Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del | + | L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya. |
| − | En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d' | + | En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur. |
== Indicadors econòmics == | == Indicadors econòmics == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Model empresarial == | == Model empresarial == | ||
| − | El model [[empresa|empresarial]] valencià està | + | El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica. |
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]]. | Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu: | Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu: | ||
| − | * En el [[secà]] l'[[ | + | * En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços. |
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals. | * El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals. | ||
| − | === | + | === Ganaderia === |
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia. | És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia. | ||
* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia. | * La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur: | Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur: | ||
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]]. | * [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]]. | ||
| − | * [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la | + | * [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford. |
| − | * L'eix [[Xàtiva]]-[[ | + | * L'eix [[Xàtiva]]-[[Alcoy]]: textil i paper. |
* La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola). | * La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola). | ||
* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho. | * La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
=== Turisme === | === Turisme === | ||
| − | Este sector s'ha convertit, des de la decada dels | + | Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 15:29 1 jun 2015
L'economia de la Comunitat Valenciana (Espanya) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en Europa a través de Catalunya. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
Indicadors econòmics
En l'any 2002 la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu estoc de capital representava l'any 2000 el 10,4% del total estatal. L'any 2003 el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de desocupació es va situar en el 10,5%.
El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.
Model empresarial
El model empresarial valencià està compost per uns quants centenars d'empreses multinacionals i decenes de milers de PIME locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les pimes són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de globalisació econòmica.
Encara que la greu crisis econòmica entre 1973 i 1985 que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any 1986 a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a Grècia i s'acostava al de Portugal.
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són Ford, Mercadona, Supermercats Consum, ANECOOP, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Ceràmica, Taulell SA, Air Nostrum, o Ros Casares, entre atres.
Sectors
Agricultura
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
- En el secà l'armeler sobretot i també el garrofer i l'olivera són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les pomeres, els presseguers, etc. La vinya és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la Plana d'Utiel, Villar de l'Arquebisbe i les zona del Vinalopó (Alt Vinalopó, Vinalopó Mig i Baix Vinalopó). En les zones de l'interior de la Marina Alta i la Marina Baixa, a causa del cultiu de la pansa, es fan bons moscatells i vins dolços.
- El regadiu està dominat pels cítrics, especialment la taronja, que supon la major part de la citricultura de l'Estat i l'arròs que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
Ganaderia
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'apicultura que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
- La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de sardines, polps, seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Indústria
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
- Castelló-Onda: Ceràmica.
- Valéncia i la seua àrea metropolitana: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.
- L'eix Xàtiva-Alcoy: textil i paper.
- La Foia de Castalla: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola).
- La Vall del Vinalopó: Calçat i caucho.
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de Manises, Ribesalbes o L'Alcora; el torró i el gelat en Xixona i Alacant; la manufactura, de mobles i atifells, en vímet en Gata, Moixent, Vallada, etc.
Turisme
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del PIB; pero este fet ha dut a una feroç especulació, sobretot en la costa, en destrossa del mig ambient i degradació sistemàtica del mig ambient.
Vore també
Vínculs externs
| ||||||||||||||||||||||
