Tralla
Una tralla, fusta[1] o zurriago/a[2][3] (en ocasions cridat assot) és un instrument consistent en una cuerdo flexible en un mànec fix, comunament manufacturado de cuiro trenat o d'atres materials. La tralla és usada per al control animal i incontables voltes en el història ha segut usat com un objecte associat a la subjugació, opressió, tortura i esclavitut humana. Consistix en una vara de la que ix una correja, cordel o soga de cuiro en la que s'aviva, dirigix o castiga a les bésties, especialment a les cavallerias. Les tralles s'utilisen per a produir un fort sò de «assot»- o per a dirigir a animals salvages o al ganado.
Quan este se sacsa ràpidament des de la seua base, la tralla s'agita i provoca un fort sò degut a que la seua «llengua» o «coa» ha trencat la barrera del sò. De fet, la tralla va ser el primer objecte creat per l'home que va trencar la barrera del sò.
També són cridades tralles atres ferramentes fetes de correges i usades per a castigar a sers humans o animals, ya siga com a mig de control, o de tortura - encara que estos no generen el particular sò d'assot. Estos poden incloure les fustas, i varis instruments de flagelaació.
Tralles per a ganado
.jpg)
Les tralles ganaderes o "arriadores" (stockwhips) són un tipo de tralla d'una sola tira utilisat pels ganaders australiàs. La seua forma va ser originada en la tralla anglesa de caça, no obstant este s'ha convertit en un tipo distintiu de tralla. És similar a un "bullwhip" nortamericà (tralla per a bous) en la composició del seu cos, la diferència principal està en la construcció del mànec.
A diferència del mànec continu de la tralla per a bous, la manija de la tralla per a ganado no està insertada dins de la correja i és generalment més llarga. El mànec d'una tralla ganadera comuna està conectat en la correja per un empalme que típicament està fet d'alguns filaments de cuiro gros.
Açò permet que la tralla penge a través del braç d'un ganader quan no és utilisat. Les mancuernas normalment són més llargues que les d'una tralla de bous, oscilant entre 30 i 50 cm (15 i 21 polzades) de llongitut. La llongitut de la correja pot estendre's a partir de 0,9 a 3 metros (3 peus a 10 peus). En Austràlia, les tralles de ganado es fan casi exclusivament de pell curtida de cangur.
La tralla ganadera s'utilisa solament per a fer un fort sò per a moure el ganado (vaques, ovelles, cavalls, etc.), fent que este s'allunte del fort soroll que es genera. John Brady, d'Austràlia, és un exponent renomenat internacionalment en l'art de la tralla -whipcracking- (un mestrage que ell va demostrar durant la producció musical en viu de The "Man From Snowy River: Arena Spectacular"). La tralla ganadera australià va ser difòs internacionalment quan el ginet solitari Steve Jefferys va carrejar el seu ganado equí australià, assotant la seua tralla per a començar la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Sídney 2000.
Tralla ganadera de la Florida
La tralla ganadera de la Florida (també zurriago o tralla vaquera, en anglés "cowwhip") usat pels vaquers de Florida, es coneix a sovint en el context angloparlante com "cracker". És una peça de dos components de la mateixa manera que la tralla ganadera, i està unit en el mànec per mig de dos filaments de la correja enroscados a través d'una peça hueca d'una mancuerna de fusta. El "tralla vaquera" és més pesat que la tralla ganadera australià. Les primeres tralles vaqueres varen ser fets sobretot de llom de bou (vergajo) o de pell de venado.
Les tralles vaqueres modernes es fan de cordes de nailon. La majoria dels zurriagos tenen mànecs d'un promig de 40 cm (16 polzades) de llarc, i correges en un promig de 3,6 m (12 peus). Una bona tralla vaquera pot produir una gran sò sorollós per mig del simple assot de la mancuerna. Açò pot fer que siga més convenient utilisat que una tralla ganadera en un ambient en espessa vegetació el qual deixaria menys espai per a pivotar la tralla.
Els entusiasta de Tampa Bay oferixen a sovint demostracions de la tralla vaquera de la Florida en els seus trages típics en el festival anual dels dies de la guerra civil (Heritage Village Civil War Days Festival), situat en llarc, Florida durant maig de cada any.
Tralles de domador
Les tralles de domador(també cridats tralla, en anglés: "signal whips") són un tipo de tralla d'una sola correja, dissenyats originalment per a controlar ventrades de gossos. Una tralla de domador medix generalment entre 0,9 i 1,2 metros (3 i 4 peus) de llongitut.
Les tralles de domador i les tralles serp són molt similars. lo que diferix entre una tralla de domador d'una tralla de serp és l'absència de la "tralla". Una tralla o driza, és un péntol de cuiro o trencilla de cordel unida a l'extrem del mànec de la tralla. En una tralla de serp, la corda de la tralla està unida en el mànec per a que restalle, en canvi; en una tralla de domador, la tralla està unida directament en el cos de la tralla.
Referències
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Látigo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.