Diferència entre les revisions de "Massalfassar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
El terme de Massalfassar està situat en la zona septentrional de l'[[Horta de Valéncia]], junt a la [[mar Mediterrànea]]. La superfície és completament plana, reblix de sediment cuaternaris del periodo holocé. La marjal es va transformar artificialment, en haver segut reblit i elevat el seu nivell.
+
El terme de Massalfassar està situat en la zona septentrional de l'[[Horta de Valéncia]], junt a la [[mar Mediterrànea]]. La superfície és completament plana, reblix de sediment cuaternaris del periodo holocé. La marjal es va transformar artificialment, en haver segut reblit i elevat el seu nivell.  
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Llorenç Fenollosa Margaix
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = Llorenç Fenollosa Margaix
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Llorenç Fenollosa Margaix
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_4 = [[PP]]
 +
| Alcalde_5 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_5 = [[PP]]
 +
| Alcalde_6 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_6 = [[PP]]
 +
| Alcalde_7 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_7 = [[PP]]
 +
| Alcalde_8 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_8 = [[PP]]
 +
| Alcalde_9 = Joaquín Soler Garibo
 +
| Partit_9 = [[PP]]
 +
| Alcalde_10 = Carles Fontestad Muñoz
 +
| Partit_10 = [[Compromís]]
 +
| Alcalde_11 = Vicent Joan Morant Mayor (2019-2020)
 +
 
 +
Alvaro Montañés Fontestad (2020-2021)
 +
 
 +
Higinio Yuste Cortés (2021-2023)
 +
 
 +
| Partit_11 = [[Compromís]]
 +
 
 +
[[PP]]
 +
 
 +
[[CS]]
 +
 
 +
| Alcalde_12 = Higinio Yuste Cortés
 +
| Partit_12 = Massalfassar En Marxa
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 17: Llínea 55:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
En l'any [[2001]] solament un 3,6% de la població ocupada treballava en l'agricultura, en 189 ha cultivades, totes de regadiu gràcies a les aigües de la séquia Real de Moncada. D'estes, 114 són de cítrics, 75 d'[[hortalices]] (sobretot [[carchofa]] i [[ceba]]) i 10 de [[creïlles]].​ Realment, no sempre els [[tarongers]] han tingut l'importància de l'actualitat: en l'any [[1959]], tan sol hi havia una trentena d'hectàrees dedicades a este tipo de cultiu.4
 +
 +
L'indústria i la construcció ampraven també en l'any 2001 al 21% i 8 dels ocupats respectivament. L'oferta secundària del municipi es concentra en el Polígon Industrial del Mediterràneu, del que Massalfassar té 60 ha (un 25%) dins del seu terme i que constituïx una de les majors concentracions industrials de tota l'horta valenciana, solament per darrere de [[Paterna]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Silla]] i [[Valéncia]].​ L'atra gran zona industrial està situada junt a la llínea del ferrocarril i es coneix com el Plexí. En 5,5 ha, dona cabuda a indústries no qualificades i és d'iniciativa privada.​ En conjunt, la construcció de maquinària, la [[fusta]], els productes metàlics, l'alimentació i el textil són els sectors més representats en l'estructura industrial de Massalfassar.​ El sector servicis ocupava en l'any 2001 al 67% de la població activa.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 10:31 11 ago 2024

Iglésia de Sant Llorenç Màrtir de Massalfassar.

Massalfassar (en castellà Masalfasar), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme de Massalfassar està situat en la zona septentrional de l'Horta de Valéncia, junt a la mar Mediterrànea. La superfície és completament plana, reblix de sediment cuaternaris del periodo holocé. La marjal es va transformar artificialment, en haver segut reblit i elevat el seu nivell.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Llorenç Fenollosa Margaix PSPV-PSOE
1983 - 1987 Llorenç Fenollosa Margaix PSPV-PSOE
1987 - 1991 Llorenç Fenollosa Margaix PSPV-PSOE
1991 - 1995 Joaquín Soler Garibo PP
1995 - 1999 Joaquín Soler Garibo PP
1999 - 2003 Joaquín Soler Garibo PP
2003 - 2007 Joaquín Soler Garibo PP
2007 - 2011 Joaquín Soler Garibo PP
2011 - 2015 Joaquín Soler Garibo PP
2015 - 2019 Carles Fontestad Muñoz Compromís
2019 - 2023 Vicent Joan Morant Mayor (2019-2020)

Alvaro Montañés Fontestad (2020-2021)

Higinio Yuste Cortés (2021-2023)

Compromís

PP

CS

2023 Higinio Yuste Cortés Massalfassar En Marxa

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 2.587 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2022
1.478 1.415 1.391 1.364 1.351 1.345 1.345 1.340 1.688 2.026 2.280 2.388 2.475 2.587

Economia[editar | editar còdic]

En l'any 2001 solament un 3,6% de la població ocupada treballava en l'agricultura, en 189 ha cultivades, totes de regadiu gràcies a les aigües de la séquia Real de Moncada. D'estes, 114 són de cítrics, 75 d'hortalices (sobretot carchofa i ceba) i 10 de creïlles.​ Realment, no sempre els tarongers han tingut l'importància de l'actualitat: en l'any 1959, tan sol hi havia una trentena d'hectàrees dedicades a este tipo de cultiu.4

L'indústria i la construcció ampraven també en l'any 2001 al 21% i 8 dels ocupats respectivament. L'oferta secundària del municipi es concentra en el Polígon Industrial del Mediterràneu, del que Massalfassar té 60 ha (un 25%) dins del seu terme i que constituïx una de les majors concentracions industrials de tota l'horta valenciana, solament per darrere de Paterna, Aldaya, Quart de Poblet, Silla i Valéncia.​ L'atra gran zona industrial està situada junt a la llínea del ferrocarril i es coneix com el Plexí. En 5,5 ha, dona cabuda a indústries no qualificades i és d'iniciativa privada.​ En conjunt, la construcció de maquinària, la fusta, els productes metàlics, l'alimentació i el textil són els sectors més representats en l'estructura industrial de Massalfassar.​ El sector servicis ocupava en l'any 2001 al 67% de la població activa.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Massalfassar&oldid=342178»