Diferència entre les revisions de "Sagunt"
Llínea 148: | Llínea 148: | ||
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] | [[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] | ||
* [[Teatre romà de Sagunt]]. | * [[Teatre romà de Sagunt]]. | ||
− | * Castell de Sagunt | + | * [[Castell de Sagunt]] |
* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria. | * Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria. | ||
* Iglésia d'El Salvador. | * Iglésia d'El Salvador. |
Última revisió del 17:54 24 oct 2024
Sagunt | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Camp de Morvedre | |||
• Partit judicial: | Sagunt | |||
Ubicació: | ||||
• Altitut: | 49 msnm | |||
Superfície: | 132 km² | |||
Població: | 68.066 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 494,53 hab./km² | |||
Gentilici: | saguntí/na | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46500, 46520, 46529 | |||
Festes majors: | {{{festes}}} | |||
Alcalde: | Darío Moreno Lerga (PSPV-PSOE) | |||
Pàgina web: | Web Oficial de l'ajuntament | |||
Sagunt (en castellà Sagunto), és la capital de la comarca del Camp de Morvedre, situada en el nort de la província de Valéncia.
La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del teatre romà, i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic castell romà, vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del Port de Sagunt.
Geografia[editar | editar còdic]
Sagunt es troba a les vores del riu Palància. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Despuix de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, més pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.
La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la carrasca. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes més propenques al mar. Entre les espècies millors, les que més abunden són el romer i el llentiscle en els monts; i el senil, la boga i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es mediterràneu.
Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.
Localitats llimitrofes[editar | editar còdic]
- Noroest: Algar, Alfara de la Baronia, Sogorp, Soneja
- Nort: Quart de les Valls, Quartell, Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Alfondeguella
- Norest: Vall d'Uxó, Almenara
- Oest: Petrés, Gilet, , Estivella, Torres Torres, Algímia d'Alfara, Segart
- Este: Canet de Berenguer
- Suroest: Albalat dels Tarongers
- Sur: Puçol, El Puig
Història[editar | editar còdic]
De l'antiga Arse a Saguntum[editar | editar còdic]
Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteratura clàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com Arse, pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana Saguntum. L'història de Sagunt com ciutat portuaria és molt extensa. Ya en el sigle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel mar Mediterràneu. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic és el barri conegut com "Grau Vell".
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general Aníbal en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que Aníbal no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la República romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralisada pogué resistir uns mesos més davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de vàries semanes, Aníbal derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a Roma (Segona Guerra Púnica); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a Asdrúbal, el seu germà, i comandant d'Hispania (de l'Ebro cap al sur), una plaça forta, més propenca a Nova Cartago, la ciutat mare, (la Cartagena actual) (vore Polibio). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Despuix del sege, Aníbal es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.
Set anys despuix la ciutat fon recuperada pels romans, baix el nom de Saguntum. En l'any 214 a. C., passà a ser administrat com "municipium" (municipalitat romana); els romans construïren un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre en capacitat per a huit mil espectadors. També s'han trobat documents de que la ciutat poguera tindre un amfiteatre i aplegara en el seu territori en l'época romana, a tindre 50000 habitants. En la caiguda de l'Imperi romà d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels pobles germànics del nort de l'imperi.
Edat mija[editar | editar còdic]
Els àraps prengueren la ciutat en l'any 713. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'Edat Mija. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de Balansya (Valéncia). En l'any 1239 es produí la conquista de la ciutat perJaume I el Conquistador, rei de la Corona d'Aragó.
Juderia[editar | editar còdic]
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de Valéncia; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any 1390 (en vespres de la revolta antijudeua de 1391) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La sinagoga estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any 1394 s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei Jaume II d'Aragó, a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'or. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
Edat Moderna i Contemporànea[editar | editar còdic]
En el sigle XVIII, Sagunt era coneguda com Murviedro i Antonio José Cavanilles mos fa referència al creiximent de la seua població:
- "En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."
Antonio José Cavanilles
Durant la guerra de l'independència espanyola Sagunt fon presa pels francesos. En l'any 1811 la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del Mariscal Suchet. El 26 d'octubre, el coronel Andriani, nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la nomenada batalla de Sagunt. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el 22 de maig de 1814.
En l'any 1868, el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, nomenada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: es restituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.
Fon en Sagunt a on, en decembre de l'any 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general Martinez Campos, que posà fi a la I República i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com Restauració borbònica.
- Artícul principal → Port de Sagunt.
A principis del sigle XX es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el Port de Sagunt forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Manuel Carbó Juan | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | José García Felipe
Francisco Crispín Sanchís |
PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | José García Felipe | CIPS - Candidatura Independent per Sagunt |
1991 - 1995 | Manuel Girona Rubio | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Manuel Girona i Rubio
Silvestre Borràs Azcona |
PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Silvestre Borràs Azcona | PPCV |
2003 - 2007 | Glòria Calero Albal | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Alfredo Castelló Sáez | PPCV |
2011 - 2015 | Alfredo Castelló Sáez
Sergio Muniesa Franco |
PPCV |
2015 - 2019 | Josep Francesc Fernández Carrasco | Compromís |
2019 - 2023 | Darío Moreno Lerga | PSPV-PSOE |
2023 | Darío Moreno Lerga | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any 2022, sent la quarta ciutat de la província de Valéncia per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del sigle XX, formant el núcleu urbà actual del Port de Sagunt.
En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el Port de Sagunt, a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | ||||||||
6.915 | 6.466 | 7.139 | 9.057 | 10.417 | 20.235 | 20.253 | 26.932 | 40.293 | 47.026 | 54.759 | 55.957 | ||||||||
1996 | 2001 | 2006 | 2009 | 2015 | 2017 | 2018 | 2022 | ||||||||||||
58.135 | 57.017 | 62.702 | 66.070 | 64.944 | 65.278 | 65.669 | 68.066 |
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia està basada principalment en l'indústria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com garroferes, oliveres i algunes vinyes i armeles; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel taronger i atres frutals.
Fins el sigle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este sigle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres.
L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer.
L'industrialisació es produí en el sigle XX. A principis d'este sigle començà l'exportació de mineral de ferro d'Ulls Negres (Terol) a part de les fabriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.
Monuments[editar | editar còdic]
- Teatre romà de Sagunt.
- Castell de Sagunt
- Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.
- Iglésia d'El Salvador.
- Ermita de la sanc.
- Ermita de Sant Miquel.
- Ermita de Sant Cristòfol.
- Ermita de Nostra Senyora del Bon Succés.
- Ermita de Sant Roc.
- Ermita de la Magdalena.
- Ermita dels Dolors.
- Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festivitat de Sant Antoni Abat
- Festivitat de Sant Vicent Ferrer
- Falles (Celebrades des del 14 al 19 de març)
- Semana Santa
- Festivitat de la Verge dels Desamparats (Es celebra el segon dumenge de maig)
- Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el dumenge més propenc al 10 de juliol)
- Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol)
- Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'agost)
- Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost)
- Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de setembre)
- Festes de Moros i Cristians (Es celebren el primer fi de semana d'octubre)
- Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Sagunt
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Sagunt
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sagunt.
Municipis de El Camp de Morvedre | |
---|---|
Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · |
---|
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |