Diferència entre les revisions de "Suràfrica"
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
| − | [[Image:220px-Skyline-of-pretoria.jpg|220px|left|thumb|Pretoria, capital administrativa.]] | + | [[Image:220px-Skyline-of-pretoria.jpg|220px|left|thumb|<CENTER>Pretoria, capital administrativa.</CENTER>]] |
El govern de '''Suràfrica''' actua baix un sistema parlamentari inspirat en el [[Regne Unit|Britànic]], en el de [[Ciutat de Westminster|Westminster]]. El sistema parlamentari surafricà és notablement diferent d'atres sistemes de països de la [[Commonwealth]]. | El govern de '''Suràfrica''' actua baix un sistema parlamentari inspirat en el [[Regne Unit|Britànic]], en el de [[Ciutat de Westminster|Westminster]]. El sistema parlamentari surafricà és notablement diferent d'atres sistemes de països de la [[Commonwealth]]. | ||
Revisió de 15:21 5 ago 2010
| Republiek van Suid-Afrika Republic of South Africa IRiphabliki yeSewula Afrika Rephaboliki ya Afrika Borwa Rephaboliki ya Afrika-Borwa Rephaboliki ya Aforika Borwa IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika Riphabliki ra Afrika Dzonga Riphabuḽiki ya Afurika Tshipembe IRiphabliki yaseMzantsi Afrika IRiphabliki yaseNingizimu Afrika República de Suràfrica | |||||
| |||||
La República de Suràfrica és un país ubicat en l'extrem meridional d'Àfrica. Llimita en els estats de Namíbia, Botsvana, Zimbaue, Moçambic i Suazinlàndia. El Regne de Lesotho es troba enclavat dins de la República de Suràfrica. Les seues capitals són Pretòria (administrativa), Bloemfontein (judicial) i Ciutat del Cap (llegislativa).
Història
Suràfrica conta en alguns dels jaciments paleoantropològics més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'Australopithecus com testifiquen les restes trobades en les Coves de Sterkfontein i Kromdraai. Els succeiren diverses espècies de Homo, incloent Homo habilis, Homo ergaster i l'home modern (Homo sapiens). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el sigle IV i V més al sur del riu Limpopo. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de KwaZulu-Natal, on es troba la fosa més antiga que data de 1050. Els xhosa foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el riu Fish en el que és la província del Cap Oriental. Estes poblacions més avançades, en l'edat de ferro desplaçaren pobladors caçadors-recolectors més antics.
L'història escrita de Suràfrica escomença en l'arribada dels portuguesos. En 1487 Bartolomé Díaz fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'Àfrica, i el va denominar Cabo das Tormentas (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a Lisboa carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca Joan II de Portugal vullgué canviar-li el nom pel de Cabo da Boa Esperança (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'Índia. Més tart el gran poeta portugués Luís de Camões immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic Vos Lusíadas, concretament en el personage mitològic Adamator, el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la circumnavegació dels caps. Els primers relats escrits de l'història de Suràfrica s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a 1488 els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El 6 d'abril de 1652, Jan van Riebeeck establí un lloc d'avituallament en el cap de Bona Esperança per a la companyia holandesa de les Índies Orientals. Durant els s. XVII i XVIII la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania holandesa. Els colons finalment es van topar en els pobles Xhosa en expansió en la regió del riu Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les guerres de Fronteres del Cap originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'Indonèsia, Madagascar i Índia. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser després classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la província del Cap Occidental.
Gran Bretanya ocupà l'àrea del cap de Bona Esperança en 1797 durant la quarta guerra angloholandesa. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en 1805. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de Gran Bretanya, el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en 1806, llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en 1833.
Els descobriments de diamants en 1867 i l'or en 1886, animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els Bòers van resistir en èxit el siti dels britànics en la primera guerra bòer (1880-1881) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba caqui, del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la segon guerra Bòer (1899-1902) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de Àfrica del Suroest fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.
Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de terra cremada. El tractat de Vereeniging declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
Després de quatre anys, es creà l'Unió Surafricana a partir de la Colònia del Cap, la Colònia de Natal i les repúbliques del estat lliure d'Aurenja i el Transvaal (estes dos últimes anexades després de la Guerra AngloBòers en la Colònia del Riu Aurenja i el Transvaal), el 31 de maig de 1910, just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En 1934 el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en 1939 en la decisió sobre l'entrada en la Segona Guerra Mundial com a aliat del Regne Unit. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'Alemanya nazi durant la guerra i buscà una segregació racial o apartheid major després de la guerra.
En 1948 el Partit Nacional aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'apartheid, paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:
- Dret al vot, reservat únicament per als blancs,
- Només els blancs podien viajar lliurement pel país,
- Era llegal que un blanc guanyara més que un negre pel mateix treball,
- Els negres havien de viure en zones alluntades dels blancs,
- Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.
En 1960 després de la massacre de Sharpeville, Verwoerd dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la Gran Bretanya. El 52% va votar en contra. Suràfrica s'independisà de Gran Bretanya, pero va continuar sent membre de la Commonwealth. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a Suràfrica, que finalment es retirà de la Commonwealth el 31 de maig de 1961, data en que es va declarar república.
En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en Suràfrica. El país fon exclòs dels Jocs Olímpics, de les Copes Mundials de fútbol, rugby i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el Congrés Nacional Africà o CNA, van iniciar campanyes de resistència, folgues, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió.
Per fi, en 1989 es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president Pieter Botha fon desplaçat per Frederik de Klerk, i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a Nelson Mandela, després de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En 1993, en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en 1994, es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. Nelson Mandela fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantingut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi.
A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la pobrea, en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de vivenda del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.
L'exportació d'or i diamants continua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta reforma agrària, per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han sigut tornades, per lo qual el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna Zimbaue, que va arruïnar l'agricultura i va causar una terrible fam en eixe país.
El futur de Suràfrica pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 homicidis per any, proporcionalment, 8 vegades més que en EE.UU.) i la nova llegislació creada pel CNA, que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des de la fi de l'Apartheid (1994) fins ara ya han emigrat casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.
Jacob Zuma, actual líder del CNA, un polític que fon acusat de corrupció i de violar a una dòna, és el favorit a ser electe president en les eleccions de 2009.
Govern i política
El govern de Suràfrica actua baix un sistema parlamentari inspirat en el Britànic, en el de Westminster. El sistema parlamentari surafricà és notablement diferent d'atres sistemes de països de la Commonwealth.
El president de Suràfrica és el Cap d'Estat i el Cap de Govern. Est és triat pel parlament bicameral, que consistix en l'Assamblea Nacional o Cambra Baixa i el Consell Nacional de les províncies, o Cambra Alta. En la pràctica el president és el líder del partit majoritari en el parlament.
L'Assamblea Nacional té 400 membres, triats a través d'un sistema electoral proporcional. El Consell Nacional de les províncies (NCoP), el qual reemplaçà al Senat en 1997 està format per 90 membres que representen a cada una de les nou províncies de Suràfrica, a l'hora que també tenen representació les grans ciutats.
Cada província de Suràfrica té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un Premier.
lleis
Les fonts principals de les lleis de Suràfrica foren les lleis mercantils romà-holandeses, junt en la llei Comuna Anglesa, portades pels colons holandesos i britànics. La primera llei surafricana basada en principis europeus fon portada per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i es denomina llei romà-holandesa. Fon importada abans de la codificació de la llei europea segons el Còdic Napoleònic i és comparable, en molts aspectes, a la llei escocesa. Ad això va seguir en el sigle XIX per la llei britànica comuna i estatutària. Començant en 1910 per la unificació, Suràfrica tenia el seu propi parlament, el qual llegislava específicament per a Suràfrica, basant-se en les lleis aprovades anteriorment pels membres individuals de les colònies. La Suràfrica posterior a l'apartheid està assoles en Àfrica en les seues polítiques de drets homosexuals, en 2006 es convertí en el primer país de la regió en llegalisar els matrimonis gais.
Organisació polític-administrativa
Divisió política: Suràfrica té nou províncies.
Estes nou províncies apareixen a continuació en les seues ciutats capitals i els seus noms abreviats que corresponen a les seues sigles en anglés:
- Cabo Occidental(Ciutat del Cap) abrev. WC
- Cap del Nort (Kimberley) abrev. NC
- Cap Oriental (Bhisho) abrev. EC
- KwaZulu-Natal (Pietermaritzburg) abrev. KZ, KZN o KN
- Estat Lliure, (Bloemfontein) abrev. FS
- Noroest (Mafikeng) abrev. NW
- Gauteng (Johannesburg) abrev. GT o GP
- Mpumalanga (Nelspruit) abrev. MP
- Limpopo (Polokwane) abrev. LP
Els ports principals de Suràfrica són: Durban, Ciutat del Cap, Port Elizabeth, East London, Richards Bay, Saldanha Bay i Mossel Bay.
Divisió administrativa
Quan finalisà l'apartheid en 1993, el govern integrà els bantustans anteriorment independents i semi-independents a l'estructura política del país. En este fi, va abolir les quatre antigues províncies de Suràfrica (província del Cap, KwaZulu-Natal, Estat Lliure d'Orange i Transvaal) i les reemplaçà per nou províncies totalment integrades. Les noves províncies eren molt més chicotetes que les seues antecessores, lo qual , teòricament donava als governs locals més recursos per a distribuir en àrees més chicotetes.
Les nou províncies foren posteriorment subdividides en 52 districtes:
- 6 metropolitans i
- 46 municipals.
Geografia
En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en Namíbia, Botsvana, Zimbaue, Moçambic i Suazinlàndia. Aixina mateix un país com Lesotho es troba rodejat de territori surafricà.
A causa de la seua extensió, el clima és variable: va des del clima temperat del sur i les zones altes, al subtropical en el noroest i al semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.
Els rius principals són el riu Orange que desemboca en l'oceà Atlàntic, el riu Vaal el seu principal afluent i riu Limpopo que desemboquen en l'oceà Índic, naix prop de Johanesburg i després marca en el nort la frontera en Botsvana i Zimbaue
El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el cap Agulhas.
Flora i fauna
Suràfrica té més de 20.000 plantes diferents, que representen prop del 10% de totes les espècies conegudes del món, per lo qual se li considera una àrea particularment rica en biodiversitat vegetal.
El bioma prevalent en este país és la praderia, especialment en el Highveld, on la flora predominant són els pasts, els arbusts baixos i les acàcies, principalment les d'espina blanca i camel. La vegetació és més escassa cap al noroest, pel fet que allí hi ha poques precipitacions plujoses.
WWF distinguix quatre ecorregions de praderia de montanya:
- Pradera de l'Alt Veld, en l'Highveld
- Pradera montanyesa dels Drakensberg, en els Drakensberg, per davall dels 2.500 metros
- Pradera altimontana dels Drakensberg, en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros
- Xara de Maputaland-Pondoland, en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg
El past i els gargullers de la sabana lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres baobabs en esta àrea, prop de l'extrem nort del parc Nacional Kruger.[1]
En el Bushveld es troben numerosos hàbitats de mamífers com el lleó, el lleopart, el nyu blau, el kudu, l'impala, la hiena, l'hipopótam i la girafa. Hi ha una extensió significativa de l'hàbitat del Bushveld al nordest que inclou el parc Nacional Kruger i la Reserva Mala Mala, aixina com molt més al nort la Biosfera de Waterberg. WWF dividix la regió de sabana del nordest en tres ecorregions, d'est a oest: sabana arborada de mopane del Zeneze, sabana arborada d'Àfrica austral i sabana arborada del Kalahari.
La regió desèrtica del Karoo, en l'oest del país, es dividix en tres ecorregions: el Karoo suculent, prop de la costa, el Karoo nama, en l'interior (Namaqualand), on hi ha diverses espècies de plantes que almagasenen aigua, com els àloes i eufòrbies, i, més al nort, la sabana xeròfila del Kalahari.
El bioma mediterràneu del fynbos, un dels sis regnes florals, està ubicat en una chicoteta regió del Cap Occidental i consta de més de 9.000 d'estes espècies, lo qual li convertix en una de les regions més riques del món en termes de Biodiversitat Floral. La major part de les plantes són perennes i de fulles dures en fulles fines com a agulles, per eixemple les plantes escleròfiles. Una atra planta exclusiva de Suràfrica és el gènero de les protees, de les cuals existixen al voltant de 130 espècies diferents en este país. WWF dividix esta regió en tres ecorregions: fynbos i renosterveld de terres baixes, fynbos i renosterveld de montanya i xara d'Albany.
Si be Suràfrica té una gran cantitat de plantes florals, posseïx pocs boscs. Només el 1% de Suràfrica és bosc, casi exclusivament en el pla coster humit de l'oceà Índic en KwaZulu-Natal: la selva mosaic costera de KwaZulu i El Cap i la selva mosaic costanera de Maputaland i, més al sur, la selva montanyesa de Knysna i les montanyes Amatole. Hi han reserves inclús més chicotetes de boscs que es troben fora de l'abast del foc. Les plantacions d'espècies d'arbres importats són predominants, en particular del eucaliptus no natiu i el pi. Suràfrica ha perdut una extensa superfície d'hàbitat natural en les últimes quatre décades, a causa de la sobrepoblació, als patrons descontrolats de desenroll i a la deforestació del s. XIX.
Suràfrica és un dels països més afectats per l'invasió d'espècies foranes (per eixemple l'Acàcia mearnsii, Port Jackson, Hakea, Lantana i Xicranda) que són una gran amenaça a la biodiversitat nativa i l'actual escassea de recursos hídrics. El bosc templat original que van trobar els primers europeus que s'establiren en este país, foren explotats despiadadament fins que només van quedar unes poques i chicotetes àrees. Actualment els arbres de fustes nobles en Suràfrica com el Podocarpus latifolius, l'Ocotea bullata i l'Olea lurifolia es troben baix protecció governamental.
Finalment, en la costa de l'Índic es troben diversos enclavaments de manglar d'Àfrica austral.
S'espera que el canvi climàtic porte calfament i sequetat en forma considerable ad esta regió que ya és semi-àrida, en major freqüència i intensitat d'acontenyiments climàtics extrems, com a onades de calor, inundacions i sequies. D'acort en els models computacionals realisats per l'Institut de Biodiversitat Nacional de Suràfrica (SANBI, per les seues sigles en anglés)[2] (junt en moltes de les seues institucions associades), algunes parts d'Àfrica del sur voran un increment en la seua temperatura de prop de 1°C a lo llarc de la costa a més de 4°C en les ya caloroses terres interiors, com en Cap del Nort a finals de la primavera i l'estiu de l'any 2050.
El Regne Floral del Cap ha sigut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel canvi climàtic i té una enorme diversitat de vida. Sequies, aument de l'intensitat i freqüència d'incendis i grans escalades de les temperatures portaran a l'extinció de moltes d'estes espècies exòtiques. El llibre Scorched: South Africa's changing climate utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.[3]
Suràfrica alberga moltes espècies animals endèmiques, com el conill riberenc (Bunolagus monticullaris) que es troba en perill crític d'extinció en el Karoo.
Economia
Suràfrica és la primera economia d'Àfrica (acapara un 25% de tot el PIB africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials.
La seua moneda és el Rand divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del Àrea Monetària Comuna d'Àfrica del Sur (veja també: Krugerrand). La bossa de valors de Johannesburg és la major d'Àfrica.
Un important sector és la mineria sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els diamants, l'or, i el platí. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres.
Suràfrica conta també en l'indústria més poderosa i diversificada de tot el continent africà. Des dels sectors de transformació de bens agropecuaris i minerals, fins als sectors automovilístic, aeronàutic i energètic.
Un factor important de l'economia surafricana radica en la seua naturalea extraordinària, única en el món, i en els seus numerosos parcs nacionals, que atrauen a gent de tot el món (veja parcs nacionals de Suràfrica).
Demografia
La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'Àfrica Subsahariana, el multirracisme i la multiculturalitat existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí. El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige holandés (bòers) o britànic. Un 8,8% són mestiços cridats coloured, descendents dels bòers i esclaus d'orige malai o africà. Un tercer grup és el dels asiàtics (indostanís en un 91%) que viuen sobretot entorn a Durban representa el 2,4% de la població. Dels quatre grups ètnics, només la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a Europa, Amèrica del Nort i Oceania.[1]
Des de la caiguda del règim de l'Apartheid en 1994, uns 850.000 surafricans blancs (un 16% del total) han emigrat, sobretot a Regne Unit i Austràlia davant de l'increment de la inseguritat i de les mides de discriminació positiva. Davant d'esta situació, des de 2006 el govern ha començat a prendre mides incentives per a reduir l'emigració de la qualificada població blanca, de la mateixa manera s'han iniciat mides a favor del retorn dels emigrats.
La principal religió tant entre els negres com els blancs és el cristianisme, majoritàriament reformat. Pero també es practiquen cultes tradicionals africans, l'islam, el Mormonisme, i l'Hinduisme, també subsistix una comunitat judeua (3% dels blancs)
És el país del món en número més gran d'infectats per SIDA, lo qual unit a una baixa taxa de natalitat per als estàndarts africans (2,16 fills per dona), ha fet que la seua població haja disminuït durant 2003, segons el CIA World Factbook.
Cultura
En Suràfrica no nos trobem en una cultura única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la música, l'art i la cuina del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del sigle XX el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.
Pero a causa de l'apartheid s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant després de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els afrikaners, més nacionalistes i religiosos, i els anglosaxons, més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de Europa.
- La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura interracial.
- En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la poligàmia i les dots són comuns.
- En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels mestiços el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de Suràfrica. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, coloured), a diferència d'atres països anglosaxons com en Estats Units o Gran Bretanya, on el terme "de color" ha caigut en desús.
Llengües
Suràfrica reconeix fins a 11 llengües com a idiomes oficials, encara que els dos principals són d'orige europeu: l'anglés gastat com a vehícul de comunicació entre tots els surafricans. L'afrikaans derivat de l'holandés, és gastat pels bòer i també pels coloured. Els atres idiomes oficials són ndebele, sesotho (sotho meridional), sotho septentrional, tswana (estos tres idiomes del grup shoto), swazi, tsonga, venda, xhosa i zulú.
Surafricans famosos
- Shaka Zulú, sobirà de la nació zulú.
- J. R. R. Tolkien, escritor, autor de El Senyor dels Anells.
- Christian Barnard, mege (va realisar el primer transplant de cor).
- Nelson Mandela, líder revolucionari i primer president negre.
- Frederik de Klerk, president surafricà que lliberà a Mandela i acabà en l'Apartheid.
- Desmond Tutu, clerc i pacifiste (Premi Nobel de la Pau en 1984).
- J.M. Coetzee, Premi Nobel de Lliteratura.
- Nadine Gordimer, Premi Nobel de Lliteratura.
- Manfred Mann, músic i compositor de rock, fundador de Manfred Mann Earh Band
- Trevor Rabin, músic i compositor de rock, integrant de Yes i atres bandes
- Francois Pienaar, jugador de rugby, capità dels Sprinboks campeons del món en 1995.
- Charlize Theron, actriu guanyadora d'un Oscar, nacionalisada nortamericà.
- Arnold Vosloo, actor.
- Mark Shuttleworth, informàtic i empresari fundador de l'empresa Canonical Ltd.
- Hugh Masekela, trompetiste, cantant i compositor, fusiona el Jazz en els ritmes del continent africà
- Theuns Jordaan, cantautor
- ZP Theart, Vocaliste de Dragonforce
| Data | Nom en valencià | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 1 de giner | Día de Cap d'Any | New Year's Day | |
| 21 de març | Dia dels drets humans | Human Rights Day | |
| Varia cada any | Divendres Sant | Good Friday | |
| Varia cada any | Dilluns de Pasqua | Easter Monday | |
| 27 d'abril | Dia de la llibertat | Freedom Day | Commemora les primeres eleccions lliures després de l'apartheid |
| 1 de maig | Dia del treball | Worker's Day | |
| 16 de juny | Dia de la joventut | Youth Day | Commemora els disturbis de Soweto |
| 9 d'agost | Dia nacional de la dona | National women's Day | |
| 24 de setembre | Dia de l'herència | Heritage Day | Dia en que els surafricans celebren la diversitat del país |
| 16 de decembre | Dia de la reconciliació | Day of Reconciliation | |
| 25 de decembre | Dia de Nadal | Christmast Day | |
| 26 de decembre | Dia de l'enteniment mutu | Day of Goodwill |
Deports
Les divisions racials i ètniques encara existents en Suràfrica es noten inclús en els deports. Els blancs afrikaners són fanàtics del rugby, mentres que els blancs angloparlants preferixen el criquet. Els negres, en canvi, són més aficionats al fútbol.
En el rugby, Suràfrica és una potència. El país ha guanyat la Copa Mundial d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un mundial de fútbol (organisarà el de 2010).
- 50px Suràfrica en els Jocs Olímpics
- 20px Selecció de fútbol de Suràfrica
- Selecció de rugby de Suràfrica
Mijos de comunicació
En Suràfrica s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en Johannesburg), Isolezwe (editat en Ciutat del Cap) i Daily Sun (editat en Gauteng).
Referències
- ↑ South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica
- ↑ South African National Biodiversity Institute
- ↑ http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate
Govern
- Govern de Suràfrica (en anglés)
- Embaixada de Suràfrica en Madrit
- Embaixada de Suràfrica en Argentina
- Embaixada de Suràfrica en Chile
- Estadístiques de Suràfrica
- Parlament de Suràfrica
Turisme
- Lloc oficial de Turisme (en anglés)
- Suràfrica en Amadeus.Net
- Guia Turística de Suràfrica informació General, regions, Mundial 2010, Estadis
- Coneix el món Secció Suràfrica, Turisme
- City of Cape Town - the fully travel guide - capetown.ic.cz
- [2]
Fotos
- Fotos Africanes - Suràfrica Fotos de Suràfrica
- Galeria fotogràfica
Mijo de comunicació
Informació
- Suràfrica en el directori Dmoz
- Informació sobre el país
- Web personal d'informació sobre Suràfrica
- Informació Sobre el Mundial Suràfrica 2010
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sudáfrica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.