Diferència entre les revisions de "La Marina Alta"
m (→Llengua) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 28 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Comarca | {{Comarca | ||
|nom = la Marina Alta | |nom = la Marina Alta | ||
|escut = | |escut = | ||
| − | |image = [[ | + | |image = [[File:Localització de la Marina Alta respecte del País Valencià.png |190px]] |
|mapa = [[Archiu:Mapa de la Marina Alta.png|190px]] | |mapa = [[Archiu:Mapa de la Marina Alta.png|190px]] | ||
|país = [[Espanya]] | |país = [[Espanya]] | ||
| Llínea 33: | Llínea 15: | ||
}} | }} | ||
[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]] | [[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]] | ||
| − | [[File:Segaria.JPG|thumb| | + | [[File:Segaria.JPG|thumb|220px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]] |
| − | [[File:Montgó.jpg|thumb| | + | [[File:Montgó.jpg|thumb|220px|El [[Parc natural del Massiç del Mongó|massís del Mongó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]] |
| − | [[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb| | + | [[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|220px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]] |
| − | [[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb| | + | [[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|220px|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]] |
| − | [[File:Portitxol.PNG|thumb| | + | [[File:Portitxol.PNG|thumb|220px|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]] |
| − | [[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb| | + | [[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|220px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]] |
| − | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital | + | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital en [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en la [[Mar Mediterrànea]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]]. |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sur és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriunts; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]]. | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sur és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriunts; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]]. | ||
| − | És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els | + | És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen. |
La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. | La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. | ||
| − | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una | + | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. |
| − | En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i | + | En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i tallats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]]. |
Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nort; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. Ademéshi ha una série de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten [[aigua]] i, en les pluges fortes del [[autumne]], poden desbordar-se, tal com fiu el Girona en [[octubre]] del [[2007]]. | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nort; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. Ademéshi ha una série de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten [[aigua]] i, en les pluges fortes del [[autumne]], poden desbordar-se, tal com fiu el Girona en [[octubre]] del [[2007]]. | ||
| Llínea 97: | Llínea 79: | ||
==Transport== | ==Transport== | ||
| − | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'acosta a les poblacions més importants, sinó | + | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'acosta a les poblacions més importants, sinó contínua a lo llarc de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se en [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes en [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca en [[Alcoy]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. |
Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. | Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. | ||
| Llínea 104: | Llínea 86: | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
| − | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], [[cirera|cireres]]. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[sigle XIX]]. En el [[sigle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme | + | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], [[cirera|cireres]]. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[sigle XIX]]. En el [[sigle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostengut des de la década dels xixanta en la costa. |
==Llengua== | ==Llengua== | ||
| Llínea 111: | Llínea 93: | ||
Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. | Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. | ||
| − | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El | + | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneiximent del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació d'empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nort-europees. |
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Coca de mullador.jpg|thumb|220px|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]] |
{{principal|Cuina de la Marina Alta}} | {{principal|Cuina de la Marina Alta}} | ||
Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'armela o d'espinaques (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i café-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos. | Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'armela o d'espinaques (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i café-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos. | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:detall de casa teulada.jpg|thumb|220px|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]] |
==Arquitectura== | ==Arquitectura== | ||
| Llínea 125: | Llínea 107: | ||
La Marina Alta desenrolla unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable | La Marina Alta desenrolla unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable | ||
| − | ==Llocs d' | + | ==Llocs d'interés== |
*El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. | *El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. | ||
*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur. | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur. | ||
*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. | *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. | ||
| − | *[[ | + | *[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]]. |
| − | *Pas del [[Mascarat]] | + | *Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]]. |
| − | *Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del | + | *Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. |
| − | *[[Els | + | *[[Els Pòrchens]] de Pedreguer. |
| − | *La torre | + | *La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]]. |
*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''. | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''. | ||
| − | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus | + | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia. |
*Plaça de bous, vila vella i l'iglésia del convent d’[[Ondara]]. | *Plaça de bous, vila vella i l'iglésia del convent d’[[Ondara]]. | ||
*Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta. | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta. | ||
| Llínea 142: | Llínea 124: | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 152: | Llínea 130: | ||
* [[Riberer]] | * [[Riberer]] | ||
* [[Peus negres]] | * [[Peus negres]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Germanies]] |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
| + | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Marina Alta}} | ||
* [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta] | * [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta] | ||
| + | {{Municipis de La Marina Alta}} | ||
| + | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Comarques d'Alacant]] | ||
[[Categoria:Marina Alta]] | [[Categoria:Marina Alta]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 11:21 2 set 2023
| la Marina Alta | |
| |
| País | Espanya |
| Província | Alacant |
| Capital | Dénia |
| Àrea | 759,30 km² |
| Habitants Densitat |
196606 hab.. hab./km² |
| |
.jpg)
La Marina Alta és una comarca central i costera de la Comunitat Valenciana, en capital en Dénia. Limita al nort en La Safor, al nort i a l'est en la Mar Mediterrànea, al sur en La Marina Baixa i a l'oest en el El Comtat.
Geografia[editar | editar còdic]
La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sur és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriunts; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.
És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la taronja domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el raïm dominen.
La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del riu Girona, és a dir, Dénia, El Verger i Ondara. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la Comunitat Valenciana. Al sur, s'estén una plana al voltant del riu Gorgos, de Xàbia a Gata de Gorgos. Ací predominen els armelers i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.
La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia - que formen part d'un sol sistema: la serralada Bètica. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les Valls, que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a Xaló. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la Rectoria. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i Calp. En les Valls, el cultiu és d'olives, cireres i armeles; a les montanyes entre Teulada i Benissa, el raïm.
En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i tallats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Martí, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l'extrem sur, el massís del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a Alacant.
Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell – o Racons –, que fan de frontera al nort; el Girona, el Gorgos – o de Xaló – l’Alcalà i el de Castells. Ademéshi ha una série de barrancs: l’Alberca, l’Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malafí i la rambla de la Gallinera. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten aigua i, en les pluges fortes del autumne, poden desbordar-se, tal com fiu el Girona en octubre del 2007.
Demografia[editar | editar còdic]
Climatologia[editar | editar còdic]
La comarca és de climatologia mediterrànea a on abunda el sol pero al ser una comarca marítima, pot patir tempestats fortes durat l'estiu i l'autumne. Cal remarcar que la zona més plujosa de la Comunitat Valenciana se situa a l'extrem nort de la comarca, a la desembocadura del riu Molinell, entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sur i a les valls d'interior. La proximitat en les Illes Pitiüses i la seua posició al final del golf de Valéncia, envolta de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular.
Transport[editar | editar còdic]
El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, Dénia. Gràcies al Montgó, l’autopista AP-7 no s'acosta a les poblacions més importants, sinó contínua a lo llarc de la plana entre les Valls, la Segària i el Montgó, comunicant-se en Pego, Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, té accessos directes en Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera CV-700 enllaça la comarca en Alcoy a través de la ciutat de Pego i la Vall de Gallinera.
Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús Pego - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa ALSA, comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en Gandia, Benidorm, Alacant i Valéncia. El TRAM Alacant, conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.
A grans trets, els pobles del nort, fins a Gata, es dirigixen preferentment a Valéncia, mentres que els pobles del sur a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre els dos és El Verger, a 91 quilómetro. En els dos casos el transport privat guanya àmpliament al públic en número de passagers.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la pansa i mistela, dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el sigle XIX. En el sigle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part de la Comunitat Valenciana, també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostengut des de la década dels xixanta en la costa.
Llengua[editar | editar còdic]
La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el valencià[1], en la seua forma dialectal del valencià meridional. Alguns trets del valencià alacantí es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua][1]. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit][1]. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".
Els pronoms febles, i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha][1].
En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneiximent del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació d'empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nort-europees.
Gastronomia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cuina de la Marina Alta.
Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa (Valls de Pego, els pastissets d'armela o d'espinaques (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull en ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d'all i jolivert, puchero en mandonguilles, l'arròs a banda (Dénia), arròs al forn en fesols i penques, arròs en costra (Marjal de Pego), paella en gamba o mandonguilla, pa en tomata (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el burret (coca-cola i café-licor), vi de Xaló i mistela cultivada a la ribera del Gorgos.
Arquitectura[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Arquitectura de la Marina.
La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metro de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i vert.
La Marina Alta desenrolla unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- El castell i els barris antics de les Roquetes i Baix la Mar de Dénia.
- Parc natural del Montgó: el Cap de Sant Antoni, la Torre de Gerro i la cova tallada al nort, i els molins de Xàbia al sur.
- Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva i el riu Bullent.
- Penyó d'Ifach en Calp.
- Pas del Mascarat en Altea.
- Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. Cales, l'illa del Portichol, i caps de la Nau, Negre, de Sant Antoni i Prim.
- Els Pòrchens de Pedreguer.
- La torre migeval dels Medinaceli en Verger.
- Vila vella de Benissa: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada Catedral de la Marina.
- Vila vella de Teulada: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.
- Plaça de bous, vila vella i l'iglésia del convent d’Ondara.
- Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta.
Referències[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Marina Alta.- Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |
