Anar al contingut

Assunció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Asunción (desambiguació).


Assunció[1] (Paraguay), oficialment cridada Ciutat de l'Asunción,[2]és la capital i ciutat més poblada del Paraguay, ubicada en el centre-oest de la Regió Oriental. És un municipi de primer orde administrat com districte capital i no està integrat en cap departament. Llimita al nort en el riu Paraguay que la separa del departament President Hayes i de la Regió Occidental; a l'est i sur en el departament Central; i a l'oest en el riu Paraguay, que la separa de la República Argentina, concretament del departament Pilcomayo pertanyent a la província de Formosa, per lo que és una ciutat fronteriça. Va ser fundada com La nostra Senyora de l'Asunción[3] el 15 d'agost de 1537 per Juan de Salazar i Espinosa, lo que la fa una de les ciutats més antigues d'Amèrica.

D'acort a InSight Crime, és la tercera capital més segura d'Amèrica Llatina, darrere de Buenos Aires i Santiago.[4] Segons senyes del cens paraguayà de 2022, conta en 462 241 habitants, mentres que el seu àrea metropolitana (coneguda com a Gran Asunción) alcança els 2,5 millons d'habitants, convertint-la en la zona més densament poblada del Paraguay, i també la més pro ductiva, en concentrar el 46% del PIB Nacional. Asunción és la tercera jurisdicció (o divisió política) més poblada del país, superada pels departaments Central i Alt Paraná.

És sèu dels tres poders estatals (Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial), del Centre Cultural de la República i dels distints organismes i entitats de l'Estat. També va ser el principal port fluvial del país, funció que Villeta ocupa en l'actualitat. A pesar de les conjuntures a lo llarc de la seua història, Asunción continua sent el centre de les activitats nacionals i culturals. Des de la capital s'impartixen les principals resolucions i proyectes estatals, se centralisa les entitats bancàries, econòmiques, culturals, diplomàtiques, socials, gremials i industrials del país,[5] aixina com la majoria de les principals rutes, cap a les principals ciutats del país. És sèu del Tribunal Permanent de Revisió del Mercosur. En l'àrea metropolitana d'Asunción, districte de Luque, es troba la sèu de la Confederació Suramericana de Fútbol.

Està ubicada en una zona estratègica per al Mercosur, en el centre-nort del Con Sur. Esta posició geogràfica li permet una relativa proximitat a ciutats com Buenos Aires, Montevideo, Còrdova, Rosario, Curitiba, São Paulo, Porto Alegre, Santa Creu de la Serra, i atres ciutats importants de la regió. Es troba a uns 1300 km de l'oceà Pacífic i a uns 1000 km de l'oceà Atlàntic, distàncies entre els oceans relativament equidistants, un factor que propicia el creiximent econòmic i li encamina a convertir-se en una espècie d'eix per a la regió.[6]

És considerada una ciutat global de categoria «Gamma» per l'Estudi GaWC de l'any 2018.[7] La ciutat s'ubica entre les capitals més barates del món, i últimament com una de les millors ciutats per a l'inversió, tant de construccions com de servicis, sent aixina una de les ciutats de la regió en més creiximent econòmic en l'actualitat.[8][9][10]


Toponímia

El nom oficial de la ciutat és «La nostra Senyora de l'Asunción», segons l'acta de fundació del Cabildo, datada el 16 de setembre de 1541.[11] El fort que la va precedir va ser establit, en el mateix nom, el 15 d'agost de 1537 per Juan de Salazar d'Espinosa, dia en que l'Iglésia Catòlica commemora l'Asunción de María.[12]

Asunción prové del substantiu llatí, d'ús eclesiàstic, assumptīō, definit com: «fet de ser elevada (en cos i ànima al cel la Verge María)»[13] i deu distinguir-se de l'Ascensió de Jesús.[14] Si ben el dogma no es va proclamar fins a 1950, la festivitat es remonta a el IX i era especialment celebrada en Espanya i Amèrica.[15]


Història

Inicis: época virreinal

Asunción en 1615, per Felipe Guamán Poma d'Ayala
Antic port d'Asunción en 1892.
Port d'Asunción 1940

La seua acta de fundació es va datar el 16 de setembre de 1541, moment en que el seu cabildo va ser instituït pel tinent governador Dumenge Martínez de Irala, acte que va elevar a la categoria de ciutat lo que era un fort militar, erigit en el mateix nom el 15 d'agost de 1537 per Juan de Salazar d'Espinosa. La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es va portar a terme en el territori dels guaraníes-carios, poble en el que els conquistadors hispans varen fer aliança. Asunción va tindre el seu auge en la segona mitat del XVI, per a despuix decaure a causa del seu aïllament geogràfic i l'oblit en que va caure la província paraguayana per a la metròpoli.

Cap a 1542, una serventa guaraní d'Asunción coneguda com l'Índia Juliana va assessinar al seu amo espanyol i va instar a les demés dònes indígenes a fer lo mateix, terminant eixecutada per orde de l'alvançat Alvar Núñez Cap de Vaca.[16][17][18] La seua rebelió és considerada una de les primeres insurrecció indígenes registrades de l'época,[19][20][21] i la seua figura una de les més destacades en l'història de les dònes de Paraguay,[22][23][24][25] Entre les dònes de la primitiva Asunción es registra a Isabel de Guevara quí va casar en Pedro d'Esquivel, oficial aplegat en Alvar Nuñez Cap de Vaca.

El lloc a on hui s'ubica la ciutat, habitat en un principi per indis carios, va anar provablement visitat per Juan de Ayolas en l'expedició que va ordenar Pedro de Mendoza des de la primera Buenos Aires, i és per esta raó que a Ayolas se li atribuïa abans la seua fundació; pero despuix es va comprovar que el fort cridat La nostra Senyora de l'Asunción va ser fundat el 15 d'agost de 1537 per Juan de Salazar d'Espinosa, qui justament havia anat en busca de Ayolas. Dit fort es va convertir en ciutat en la creació del Cabildo el 16 de setembre de 1541, ya que fins a eixe llavors solament existia un govern de caràcter militar.

Durant el Virregnat en 1731, va haver en Asunción un tumult dirigit per José de Antequera i Castro, Este alçament fallanc es coneix com la Tumult dels Comuneros.


Periodo post-independència

En Asunción, els pròceres de l'independència, en la nit del 14 de maig de 1811 i en la matinada del dia següent, varen llançar el moviment revolucionari paraguayà que va ser dirigit militarment pel capità Pedro Juan Cavaller. Vicente Ignacio Iturbe, qui va anar un dels pròceres, es va aplegar fins a la residència de Bernardo de Velasco. Este no va acceptar la proposta d'entregar la plaça, tot l'armament i les claus del cabildo; llavors, els pròceres varen emplaçar huit canons front a la casa del governador, i Iturbe va dur una nova intimació, imponent un determini breu a la resposta. Velasco va comprendre que era inútil resistir-se i es va rendir. En conéixer-se la rendició de Velasco es varen disparar 21 cañonazos i es va crear una bandera, la qual representaria a la nova nació.

El poble, en donar-se conte de lo ocorregut, va exteriorisar la seua alegria en la plaça. Esta va ser l'única declaració d'independència pacífica en l'Amèrica del XIX; lo cert és que els espanyols es varen vore impossibilitats d'atacar ya que les Províncies Unides del Riu de l'Argent, que enfrontaven als espanyols, impedien tot alvanç d'estos cap al Paraguay.[26]

Ya en l'época independent, durant el govern de José Gaspar Rodríguez de França, la major part del centre va ser demolida per a refer la planta urbana en forma de quadrícula. Despuix de la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), Asunción va ser ocupada per tropes brasileres i aliades des de giner de 1869 (fet conegut com Saqueig d'Asunción) fins a 1876. En terminar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción va iniciar la seua reconstrucció. A finals del XIX, aixina com al començament del XX, va començar a aplegar un fluix considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi otomà, la qual cosa va imprimir a la ciutat un important canvi en el seu panorama urbà; es varen construir numeroses edificacions i Asunción va tornar a viure una época de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra.

A finals de la Guerra de la Triple Aliança, Asunción ya contava en el servici de tramvies, un dels transports més moderns de l'época, fins a finals del sigle passat.

Carrer Palma, en el centre històric.

XX fins a l'actualitat

Entre els anys 1932 i 1935 el Paraguay es va enfrontar en un conflicte bèlic en Bolívia en la Guerra del Chaco i en eixe llavors Asunción es va convertir en un lloc de recobre i ajuda per als ferits de la lluita. L'estadi «Defensors del Chaco» ubicat en el barri Sajonia, deu el seu nom justament a que en este lloc es reclutava a l'eixèrcit que aniria a combatre davant els bolivians en defensa del Chaco.

Asunción ha segut la primera ciutat totalment urbana del Paraguay des de mitat del XX aproximadament. Per una atra part, fins a principis de la década de 1980, Asunción era l'única ciutat del Paraguay en més de 000000000100000100000 habitants, tenint en conte que la població rural predominava en Paraguay. Pero a finals d'esta década, va iniciar l'èxodo rural en el país, contribuint en l'aument demogràfic —especialment urbà— del departament Central (part de l'actual Gran Asunción). En conseqüència, la població d'Asunción va permanéixer pràcticament estancada des de llavors.

En març de 1991 en la ciutat d'Asunción, a penes a dos anys del colp d'Estat al govern d'Alfredo Stroessner —que va durar casi 35 anys—, es firma el Tractat d'Asunción estant presents i firmant els presidents d'Argentina, Brasil, Uruguay i Paraguay, tractat que dona orige al Mercat Comú del Sur (MERCOSUR) —organisació d'integració regional—.

Des de l'any 1993, Asunción passa a ser un municipi autònom administrat com districte capital i no està integrat formalment a cap departament. Abans de 1993, administrava el departament Central —encara que no formava part d'ella des de 1973—. Posteriorment la ciutat d'Areguá -una ciutat de tenyida colonial- va passar a administrar el departament com la seua capital fins a l'actualitat.

En maig del 2000, l'edifici del Congrés és atacat per tancs en mig d'un fallanc colp d'Estat, lo que va desencadenar que el president decretara estat d'excepció a nivell nacional. En agost de 2004, la ciutat sofrix la tragèdia més gran de l'història del país, despuix de la Guerra del Chaco, en la Tragèdia de Ycua Bolaños —incendi ocorregut en un supermercat de la cadena Ycua Bolaños—, incendi que es va cobrar més de 300 vides i centenars de ferits.[27]

Pel creiximent desenfrenat i la falta de planificació urbana i infraestructura de la capital i de les seues zones aledaño —dels últims anys—, fan d'Asunción una ciutat en problemes semblats a les grans metròpolis del món (ej.: tràfic intens en hores pique, insuficiència de servicis, entre uns atres). No obstant, a la seua volta es registren decenes d'inversions en la ciutat, sent una de les ciutats en més creiximent econòmic en la regió. Per a millorar la situació del transport, es proyecten vàries alternatives com el metrobús o el tren elèctric, entre uns atres. També la construcció de més viaductes i túnels.[28]

Aixina mateix, Asunción ha segut el punt de trobada de les majors manifestacions del Paraguay, sent les més recents: com el Març Paraguayà del 1999 (en el que varen assessinar a tirs a 8 manifestants i va provocar la renúncia del llavors president Cubas), la destitució del president Lugo en 2012 (que va provocar la suspensió de Paraguay en el Mercosur),[29] o la crisis política del 2017 (manifestants varen incendiar l'edifici del Congrés),[30] entre uns atres.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Constitución de la República del Paraguay, año 1992, Artículo 157.».
  3. ↑ Laterza Rivarola, Gustavo. «Asunción, Ciudad muy Ilustre», www.elnacional.com.py(Paraguay), 11 de septiembre de 2022. Consultat el 17 de octubre de 2023.
  4. ↑ «Balance de homicidios en las capitales de América Latina en 2019». InSight Crime (2020-03-05). Consultat el 31 de enero de 2020.
  5. ↑ «Asunción, capital mundial de la amistad». Secretaría Nacional de Cultura Paraguay. Consultat el 30 de julio de 2020.
  6. ↑ «"Asunción va a terminar com Panamà": cóm Argentina i Brasil impulsen el boom econòmic i immobiliari que viu Paraguay». BBC. Consultat el 30 de juli o de 2020.
  7. ↑ «The World According to GaWC 2018» (en en). Globalization and World Cities. Archivat des de l'original, el 3 de maig de 2017. Consultat el 30 de julio de 2020.
  8. ↑ «Asunción, la más rentable para invertir, según Financial Times». La Nación. Consultat el 30 de julio de 2020.
  9. ↑ «Mercado inmobiliario asunceno: ¿edificios y alquileres serán la base del futuro?». Infonegocios Py. Consultat el 31 de julio de 2020.
  10. ↑ «Asunción es una de las más baratas de la región para vivir». Última Hora. Consultat el 30 de julio de 2020.
  11. ↑ «Actas capitulares del Cabildo de Asunción del Paraguay siglo XVI».
  12. ↑ «Historia de la Madre de Ciudades». Asunción de antaño. Archivat des de l'original, el 28 de agosto de 2017. Consultat el 2 de septiembre de 2020.
  13. ↑ Segura Munguía, Santiago (2014). «assumptīō». Lexicón [incompleto] etimológico y semántico del Latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas. Bilbao: Publicaciones de la Universidad de Deusto. p. 161. ISBN 978-84-15759-50-8.
  14. ↑ Bourgeois, Henri; Sesboüé, Bernard; Tihon, Paul (1996). Historia de los dogmas, volumen III: Los signos de la Salvación. Salamanca: Secretariado Trinitario. p. 459. ISBN 84-88643-22-5.
  15. ↑ Cerbelaud, Dominique (2005). «El dogma marial católico: la Asunción». María: un itinerario dogmático. Salamanca-Madrid: Editorial San Esteban-EDIBESA. pp. 187 y siguientes. ISBN 84-8260-167-9.
  16. ↑ Tieffemberg, Silvia (2020). «La india Juliana: el enemigo dentro de la casa», Pensar América desde sus colonias: Textos e imágenes de América colonial (en es), Buenos Aires: Editorial Biblos. ISBN 978-987-691-787-2. Consultat el 12 de diciembre de 2021.
  17. ↑ Schvartzman, Gabriela (2020-09-19). «[https://web.archive.org/web/20220408032622/http://ea.com.py/blogs/relatos-sobre-la-índia-juliana-entre-la-construccion-de-la-memòria-i-la-ficcion-his torica/ Relats sobre l'Índia Juliana. Entre la construcció de la memòria i la ficció històrica]» (en es). Periòdic I'a. Asunción: Atycom. Archivat des de l'original, el 8 d'abril de 2022. Consultat el 12 de decembre de 2021.
  18. ↑ Colmán Gutiérrez, Andrés (2020-12-05). «En busca de la India Juliana» (en es). Última Hora. Consultat el 12 de diciembre de 2021.
  19. ↑ Lezcano, Carlos (2018-09-26). «La insistente idea de rebelarse ante las injusticias» (en es). El Litoral. Consultat el 18 de enero de 2022.
  20. ↑ Viveros, Diana (2011-04-28). «Personajes históricos del Paraguay: India Juliana» (en es). Periódico E'a. Asunción: Atycom. Archivat des de l'original, el 19 de enero de 2022. Consultat el 19 de enero de 2022.
  21. ↑ Aquino González, Romina (2020-02-20). «Las Kuña: cerveza como símbolo cultural» (en es). Última Hora. Consultat el 16 de enero de 2022.
  22. ↑ «Las mujeres que hicieron historia en Paraguay» (en es). ABC Color (2018-02-24). Consultat el 18 de enero de 2022.
  23. ↑ «[https://web.archive.org/web/20220118183050/https://cultura.asuncion.gov.py/direccion-general/teatre-documental-chafades-p etalo-metal-puja-escena-la-aliança-francesa Homenage a dònes protagonistes de l'història paraguayana en Teatre Documental “Chafades de pétal i metal”]» (en es). Municipalitat d'Asunción. Archivat des de l'original, el 18 de giner de 2022. Consultat el 18 de giner de 2022.
  24. ↑ «Mujer paraguaya, valerosa desde siempre» (en es). La Nación (2020-02-24). Consultat el 16 de enero de 2021.
  25. ↑ Colmán Gutiérrez, Andrés (2014-03-04). «50 mujeres que hicieron historia» (en es). Última Hora. Consultat el 14 de septiembre de 2021.
  26. ↑ «La Independencia de Paraguay». La guía de historia. Consultat el 30 de julio de 2020.
  27. ↑ «[https://www.hoy.com.p i/nacionals/es-complixen-14-anos-del-tragico-incendi-en-el-ykua-bolanos Es complixen 14 anys del tràgic incendi en el Ycuá Bolaños]». Diari HUI. Consultat el 21 de juny de 2019.
  28. ↑ «Puntos básicos para entender la historia de Asunción». Servicios de Cambio de Moneda - Grupo Global Exchange. Archivat des de l'original, el 10 de abril de 2023. Consultat el 30 de julio de 2020.
  29. ↑ «A cinco años: ¿Por qué destituyeron a Fernando Lugo?». Última Hora. Consultat el 30 de julio de 2020.
  30. ↑ «Se cumplen dos años de la crisis que sacudió Paraguay e incendió el Congreso». Agencia EFE. Consultat el 30 de julio de 2020.

Enllaços externs