Vila romana de Almenara-Pures

Erro al crear miniatura:

Vila romana de Almenara-Pures

La vila romana de Almenara-Pures és un jaciment i museu que es troba entre els térmens municipals d'Almenara de Adaja i Pures, en la província espanyola de Valladolit, en la divisòria en la província de Segòvia, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Es tracta dels restants d'una vila romana de el IV, en una bona cantitat de mosaics que han aplegat intactes fins a el XXI. Les instalacions consten dels restants excavats de la vila, més la reproducció a tamany natural d'una suposta casa de camp romana de la mateixa época i l'exposició d'un museu cridat Museu de les Viles Romanes. l'Universitat de Valladolit i la Diputació de Valladolit són les responsables del seu manteniment i posada a punt.

En 1994 va ser declarat be d'interés cultural (màxim nivell de protecció dels prevists en la Llei del Patrimoni Històric Espanyol).

L'entorn geogràfic

Erro al crear miniatura:

idealisació de la zona geogràfica en que es troba la vila.

La vila romana es troba en les terres conegudes com a pagament de la Calzadilla, entre Almenara de Adaja i Pures. S'accedix per la carretera N-601, en la desviació cap a Almenara de Adaja, en la que se senyalisa la vila romana. L'emplaçament del pagament està en la marge dreta del riu Adaja, la vall del qual s'obri en direcció S-N, en el segon terrat d'este riu i a la vora de la tercera, a 780 m d'altitut. L'entorn correspon al típic paisage de campiña en superfícies a distints nivells o terrats fluvials.

En les proximitats hi ha —o hi havia— aigua abundant, en l'estany de Monduengo, la de la Vega i el lavajo més propenc que s'alimenta de l'aigua del Arroyuelo. Va ser esta una de les bones condicions per a que hi haguera un primer assentament prehistòric i despuix una vila romana.

Història i descripció de la vila

A través de les excavacions s'ha pogut constatar que abans d'esta vila de el IV va haver una atra de el III de menors dimensions i categoria —d'esta vila més antiga es conserven els vestigis d'unes termes—. No es coneix el nom dels propietaris ni les seues activitats pero a jujar per les dimensions, lux dels mosaics i objectes apareguts, els historiadors han aplegat a supondre que es tractava d'una gran família prou rica que va aplegar a utilisar la casa com a vivenda habitual per a lo que es varen construir bones estàncies tant per als propietaris com para invitats.

La casa, orientada a l'est, té una extensió de 2500 m² que s'articulen entorn a dos patis en columnes —peristilo—; en el terreny d'entorn hi havia atres estàncies per a criats i colon ademés dels edificis propis d'una granja. L'entrada principal la té pel costat que dona a l'est; la planta està distribuïda en dos zones ben diferenciades, una per a la família i una atra para invitats, visites socials o de negocis. Les termes es troben a l'oest i definixen clarament l'alt estatus de l'amo de la casa. En l'àngul nordest estan les habitacions del servici aixina com les cuines i rebosts.

Erro al crear miniatura:

Els murs varen ser alçats en formigó (opus cementicium)...

Els murs varen ser alçats en formigó (opus cementicium). Les parets estaven pintades a la fresca, algunes en zócalo que imitava el marbre. El sol de totes les habitacions estava tapizado en mosaics de diferent calitat i es cobria l'edifici en teixixca curva anomenada ímbrice.

L'activitat de la vila va deure durar tot el IV i part del V en que es detecta un paulatí abandó. La casa va deure servir com a refugi en algun moment i despuix com a pedrera per a possibles edificis en algun atre lloc. En algunes habitacions poden descobrir-se chafades de fogueres en el centre del mosaic en el que es veu perfectament una deterioració parcial a causa d'eixes fogueres. Despuix de el V no hi ha més notícies sobre la propietat. L'espai va deure anar-se cobrint de terra com ocorre sempre fins que aplegat el XIX es va descobrir accidentalment partix d'un mosaic i es va escomençar a sospitar que baix aquelles terres de llabor podia trobar-se una vila romana.

Els mosaics

En tota la vila hi ha un total de 400 m² de mosaics casi tots perfectament conservats. Alguns presenten mostres de haver sofrit una foguera per a calfament o cuina en els temps en que la vila va ser abandonada i opcionalment ocupada potser per pastors o per gent de pas. La calitat en l'eixecució d'estos mosaics diferix d'uns a uns atres; els hi ha d'una calitat extrema i uns atres són més corrents. Els temes desenrollats són els comuns en casi tots els mosaics trobats en atres viles sent els geomètrics els més abundants en dibuixos de círculs enllaçats, nucs, sogueado, creu gamada, flor de lis, peixos i atres figures. En l'estància que se supon era el triclinio o menjador d'invitats, en la part del àbsit, està representada una gran crátera que simbolisa l'invitació a menjar, ya que en estos casos era indispensable esta vaixell a on mesclaven el vi en aigua i algunes espècies. En l'estància considerada com el saló de la família està el mosaic més notable de tot el conjunt. És el mosaic cridat de Pegàs.

• Erro al crear miniatura:
  Mosaic en que pot apreciar-se la taca deixada per una foguera en els temps d'abandó de la vila.
• Erro al crear miniatura:
  Mosaic de la crátera en el menjador d'invitats.
• Erro al crear miniatura:
  Detall d'un dels mosaics.

Mosaic de Pegàs

En el centre es veu l'escena de Pegàs i la font Hipocrene.

Es troba en el saló de la partix sur, corresponent a la zona familiar. És una estància que comprén una part menor en rectàngul i una atra major formant un octógono. Tot l'espai té una decoració de mosaic en figures geomètriques que imiten les peltas o escuts grecs. En el centre es veu l'escena de Pegàs i la font Hipocrene, fet de modo que sembla una estora sobre el paviment. L'escena en sí està delimitada per una tanda de 6 cenefas de diferent dibuix i representa el història de Pegàs, quan aplega als peus del mont Helicón, enviat per Poseidón per a solucionar el creiximent desmesurat del mont que havia escomençat a unflar-se de complacencia en escoltar els càntics de les Piérides i les Muses. Pegàs (en este cas sense ales) opta per donar una patada en el sol i immediatament sorgix un manantial o font, al mateix temps que el mont es va desunflant paulatinament. En el mosaic es veu a Pegàs ajudat de dos nimfes i al fondo a l'esquerra, la font representada per una jove en una vaixell de la que mana l'aigua i tocada en corona d'algues, mentres que a la dreta es veu el mont Helicón, morada de les muses.

Les termes

Erro al crear miniatura:

Recreació in situ del caldario, per a on anava l'aire calent; a la dreta, el sol.

Són unes termes importants sobre edificació i servici i demostren la categoria dels seus propietaris. En el seu orige eren molt més chicotetes pero hi ha constància d'obres i reajustaments per a engrandir-les, segurament en moments de prosperitat. Es troben a l'oest del conjunt i s'accedix a elles a través d'un passadiç que conduïx a la primera habitació o vestíbul cridat apoditerio; des d'allí es passa a l'ambient fret —frigidario—, la major de les estàncies, a on es donaven massages i es feyen eixercicis gimnàstics. Al fondo es troba una piscina que tindria l'aigua freda. Des del frigidario es passa a l'ambient templat —tepidario—, en una atra piscina esta volta d'aigua calenta. L'última habitació era un caldario que tenia calefacció per aire calent que es distribuïa per baix del sol. Una gran caldera d'aigua alimentava la banyera. Junt a l'ambient fret es troben les latrinas.

Simulació de creació de mosaics

Erro al crear miniatura:

Escenes figurades d'obrers i ajudants treballant en la confecció dels mosaics.

En la partix nort del complex i baix de l'estructura de protecció es varen aprofitar uns espais per a colocar unes escenes figurades d'obrers i ajudants treballant en la confecció dels mosaics. Poden vore's els utensilis amprats aixina com la matèria primera, pigments i teselas ya preparades per a la seua colocació.

Bibliografia

• Belat Pachón, Arturo . Excavacions en Almenara de Adaja: El poblament prehistòric. Diputació de Valladolit, 1989. ISBN 84-7852-017-1
• Museu de les Viles Romanes. Vila de Almenara-Pures. Diputació de Valladolit.

Carmen García Merino i Margarita Sánchez Simón: "La vila romana de Almenara de Adaja-Pures a través dels archius del temps."- Diputació de Valladolit. Valladolit, 2015; 118 págs.

• VVAA "Roberto Valle. Els recursos de l'arquitecte" Catàlec d'Exposició Museu del Pati Herreriano Valladolit, 2018. ISBN 978-84-09-04948-6