana de la llengua -AVLl-. Apunts de futur., de Joan Sancho, secretari de la Plataforma, a on s'explicava el moment actual i situacio de la llengua valenciana, el dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC), un analisis de dit dictamen i els vots particulars i la llei de creacio de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, uns apunts de futur acompanyat d'una bibliografia recomanada, un recull de prensa i el manifest de la Plataforma.

Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...

... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana, que, entre coses, dia lo següent:

La RACV, vist i estudiat el dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius: 1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l'Estatut d'Autonomia ni la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià definiren l'identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l'Estatut parle d'idioma valencià i la Llei d'Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l'entitat i l'identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.

El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d'un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d'ell unes variants s'alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l'occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d'Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l'Estatut d'Autonomia balear.

Modificació de l'Estatut

Comunicat de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).

Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:

Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.

Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.

Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps i el PSOE-PSPV de Joan Ignasi Pla en l'oposició, aprovaren la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Presuposts de la Generalitat Valenciana

Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la Generalitat Valenciana en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any 2009 apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any 2019 apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros).

Segons l'associació Junts front a l'AVL, des de la seua creació en 1999 fins a l'any 2019, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua supera els 65,7 millons d'euros gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.

Acadèmics

• Ascensió Figueres Górriz (anterior Presidenta)
• Pere Maria Orts i Bosch
• Rafael Alemany Ferrer
• Manuel Pérez Saldanya
• Joan Alfons Gil Albors
• Miquel Navarro Sorní
• Xavier Casp Verger
• Alfred Ayza Roca
• Maria Soledat González Felip
• Ricard Bellveser Icardo
• Josep Lluís Doménech Zornoza
• Vicent Gascón Pelegrí
• Ramón Ferrer Navarro (A) (anterior President)
• Artur Ahuir López (A)
• Àngel Calpe i Climent (A)
• Verònica Cantó Doménech (A) (actual Presidenta, 2022)
• Emili Casanova Herrero (A)
• Jordi Colomina Castanyer (A)
• Antoni Ferrando Francés (A)
• Albert Hauf Valls (A)
• Lluís Meseguer Pallarés (A)
• Josep Palomero i Almela (A)
• Honorat Ros Pardo (A)
• Alfons Vila Moreno (A)
• Ramón Arnau García
• Carme Barceló Torres
• Eduard Mira González (A)

2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):

Nota de prensa

• Inma Cerdà Sanchis (A)
• Josep Martínes Peres (A)
• Carme Miquel Diego
• Abelard Saragossà Alba (A)
• Joan Francesc Mira i Casterà (A)
• Brauli Montoya Abat (A)
• Rafael Ramos Alfajarín (A)

2017 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):

• Maria Isabel Guardiola (A)

2021 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en compliment de la Llei d'Igualtat:

• Rosa Agost (A)
• Àngels Gregori (A)
• Maria Josep Marín (A)
• Sandra Montserrat (A)
• Maria Àngels Francés (A)
• Carme Manuel Cuenca (A)
• Vicenta Tasa (A)

(A) Actuals acadèmics.

Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de 2001. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional llengua catalana; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.

Cites

• Un eixemple de la trampa en la que caigué el valencianisme quan la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):

¿Que opina voste de l'Academia Valenciana de la Llengua?

Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la llengua valenciana.

¿Per que te eixa esperança?

La presencia de persones com Ramon Ferrer o Xavier Casp, personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Lo Rat, Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)

• Declaracions de Jordi Pujol al periòdic El País:

Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....

(El País, 10.11.2004)

• Joan Vanrell, president de l'Acadèmia de la Llengua Balear, comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

• La filòloga, Mª Teresa Puerto, explica en un cicle de conferències en l'any 2005, el pacte polític per a crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):

El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, líder del PP, pacta un text en Joan Romero, líder del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:

"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó"

El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.

O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la política barataria:

Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.

¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)

El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.

En cap moment apareix la denominacio 'Llengua Valenciana'. El mateix humillant nom 'Academia Valenciana de la Llengua', en lloc de 'Academia de la Llengua Valenciana', entra en confrontacio en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la Llengua Valenciana; sent una llei de categoria inferior, entra, puix, en contradiccio en una superior.

En la dita 'Llei' hi ha una obsessiva referencia a les antidemocratiques 'Normes del 32' de les que, equivocadament, diu que: 'constituiren i contituixen un consens necessari', ocultant que les 'Bases (no normes) del 32' eren: 'unas 'normas ortográficas' unificadoras que son una adaptación de las del 'Institut d'Estudis Catalans (M. Sanchis Guarner dixit) i que consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d'una codificacio basada en l'establida per el privat IEC. Inclus l'obsoleta normativa ortografica del 32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC.

La 'Llei de la AVL' ignora la llinea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüistes valencians del sigle XX, com els filolecs P. Lluïs Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa, L. Penyarroja, J. Boronat,... i es centra en les opinions, gens rigoroses, d'una serie de colaboradors de l'ambit catala que a soles busquen la subordinacio encoberta de la Llengua Valenciana al dominant dialecte barceloni (neocatala). Alguns dels colaboradors, de perfil netament politic, carixen del necessari bagage filologic que la seua condicio requerix.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)

• L'Investigador i escritor valencià, Joan Ignaci Culla, explica les raons polítiques del pacte per a crear la AVL:

Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo. Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.

Las tribulaciones de la RAE (Las Provincias, 17.11.2006) per Joan Ignaci Culla

• El filòlec, historiador i escritor valencià, Lleopolt Peñarroja, diu lo següent sobre la AVL:

Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.

Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i imposar la del vei.

El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.

'25 anys de la 'Cardona Vives (Revista Renou, nº 59, novembre 2007) per Lleopolt Peñarroja i Eliseo Forcada

• L'entitat cultural valenciana, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, comenta sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en les següents editorials de la Revista Rogle, lo següent:

[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d'estranyar-nos, al cap i a la fi la RAE no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l'edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, Julio Casares. (Recomanem ad este respecte la llectura de La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana, del Colectiu Valldaura. Ed. Lo Rat Penat. Burriana, 1992).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se'ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la RACV. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s'accepte incorporar els termens foguera, gayata o tomatina quan -com diu l'informe de la RACV- figura la paraula falla des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme Levante per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s'accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, fideuá o zaragüelles per a que s'ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d'un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d'una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua Seccio de Llengua i Lliteratura, des de que se creà la AVL està pendent d'un fil.[...] La proyectada destruccio del Poble Valencià -de la que la desaparicio de la llengua valenciana nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l'ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l'ambit espanyol, i inclus en l'internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.

'Joc d'academies'. Extracte de l'editorial de la Revista Rogle (nº 93, juny 2014) editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

I, encara sense acabar en estes calors, i en l'esperança de que arribe la pluja, nos trobem en les ultimes declaracions d'alguns liders del partit de la gavina demanant a la AVL que faça lo que no ha fet mai, defendre la llengua valenciana. I la AVL complirà obedientment la missio per a la que fon creada, aço es, rebre totes les critiques mentres els autentics responsables del proces de destruccio de la llengua valenciana se fan passar pels seus defensors. En esta pugna en la AVL, que faran durar fins a les eleccions, i la crida contra l'amenaça del tripartit, esperen conservar el vot dels valencians pijor informats.

'Un estiu molt calent' (Revista Rogle, nº 96, setembre 2014). Editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

El passat mes de juliol es donava publicitat en la prensa al “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària” que l'AVLl havia signat en el mes de giner de l'any en curs i el “Protocol general d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears” que firmaven el mes de juliol.

Alguns academics han manifestat, en una serie de vots particulars, la seua disconformitat. Resumint, en ells venien a queixar-se del procediment que s'havia seguit, puix el text del “Acord” fon redactat per l'IEC sense donar la possibilitat de discutir-lo, ni d'esmenar-lo. Es queixaven de que no se tenien en conte determinades particularitats i inclus de que s'invadien competencies que la llei de creacio de la dita academia li otorgava –tambe ad ells. ¡Fum de boja!

En conte de tant de vot particular, si realment creuen en la singularitat de la llengua valenciana i en la subordinacio a la que est acort la somet, ¿per qué no dimitixen? No, no ho faran, perque el pesebre es el pesebre i una volta que alguns ya hipotecaren el seu passat “valencianiste”, ara, ¿qué els anava a quedar?

'El "Acord", l'AVLl i els autentics culpables' (Revista Rogle, nº 168, Setembre 2020)

• L'entitat cultural valenciana, Círcul Cívic Valencià (CCV), denunciava en l'any 2013 els diners que s'utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes:

El coste del catalanismo en Valencia.

Círculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la Comunidad Valenciana por parte del Gobierno del PP.

Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la Generalidad Valenciana ha asignado en 2013 a la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) y al Consejo Valenciano de Cultura (CVC), dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para "la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano", despreciando al valenciano.

Según los presupuestos para 2013, la dotación económica para la Academia, "la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano", según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de "personal", 1.384.400 euros para "gasto corriente", y 189.430, para "operaciones de capital".

Para Círculo Cívico, llama la atención, "un año más", la partida dedicada a personal, ya que "obviamente, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana" salen caros. "Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario" denuncia CCV, y añade tajante: "la mentira necesita siempre complicidad, y esta complicidad, a los valencianos, no es muy cara".

Sobre la partida "gasto corriente", explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como la Associació d'Editors del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Bromera "y similares". En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el "entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano".

Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a "personal", 894.000 a "gasto corriente", y 50.980 euros a "operaciones de capital".

El Consell tiene, según el CCV, "la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana". Algunos ejemplos "paradigmáticos" son el ensayista Joan Fuster, el escritor Ferran Torrent, el escultor Andreu Alfaro, la política socialista Pepa Frau y el filólogo e historiador Manuel Sanchis.

Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del Gobierno de España y de la Generalidad de Cataluña.

Círcul Cívic Valencià (El Palleter, 08.02.2013)

• L'Investigador i escritor valencià, Joan Ignaci Culla, parla sobre la suplantació de la llengua valenciana per part de la AVL:

Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l'absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l'Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d'una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d'una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l'aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d'Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d'identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d'autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d'un politic s'omplirà la boca parlant de la recuperacio de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?

300 anys de suplantacions llingüistiques (2013), per Joan Ignaci Culla

En l'aprovació del 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV), en el que definix 'valencià' com un 'idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d'Aragó i que també rep el nom de català', l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.

La traïció de la AVL (Las Provincias, 24.2.2014) per Joan Ignaci Culla

• El filòlec i acadèmic de la RACV, Voro López, explica l'orige de la AVL:

L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.

¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

• L'escritor i professor, Òscar Rueda, comenta l'acort de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en atres entitats per a l'unitat de les llengües:

S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, nomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.

La sumissió de la AVL, per Òscar Rueda (Las Provincias, 7.2.2020)

• Comunicat de Lo Rat Penat:

Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.

Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)

• L'entitat cultural valenciana, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, comenta sobre les Bases ortogràfiques del 32:

Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l'original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d'entitats i personalitats del moment que s'adheriren.[...]No es necessari repetir que l'elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l'idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l'element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d'impondre l'ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.

Extracte de l'artícul 90 aniversari de les bases del 32 per Juli Moreno (Revista Rogle, nº 196, giner 2023)

Notícies en prensa

Coalició Valenciana denuncià en prensa el Pacte de Reus i la creació de la AVL

La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.

El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista (nº 1, setembre 2001)

Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l'Estatut d'Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s'hauria d'haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unió Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.

El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista (nº 1, setembre 2001)

Modificació de la normativa de la AVL

La AVL pacta una normativa unitaria de valencià i catalá

Respal de la AVL al català

• La creació de la AVL no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El valencianisme considera que ya existix una entitat normativa de la llengua valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la llengua valenciana (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El pancatalanisme també rebuja la AVL perque diu que ya està l'Institut d'Estudis Catalans, no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la llengua catalana.

Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.

(Levante-EMV, 22.12.2002)

• Sobre el Pacte de Reus:

Jordi Pujol: "Zaplana dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.

(Levante-EMV, 30.11.2004)]

Fernando Villalonga (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"

(Las Provincias, 9.12.2004)

Francisco Camps celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.

(Levante-EMV, 8.3.2005)

González Pons (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).

(Levante-EMV, 13.3.2005)

• Sobre el dictamen de la AVL:

La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene "unas señas d'identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... González Pons asegura que el contenido del consenso "avala la posición" del Gobierno de la Generalitat.

(Heraldo de Castellón, 10.2.2005)

• Sobre un informe de l'Unió Europea, que a continuació referenciem:

Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.

(Las Provincias, 22.9.2005)

La resposta de la AVL en la prensa:

La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.

(Las Provincias, 1.10.2005)

• La AVL sobre el topònim del Cap i Casal:

La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".

(La Razón, 20.6.2006)

• Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:

La AVL lamenta que baixe l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.

(Valéncia Hui, 30.6.2007)

• Sobre el català i els seus dialectes (segons la notícia)

De hecho, la Academia Valenciana de la Lengua puso fin a este debate hace casi una década al considerar que el valenciano y el catalán son nombres diferentes para el mismo idioma. Sus pequeñas diferencias no suelen reflejarse en el lenguaje escrito.

'Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?)' (La Razón, 02.01.2023)

• Sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

La Acadèmia Valenciana de la Llengua es un antro de destrucción de las señas de los valencianos.

José María Llanos, síndic de Vox, declaracions en el plenari de Les Corts, 18.9.2024 (Mediterráneo, 19.9.2024)

Xavier Casp

En juny de l'any 2001 l'escritor i poeta Xavier Casp accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el 15 de juny del 2001 a les portes de la sèu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

No obstant, poc més d'un any despuix, el 10 de setembre del 2002 presentà la seua dimissió com a membre de la AVL, aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

Acadèmia de la llengua. Casp afirma que "si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL". El escritor dice que las editoriales catalanas quieren "aniquilarla" para tener más mercado. El poeta llama "fascistas" a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.

(Levante-EMV, 23.9.2002)

... la AVL "ha nacido" para defender la singularidad del valenciano, por lo que "si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia" y los académicos "aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo". En este punto, el poeta desvela que hay "discusiones" en el seno de la AVL porque "varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está"... Para Casp la AVL debería "limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea". Así defiende que la ortografía "ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.

(Levante-EMV, 23.9.2002)

Carta de dimissió de l'AVL

Honorable Sra. Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Monasteri de Sant Miquel del Reis

Av. de la Constitucio, 284

46019 - Valencia

Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l'haver d'escriure't esta carta que, per rao de consciencia, te l'he d'expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.

Des del dia 24 de decembre de l'any 2001, en la meua salut física se m'han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m'han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.

Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l'existencia de l'Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l'Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l'Academia.

He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me, pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. Pero ya no puc ni dec fugir de respondre'm a la pregunta que m'inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m'impon la propia edat? Si soc vell d'anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?

Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d'emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l'Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m'han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l'Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s'havia ni insinuat.

Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l'Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d'us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»

Com el meu callar des del 24-12-2001, ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d'Academic de l'Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l'any 2001 en la nostra Generalitat.

Espere, perque aixina t'ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d'ara ya me considere desvinculat.

I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix entranyada en l'evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d'eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l'enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l'espera del nostre poble, solidificarà en primicia certes senyes d'identitat llingüistica valenciana, pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l'actualitat constant, com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d'articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...

Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de

Xavier Casp

P. D.- Me prenc la llibertat d'escriure't aci mateix, perque m'interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T'exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.

Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental; i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...

En veritat, vullc que consideres que el valencià que t'escric es el que respon a les meues conviccions, fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint. Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s'expressa ex cathedra...

I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa 1.999 anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»

Perdona'm, Ascensio, l'haver-te escrit llargament. No m'he atrevit a acurtar res.

Vore també

• Pacte de Reus
• Manifestació del 13 de juny de 1997
• Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006
• Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana
• Història contemporànea de la llengua valenciana

Enllaços externs

• Comunicat de Lo Rat Penat - Cardona Vives
• Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
• Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - El País
• Decàlec presentat per la RACV a la AVL
• Dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (9.2.2005)
• Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana
• Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives
• La AVL, història d'una traïció
• 'AVL, Historia de una Traición' en llibre pdf
• Desmontant l'AVL - Conferència de Baltasar Bueno en la sèu de Lo Rat Penat - Onda Valencia
• Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la Llengua Valenciana
• Esmena presentada per la RACV als portaveus dels grups polítics supressió AVL en el text del nou Estatut - Cardona Vives
• L'AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”
• Joan Ignasi Culla parla al voltant de l'AVL
• La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón
• La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV
• Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias
• La Generalitat contra los mileuristas de la AVL: las razones por las que no se puede tocar el presupuesto - Valencia Plaza
• Los académicos de la AVL se reparten 383.700 euros en indemnizaciones - Las Provincias
• Artículs sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)
• La gramàtica de l'AVL, una còpia, prou cara, de la catalana
• El CJC dinamita la AVL al negarle competencias para definir el valenciano - El Mundo
• ¿Dónde puedo estudiar Filología en lengua valenciana? - Esteban García Villamarín - Las Provincias
• El valenciano no es catalán según la comisión de expertos de la Unión Europea - Russafi
• Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias
• La AVL apuesta por colaborar con el Institut d'Estudis Catalans - El Mundo
• La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - La Vanguardia
• Maria Isabel Guardiola elegida como nueva académica de la AVL - Valencia Plaza
• Acadèmics AVLL - Acadèmia Valenciana de la Llengua
• Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
• El "dictamen" de l'Acadèmia sobre la denominació del valencià - Agustí Galbis - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos
• ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias
• La sumissió de la AVL - Òscar Rueda - Las Provincias
• ¿Sabías que la AVL es la única academia lingüística de España cuyos académicos cobran un sueldo? - El Faro de Valencia
• Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL
• La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán - Las Provincias
• L'espillisme de les bases de Castelló - Alejandro Agustín Nogués - Las Provincias
• Primer pleno de las siete nuevas académicas de la Academia Valenciana de la Llengua - Cultur Plaza
• Filólogos catalanes dirigirán la AVL: Verònica Cantó, nueva presidenta - Es Diario
• La exdirectora de À Punt Empar Marco, nombrada jefa de gabinete de la presidenta de la AVL - Valencia Plaza
• Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?) - La Razón
• El catalán tendrá en 2032 un nuevo diccionario "sin ninguna variedad por encima de la otra" - El periódico
• Zaplana, creador de la Academia Valenciana de la Llengua, defiende la validez de la institución - La Vanguardia
• Voro López acusa a la AVL de ser una acadèmia «política i politisada» - Cultura Valenciana
• La AVL integra al presidente de ACPV o a la fundadora de Escola Valenciana ahondando en su catalanismo - Noticias Ciudadanas
• La AVL elige a siete nuevas académicas para cumplir la Ley de Igualdad - La Vanguardia
• El IEC impon la «normativa unitaria del catala» fruit del consens en l’Academia Valenciana de la Llengua - Valencia News
• PP y Vox aumentan el presupuesto de la catalanista y política AVL ( Academia Valenciana de la Lengua) - Noticias Ciudadanas
• El diálogo de la apisonadora - Carles Recio - Cultura Valenciana