Transformació temàtica

La transformació temàtica (també coneguda com metamorfosis temàtica i desenroll temàtic) és una tècnica musical en la que un leitmotiv o tema és desenrollat per mig del canvi usant permutació (transposició o modulació, inversió i retrogrado), aumentación, disminució i fragmentació.

Va ser desenrollada i aplicada principalment per Franz Liszt i Hector Berlioz. La tècnica és essencialment una variació. Es repetix un tema bàsic a lo llarc d'una obra musical, pero sofrix constants transformacions i disfrassos, i s'ampra per a aparéixer en diferents papers contrastantes. No obstant, les transformacions d'este tema serviran sempre al propòsit de «unitat en la diversitat» que va anar el paper arquitectònic de la forma sonata en la simfonia clàssica. La diferència ací és que la transformació temàtica pot acomodar les frases carregades de dramatisme, melodies altament colorides i harmonia atmosfèriques favorides pels compositors romàntics, mentres que la forma sonata es va orientar més cap a les característiques més objectives de la música absoluta. Ademés, si be la transformació temàtica és similar a la variació, l'efecte sol ser diferent, ya que el tema transformat té una vida pròpia i ya no és germà del tema original.

Desenroll

Liszt no va ser el primer compositor que va usar la transformació temàtica. Ludwig van Beethoven ya l'havia usat en el seu Quinta Simfonia i Novena Simfonia, a on el tema de la «Oda a l'alegria» va ser transformat en una marcha turca, completada en platillo i bateries. Franz Schubert va usar la metamorfosis per a unir els quatre moviments del seu Wanderer-Fantasy, una obra que va influir enormement a Liszt. No obstant, Liszt va perfeccionar la tècnica creant estructures sanceres a partir de la metamorfosis. Va poder haver tingut experiència ya en la metamorfosis temàtica de vàries formes en les seues primeres fantasies operístiques i improvisacions i també va ser duta a la pràctica l'exposició monotemática empleada per Liszt en moltes de les seues obres originals, incloent la majoria de les seues Études d'exécution transcendante.

Controvèrsia

Els crítics conservadors de l'época de Liszt veen la transformació temàtica com una mera substitució de repetició per al desenroll musical requerit per la forma sonata. No obstant, les melodies d'atmòsfera evocadora que els compositors romàntics com Liszt preferien els varen deixar molt poques opcions. Estes melodies, completes per sí mateixes, ya tenien tota l'emoció i interés musical que es podria esperar, per lo tant, no podrien desenrollar-se encara més. L'única via oberta era substituir una forma de repetició per un verdader desenroll, en atres paraules, dir d'una manera diferent lo que ya s'ha dit i confiar la bellea i l'importància de lo que són fonamentalment les variacions a suplir el lloc de la secció de desenroll exigida per la forma sonata. Per una atra part, la pròpia opinió de Liszt de la repetició és més positiva que la dels seus crítics. Va escriure: «És un error considerar a la repetició com la pobrea de l'invenció. Des del punt de vista del públic és indispensable per a la comprensió de l'idea, mentres que des del punt de vista de l'art és casi idèntic a les exigències de claritat, estructura i eficàcia».

Vore també

• Poemes simfònics (Liszt)
• Sonata en si menor (Liszt)

Referències

Bibliografia

• Cooper, Martin (1946). «The Symphonies», Gerald Abraham (ed.). Music of Tchaikovsky, Nova York: W. W. Norton & Company.
• MacDonald, Hugh (1980). «Symphonic Poem», Stanley Sadie (ed.). New Grove Dictionary of Music and Musicians, 1ª edició, Londres: Macmillan.
• MacDonald, Hugh (2001). «Transformation, Thematic», Stanley Sadie (ed.). New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2ª edició, Londres: Macmillan.
• Searle, Humphrey (1966). The Music of Liszt, 2ª revisada edició, Nova York: Dover.
• Searle, Humphrey (1970). «The Orchestral Works», Alan Walker (ed.). Franz Liszt: The Man and His Music, Nova York: Taplinger.
• Searle, Humphrey (1980). «Liszt, Franz», Stanley Sadie (ed.). New Grove Dictionary of Music and Musicians, 1ª edició, Londres: Macmillan.
• Walker, Alan (1983). Franz Liszt, Nova York: Alfred A Knopf.
  • Volum 1: The Virtuós Years, 1811–1847 (1983)
  • Volum 2: The Weimar Years, 1848–1861 (1989)