Anar al contingut

Armada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Marina»)

Plantilla:Portal asociado

Per a atres usos d'este terme vore Armada (desambiguació).
La força multinacional combinada CFT-150. Els països que contribuïxen a la CTF-150 inclouen Austràlia, Canadà, França, Alemània, Itàlia, Pakistan, Nova Zelanda, Espanya, el Regne Unit i els Estats Units. La Força CTF-150 és va establir per a monitorear, inspeccionar, abordar i detindre enviaments sospitosos en la Mar d'Aràbia del Nort per a recolzar la cridada Operation Iraqi Freedom (Operació Lliberteu Iraquí) en el marc de la guerra d'Iraq. En l'image 3 barcos de EE. UU., un del Regne Unit, un d'Itàlia, un d'Alemània, i atres dos barcos no identificats.

La armada[1] o marina de guerra és el servici armat encarregat de la defensa d'un país per mar o terra. Per ad açò opera en destructors, fragates, corbetes, bucs balizadores, remolcadors, dragaminas, bucs d'assalt amfibi i algunes en portaviones, submarins i minisubmarinos. Ademés posseïxen una aviació naval, una força d'infanteria de marina utilisada per a operacions amfíbies, mijos de comunicacions, d'entrenament, etc., sumat açò a tot el seu personal, tant militar com a civil.

La funció ofensiva estratègica d'una armada és la proyecció de força en zones situades més allà de les costes d'un país (per eixemple, per a protegir les rutes marítimes, dissuadir o fer front a la pirateria, transportar tropes o atacar a atres armada, ports o instalacions costeres). El propòsit estratègic defensiu d'una armada és frustrar la proyecció marítima de la força per part dels enemics. La tasca estratègica de l'armada també pot incorporar la dissuasió nuclear per mig de l'ús de missils balístics llançats des de submarins. Les operacions navals poden dividir-se a grans traces entre aplicacions fluvials i llitorals (armada d'aigües marrons), aplicacions en mar oberta (armada d'aigües blaves), i alguna cosa intermig (armada d'aigües verdes), encara que estes distincions es referixen més a l'alcanç estratègic que a la divisió tàctica o operativa.


Etimologia i significats

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

La paraula armada segons el Diccionari de la llengua espanyola té com la seua segona accepció el significat de "esquadra". La primera accepció és "proveït d'armes".[2] El terme "marina de guerra" apareix en el Diccionari de la llengua espanyola baixe l'epígraf "marí, marina". Es menciona com a sinònims "armat, armada", "flota" i "esquadra".[3] Esquadra és un "conjunt de bucs de guerra".[2]

Atestiguada por primera vez en inglés a principios del XIV,[4] la paraula "navy" procedix del francés antic navie, "flota de barcos", del llatí navigium, "un navío, un barco, barca, pot", de navis, "barco". [5] La paraula "naval" procedix del llatí navalis, "pertanyent a la nau";[6] cf. grec. grec ναῦς (naus), "barco",[7] ναύτης (nautes), "mariner, mariner".[8] La forma més antiga atestada de la paraula es troba en la paraula composta 𐀙𐀄𐀈𐀗 del grec micénico, na-o-do-mo (naudomoi), "constructors de barcos", escrita en escritura silàbica Llineal B. [n 1].

La paraula antigament denotava flotes tant de caràcter comercial com a militar. En l'ús modern, "marina" utilisada sola sempre denota una flota militar, encara que el terme "marina mercant" per a una flota comercial seguix incorporant el sentit de la paraula no militar. Este solapament en els sentits de les paraules entre flotes comercials i militars va sorgir de la naturalea intrínsecament de doble us de les flotes; fa sigles, la nacionalitat era una traça que unificava una flota tant per a usos civils com a militars. Encara que la nacionalitat dels bucs comercials té poca importància en el comerç en temps de pau, llevat para evitar imposts, pot tindre major significat en temps de guerra, quan cadena de suministrament es convertix en assunt d'atac i defensa patriòtica, i quan en alguns casos els bucs privats es convertixen inclús temporalment en bucs militars. Açò últim era especialment important, i comú, ans que existira la tecnologia militar del XX, quan el mer fet d'afegir artilleria i infanteria de marina a qualsevol veler podia fer-ho tan marcial com qualsevol buc de propietat militar. El corsarisme ha quedat obsolet en l'estratègia en aigües blaves des de que els moderns sistemes de missils i aviació es varen impondre a l'artilleria i l'infanteria en molts aspectes, pero seguix sent potencialment rellevant en la llitoral de naturalea llimitada i asimètrica.


Història

Artícul principal → Guerra naval.

La guerra naval es va desenrollar quan els humans varen lluitar per primera volta des d'embarcacions aquàtiques. Abans de l'introducció del canó i de barcos en capacitat suficient per a portar-los, la guerra naval consistia principalment en accions d'envestida i abordage. En l'época de l'antiga Grècia i l'Imperi Romà, la guerra naval se centrava en embarcacions llargues i estretes propulsadas per bancs de remeros (com els trirremes i els quinquerremes) dissenyades per a envestir i afonar embarcacions enemigues o posar-se al seu costat per a poder atacar cos a cos als seus ocupants. La guerra naval va continuar en esta llínea durant l'Edat Mija fins que el canó es va convertir en alguna cosa comú i capaç de recarregar-se en la suficient rapidea com per a ser reutilisat en la mateixa batalla.

Pintura mural del quart estil en naumachia (trirremes), detall d'un panel del pòrtic del Temple de Isis en Pompeya, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

. En la Chinenca antiga, es coneixien grans batalles navals des de la dinastia Qin (vejau també Batalla dels Penya-segats Rojos, 208), amprant-se la guerra de juncs durant la dinastia Han. No obstant, la primera armada oficial permanent de China no es va establir fins a la dinastia Song del Sur en el XII, una época en la que la pólvora era una nova i revolucionària aplicació a la guerra. [13] La Dinastia Chola en Sur de l'Índia tenia una armada composta per barcos comercials que transportaven eixèrcits a ultramar.[14] L'Armada Chola va alcançar el seu apogeu baix Rajendra I, i va ser utilisada sobretot en les invasions de Sri Lanka i Surest Asiàtic. [15][16]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 «armado, armada». Consultat el 26 de junio de 2024.
  3. ↑ «marino, marina». Consultat el 26 de junio de 2024.
  4. ↑ Plantilla:OEtymD
  5. ↑ https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0059:entry=navis
  6. ↑ https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0059:entry=navalis
  7. ↑ Plantilla:LSJ.
  8. ↑ Plantilla:LSJ.
  9. ↑ «La palabra na-u-do-mo de la Lineal B». Palaeolexicon. Herramienta de estudio de palabras de lenguas antiguas.
  10. ↑ Raymoure, K.A.. «[https://web.archive.org/web/20131013042530/http://minoan.deaditerranean.com/resources/linear-b-sign-g roups/na/na-o-do-mo/ na-o-do-mo]». Minoan Linear A & Mycenaean Linear B. Deaditerranean. Archivat des de l'original, el 2013-10-13. Consultat el 2014-03-25.
  11. ↑ «KN 736 U (desconocido)». «PY 568 Na (1)». «PY 865 Vn + fr. (Ci)». «PY 990 Xn (desconocido)». DĀMOS: Base de datos de Micenas en Oslo. Universidad de Oslo. Archivat des de l'original, el 2014-03-25.
  12. ↑ Plantilla:LSJ.
  13. ↑ (), p. .
  14. ↑ Majumdar, Romesh Chandra (2001). La historia y la cultura del pueblo indio, Volumen V: La lucha por el imperio, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan.
  15. ↑ Kulke, p 212
  16. ↑ Spencer, 1976, p. 409.

Enllaços externs


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Armada&oldid=1654284»