Diferència entre les revisions de "Barcelona"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Josééée.. s'ha renomenat com Josééée..o)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 51 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
joséééé
+
{{Infobox pobles
 +
|nom = Barcelona
 +
|image_país = [[Archiu:Flag of Barcelona.svg|139px]]
 +
|image_escut = [[Archiu:Escudo de Barcelona.svg|60px]]
 +
|image_província = [[Archiu:Barcelona-loc.svg|209px]]
 +
|país = [[Espanya]]
 +
|comunitat = [[Catalunya]]
 +
|província = [[Província de Barcelona]]
 +
|comarca = Barcelonés
 +
|partit_judicial = Barcelona
 +
|coor = 41°22′57″N 2°10′37″E
 +
|superfície = 102,15
 +
|altitut = 13
 +
|població = 1.636.732 hab. ([[INE]] [[2021]])
 +
|densitat = 16.023,12
 +
|gentilici =
 +
|llengua = [[Català]]
 +
|còdic_postal = 08001-08042
 +
|festes =
 +
|alcalde = [[Ada Colau]] (BComú)
 +
|web = [http://www.barcelona.cat/es/ www.barcelona.cat]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Barcelona''' és una ciutat espanyola situada en la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]] ([[Espanya]]), de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], la mar [[Mediterrànea]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.636.762 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2018">Senyes del [[INE]] , corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2019]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
=== Localisació ===
 +
Situada en la costa de la mar [[Mediterrànea]], Barcelona s'assenta en una plana formada entre els [[delta fluvial|deltes]] de les desembocadures dels rius [[Llobregat]], al suroest, i [[riu Besòs|Besòs]], al nordest, i llimitada pel surest per la llínea de costa, i pel nort-oest per la serrada de [[Collserola]] (en el cim del [[Tibidabo]], 516,2 m, com a punt més alt) que seguix paralela la llínea de costa encaixant la ciutat en un perímetro molt definit.
 +
 
 +
La part del [[pla de Barcelona]] més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el [[Tossal del Carmel|Carmel]] (265,6 metres), [[Monterols (Barcelona)|Monterols]] (127,3 metres), el [[Putget]] (182,7 metres), el [[Tossal de la Rovira (Barcelona)|Rovira]] (206,8 metres) i la [[Tossal de la Peira|Peira]] (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (184,8 metres).,<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[Altitut]]s preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> i el mont [[Táber]] d'a soles 16,9 m, és el promontori a on s'assenta el núcleu històric de la ciutat.
 +
 
 +
El terme municipal de la ciutat llimita, de sur a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis d[[el Prat de Llobregat]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis en els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Cerdanyola del Vallès]] queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona.
 +
 
 +
Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal en l'alvertent del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, ademés de l'enclavament de [[Santa Creu d'Olorda]], a cavall entre el [[Vallès Occidental]] i el [[Baix Llobregat]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
=== Des de la fundació fins al sigle XVIII ===
 +
Els primers vestigis de població humana en Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restos finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo podem destacar la necròpolis situada en Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil en el jaciment del carrer Riereta.
 +
 
 +
Dels sigles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis),encara que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i despuix s'hi varen establir els romans.
 +
 
 +
En sentit estricte, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del sigle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, a on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació a on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. En el sigle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada en Montjuïc en el [[sigle XIX]]. A principis del [[sigle III]] la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. En el [[sigle IV]] les muralles varen ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.
 +
 
 +
En el [[sigle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi varen instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment en el [[sigle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un sigle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins la [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica varen fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció en l'any [[985]] i donà pas al periodo comtal
 +
 
 +
Diversos pergamins migevals del [[sigle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada en l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.
 +
 
 +
Barcelona, a mijans del [[sigle XI]], va convertir-se un important centre comercial, a on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, varen transformar les costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.
 +
 
 +
La ciutat migeval de Barcelona va agotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'iglésia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, a on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenrollà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Història de Barcelona. II. La formació de la Barcelona migeval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>
 +
 
 +
A partir del [[sigle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
 +
 
 +
Cap a finals del [[sigle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent sigle, i en motiu de l'estada en l'any [[1802]] durant els mesos d'[[octubre]] i [[novembre]] de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es varen eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>
 +
 
 +
=== Del sigle XIX al XX ===
 +
En l'any [[1888]] Barcelona va organisar la seua primera [[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]], gràcies a la qual urbanisà una gran extensió de terreny que comprenia des del [[Parc de la Ciutadella]] fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organisació de grans acontenyiments internacionals no solament li facilitava la urbanisació de la ciutat, sino que li reportava multitut de visitants i proyecció internacional.
 +
 
 +
A lo llarc de la segona mitat del [[sigle XIX]], coincidint en el proyecte de l'any [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Aixina es varen incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar els seus proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al sigle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.
 +
 
 +
A nivell social, a finals del sigle XIX, els barcelonins varen viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en el deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del sigle la ciutat va vore nàixer una gran cantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[sigle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat en [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat en [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat en la ciutat, i varen convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del sigle XX. En l'any [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i en [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].
 +
 
 +
En l'any [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es varen construir pavellons a on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició de 1929 també va ser el pretext per a construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment en [[1924]], i ampliat en [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Lllínea 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, Plaça Espanya i Montjuïc.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Barcelona}}
 +
*[http://www.bcn.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona]
 +
*[http://www.bcnmaps.com Tots els mapes de Barcelona, en http://www.bcnmaps.com]
 +
*[http://www.guiabcn.cat/ guiabcn.cat - Directori de la ciutat]
 +
*[http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
 +
*[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
 +
*[http://www.xtec.cat/~xripoll/histbcn0.htm Història de Barcelona]
 +
*[http://oreneta.com/libro-verde/ Versió digital del Libro Verde de Barcelona (1848)]
 +
*[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16585&p_ex=barcelona%20modernista Vídeo ''Barcelona modernista'']
 +
*[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16526 Vídeo ''Barcelona: 2 mil anys d'història'']
 +
*[http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram Vídeo ''Barcelona en tramvia 1908'']
 +
 
 +
{{Capitals de província}}
 +
 
 +
[[Categoria:Barcelona]]
 +
[[Categoria:Catalunya]]

Última revisió del 11:23 22 set 2022

Barcelona
Flag of Barcelona.svg Escudo de Barcelona.svg
Barcelona-loc.svg
País : Espanya
• Com. Autònoma: Catalunya
• Província: Província de Barcelona
• Comarca: Barcelonés
• Partit judicial: Barcelona
Ubicació: 41°22′57″N 2°10′37″E
• Altitut: 13
Superfície: 102,15
Població: 1.636.732 hab. (INE 2021)
• Densitat: 16.023,12
Gentilici:
Predomini llingüístic: Català
Còdic postal: 08001-08042
Festes majors:
Alcalde: Ada Colau (BComú)
Pàgina web: www.barcelona.cat


Barcelona és una ciutat espanyola situada en la costa mediterrànea de la Península Ibèrica, és la capital de Catalunya (Espanya), de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serra Litoral, la mar Mediterrànea, el riu Besòs i la montanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. En una població de 1.636.762 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya[1], aixina com l'onze de la Unió Europea. És el principal núcleu urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.928.852 habitants[2], i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.[3] Per haver segut capital del Comtat de Barcelona, rep molt a sovint el sobrenom de Ciutat Comtal.

Geografia[editar | editar còdic]

Localisació[editar | editar còdic]

Situada en la costa de la mar Mediterrànea, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al suroest, i Besòs, al nordest, i llimitada pel surest per la llínea de costa, i pel nort-oest per la serrada de Collserola (en el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que seguix paralela la llínea de costa encaixant la ciutat en un perímetro molt definit.

La part del pla de Barcelona més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), el Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la montanya de Montjuïc (184,8 metres).,[4] i el mont Táber d'a soles 16,9 m, és el promontori a on s'assenta el núcleu històric de la ciutat.

El terme municipal de la ciutat llimita, de sur a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis del Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i els dos últims són els municipis en els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona.

Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal en l'alvertent del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, ademés de l'enclavament de Santa Creu d'Olorda, a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Història[editar | editar còdic]

Des de la fundació fins al sigle XVIII[editar | editar còdic]

Els primers vestigis de població humana en Barcelona es remonten al primer neolític en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,[5] i atres restos finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo podem destacar la necròpolis situada en Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil en el jaciment del carrer Riereta.

Dels sigles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis),encara que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona Guerra Púnica i despuix s'hi varen establir els romans.

En sentit estricte, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del sigle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, a on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino , que era situada sobre'l nomenat Mons Taber, una chicoteta elevació a on hui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. En el sigle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada en Montjuïc en el sigle XIX. A principis del sigle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. En el sigle IV les muralles varen ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

En el sigle V Barcelona fon ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nort d'Europa i hi varen instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment en el sigle VIII, fon conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un periodo de quasi un sigle de domini musulmà en el nom de Madinat Barshaluna, fins la l'any 801 que fon ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica varen fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos. Posteriorment Borrell II reemprengué la reconstrucció en l'any 985 i donà pas al periodo comtal

Diversos pergamins migevals del sigle X, parlen d'Ardena, una població situada en l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

Barcelona, a mijans del sigle XI, va convertir-se un important centre comercial, a on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la sal i de productes de l'artesania local com el cuir, les armes, els teixits de llana, les peces de coral, etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en Tolosa, Llemotges i París, i en les fires de Saint-Denis i del nort d'Itàlia, etc. i, en definitiva, l'obertura al món, varen transformar les costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.

La ciutat migeval de Barcelona va agotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'iglésia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, a on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenrollà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi, Sarrià, etc.[6]

A partir del sigle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialisada en el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, en la Guerra de Successió Espanyola (de 1706 a 1714), que comportà el sege de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del sigle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent sigle, i en motiu de l'estada en l'any 1802 durant els mesos d'octubre i novembre de Carles IV d'Espanya i la seua esposa Maria Lluïsa de Parma,, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es varen eixecutar numeroses obres d'infraestructura.[7]

Del sigle XIX al XX[editar | editar còdic]

En l'any 1888 Barcelona va organisar la seua primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanisà una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organisació de grans acontenyiments internacionals no solament li facilitava la urbanisació de la ciutat, sino que li reportava multitut de visitants i proyecció internacional.

A lo llarc de la segona mitat del sigle XIX, coincidint en el proyecte de l'any 1854 de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Aixina es varen incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar els seus proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al sigle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del sigle XIX, els barcelonins varen viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en el deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del sigle la ciutat va vore nàixer una gran cantitat de clubs de natació, tenis o fútbol que tindrien una gran importància, en el sigle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat en 1899), el RCD Espanyol (fundat en 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona conseguiren una gran popularitat en la ciutat, i varen convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del sigle XX. En l'any 1904, el barri d'Horta es va anexionar a Barcelona, i en 1921 Sarrià.

En l'any 1929 es va tornar a organisar una Exposició Universal, gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de Plaça d'Espanya, i es varen construir pavellons a on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició de 1929 també va ser el pretext per a construir el metro, inaugurat inicialment en 1924, i ampliat en 1926 en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, Plaça Espanya i Montjuïc.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Senyes del INE , corresponents a l'1 de giner de 2019. Sifres completes.
  2. ↑ Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT
  3. ↑ Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations. Consulta
  4. ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituts preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  5. ↑ Cristina Masanés, Els primers habitatges de Barcelona. Sàpiens, n.80, pàg.6
  6. ↑ J. Sobrequés (dir., 1992). Història de Barcelona. II. La formació de la Barcelona migeval. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.
  7. ↑ (1990) [1], Institut d'Estudis Catalans, pp. p.418. ISBN 8472831582.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Barcelona&oldid=239645»