Anar al contingut

Voz de América

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Voice of America»)


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


La Veu d'Amèrica o Veu dels Estats Units d'Amèrica[1][2][3] (en anglés: Voice of America, VOA) va ser l'emissora internacional més gran i antiga finançada pel govern federal d'Estats Units.[4][5][6] La VOA produïa contingut digital, de televisió i de ràdio en 47 idiomes que distribuïa a estacions afiliades de tot lo món. Ya que el seu principal públic objectiu era l'estranger, la programació de VOA intentava influir en l'opinió pública estrangera sobre els Estats Units i el seu poble.

La VOA va ser fundada en 1942,[7] i els seus estatuts definitius varen ser aprovats per mig de les lleis 94-350 i 103-415, promulgades en 1976 pel president Gerald Ford.[8] La senyal d'interval de la VOA (ràdio) era el Yankee Doodle, tocada per una orquesta.

La sèu principal de l'emissora es troba en la ciutat de Washington D. C., i el seu funcionament era supervisat per l'Agència d'Estats Units per als Mijos Globals (USAGM), una agència independent del govern dels Estats Units.[9] Els fondos s'assignaven anualment en càrrec al presupost d'embaixades i consulats. En 2016, la VOA transmetia aproximadament 1800 hores de programació de ràdio i televisió cada semana per a una audiència estimada de, aproximadament, 236,6 millons de persones en tot lo món, en una planta de personal de 1050 treballadors, i un presupost anual finançat pels contribuents de 218,5 millons de dólars.[10][11] Esta audiència havia ascendit a uns 354 millons de persones i amprava a 1300 treballadors poc abans del seu tancament en 2025.[12]

Estudiosos y periodistas han definido a la emisora como un instrumento de propaganda al servicio del gobierno de los Estados Unidos de América.[13][14] Voice of America no va poder emetre dins d'Estats Units d'Amèrica entre 1948 i 2013 en virtut de la Llei Smith-Mundt, definida com «una «llei antipropaganda» i en la finalitat d'evitar la competència pública front al floreciente sector privat de l'entreteniment, per #lo que va centrar les seues operacions, principalment de propaganda anticomunista durant la Guerra Freda, en l'estranger.[14][15][16]

El dissabte, 15 de març de 2025, el president Donald Trump va ordenar el seu tancament, aixina com el de totes les demés emissores International Broadcasting Bureau, i va anunciar que #el seu 1 300 empleats quedaven "en llicència indefinida." Tots els seus canals varen deixar de transmetre durant la nit del 15 al 16.[17][12]

Archiu:Voa english signing on with yankee doodle.ogg


Història

Etapa del servici privat de radiodifusió internacional

Targeta QSL de La Veu d'Amèrica, 1972

Abans de la Segona Guerra Mundial, totes les estacions nortamericanes d'ona curta estaven en mans privades.[18] Les estacions d'ona curta privades incloïen la International Network o White Network (Cadena blanca) de la National Broadcasting Company (NBC), que transmetia en sis idiomes,[19] la cadena internacional llatinoamericana de la Columbia Broadcasting System (CBS), que constava de 64 estacions ubicades en 18 països diferents,[20] la Crosley Broadcasting Corporation en Cincinnati, Ohio, i la General Electric era propietària de les estacions WGEO i WGEA, abdós en sèu en Schenectady, Nova York, i KGEI en Sant Francisco, totes els quals contaven en transmissors d'ona curta. La programació experimental va començar en la década de 1930, pero en aquell llavors hi havia menys de 12 transmissors en funcionament.[21] En 1939, la Comissió Federal de Comunicacions va establir la següent política:

«El titular de una licencia de estación de radiodifusión internacional deberá prestar únicamente un servicio de transmisión internacional que refleje la cultura de este país y que promueva la buena voluntad, el entendimiento y la cooperación internacionales. Cualquier programa destinado y dirigido exclusivamente a una audiencia en los Estados Unidos continentales no cumple con los requisitos para este servicio».[22]

Esta directiva tenia l'intenció de fer complir la Polític del Bon Veí del Departament d'Estat, pero algunes emissores varen considerar que va ser un intent guberna mental de censura.[23]

Les senyals d'ona curta dirigides cap a Amèrica Llatina es varen considerar vitals, a fi de contrarrestar la propaganda nazi al començament de la década de 1940.[21] Inicialmente, la Oficina de Coordinación de Información enviaba comunicados a cada una de las estaciones de radio de la región, pero esto se consideró un medio ineficaz para transmitir noticias.[18] El director de relaciones latinoamericanas en Columbia Broadcasting System era Edmund A. Chester, y supervisó el desarrollo de una extensa red de radioemisoras de CBS llamada «La Cadena de las Américas», a fin de mejorar la cobertura de transmisión en América del Sur.[24]

També es va incloure dins d'esta programació de diplomàcia cultural de Columbia Broadcasting System l'espectàcul musical «Vixca Amèrica» (1942-1949), que va contar en la participació de l'Orquesta Panamericana i la participació d'artistes i músics destacats d'Amèrica del Nort i del Sur, inclosos Alfredo Antonini, Juan Arvizu, Eva Garza, Elsa Miranda, Néstor Mesta Chayres, Miguel Sandoval, John Serry Sr. i Terig Tucci.[25][26][27] Per a 1945, 114 estacions de la cadena CBS «La Cadena de les Américas» transmetien el programa en 20 països d'Iberoamèrica. Estes transmissions varen demostrar tindre un gran èxit, en el respal a la política de panamericanismo del president Franklin Roosevelt en tota Amèrica del Sur durant la Segona Guerra Mundial.[28]

Segona Guerra Mundial

Inclús abans de l'atac japonés a Pearl Harbor, l'Oficina del Coordinador d'Informació (COI) del govern dels Estats Units en Washington ya havia començat a proporcionar notícies i comentaris sobre la guerra a les estacions de ràdio comercials nortamericanes d'ona curta, per al seu us voluntari a través del Servici d'Informació Estrangera (FIS) de Nova York, encapçalat pel dramaturc Robert I. Sherwood, qui es va eixercitar com a redactor de discursos i assessor d'informació del president Roosevelt.[29] La programació directa va començar una semana despuix de l'entrada d'Estats Units en la Segona Guerra Mundial, i n decembre de 1941, en la primera transmissió des de l'oficina de Sant Francisco de la FIS, a través de les estació de la General Electric KGEI, transmetent cap a Filipines en anglés i despuix, en atres idiomes. El següent pas va ser transmetre en direcció a Alemània, emissió que va rebre el nom de Stimmen aus Amerika (en espanyol: Veus d'Amèrica) i que va començar a transmetre l'1 de febrer de 1942. L'emissió va ser inaugurada en l'Himne de Batalla de la República i l'anunci del compromís:

«Hoy, y todos los días a partir de ahora, estaremos con ustedes desde Estados Unidos para hablar sobre la guerra ... Las noticias pueden ser buenas o malas para nosotros. Siempre les diremos la verdad».[30]

Roosevelt va aprovar esta transmissió, que el llavors coronel William J. Donovan de COI i Sherwood de FIS li havien recomanat. Va ser Sherwood qui va falcar el terme «La Veu d'Amèrica» per a referir-se a la nova cadena radial d'ona curta que havia començat transmissions l'1 de febrer, des dels seus estudis en el número 270 de l'Avinguda Madison, en la ciutat de Nova York.

L'Oficina d'Informació de Guerra (OWI), quan es va establir a mitan de 1942, va assumir oficialment les operacions de la VOA. La VOA va aplegar a un acort en la BBC per a compartir transmissors d'ona mija en Gran Bretanya, la qual cosa es va expandir a Tunis en el nort d'Àfrica i també a Palermo i Bari en Itàlia, quan els Aliats varen capturar estos territoris. La OWI també va establir la American Broadcasting Station en Europa.[31] Les transmissions dirigides a Àsia varen començar en un transmissor en Califòrnia en 1941. Els servicis es varen ampliar per mig de l'adició de transmissors en Hawái, despuix de la recaptura de Filipines.[32]

Al final de la guerra, la VOA tenia 39 transmissors i ya prestava servici en 40 idiomes.[32] La programació es va transmetre des de centres de producció en Nova York i Sant Francisco, en més de 1000 programes originats en Nova York. La programació consistia en música, notícies, comentaris i retransmissions de programes domèstics nortamericans, ademés d'una programació especialisada per a cada regió.[33]

Aproximadament la mitat dels servicis de la VOA, inclós el servici àrap, es varen interrompre en terminar la guerra, en 1945.[34] A finals d'eixe mateix any 1945, les operacions de la VOA varen ser transferides totalment al Departament d'Estat.


Guerra Freda

La VOA va començar a realisar transmissions especialment dirigides als ciutadans soviètics en 1947, a fi de contrarrestar els «danys de la propaganda soviètica contra els líders i polítiques nortamericanes» per part dels mijos de comunicació interns dels russos, segons es menciona en el llibre Propaganda de la Guerra Freda de John B. Whitton.[35] En resposta, el govern de l'Unió Soviètica va interferir intencionadament (jamming) les transmissions de ràdio de la VOA cap a Rússia, #destorbament que varen començar el 24 d'abril de 1949.[35]

Tras la gestión de Charles W. Thayer al frente de la emisora, entre 1948 y 1949,[36] anys dels que es va debatre en el sí del govern dels Estats Units quin seria el millor paper de la Voice of America. Aixina, es va prendre la decisió d'utilisar les transmissions de la VOA com a part de la política exterior per a combatre la propaganda de l'Unió Soviètica i d'atres països comunistes.

El servici àrap es va recomençar l'1 de giner de 1950 en un programa de mija hora. Este programa va créixer a 14,5 hores diàries durant la crisis de Suez de 1956, i va alcançar les sis hores al dia en 1958.[34] Entre 1952 y 1960, la Voz de los Estados Unidos de América utilizó la embarcación de nombre Courier de la Guardia Costera estadounidense que fue convertido en el primer barco de transmisión de radio móvil.[37]

El control de la VOA va passar del Departament d'Estat a l'Agència d'Informació d'Estats Units (USIA), quan esta última va ser fundada en 1953 i es va ocupar de les transmissions a tot lo món,[34] inclosos els països darrere de la Cortina de Ferro i China comunista. A parell tir de la década de 1950, la VOA va transmetre música de jazz a través del seu programa «Voice of America Jazz Hour», el qual va estar a l'aire des de 1955 fins a 2003. Conduït durant la major part d'eixe periodo per Willis Conover, el programa va aplegar a tindre en el seu apogeu 30 millons d'oyents. Algunes de les seues transmissions especials varen incloure les que es varen fer des de The Newport Jazz Festival. Açò es va fer en associació en gires de músics nortamericans, com Dizzy Gillespie, Louis Armstrong i Duke Ellington, en el respal del Departament d'Estat.[38]

A lo llarc de la Guerra Freda, molts dels governs dels països objectiu varen patrocinar l'interferència de les transmissions de la VOA, #lo que a voltes va dur als seus crítics a qüestionar l'impacte real de les transmissions. Per eixemple, des de 1956, el governe comunista de Polònia va deixar d'interferir les transmissions de la VOA,[39] pero el governe comunista de Bulgària va continuar interferint la senyal durant la década de 1970. Les transmissions de la VOA en chinenc varen ser bloquejades a partir de 1956 (despuix de la Chinenca|ocupació total chinenca del Tibet) i es va estendre fins a 1976.[40] No obstant, despuix del colapse del Pacte de Varsòvia i l'Unió Soviètica, entrevistes en participants de moviments antisoviéticos varen verificar l'efectivitat de les transmissions de la VOA en la transmissió d'informació a les societats socialistes.[41] China actualment interferix sistemàticament les transmissions de VOA.[42] També s'ha informat que Cuba interferix les transmissions via satèlit de la VOA a Iran, des d'una estació especial de transmissions construïda pels russos en la localitat cubana de Bejucal.[43] David Jackson, exdirector de la Veu dels Estats Units d'Amèrica, va senyalar que: «El govern de Corea del Nort no nos interferix, pero intenta evitar que la gent escolte a través de l'intimidació o alguna cosa pijor. Pero la gent troba formes d'escoltar a pesar de les provabilitats. Són molt creatius».[44]

A lo llarc de les décades de 1960 i 1970, la VOA va cobrir algunes de les notícies més importants de l'época, inclós el discurs «I have a dream (Tinc un somi) de Martin Luther King Jr. en 1963, i el primera passejada per la Lluna de Neil Armstrong en 1969.

Logotip de l'emissora VOA1

A principis de la década de 1980, la VOA va iniciar un programa de reconstrucció d'instalacions per valor de 1300 millons de dólars nortamericans de l'época, a fi de millorar la transmissió en millors capacitats tècniques. També en la década de 1980, la VOA va agregar un servici de televisió, aixina com programes regionals especials per a Cuba, com Ràdio Martí i TV Martí. Cuba ha intentat constantment interferir tals transmissions i ha protestat contra les transmissions nortamericanes dirigides a Cuba. En setembre de 1980, la Voice of America va començar a transmetre cap a Afganistan en dari i en pashtún en 1982.[45] En 1985, es va crear VOA Europe com un servici especial en anglés via satèlit oferit a estacions afiliades d'AM, [[Fr ecuencia modulada|FM]] i cable de tota Europa. D'esta manera, en un format contemporàneu que incloïa disc jockeys en viu, la cadena va presentar els principals èxits musicals, aixina com notícies de la VOA (i reportages d'interés local com "EuroFax"), en servici de 24 hores del dia. La VOA Europe es va tancar sense previ avís, en giner de 1997 com a mida d'austeritat fiscal i reducció de despeses.[46] No obstant, el proyecte va continuar a través de VOA Express, que a partir del 4 de juliol de 1999 es va convertir en VOA Music Mix.[47] Des de l'1 de novembre de 2014, les estacions s'oferixen com VOA1, en la qual cosa es va canviar la marca VOA Music Mix.[48]

En 1989, la Veu dels Estats Units d'Amèrica va ampliar la seua programació en mandarín i cantonés per a aplegar a millons de chinencs i informar al país sobre el moviment a favor de la democràcia dins del país, inclosa la manifestació en la Plaça de Tiananmen.[49] A partir de 1990, Estats Units va consolidar els seus esforços de radiodifusió internacional en l'establiment de l'Agència d'Estats Units per als Mijos Globals.[50]

Durant la Guerra Freda en Amèrica Llatina, el govern dels Estats Units hauria utilisat la Veu d'Amèrica en alguna campanya mediàtica entorn a events com el derrocament de Jacobo Árbenz Guzmán en [ [Guatemala]] en 1954, l'invasió de Baïa de Cochinos de 1961, el colp d'Estat contra Juan Bosch en la República Dominicana en 1963 o l'ocupació d'eixe país en 1965.[51]

En 1980, VOA va expandir el seu servici a la televisió i va colaborar en la creació de programes especials para Radio Martí (1985) i TV Martí (1990). Des de 1959 la VOA usa anglés especial en la transmissió de #el seu noticieros per a facilitar la seua comprensió als no parlants d'anglés.


XXI

En 1994 la VOA va escomençar a oferir el seu material per Internet.[52] L'1 de novembre de 2000, la VOA va llançar el www.voanews.com, un servici de notícies de 24 hores en anglés per Internet.[53]

A mitan de la primera década de el XXI, la VOA estava disponible en atres llenguages a través d'una ret de distribució que usava més de 14 000 servidors en 65 països. El presupost per a 2007 va propondre reduccions de la seua programació en anglés en eliminar VOA notícies, ara VOA Ràdio, mentres continuava oferint VOA en Àfrica, VOA en anglés especial i la pàgina web de VOA en Internet.

En 2025, poc abans de la seua clausura, se li estimava una audiència semanal d'uns 354 millons de persones.[12]


Tancament

En febrer de 2025, el Departament d'Eficiència Governamental (DoGE) encapçalat per Elon Musk va presentar una proposta per a que VoA i Radio Europa Lliure es convertiren en dos agències de notícies públiques, el tancament de les quals es consideraria com una mida d'aforro de costs per al govern federal d'Estats Units.[54]

El dissabte, 15 de març de 2025, el president Donald Trump va ordenar el seu tancament, aixina com el de totes les demés emissores de l'International Broadcasting Bureau (Ràdio Europa Lliure / Ràdio Lliberteu; Middle East Broadcasting Networks; Radio Free Àsia; Ràdio i Televisió Martí; etc.), i va anunciar que #el seu 1.300 empleats quedaven "en llicència indefinida en salari." Tots els seus canals varen deixar de transmetre durant la nit del 15 al 16.[17][12]


Vore també



Referències

  1. ↑ «Radio en la región andina» (en español). Consultat el 7 de octubre de 2021.
  2. ↑ «La Galena del Sur» (en español). Consultat el 7 de octubre de 2021. «Archivo de la etiqueta: La Voz de los Estados Unidos de América»
  3. ↑ «Radio: Conferencia intercontinental» (en español). Consultat el 7 de octubre de 2021. «Desde los estudios de la Voz de los Estados Unidos de América, les saluda Abel Esquivel»
  4. ↑ HEIL, ALAN L. (2003). Voice of America: A History, Columbia University Press.
  5. ↑ Farhi, Paul. «Trump appointee sweeps aside rule that ensured 'firewall' at Voice of America», The Washington Post. Consultat el 2020-12-12 (en en-us).
  6. ↑ ence-highlights-issue-of-state-role-in-government-backed-media-141326 Voice of America struggle for independence highlights issue of state role in government-backed mija]». The Conversation (website). Consultat el 2020-12-12.
  7. ↑ VOA Public Relations. «Mission and Values». InsideVOA.com. Voice of America. Consultat el 2017-08-10.
  8. ↑ 90 Stat. 823, 108 Stat. 4299
  9. ↑ VOA Public Relations. «VOA Charter». InsideVOA.com. Voice of America. Archivat des de l'original, el 2016-11-20.
  10. ↑ Borchers, Callum. «Voice of America says it won't become Trump TV», The Washington Post, 2017-01-26. Consultat el 2017-08-11.
  11. ↑ «The Largest O.S. International Broadcaster». VOANews.com. Voice of America (2016-12-05). Archivat des de l'original, el 2020-09-06. Consultat el 2017-08-11.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Trump ordena desmantelar la Voz de América, fuente de información mundial en 50 idiomas», RTVE, 16 de marzo de 2025. Consultat el 17 de marzo de 2025.
  13. ↑ Chuck, Elizabeth. «Taxpayer money at work: US-funded foreign broadcasts finally available in the US», NBC News, 20 de julio de 2013. Consultat el 11 de diciembre de 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 Hudson, John. «U.S. Repeals Propaganda Ban, Spreads Government-Made News to Americans», Foreign Policy, 14 de julio de 2013. Consultat el 11 de diciembre de 2016.
  15. ↑ Jan, Fauzullah (2015). «[http://qurtuba.edu.pk/thedialogue/The%20Dialogue/10_2/Dialogue_April_June2015_152-165.pdf International Broadcasting as Component of U.S. Public Diplomacy (A Case Study of Voice of America’s DEEWA Radio)]» (en inglés). Consultat el 7 de octubre de 2021.
  16. ↑ Zhang, Lena Liqing (2002). . Journal of Radio Studies. Consultat el 7 de octubre de 2021.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Trump calla a 'La Voz de América': EE.UU. corta la financiación a los medios de comunicación mundiales», Euronews, 16 de marzo de 2025. Consultat el 17 de marzo de 2025.
  18. ↑ 18,0 18,1 Berg, Jerome S. On the Short Waves, 1923–1945: Broadcast Listening in the Pioneer Days of Radio. 1999, McFarland. ISBN|0-7864-0506-6, 105
  19. ↑ Library of Congress. "NBC Resources Held by the Recorded Sound Section." Library of Congress
  20. ↑ Chamberlain, A.B. "CBS International Broadcast Facilities". Proceedings of the IRE, Volume 30, Issue 3, March 1942 pp. 118–29.
  21. ↑ 21,0 21,1 Dizard (2004), p. 24
  22. ↑ Rose, Cornelia Bruère. National Policy for Radio Broadcasting. 1971, Ayer Publishing. ISBN 0-405-03580-2. p. 244
  23. ↑ «NABusiness». Time.com. Time Magazine. Archivat des de l'original, el 2008-03-22.
  24. ↑ Dissonant Divas In Chicana Music: The Limits of La Onda Deborah R. Vargas. University of Minnesota Press, Minneapolis, 2012 ISBN 978-0-8166-7316-2 p. 152-153 Edmund Chester, CBS, Franklin Roosevelt and "La Cadena De Las Americas" on google.books.com
  25. ↑ Settel, Irving (1967). A Pictorial History of Radio, New York: Grosset & Dunlap, p. 146. OCLC 1475068.
  26. ↑ Bronfman, Alejandra; Wood, Andrew Grant (2012). [https://books.google.com/books?aneu=ehN4sM0Xy_UC&q=Alfredo+Antonini+Elsa+Miranda&pg=PA49 Mija Sound & Culture in Latin America. Editors: Bronfman, Alejanda & Wood, Andrew Grant. University of Pitt sburgh Press, Pittsburgh, PA, USA, 2012], p. 49. ISBN 978-0-8229-6187-1.
  27. ↑ Anthony, Edwin D. (1973). «Records of the Radio Division», Records of the Office of Inter-American Affairs (vol. Inventory of Record Group 229), Washington D.C.: National Archives and Record Services - General Services Administration, pp. 25–26.
  28. ↑ Dissonant Divas in Chicana Music: The Limits of La Onda Deborah R. Vargas. University of Minnesota Press, Minneapolis, 2012 p. 152-155 ISBN 978-0-8166-7316-2 OCIAA (Office of the Coordinator of Inter-American Affairs), FDR's Good Neighbor Policy, CBS, Viva America, La Cadena de las Americas on google.books.com
  29. ↑ Roberts, Walter R.. «The Voice of America: Origins and Recollections». Archivat des de l'original, el 2018-04-26. Consultat el 2010-10-03.
  30. ↑ Roberts, Walter R. UNC.edu See also: Kern, Chris. «A Belated Correction: The Real First Broadcast of the Voice of America». Consultat el 2010-10-03.
  31. ↑ Dizard (2004), pp. 24–25
  32. ↑ 32,0 32,1 Dizard (2004), p. 25
  33. ↑ Sterling, Christopher H.; Kittross, John Michael (2001). Stay Tuned: a History of American Broadcasting, 3rd edició, Lawernce Erlbaum Associates, p. 263. ISBN 978-0-8058-2624-1.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Rugh (2006), p. 13
  35. ↑ 35,0 35,1 John B. Whitton(1951).«Cold War propaganda».American Journal of International Law.45(1): 151–53.doi:10.2307/2194791.
  36. ↑ «Charles Thayer (1948-1949)» (en en). VOA. Consultat el 2020-12-12.
  37. ↑ Andrew Glass. «Voice of America begins broadcasts to the Soviet Union, Feb. 17, 1947» (en en). POLITICO. Consultat el 2020-12-12.
  38. ↑ Appy, Christian G. Cold War Constructions: The Political Culture of United States Imperialism. 2000, University of Massachusetts Press; ISBN 1-55849-218-6, p. 126.
  39. ↑ Varis, Tapio(1970).«The Control of Information by Jamming Radio Broadcasts».Cooperation and Conflict.5(3): 168–184.ISSN 0010-8367.doi:10.1177/001083677000500303.
  40. ↑ Broadcasting Yearbook, 1976 and 1979 editions.
  41. ↑ Conference Report, Cold War Impact of VOA Broadcasts, Hoover Institution and the Cold War International History Project of the Woodrow Wilson International Center for Scholars, Oct. 13–16, 2004
  42. ↑ Bihlmayer, Ulrich (2006-09-12). «[http://www.iarums-r1.org/iarums/prcdragon.pdf Fighting the Chinese Governmen t "Firedragon" – Music Jammer AND "Sound of Hope" Broadcasting (SOH), Taiwan]». IARU Region 1 Monitoring System. Consultat el 2008-01-15.
  43. ↑ «U.S.: Cuba Jamming TV Signals To Iran – Local News Story – WTVJ». Archivat des de l'original, el 2008-12-24. Consultat el 2008-01-15.
  44. ↑ Jackson, David. "The Future of Radio II." World Radio TV Handbook, 2007 edition. 2007, Billboard Books. ISBN 0-8230-5997-9. p 38.
  45. ↑ «VOA Broadcasting to Afghanistan» (en en). VOA. Consultat el 2020-12-12.
  46. ↑ Holland, Bill(1997-03-08).«VOA Europe: A Victim of Bureaucracy?».Billboard.109(10)Consultat el 2017-12-02.
  47. ↑ HEIL, ALAN L. (2003). Voice of America: A History, Columbia University Press, pp. 299.
  48. ↑ VOA1 The Hits delivers non-stop hit music, https://www.voanews.com/t/92.html
  49. ↑ United States. Congress. Senate. Committee on Foreign Relations. (1992). The Radio Free China Act, S. 2985 : hearing before the Committee on Foreign Relations, United States Senate, One Hundred Second Congress, second session, September 15, 1992., Washington: U.S. G.P.O.. OCLC 27408482. ISBN 0-16-039614-X.
  50. ↑ «USAGM» (en en-us). USAGM. Consultat el 2020-12-12.
  51. ↑ «Michelle Bachelet, la chilena que olvidó de dónde viene» (en es). Mémoire des luttes.
  52. ↑ «VOA History - Historical highlights, 1990s» (en inglés). Sitio web de la VOA archivado en Internet Archive (15 de junio de 2008). Archivat des de l'original, el 15 de junio de 2008. Consultat el 11 de febrero de 2011.
  53. ↑ «VOA History - Historical highlights, 2000s» (en inglés). Sitio web de la VOA archivado en Internet Archive (15 de junio de 2008). Archivat des de l'original, el 15 de junio de 2008. Consultat el 11 de febrero de 2011.
  54. ↑ «Elon Musk calls for Radio Free Europe and Voice of America to be shut down» (en en). finance.yahoo.com.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Voz_de_América&oldid=1607640»