Diferència entre les revisions de "Alcàsser"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m (Demografia)
m
 
Llínea 24: Llínea 24:
 
'''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
 
'''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
  
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', següent la mateixa arraïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
+
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
+
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
  
S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[V-31]].
+
S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 35: Llínea 35:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
+
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 71: Llínea 71:
  
 
== Coleges i Instituts ==
 
== Coleges i Instituts ==
Alcàsser, conta en 3 coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santisim Crist de la Fe, est últim privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
+
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Llínea 79: Llínea 79:
 
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
 
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
  
Actualment es cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
+
Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
  
Alcàsser conté 2 polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
+
Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*Iglesia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interesants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necesaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
+
*Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
  
 
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
 
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
Ademés es possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
+
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
 
   
 
   
*Palau de la Baronia. El antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
+
*Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
En l'última semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del 15 al 19 de [[març]] es celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'[[octubre]] es celebra una feria migeval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia [[5 de giner]] els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles.
+
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.
  
 
== Vore ==
 
== Vore ==

Última revisió del 13:35 29 jul 2019

Alcàsser
Provmap-valencia2.png Escut alcàsser.png
Localisació alcàsser.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Picassent
Ubicació: 39°22′28′′N 0°26′34′′O
Altitut: 15 msnm
Superfície: 9,01 km²
Població: 9.813 hab.
Densitat: 1.089,12 hab./km²
Gentilici: Alcasser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46290
Festes majors: A partir del 15 d'Agost
Alcalde: Mª Remedios Avia Ferrer (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Alcàsser


Alcàsser és un municipi de Valéncia, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

El topònim ve del vocable àrap al-qasr, la fortalea, seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula alcàzar (Alcazar de San Juan, per eixemple).

Geografia[editar]

Situat al sur de la ciutat de Valéncia, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.

S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la V-31.

Localitats llimítrofs[editar]

Alcàsser llimita en les següents localitats: Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de Valéncia.

Història[editar]

Habitada per musulmans i mossàraps, el rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En l'any 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any 1400 se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any 1443 és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any 1805.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Vicente Hernández Martínez AEI
19831987 Ricard Gil i Fabra PSPV-PSOE
19871991 Cristóbal.M. LLorens Alemany UV
19911995 Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández PSPV-PSOE
19951999 Julio Chanzá Romaguera UV
19992003 Julio Chanzá Romaguera UV
20032007 Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer UV-PPCV
20072011 Mª Remedios Avia Ferrer PPCV
2011- Mª Remedios Avia Ferrer PPCV

Demografia[editar]

Conta en una població de 9.813 habitants en l'any 2017.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2017
3.200 3.411 3.530 4.055 4.368 4.473 4.679 5.449 6.555 7.191 7.229 8.351 8.505 8.716 9.813

Coleges i Instituts[editar]

Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, 9 d'octubre, Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.

Gastronomia[editar]

Destaquen els dolços: plat de glòria, coca de carabassa, coca d'arrop, coca fina, coca borracha i pilotes dolces.

Economia[editar]

La primera mitat del sigle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment se cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.

Alcàsser té dos polígons industrials, el de El Plà i el de L'Alter, diversos bancs i botigues.

Monuments[editar]

  • Iglésia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del sigle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
Castell-Palau de la Baronia

Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.

  • Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.

Festes[editar]

En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en novembre) Del quinze al dèneu de març se celebren les falles, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'octubre es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia 5 de giner els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.

Vore[editar]

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de L'Horta Sur
Albal    Alcàsser    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Massanassa    Paiporta    Picassent    Lloc Nou de la Corona    Sedaví    Silla