Diferència entre les revisions de "Chirivella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Chirivella se situa en l'[[Horta de Valéncia]], a l'oest de la capital. El clima és [[clima mediterràneu]].
+
Chirivella se situa en l'[[Horta de Valéncia]], a l'[[oest]] de la capital. El clima és [[clima mediterràneu]].
  
−
La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu [[Túria]] no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]], és va modificar el llit del riu [[Túria]] i es va construir el nou llit per mig del proyecte [[Pla Sur]]. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a [[Valéncia]] capital, a l'est, i el gros de l'acabe municipal, a l'oest.  
+
La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu [[Túria]] no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]], és va modificar el llit del riu [[Túria]] i es va construir el nou llit per mig del proyecte [[Pla Sur]]. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a [[Valéncia]] capital, a l'[[est]], i el gros del rest municipal, a l'oest.  
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
Chirivella llimita en les següents localitats: [[Alaquàs]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Mislata]], [[Picanya]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
Chirivella llimita en les següents localitats: [[Alaquàs]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Mislata]], [[Picanya]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Vicente Català Pastor
 +
  | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Santiago Clariana
 +
  | Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 =Juan José Teruel Morales
 +
  | Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Josep Antoni Santamaria
 +
  | Partit_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Josep Antoni Santamaria
 +
  | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Josep Antoni Santamaria
 +
  | Partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Josep Antoni Santamaria (2003-2004)
 +
José Carmelo Soriano Martínez (2004-2007)
 +
  | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = José Carmelo Soriano Martínez
 +
  | Partit_8 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Enrique Ortí Ferre
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Michel Montaner Berbel (2015-2017)
 +
Ricard Barberà Ricart (2017-2019)
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Michel Montaner Berbel
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Francisca Bartual Bermell
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
Conta en 30.326 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
 
Conta en 30.326 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
 +
<center>
 +
{|align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1900]] !![[1920]] !![[1940]] !! [[1960]] !! [[1981]] !! [[2000]] !! [[2011]] !! [[2019]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 1.429|| align=center| 1.727 || align=center| 2.981 || align=center| 6.250 || align=center| 24.124 || align=center| 26.053 || align=center| 30.405 || align=center| 29.623 || align=center| 30.326
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
Un 60 % dels ocupats en l'any [[2008]] lo estaven en el sector servicis, un 25,5 % en l'indústria, un 12,2 % en la construcció i solament un 2 % en l'agricultura.​ Hi havia eixe mateix any 216 hectàrees cultivades, de regadiu gràcies a les [[Séquies|séquies]] de Benáger, Faitanar i Chirivella, entre les que predominaven els cultius herbáceos i [[hortalices]] (150 ha) i els cítrics (60 ha).​
 +
 +
Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de [[Vara de Quart]] (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el [[paper]].​
 +
 +
Cal destacar la presència en el [[Barri de La Llum]] des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3​ que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 18: Llínea 65:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 
* [https://www.xirivella.es/ Ajuntament de Chirivella]
 
* [https://www.xirivella.es/ Ajuntament de Chirivella]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xirivella INE. Població de Chirivella]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xirivella INE. Població de Chirivella]
Llínea 27: Llínea 76:
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
−
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 37: Llínea 86:
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 09:11 4 nov 2024

Iglésia de la Mare de Deu de la Salut
Mercat Municipal de Chirivella

Chirivella és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i situat en l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Chirivella se situa en l'Horta de Valéncia, a l'oest de la capital. El clima és clima mediterràneu.

La seua situació en el Pla de Quart li conferix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu Túria no banyava el seu acabe municipal i la seua horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual contínua en funcionament. Despuix de la riuada de 1957, és va modificar el llit del riu Túria i es va construir el nou llit per mig del proyecte Pla Sur. A partir de llavors, Chirivella va vore dividit el seu territori en dos parts: una pegada a Valéncia capital, a l'est, i el gros del rest municipal, a l'oest.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Chirivella llimita en les següents localitats: Alaquàs, Aldaya, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Català Pastor PSPV-PSOE
1983 - 1987 Santiago Clariana PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan José Teruel Morales PSPV-PSOE
1991 - 1995 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE
1999 - 2003 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE
2003 - 2007 Josep Antoni Santamaria (2003-2004)

José Carmelo Soriano Martínez (2004-2007)

PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Carmelo Soriano Martínez PSPV-PSOE
2011 - 2015 Enrique Ortí Ferre PP
2015 - 2019 Michel Montaner Berbel (2015-2017)

Ricard Barberà Ricart (2017-2019)

PSPV-PSOE

Compromís

2019 - 2023 Michel Montaner Berbel PSPV-PSOE
2023 Francisca Bartual Bermell PP

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 30.326 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1900 1920 1940 1960 1981 2000 2011 2019 2022
1.429 1.727 2.981 6.250 24.124 26.053 30.405 29.623 30.326

Economia[editar | editar còdic]

Un 60 % dels ocupats en l'any 2008 lo estaven en el sector servicis, un 25,5 % en l'indústria, un 12,2 % en la construcció i solament un 2 % en l'agricultura.​ Hi havia eixe mateix any 216 hectàrees cultivades, de regadiu gràcies a les séquies de Benáger, Faitanar i Chirivella, entre les que predominaven els cultius herbáceos i hortalices (150 ha) i els cítrics (60 ha).​

Per lo que respectava a l'indústria, el sol delimitat era d'unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut (32 ha) i la seua ampliació (51 ha), situats en el centre del municipi; el de Vara de Quart (9 ha dins el terme de Chirivella) i el de Plaça d'Espanya (2 ha), entre la V-30 i l'A-3, en l'extrem nort-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàlics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, l'indústria productora de minerals no metàlics i el paper.​

Cal destacar la presència en el Barri de La Llum des de l'any 1993 del centre comercial Gran Túria, de 58 200 m²,3​ que dona ocupació a un alt percentage de chirivellenses.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs  •  Albal  •  Alcàsser  •  Aldaya  •  Alfafar  •  Benetússer  •  Beniparrell  •  Catarroja  •  Chirivella  •  Lloc Nou de la Corona  •  Manises  •  Massanassa  •  Mislata  •  Paiporta  •  Picanya  •  Picassent  •  Quart de Poblet  •  Sedaví  •  Silla  •  Torrent
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chirivella&oldid=362442»