Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori"
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| − | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa | + | | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa d'Ivori |
| − | | image_bandera = | + | | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg |
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = CIV orthographic.svg |
| lema_nacional =''Union - Discipline - Travail''<br />([[Idioma francés|francés]]: ''«Unitat, Disciplina i Treball»'') | | lema_nacional =''Union - Discipline - Travail''<br />([[Idioma francés|francés]]: ''«Unitat, Disciplina i Treball»'') | ||
| himne_nacional =''[[L'Abidjanaise]] '' | | himne_nacional =''[[L'Abidjanaise]] '' | ||
| Llínea 48: | Llínea 18: | ||
| fundació = [[Independència]] | | fundació = [[Independència]] | ||
| fundació_hites = • data | | fundació_hites = • data | ||
| − | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[7 | + | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[7 d'agost]] de [[1960]] |
| superfície =322.460 | | superfície =322.460 | ||
| superfície_lloc =68 | | superfície_lloc =68 | ||
| Llínea 71: | Llínea 41: | ||
| IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> | | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font> | ||
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | ||
| − | | gentilici = | + | | gentilici = ivorí, ivorina |
| horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] | | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]] | ||
| horari_estiu = no aplica | | horari_estiu = no aplica | ||
| Llínea 82: | Llínea 52: | ||
}} | }} | ||
| + | '''Costa d'Ivori''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]]. | ||
| − | + | Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. | La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'història primitiva de Costa | + | L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés. |
=== Periodo francés === | === Periodo francés === | ||
| − | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa | + | [[França]] va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]]. |
De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República. | ||
| − | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. | + | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides. |
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. | Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants. | ||
| Llínea 107: | Llínea 73: | ||
=== Independència === | === Independència === | ||
| − | En [[decembre]] de [[1958]], Costa | + | En [[decembre]] de [[1958]], Costa d'Ivori es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte [[Guinea]], la qual havia votat contra l'associació. Costa d'Ivori s'independisà el [[7 d'agost]] de [[1960]], i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'[[Abiyán]] com la seua capital. |
| − | L'història política contemporànea de Costa | + | L'història política contemporànea de Costa d'Ivori està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]]. |
| − | Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. | + | Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa d'Ivori en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa d'Ivori en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president |
| − | En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa | + | En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa d'Ivori, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans. |
Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent. | Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent. | ||
| − | === | + | === Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny === |
Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament. | Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament. | ||
| − | Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa | + | Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa d'Ivori. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000. |
Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000. | Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000. | ||
| − | El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa | + | El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa d'Ivori per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau. |
| − | Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa | + | Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa d'Ivori ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil. |
| − | La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[ | + | La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Mali]]. |
El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. | El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort. | ||
| Llínea 135: | Llínea 101: | ||
Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria. | Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria. | ||
| − | Les tensions entre Costa | + | Les tensions entre Costa d'Ivori i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats. |
| − | Costa | + | Costa d'Ivori, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Despuix fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]]. |
| − | Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa | + | Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa d'Ivori]] ''. |
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
| − | + | Des de [[1983]], la capital oficial de Costa d'Ivori és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]]. | |
| − | |||
| − | Des de [[1983]], la capital oficial de Costa | ||
El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals. | El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals. | ||
El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]]. | El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]]. | ||
| − | |||
== Organisació polític-administrativa == | == Organisació polític-administrativa == | ||
| − | Costa | + | Costa d'Ivori està dividida en 19 regions (''régions'') i 58 departaments (''départements''). Les [[regions de Costa d'Ivori|19 regions]] són: |
| − | [[Image: | + | [[Image:Côte d'Ivoire, administrative divisions - Nmbrs - colored.svg|right|300px]] |
# [[Agnéby]] | # [[Agnéby]] | ||
# [[Bafing]] | # [[Bafing]] | ||
| Llínea 176: | Llínea 139: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | [[ | + | [[File:Côte d'Ivoire map.png|thumb|right|Mapa de Costa d'Ivori]] |
| − | [[ | + | [[File:Côte d'Ivoire sat.png|thumb|right|Image satelital.]] |
| − | Costa | + | Costa d'Ivori oferix una gama variada de païsages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el païsage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]]. |
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
| − | Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa | + | Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa d'Ivori es repartix entre sis [[Ecorregió|ecorregions]]: |
* [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort | * [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort | ||
| Llínea 191: | Llínea 154: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa | + | Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | [[ | + | [[File:Mali family.jpg|thumb|Família malienca]] |
| − | En l'any 2007, Costa | + | En l'any 2007, Costa d'Ivori té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43. |
El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA). | El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA). | ||
El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán). | El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán). | ||
| − | Des de que Costa | + | Des de que Costa d'Ivori s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Iglésia Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa d'Ivori degut a atacs de jóvens milícies progovern. |
=== Evolució demogràfica === | === Evolució demogràfica === | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Cote d Ivoire demography.png|250px|thumb|Evolució demogràfica, sifres de la [[FAO]] per a [[2005]]]] |
* 1900- 1,5 millons. | * 1900- 1,5 millons. | ||
* 1950- 2,7 millons. | * 1950- 2,7 millons. | ||
| Llínea 219: | Llínea 182: | ||
== Deports == | == Deports == | ||
| − | En [[2006]], Costa | + | En [[2006]], Costa d'Ivori participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res. |
Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010. | Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010. | ||
En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008 | En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008 | ||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | {{listaref | + | {{listaref}} |
| − | + | {{Traduït de|ca|Costa d'Ivori}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Ivory Coast}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
| + | [[Categoria:Costa d'Ivori]] | ||
Última revisió del 09:17 1 jun 2024
| République de Côte d'Ivoire República de Costa d'Ivori | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Costa d'Ivori [1] (en francés i oficialment: République de Côte d'Ivoire o senzillament Côte d'Ivoire) és una república d'Àfrica Occidental que llimita a l'oest en Libèria i Guinea, al nort en Mali i Burkina Faso, a l'est en Ghana i al sur en el golf de Guinea.
Costa d'Ivori és el 53° país més poblat i el 68° més gran del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'espanyola i la seua superfície total és comparable en la de Noruega o la de Nou Mèxic.
La capital és Yamoussoukro, encara que la ciutat principal és l'antiga capital, Abidjan. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.
Història[editar | editar còdic]
L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del sigle XVIII, el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups akan. En 1843-1844, l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.
Periodo francés[editar | editar còdic]
França va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en 1637, quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui Ghana), i es va convertir oficialment en colònia el 10 de març de 1893. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en Libèria i el Regne Unit (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any 1915.
De 1904 fins a 1958 fon una unitat constituent de la federació d'Àfrica Occidental Francesa, administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.
Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Vichy va permaneixer en el control fins a l'any 1943. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (Loi Cadre ) de 1956, la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en Àfrica Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.
Independència[editar | editar còdic]
En decembre de 1958, Costa d'Ivori es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte Guinea, la qual havia votat contra l'associació. Costa d'Ivori s'independisà el 7 d'agost de 1960, i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'Abiyán com la seua capital.
L'història política contemporànea de Costa d'Ivori està associada de prop en la carrera de Félix Houphouët-Boigny, president de la república i líder del Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire (PDCI) fins a la seua mort, el 7 de decembre de 1993. Fon un dels fundadors de la Rassemblement Démocratique Africain (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte Mauritània.
Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en 1944 com a fundador del Syndicat Agricole Africain, una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa d'Ivori en l'Assamblea Nacional Francesa des de 1946 fins a 1959, va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa d'Ivori en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa d'Ivori, Níger, Alt Volta (Burkina Faso), i Dahomei (Bènin) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.
Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en octubre de 1990 i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.
Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny[editar | editar còdic]
Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat Henri Konan Bédié qui fon president del Parlament.
Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general Robert Guéï, un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa d'Ivori. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000.
Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per Laurent Gbagbo, ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.
El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa d'Ivori per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.
Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa d'Ivori ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.
La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de Mali.
El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "ivoirité", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort.
Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.
Les tensions entre Costa d'Ivori i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de Yamoussoukro, destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
Costa d'Ivori, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en 1960. El seu primer president despuix de l'independència fon Félix Houphouët-Boigny fins a la seua mort en 1993. Despuix fon triat Henri Konan Bédié qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste Robert Guéï, que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire en 2002. El 26 d'octubre de 2000 ocupà el càrrec Laurent Gbagbo.
Entre 2002 i 2004 es produí la Guerra civil en Costa d'Ivori .
Govern i política[editar | editar còdic]
Des de 1983, la capital oficial de Costa d'Ivori és Yamousoukro; Abiyán, no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'esclavitut infantil entre els treballadors en la producció de cacau.
El 19 de setembre de 2002 va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les Forces nouvelles (FN). En octubre de 2005 s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de 2006, i despuix a octubre de 2007, despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.
El 29 de juny de 2007 el Primer ministre, Guillaume Sorus, va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de Bouaké.
Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]
Costa d'Ivori està dividida en 19 regions (régions) i 58 departaments (départements). Les 19 regions són:
- Agnéby
- Bafing
- Bas-Sassandra
- Denguélé
- Dix-Huit Montagnes
- Fromager
- Haut-Sassandra
- Lacs
- Lagunes
- Marahoué
- Moyen-Cavally
- Moyen-Comoé
- N'zi-Comoé
- Savanes
- Sud-Bandama
- Sud-Comoé
- Vallée Du Bandama
- Worodougou
- Zanzan
Geografia[editar | editar còdic]
Costa d'Ivori oferix una gama variada de païsages, des de la sabana desèrtica al nort fins a la selva verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: café, cacau i banana. En el nort el païsage es veu conformat per un altiplà granític recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven melca, dacsa i cacauet.
Ecologia[editar | editar còdic]
Segons WWF, el territori de Costa d'Ivori es repartix entre sis ecorregions:
- Sabana sudanesa occidental, en el nort
- Mosaic de selva i sabana de Guinea, en el centre
- Selva guineana oriental, en el surest
- Selva guineana occidental de terres baixes, en el suroest
- Selva montanyesa guineana, en les montanyes de l'oest
- Manglar guineà, en alguns punts de la costa
Economia[editar | editar còdic]
Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: café i cacau. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers.
Demografia[editar | editar còdic]
En l'any 2007, Costa d'Ivori té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43. El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA).
El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el dioula, que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El francés, l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una Lingua franca en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).
Des de que Costa d'Ivori s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són musulmans mentres la població d'orige natiu és en gran part cristiana (principalment catòlics) i animiste. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans francesos, libanesos, Vietnamites i espanyols, aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa d'Ivori degut a atacs de jóvens milícies progovern.
Evolució demogràfica[editar | editar còdic]
- 1900- 1,5 millons.
- 1950- 2,7 millons.
- 1970- 5,3 millons.
- 1975(cens)- 6,7 millons.
- 1988(cens)- 10,9 millons.
- 2000- 16 millons.
- 2010- 23 millons.
- 2020- 30 millons.
- 2030- 37 millons.
- 2050- 44 millons.
Deports[editar | editar còdic]
En 2006, Costa d'Ivori participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la FIFA. Va perdre contra Argentina 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els Països Baixos 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a Camerun. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a Sèrbia i Montenegro per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res. Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.
En la Copa Africana de nacions el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Costa d'Ivori de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Costa d'Ivori.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |