Manifestació del 13 de juny de 1997

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manifestació del 13 de juny de 1997 en Valéncia.
Manifestants en el carrer Colón de Valéncia.

La Manifestació del 13 de juny de 1997 fon una manifestació que es celebrà en la ciutat de Valéncia en vora 500.000 manifestants en defensa de la llengua valenciana, de l'Estatut d'Autonomia i de l'identitat valenciana. Fon la manifestació més multitudinària des de l'any 1979, quan també els valencians varen exigir respecte a les seues senyes d'identitat.

Precedents[editar | editar còdic]

La manifestació fon la resposta dels valencians a la sentència del Tribunal Constitucional a favor de l'Universitat de Valéncia, que autorisava a nomenar-li català al valencià en l'àmbit acadèmic, encara que postillava que en la Comunitat Valenciana i en l'Universitat la llengua oficial es diu valencià.

Ademés, el 20 de maig de 1997, el PSOE i CiU votaren en el Congrés dels Diputats de Madrit, una resolució afirmant que el valencià era un dialecte del català. Unio Valenciana i el PP es varen opondre i votaren en contra. Poc despuix, mils de valencians es manifestaren en el carrers del centre de Madrit en protesta, declarant que El poble està en peu per a defendre la llegalitat estatutària.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) declarà que la sentència no distinguia científicament i confonia els conceptes d'autonomia universitària i autarquia reglamentària. La RACV argumentà que els treballs filològics, lliteraris i històrics mostren la personalitat diferenciada del valencià.

Manifestació[editar | editar còdic]

Participants de totes les parts de la Comunitat Valenciana, i simpatisants d'atres regions com Aragó i Balears, eixiren als carrers del centre de Valéncia per a manifestar pública i pacíficament la voluntat d'un poble que mereixia ser respectada. El lema de la manifestació fon:

La manifestació fon convocada per la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia, que en aquell moment agrupava a les entitats culturals valencianistes, tals com el Grup d'Accio Valencianista, Lo Rat Penat, Associació Cultural Cardona Vives, Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, etc.

Les entitats culturals valencianes varen manifestar:

Hem de dir prou, i ho diem perque la llengua valenciana es innegociable i no reconeixerem autoritats llingüístiques pactades o forasteres. Hem de dir prou, i ho diem perque en la defensa del nostre idioma nos ampara la Constitució i l’Estatut (...).

Conseqüències[editar | editar còdic]

El Pacte de Reus en el diari nacional "El País"

Encara que la manifestació fon multitudinària i és evident que es tractà de tot un èxit de convocatòria del valencianisme, les repercussions foren nefastes i nules per als interessos valencians.

El Partit Popular i el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, no només feren oïts sorts a les clares peticions dels manifestats en lo que era el lema i el nom de la pancarta de la manifestació; Llengua valenciana, Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, a pesar de que el propi Zaplana es reuní posteriorment en els representants de les entitats convocants de la manifestació, per a escoltar les seues reivindicacions, sino que, ademés pactaren en secret en Jordi Pujol (per part CiU i de la Generalitat de Catalunya) i en José Maria Aznar per part del Partit Popular a nivell nacional, per a crear, per exigència expressa del propi Pujol, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en una majoria d'acadèmics pactada en antelació, a favor del català i llingüísticament catalanista, a canvi de que José María Aznar (PP) fora investit president del govern espanyol en els vots de CiU.

Este pacte secret i la traïció dels polítics valencians i de Aznar (tots ells membres del PP) fon confessada anys més tart per Jordi Pujol a la prensa, en lo que es conegué com el Pacte de Reus. En este pacte secret participaren els polítics valencians Fernando Villalonga, Francisco Camps com a Conseller de Cultura i Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat Valenciana.

Este pacte supongué la mort a nivell oficial de la llengua valenciana, propiciada pel propi Partit Popular valencià, que en l'actualitat continua reivindicant ocasionalment una suposta defensa de la llengua valenciana i l'identitat valenciana, especialment en époques electorals.

Galeria d'imàgens[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]