Diferència entre les revisions de "Massamagrell"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - '''']]' a ']] '''') |
|||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]]. | + | [[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]] |
| + | [[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]] | ||
| + | '''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]]. | + | Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]]. |
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]]. | S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]]. | ||
| − | També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. | + | També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. |
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| Llínea 13: | Llínea 15: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Fon una alqueria àrap que, | + | Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez. |
| − | En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys | + | En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial. |
| − | Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle | + | Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants. |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 29: | Llínea 31: | ||
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra | | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra | ||
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| − | | Alcalde_5 = | + | | Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998) |
| − | | Partit_5 = [[EU]] | + | Dominique François Herrouin (1998-1999) |
| − | | Alcalde_6 = | + | | Partit_5 = [[EU]] |
| − | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | + | [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001) | ||
| + | |||
| + | Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002) | ||
| + | |||
| + | Miguel Bailach Luengo (2002-2003) | ||
| + | |||
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | |||
| + | [[IEM]] | ||
| + | |||
| + | [[PPCV]] | ||
| + | |||
| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc | | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc | ||
| Partit_7 = [[PPCV]] | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc | | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc | ||
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017) | ||
| + | Pep Galarza Planes (2017-2019) | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | [[Compromís]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Pilar Peris Barres | ||
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | {| align="center" | + | Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. |
| − | + | <center> | |
| − | + | {| align="center" {{tablabonita}} | |
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- | ||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] | ||
|- | |- | ||
| − | | align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 | + | | align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ | + | L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | *''' | + | [[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]] |
| + | *'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat. | ||
| + | *'''Convent de la Magdalena''' | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | *'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, | + | *'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc. |
| − | *'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], | + | *'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals. |
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. | *'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. | ||
| − | *'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa | + | *'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer. |
== Personages rellevants == | == Personages rellevants == | ||
| − | |||
| + | * [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp. | ||
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | * [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | ||
| + | * [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| − | * [[ | + | == Referències == |
| + | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | * [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell] | ||
| + | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Massamagrell}} | |
{{Municipis de l'Horta Nort}} | {{Municipis de l'Horta Nort}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 18:12 9 oct 2023
Trinquet Tio Pena de Massamagrell
Massamagrell (en castellà Masamagrell), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.
També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any 1238, pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
En l'any 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any 1646, quasi mig sigle despuix que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José María Izquierdo Sorus | PCE |
| 1983 - 1987 | José Maria Izquierdo Sorus | PCE |
| 1987 - 1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)
Dominique François Herrouin (1998-1999) |
EU |
| 1999 - 2003 | Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)
Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002) Miguel Bailach Luengo (2002-2003) |
PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
| 2007 - 2011 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
| 2011 - 2015 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
| 2015 - 2019 | Paco Gómez Laserna (2015-2017)
Pep Galarza Planes (2017-2019) |
PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Paco Gómez Laserna | PSPV-PSOE |
| 2023 | Pilar Peris Barres | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 16.223 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2021 | 2023 | |||||||
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.002 | 14.568 | 15.752 | 16.132 | 16.223 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ganaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
- Convent de la Magdalena
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
- Festes a San Francisco d'Asís . Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, despuix d'acabar les Festes Patronals.
- Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
- Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.
Personages rellevants[editar | editar còdic]
- Fra Lluís Amigó (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934), religiós de l'Orde dels Capuchins, fundador de les Germanes Terciàries Capuchines i dels Germans Terciaris Capuchins, posteriorment bisbe de Solsona i de Sogorp.
- Carmen Pichastor Ferrer, seglar apòstol de la caritat.
- Juan Bautista Celda Visitación (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Massamagrell
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Massamagrell
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massamagrell.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |