Diferència entre les revisions de "La Pobla de Farnals"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Historia' a 'Història')
 
(No es mostren 40 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
−
|image_país = [[Image:238x400PX-L~1.PNG|95px]]
+
|image_país = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png|95px]]
 
La Pobla de Farnals
 
La Pobla de Farnals
−
|image_província = [[Image:155PX-~1.PNG‎]]
+
|image_província = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png|165px]]
 
[[Comarca]]
 
[[Comarca]]
 
|nom = Pobla de Farnals‎
 
|nom = Pobla de Farnals‎
−
|image_escut = [[Image:433px-Escut_de_La_Pobla_de_Farnals_svg.png‎|90px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de La Pobla de Farnals.svg|90px]]
 
[[Escut]]
 
[[Escut]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
−
|província = [[Provincia de Valencia]]
+
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Horta Nort]]
 
|comarca = [[Horta Nort]]
 
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
 
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
Llínea 15: Llínea 15:
 
|superfície = 3,6 km²
 
|superfície = 3,6 km²
 
|altitut = 4 msnm
 
|altitut = 4 msnm
−
|població = 7.340 hab.
+
|població = 8.368 hab. (2021)
−
|densitat = 2038,89 hab./km²
+
|densitat = 2324,44 hab./km²
 
|gentilici = Creueti/na
 
|gentilici = Creueti/na
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46139
 
|còdic_postal = 46139
 
|festes = 2ª semana de setembre
 
|festes = 2ª semana de setembre
−
|alcalde = Nativitat Garcia Castelar ([[Transfuga]])
+
|alcalde = Enric Palanca Torres ([[PSPV]])
−
|uep = [http://www.lapobladefarnals.es/ Pagina uep de La Pobla de Farnals]
+
|web = [https://www.lapobladefarnals.es/ Pagina web de La Pobla de Farnals]
 
|notes =  
 
|notes =  
−
}}'''La Pobla de Farnals''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És també dita '''La Creu'''. Pertany a la [[Provincia de Valencia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
+
}}'''La Pobla de Farnals''' (en [[castellà]] ''Puebla de Farnals''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
 +
 
 +
És també nomenada '''La Creu'''. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre [[Sagunt]] i [[Valencia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.
+
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.
  
−
En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetacio de juncs i bogues.
+
En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.
  
−
S'accedix ad esta localitat des de [[Valencia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
+
S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
−
Tambe se pot accedir a traves de la llinea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].
+
També se pot accedir a traves de la llínea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].
  
−
=== [[Barris]] i [[pedanies]] ===
+
=== Barris i pedanies ===
−
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de poblacio de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
+
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
  
 
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
 
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
  
−
=== Localitats limitrofes ===
+
=== Localitats llimítrofes ===
−
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la provincia de Valencia.
+
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
L'orige d'esta poblacio pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degue d'estar, segons la tradicio, en el lloc que hui ocupa l'iglesia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretacio que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regio valenciana" és que Farnals seria un toponim d'orige llati (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. Tambe, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un toponim arap. Cal dir que també en un antic pergami que recull varies donacions fetes pel [[Cit]] a l'efimer bisbe de Valencia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
+
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
  
−
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islamic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglesia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuos trayecte, cap al litoral.
+
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.
  
−
En el codex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valencia]] pel rei [[Jaume I]] esta poblacio apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donacio a data de 28 de decembre de 1240 a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademes, que la donacio comprenia el nucleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').
+
En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donació a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').
  
−
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensacio (per la revocacio de la donacio) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donacio que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
+
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
  
−
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.
+
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.
  
−
En tiemps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.
+
En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.
  
−
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
+
La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
  
−
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passado entre els dos nucleus de Farnals, tal i com se despren de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la poblacio musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsio dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys mos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és a dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
+
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
  
−
Un fill de la poblacio, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vatica que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, peticio que fon concedida pel pontifex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patro del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la reliquia, se construi una nova iglesia –encara no tenia el titul de parroquia y depenia eclesiasticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de 1789, on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valencia acompanyada per solemne comitiva.
+
Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.
  
−
El temple creueti fon posteriorment eixamplat (1887) y elevat a curat independent l'any [[1902]]..
+
El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..
  
−
== Administracio ==
+
== Administració ==
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
−
   | Alcalde_1 = Peris
+
   | Alcalde_1 = José Vicente Peris Ferrer
−
   | Partit_1 = [[Partit Comuniste d'Espanya|PCE]]
+
   | Partit_1 = [[PCE]]
−
   | Alcalde_2 =  
+
   | Alcalde_2 = José Vicente Peris Ferrer
−
   | Partit_2 =  
+
   | Partit_2 = [[PCE]]
−
   | Alcalde_3 =  
+
   | Alcalde_3 = José Vicente Sanchis Marqués
−
   | Partit_3 =  
+
   | Partit_3 = [[PSPV]]
−
   | Alcalde_4 =  
+
   | Alcalde_4 = José Vicente Sanchis Marqués
−
   | Partit_4 =  
+
   | Partit_4 = [[PSPV]]
−
   | Alcalde_5 =  
+
   | Alcalde_5 = José Vicente Sanchis Marqués
−
   | Partit_5 =  
+
   | Partit_5 = [[PSPV]]
 
   | Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
 
   | Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
−
   | Partit_6 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_6 = [[PSPV]]
−
   | Alcalde_7 = Josep Vicent Sanchis Marqués
+
   | Alcalde_7 = José Vicente Sanchis Marqués
−
   | Partit_7 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]] (en coalicio)
+
   | Partit_7 = [[PSPV]]
−
   | Alcalde_8 = Josep Manuel Peralta González (2007-08)
+
   | Alcalde_8 = José Manuel Peralta González (2007-2008)
−
Nativitat Garcia Castelar (2008-)
+
Natividad García Castellar (2008-2011)
−
   | Partit_8 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] (2007-08)
+
   | Partit_8 = [[PPCV]]
−
Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)}}
+
  | Alcalde_9 = José Manuel Peralta González
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Enric Palanca Torres
 +
  | Partit_10 = [[PSPV]]
 +
  | Alcalde_11 = Enric Palanca Torres
 +
  | Partit_11 = [[PSPV]]
 +
  | Alcalde_12 = Enric Palanca Torres
 +
  | Partit_12 = [[PSPV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Conta en una població de 8.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]  
 
|-
 
|-
−
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752
+
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840 || align=center| 8.368
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La poblacio, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisacio. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
+
La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
  
−
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fabrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminacio en calent. Ademes conta en tallers de manyaneria, ceramica, construccio, etc.
+
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.
  
−
L'industria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupacio a més de 150 persones. El sector turistic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
+
L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
*Iglesia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglesia, que tingue que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parroquia independent.
+
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
 +
*Iglésia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parròquia independent.
 +
*Ajuntament del [[sigle XX]]
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Felix Martir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Inmaculada Concepcio.
+
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.
  
 
*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
 
*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
 
[[Falles]]: Del 15 al 19 de [[març]].
 
[[Falles]]: Del 15 al 19 de [[març]].
  
−
Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del mes de [[juliol]].
+
Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de [[juliol]].
  
 
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].
 
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
*[[Port Deportiu Pobla Marina]]
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.lapobladefarnals.es/ Ajuntament de La Pobla de Farnals]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Farnals INE. Població de La Pobla de Farnals]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Potries}}
 +
 
 +
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|La Pobla de Farnals}}
  
−
== Referencies ==
 
−
{{Traduït de|es|Puebla_de_Farnals}}
 
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:30 11 nov 2023

Pobla de Farnals‎
Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png

La Pobla de Farnals

Escut de La Pobla de Farnals.svg

Escut

Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png

Comarca

País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Horta Nort
• Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
• Altitut: 4 msnm
Superfície: 3,6 km²
Població: 8.368 hab. (2021)
• Densitat: 2324,44 hab./km²
Gentilici: Creueti/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46139
Festes majors: 2ª semana de setembre
Alcalde: Enric Palanca Torres (PSPV)
Pàgina web: Pagina web de La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (en castellà Puebla de Farnals), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya.

És també nomenada La Creu. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre Sagunt i Valéncia. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.

En la marjal abans plantat d'arròs, creix ara una vegetació de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21. També se pot accedir a traves de la llínea 3 de MetroValencia.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la Plaja Pobla de Farnals 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O.

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de Massamagrell, El Puig i Rafelbunyol, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel Cit a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.

En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic Regne de Valéncia pel rei Jaume I esta població apareix com alqueria de Fernalis. D'esta es fa donació a data de 28 de decembre de 1240 a Deusdat, Sanç d'Aima i el correger Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (Aufaquia) com el de baix (Aciflia).

Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el 29 de decembre de 1240 l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de 17 de juny de 1238, la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de 1238. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de 1240, Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.

En temps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles XVI i XVII, la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle XV al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.

La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any 1340 a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de Rafelbunyol.

En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle XVIII i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'Horta Nort, quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en 1609, un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'El Puig. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.

Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any 1785, convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia 16 d'agost de 1789, a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.

El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any 1902..

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Peris Ferrer PCE
1983 - 1987 José Vicente Peris Ferrer PCE
1987 - 1991 José Vicente Sanchis Marqués PSPV
1991 - 1995 José Vicente Sanchis Marqués PSPV
1995 - 1999 José Vicente Sanchis Marqués PSPV
1999 - 2003 Josep Vicent Sanchis Marqués PSPV
2003 - 2007 José Vicente Sanchis Marqués PSPV
2007 - 2011 José Manuel Peralta González (2007-2008)

Natividad García Castellar (2008-2011)

PPCV
2011 - 2015 José Manuel Peralta González PPCV
2015 - 2019 Enric Palanca Torres PSPV
2019 - 2023 Enric Palanca Torres PSPV
2023 Enric Palanca Torres PSPV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 8.368 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2022
4.865 4.663 5.161 4.960 5.191 5.473 5.479 6.172 6.191 6.752 7.840 8.368

Economia[editar | editar còdic]

La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres (tarongers, llimeres), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses hortalices. L'aigua per al riu procedix de la Sequia Real de Moncada.

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.

L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.

Monuments[editar | editar còdic]

La Pobla de Farnals. Ajuntament
  • Iglésia Parroquial. En la primera mitat del sigle XVIII fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parròquia independent.
  • Ajuntament del sigle XX

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Festes Majors. Celebren estes festes durant la segona semana de setembre, en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.
  • Festes de la Plaja Pobla de Farnals

Falles: Del 15 al 19 de març.

Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de juliol.

Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'agost.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_de_Farnals&oldid=291982»