Vara (branca)
Una vara és un pal llarc i prim o un ram prim, llarc, net de fulls i pla. A sovint s'usa la vara com a símbol d'autoritat, per eixemple la que duen els alcaldes i els tinents.
De la vara, en la seua forma més rudimentària, de branca tallada d'un arbre i despullada dels seus brots i full, es fa menció en els temps més remots, tant en l'Història Sagrada com en la profana.
Conegut és l'episodi de l'història de Roma que referix Tito Livio (XLV, 12) del llegat Cayo Popilio Lenas, qui en una vara va traçar en l'arena un círcul en el que va tancar al rei de Síria, Antíoco, intimándole a que responguera a les órdens del Senat romà abans d'eixir d'aquell círcul. En l'antiga Roma també se servien de la vara els ginets i aurigues per a excitar als cavalls i en este sentit ampren la veu virga (vara) Marcial (Epigrama, IX, 22) i Juvenal (Sàtira , III i següents).
La vara va tindre, tant en la vida particular com en la pública, un caràcter particular en les diverses circumstàncies en que s'amprava, aixina per eixemple, en les palestras gregues i en les escoles de la gladiatura va ser l'insígnia al propi temps que l'instrument d'acció dels caps d'equip. Va ser ademés l'insígnia dels praecones (heralts) que acompanyaven ya als sacerdots, ya als magistrats i en el nom de fustica o vindicla, va eixercitar un important paper en la cerimònia de la lliberació o manumisió dels esclaus. Finalment se li va donar el nom de vara (virga) al caduceo de Mercurio.
La vara no sempre es va amprar sola, entre els antics, sino que algunes d'elles nugades formaven un fes (faç), que anant el temps va vindre a ser, en Roma, l'insígnia consular. les vares formaven part del mobiliari en les escolas, lo propi que la fèrula i el tralla (flagellum, lorum, scutica). Prudencio (Peristephanon, X, 669) i atres autors afirmen que la fustigaació per mig de les vares era un dels castics més usuals de les escoles de el IV de l'era cristiana, donant-se el cas freqüent de fer córrer la sanc per l'esquena dels estudiants palejats. En les ergástula (calabossos) es palejava també als esclaus en vares, encara que lo més comuna era servir-se de la tralla per a este inhumà castic.
En la Bíblia
Allí sembla mencionada en algunes ocasions la vara com instrumente de castic.
En el Levítico (XIX, 20) s'impon un castic especial biqqorét (que la Vulgata interpreta colps de vara) al hebreu que dorga en una esclava promesa d'un atre. En atres passages del Sagrat Text se cita també este instrument de castic. En el lliure segon dels Reis (VII, 14) Deu promet castigar a l'infel en una "vara de home", o siga d'un modo que no excedixca el rigor del castic que els hòmens donen ordinàriament per mig de vares.
En els Proverbis s'indica a sovint la vara per a castigar al fill díscol i a l'insensat. En el Nou Testament es diu del criat infel, que serà palejat en proporció a la seua culpabilitat i rebrà colps de vara. Jesucristo va predir als seus apòstols que rebrien este tractament en les sinagogues i, en efecte, Pablo i Silas varen ser palejats en Filipos, a pesar de ser ciutadans romans, cosa que va causar gran horror als magistrats, en tindre notícia d'ella, puix la Llei Porcia prohibia palejar a un ciutadà romà, a pesar de lo que l'apòstol Pablo va sofrir tres voltes este castic, del com es va lliurar una volta solament.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vara (rama)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.