Diferència entre les revisions de "Himne de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 77 edicions intermiges d'17 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne
+
Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la [[Comunitat Valenciana]] té el seu propi Himne.
  
'''ORIGE'''
+
==Orige==
 
 
El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.
 
 
 
 
 
'''LLETRA OFICIAL'''
 
  
 +
El seu orige se remonta a l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] que se va celebrar en l'any [[1909]]. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]] en l'any [[1925]], i hui és Himne Oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]]. La lletra és de l'[[autor]] [[Maximilià Thous Orts]] i la música fon composta pel Mestre [[Josep Serrano i Simeón]].
  
 +
== Lletra oficial ==
 
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
 
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
 
   
 
   
Llínea 17: Llínea 14:
 
càntics d'amor, himnes de pau!  
 
càntics d'amor, himnes de pau!  
  
 +
[[File:Maestro serrano.jpg|right|thumb|Mestre '''[[José Serrano Simeón]] ''']]
  
 
¡Pas a la regió  
 
¡Pas a la regió  
Llínea 27: Llínea 25:
 
la riquea que atesora  
 
la riquea que atesora  
  
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria  
+
i és la veu de l'aigua càntic d'alegria  
  
acordat al ritme de guitarra mora...
+
acordat al ritme de guitarra mora.
 
   
 
   
  
Llínea 36: Llínea 34:
 
ses victòries jagantines;  
 
ses victòries jagantines;  
  
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen  
+
i als teus peus, Sultana, tos jardins estenen  
  
 
un tapís de murta i de roses fines.  
 
un tapís de murta i de roses fines.  
Llínea 43: Llínea 41:
 
Brinden fruites dorades  
 
Brinden fruites dorades  
  
els paraisos de les riberes;  
+
els paraïsos de les riberes;  
  
 
pengen les arracades  
 
pengen les arracades  
  
 
baix les arcades de les palmeres, palmeres...  
 
baix les arcades de les palmeres, palmeres...  
 
+
 +
[[Archiu:Esmax.jpg|right|thumb|Monument a '''[[Maximilià Thous]] ''']]
  
 
Sona la veu amada  
 
Sona la veu amada  
  
í en potentíssim vibrant resò  
+
i en potentíssim vibrant resò  
  
 
notes de nostra albada  
 
notes de nostra albada  
  
canten les glories de la Regió.  
+
canten les glòries de la Regió.  
  
  
Valencians: en peu alcem-nos
+
Valencians: ¡en peu alcem-se!
  
 
Que nostra veu  
 
Que nostra veu  
  
la llum salude d'un sol novell.  
+
la llum salude
 +
 
 +
d'un sol novell.  
  
  
Llínea 75: Llínea 76:
  
  
¡Flameja en l'aire  
+
¡Flamege en l'aire  
  
 
nostra Senyera!  
 
nostra Senyera!  
  
¡Gloria a la Pàtria!  
+
¡Glòria a la Pàtria!  
  
 
¡Vixca Valéncia!  
 
¡Vixca Valéncia!  
  
¡Vixca, Vixca, Vixca!
+
¡Vixca!
 +
 
 +
¡¡Vixca!!
 +
 
 +
¡¡¡Vixca!!!
 +
 
 +
== Declaració com a himne oficial ==
 +
L'himne, ha segut cantat en la lletra original de [[Maximilià Thous]], pero a causa d'algunes ideologies valencianes, aparegueren discrepàncies en algunes frases del himne com "Per a ofrenar, noves glòries a [[Espanya]]". El mateix [[Serrano]] reconegué haver intervingut directament donant instruccions a Maximilià Thous per a la redacció d'este primer vers:
 +
 
 +
{{Cita|"España, mis himnos y yo. Uno de mis grandes amores es esta tierra valenciana donde he nacido: pero siempre que he compuesto un himno he pedido a mis colaboradores que en el primer verso aparezca la palabra "España" [...] y así comienzan mis tres himnos. Himno a Valencia: Para ofrendar nuevas glorias a España; Valencia Canta: Madre de España, Sol de Valencia...; La canción del soldado: Soldado soy de España... Eso no es obstáculo porque mis hijos hablan perfectamente el valenciano. Así entiendo yo el regionalismo".}}
 +
 
 +
Maximilià Thous en el diari ''"La Voz Valenciana"'' de [[Maig]] de [[1925]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Adam Ferrero, Bernardo. Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valéncia. ISBN 84-87179-00-2
 +
* López-Chávarri Andújar, Eduart. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Colecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0
 +
* «Ley 8/1984, de 4 de diciembre, por la que se regulan los símbolos de la Comunidad Valenciana y su utilización». Diario Oficial de la Generalidad Valenciana. 13 de diciembre de 1984. Consultado el 29 de abril de 2015.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Himne_de_l%27Exposici%C3%B3.ogg Himne en Wikimedia Commons, versió instrumental]
 +
* [http://www.softwarevalencia.com/musicaval/Himne%20Regne%20de%20Valencia%20Mestalla.zip Himne Valencià en mp3, versio oficial]
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=lcMwSjgxBYs&feature=youtu.be Himne de la Comunitat Valenciana - [[Francisco]] - Youtube]
 +
 
 +
{{Regne de Valéncia}}
 +
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria: Música Valenciana]]
 +
[[Categoria: Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 17:16 12 oct 2024

Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi Himne.

Orige

El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui és Himne Oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra és de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel Mestre Josep Serrano i Simeón.

Lletra oficial

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu, germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la regió

que alvança en marcha triumfal!


Per a tu la vega envia

la riquea que atesora

i és la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora.


Paladins de l'art t'ofrenen

ses victòries jagantines;

i als teus peus, Sultana, tos jardins estenen

un tapís de murta i de roses fines.


Brinden fruites dorades

els paraïsos de les riberes;

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Monument a Maximilià Thous

Sona la veu amada

i en potentíssim vibrant resò

notes de nostra albada

canten les glòries de la Regió.


Valencians: ¡en peu alcem-se!

Que nostra veu

la llum salude

d'un sol novell.


Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!


¡Flamege en l'aire

nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!

¡Vixca Valéncia!

¡Vixca!

¡¡Vixca!!

¡¡¡Vixca!!!

Declaració com a himne oficial

L'himne, ha segut cantat en la lletra original de Maximilià Thous, pero a causa d'algunes ideologies valencianes, aparegueren discrepàncies en algunes frases del himne com "Per a ofrenar, noves glòries a Espanya". El mateix Serrano reconegué haver intervingut directament donant instruccions a Maximilià Thous per a la redacció d'este primer vers:

"España, mis himnos y yo. Uno de mis grandes amores es esta tierra valenciana donde he nacido: pero siempre que he compuesto un himno he pedido a mis colaboradores que en el primer verso aparezca la palabra "España" [...] y así comienzan mis tres himnos. Himno a Valencia: Para ofrendar nuevas glorias a España; Valencia Canta: Madre de España, Sol de Valencia...; La canción del soldado: Soldado soy de España... Eso no es obstáculo porque mis hijos hablan perfectamente el valenciano. Así entiendo yo el regionalismo".

Maximilià Thous en el diari "La Voz Valenciana" de Maig de 1925.

Referències

  • Adam Ferrero, Bernardo. Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valéncia. ISBN 84-87179-00-2
  • López-Chávarri Andújar, Eduart. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Colecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0
  • «Ley 8/1984, de 4 de diciembre, por la que se regulan los símbolos de la Comunidad Valenciana y su utilización». Diario Oficial de la Generalidad Valenciana. 13 de diciembre de 1984. Consultado el 29 de abril de 2015.

Enllaços externs