Diferència entre les revisions de "Argentina"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = Republica Argentina{{Infobox ref|1}} | | nom_oficial = Republica Argentina{{Infobox ref|1}} | ||
| − | | image_bandera = | + | | image_bandera = Flag of Argentina.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Coat of arms of Argentina.svg |
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = ARG orthographic (+all claims).svg |
| capital = [[Buenos Aires]] | | capital = [[Buenos Aires]] | ||
| capital_coord = 34°40′ S 58°24′ O | | capital_coord = 34°40′ S 58°24′ O | ||
Revisió de 14:39 26 maig 2021
.svg)
La República Argentina és un estat soberà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l'extrem sur d’Amèrica. El seu territori està dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, Buenos Aires, capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d'habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d'Amèrica Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal és el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.
Per la seua extensió, 2.780.400 km², és el segon estat d'Amèrica del Sur, quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua soberania efectiva; si es tenen en conte les Illes Malvines, Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel Regne Unit, encara que reivindicades per Argentina com part integral del seu territori), més l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada Antartida Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².
El seu territori continental americà, que s'estén gran part del Con Sur, llimita al nort en Bolívia i Paraguai, al nordest en Brasil, a l’oest i sur en Chile i a l’est en Uruguai i l’Oceà Atlàntic.
El 25 de maig de 1810 fon depost l'últim virrei espanyol que governà des de Buenos Aires, organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en Tucumán la seua independència com país lliure i soberà.
Toponímia
El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despuix arribà Juan Díaz de Solís en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.
El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any 1602 per l'espanyol Martín del Barco Centenera titulat La Argentina, en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de Buenos Aires. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en 1612 l'obra La Argentina manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.
Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any 1826. Durant el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de Buenos Aires, en l'any 1860 es va canviar per Nació Argentina.
Geografia
El territori argentí està situat entre la cordillera dels Andes i l'oceà Atlàntic. La gran extensió territorial d’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gèl en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetació esteparia en boscs i selves.
L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: Chile, Bolívia, Paraguai, Brasil i Uruguai. La frontera més extensa es en Chile (5.150 km), a lo llarc de toda la Cordillera dels Andes.
Al nort llimita en Bolívia i Paraguai, i l’extrem meridional esta en la confluència dels rius Gran de San Juan i Mojinere (provincia de Jujuy).
Al sur llimita en Chile i l’Oceà Atlàntic, seent que l’extrem austral és el Cabo San Piu, ubicat en l’Illa Gran (provincia de Terra del Fòc).
A l’est llimita en Brasil, Uruguai i l’Oceà Atlantic. El punt extrem oriental s’ubica al nordest del municipi de Bernardo de Irigoyen (provincia de Misiones).
A l’oest llimita en Chile. El punt extrem occidental s’ubica entre el Mont Agassis i el Mont Bolados, en el Parc Nacional Los Glaciares (província de Santa Cruz).
El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades:
- PAMPA: Cobrix la regió centro-oriental del país. Es una immensa planiça d’intensa explotació agropecuaria. Clima templat i humit.
- MESOPOTAMIA: A on s'ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i Paraná. Clima subtropical.
- NOREST: Compren les terres del Chaco argenti, riques en fusta. Clima calit i humit.
- NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic.
- CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat.
- PATAGONIA: És una replanell ubicada en el sur del país, a qual païsage esta dominat per llacs, boscs i glaciars. Clima fret i humit.
Flora i fauna
Argentina albergue prop d’u 10% de la flora mundial, lo que causa un poc de sorpresa degut a la seua diversitat geografica: el nort subtropical, les arides pampes de l’estepa patagonica, els boscs andins i les capes de gel sub antartic.
Les Pampas
Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de cereals i soja. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el ceibo i l’acàcia aixina també unes poques especies introduïdes com l’eucaliptus i l’alber. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com fusta, i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns cervs de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.
Població i idioma
Argentina és un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any 2001), principalment ubicats en els centres urbans. A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua població és de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestiços (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la població indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %. Prop de la mitat de la poblacio residix en la Capital Federal i Gran Buenos Aires. La població urbana és majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%.
La densitat de la població és de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %. D'acort al cens de l'any 2001, la poblacio d'Argentina està conformada per:
- Hòmens: 17.659.072
- Dones: 18.601.058
- Total General: 36.260.130
Argentina, com el restant dels països d’Amèrica ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’Europa.
L'espanyol o castellà és l'idioma oficial, i el parlem la totalitat dels argentins. L'anglés, francés i l'italià són idiomes difundits en major o menor medida dins del país. En algunes zones es parla el guaraní i unes atres llengües propis de les minories indigenes.
Económia
Història
Els aborigens americans arribaren des d’Àsia en diverses epoques, travessaren l’estret de Bering i passaren de Sibèria a Alaska. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansió, que a lo llarc de siscents generacions els portà fins l’actual Terra del Fòc, patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del Pacífic.
Estos primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de població que fon comú en Àsia i Europa.
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles maya, asteca i inca, en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’imperi Inca; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la Patagonia s’establiren cultures nomades.
Darrer dels passos de Colon, en 1492, es varen succeir noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’Oceà Atlàntic en l’Oceà Pacífic, Juan Diaz de Solis, va tindre que concloure el seu viage en les costes del Riu de l’Argent. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. Sebastià Cabot arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’Espanya Carles V.
Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de Pedro de Mendoza, qui despuix fundà Nuestra señora del Buen Ayre a la vora del riu de la Plata, sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a Assunció, en Paraguay.
Han hagut tres corrents colonisadores:
- Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’Espanya, arribant des de l’oceà Atlantic. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com Buenos Aires, Asuncio del Paraguay, Santa Fe, Corrientes i Paraná.
- Corrent pobladora del nort: provenia del Peru i atravessat la trencall d’Humahuaca, donant orige a les ciutats de: Santiago del Estero, San Miguel de Tucumán, Cordova, Salta, San Fernando del Valle de Catamarca, La Rioja i San Salvador de Jujuy. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
- Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de Chile i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com Mendoza, San Juan i San Luis.
Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.
Administrativament es dividiren en governacions, depenent del Virregnat del Peru fins l’any 1776, quan per decret real es va crear el virregnat del Riu de la Plata, que ademés incloïa els actuals territoris d'Uruguay, Paraguay, Bolivia i part de Brasil.
El 25 de maig de 1810, degut a l'invasió napoleonica en Espanya, es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les Provincies Unides del Riu de la Plata
L'independència fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de Tucumán. En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.
Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de Juan Manuel de Rosas, es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' Argentina a finals del sigle XIX: l'introduccio de les tècniques agricoles modernes i l'integracio en l’economia mundial.
Entre 1880 i 1930 Argentina fon una de les 10 nacions més riques del mon. Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, Juan Domingo Peron prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua dona, Eva Duarte de Peron, coneguda com Evita, fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en 1952 fins l'any 1955 en que fon derrocat.
Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposició escomençaren a utilisar el terrorisme durant la década dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Peron, qui va guanyar la seua tercera presidencia.
En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Peron, un atre colp d'estat es va produir en l’any 1976, i les forces armades governaren el país.
Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre 1976 i 1983. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la Guerra de les Malvines, produïren la caiguda de la dictadura.
A partir de la restauració democràtica de 1983 s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació econòmica, encara que es va experimentar un creiximent i estabilitat económiques en la década de 1990, en l’any 2001 es va produir la pijor crisis econòmica de l'història d'Argentina. En 2003 fon triat president Néstor Kirchner per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d'octubre de 2007 Cristina Fernández de Kirchner.
Organisacio Politica
Segons la Constitució, la Republica Argentina és un país presidencial i està dividit en tres poders:
- Eixecutiu
- Llegislatiu
- Judicial
El poder eixecutiu està representat pel president de la republica, qui és el cap de l'estat i del govern, és triat per la població per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reelecció. La presidenta actual, Cristina Fernández de Kirchner, fon triada el 28 d'octubre de 2007.
El poder llegislatiu està format pel Congrés, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.
El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat. Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el país (tribunals federals).
Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio màxima. La Constitució vigent és de l'any 1853. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de 1994, permet la reelecció del President de la Nacio, per 1 periodo.
Organisacio territorial
Segons la Constitució de 1853, reformada en diferents oportunitats i l'última en 1994, Argentina és una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademés la Capital de la Republica.
Les mateixes son :
- Buenos Aires
- Catamarca
- Chaco
- Chubut
- Ciutat autonoma de Buenos Aires
- Córdoba
- Corrientes
- Entre Ríos
- Formosa
- Jujuy
- La Pampa
- La Rioja
- Mendoza
- Misiones
- Neuquén
- Rio Negro
- Salta
- San Juan
- San Luis
- Santa Cruz
- Santa fe
- Santiago del Estero
- Tierra del Fuego
- Tucumán
Simbols
Argentina te una série de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de juliol de 1816. L’escut, representa l'unió de les provincies, començà a utilisar-se en 1813.
L’himne Nacional fon escrit per Vicente López y Planes en música de Blas Parera, i aprovat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix.
Enllaços externs
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |