Tesorer
Tesorer[1] (del llatí thesaurarĭus)[2] és la denominació històrica de l'ofici de tall o funcionari encarregat de la custòdia i administració del Tesor de reis i emperadors;[3] tinguera o no vinculada la recaptació d'imposts. En l'organisació tradicional de l'iglésia, "tesorer" era el canonge que el seu comés era la custòdia de les relíquies i demés objectes valiosos. Per extensió, també es denomina "tesorer" al càrrec corporatiu que, en qualsevol institució que manege fondos (com una empresa o una associació de qualsevol tipo), té com a funció de gestionar i dirigir els assunts relacionats en els moviments econòmics o fluix monetaris.
Història
Funcionaris de la cort egipcíaca
En l'administració del faraó existia un funcionari, de nivell similar a el de el chaty, el càrrec del qual (Imi-ra jetemet, lliteralment "supervisor del sagell" o "de les coses sagellades") sol traduir-se com "tesorer" (vejau Supervisor del Tesor, Funcionaris de l'Antic Egipte, Montuhotep).
Magistrats de l'Antiga Grècia
En l'antiga Grècia hi havia distints magistrats en les funcions corresponents a la recaptació d'imposts i l'administració i custòdia dels cabals públics. Entre ells estaven els tamiai, els hellenotamiai, els kolakretai i els apodektai.
Harpalo, Coerano i Filoxeno apareixen citats com a tesorers reals o "custodios" del tesor d'Aleixandre Magne.[4]
Magistrats romans i bizantí
Els romans disponien també de tesorers als que cridaven qüestor, i els havia de dos tipos:
- Quaestores aerarii, cuestores civils per a gestionar i controlar el tesor públic (Aerarium) del temple de Saturn.
- Cuestores militars (per a la gestió de les arques de l'eixèrcit romà).
Cada cònsul i cada governador provincial nomenava cuestores. També va haver cuestores per a la gestió de les bases navals.
El Fiscus (tesor de l'emperador) era gestionat per un rationalis (junt en atres figures, com el rationibus i el magister rei privatae), substituït en el Baix Imperi per un comes sacrarum largitionum ("comte de la sagrada dádiva") o menges ton theion thesauron (κόμης τῶν θείων θησαυρῶν, "comte dels sagrats tesors"), que a la seua volta va ser substituït, en época bizantina per el sacelario (σακελλάριος)[5] i el logothetes tou genikou (λογοθέτης τοῦ γενικοῦ).[6]
Almojarife i contador
- Artícul principal → Almojarife.
En la Corona de Castella de la Baixa Edat Mija es denominaven almojarifes; i posteriorment contador major.
En el terme contaduría (que actualment s'aplica a la denominació d'una disciplina relativa a l'informació financera, el professional de la qual és el contador públic) l'ús tradicional englobava tant l'ofici de contador (terme que actualment s'aplica a distints aparats medidors) com el seu oficina a on es du el conte i raó dels cabals o despeses d'una institució, administració, etc., especialment la dels espectàculs públics a on es venen anticipadament o en sobreprecio les entrades, o la contaduría d'hipoteques, equivalent al registre de la propietat. La que més pròpiament s'ajustava a la condició de tesoreria pública eren les denominades contaduría de província, a on es du el conte i raó de les contribucions de cada poble i dels productes de les rendes públiques, en la província en a on es troba establida i contaduría general, per a reconéixer i calificar tots els contes dels cabals del rei i del fisc, relatius al ram particular per al que estava establit, i del com va prendre la seua denominació (per eixemple, la contaduría general de les Órdens -del Consell de les Órdens-, les vàries del Consell de Facenda, o les subordinades a un tribunal). Pròpies de l'Antic Règim en Espanya, varen ser reformades o suprimides en l'Edat Contemporànea.[7]
Les cecas eren dirigides per un tesorer, que freqüentment era el que les havia arrendat per mig de subasta. En 1732 tots els oficis de les cecas, inclós el de tesorer, es varen incorporar a la Real Facenda, fixant-se'ls sòus.[8]
Tesorer en la Monarquia Hispànica
El tesorer en la Monarquia Hispànica en les Índies era un oficial real de la Real Facenda la funció de la qual era recaptar, custodiar i despuix pagar els salaris i despeses corresponents. Els diners reservats a la Corona es remetia a la península. Pertanyent a les Caixes Reals, també arrendava la recaptació dels diezmos.[9]
Tesor de El seu Majestad i Lord del Tesor
- Artícul principal → HM Treasury.
En l'Anglaterra medieval i el modern Regne Unit.
Ferme générale
- Artícul principal → Ferme générale.
En la França de l'Antic Règim els fermiers généraux eren els financers que s'encarregaven de la recaptació dels imposts indirectes.[10]
Hofmarschall i Reichspfenningmeister
- Artícul principal → Hofmarschall.
En el Sacre Imperi Romà Germànic.[11]
Magister tavarnicorum
- Artícul principal → Magister tavarnicorum.
En el Regne d'Hongria des del XII (tárnokmester en hongarés).[12]
Receiver General
La denominació Receiver General ("recaptador general"), alternativa a la de "tesorer", s'utilisa en Canadà i en algunes zones d'Anglaterra (Cornualles, Ducat de Lancaster i Illa de Man).[13]
Defterdares turcs
- Artícul principal → Defterdar.
En l'Imperi otomà.[14]
China imperial
- Artícul principal → Tres departaments i sis ministeris.
En l'Imperi chinenc hi havia distints tipos de tesorers (de ranc "imperial", "nacional" i "provincial") enquadrats en la sofisticada burocràcia imperial, de la que la branca encarregada dels assunts econòmics era denominada Hù Bù (户部).[15]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Uso bibliográfico de "tesorero del rey" y "tesorero del emperador", con ejemplos de Jerónimo Zurita, Juan de Pineda, Prudencio de Sandoval, Jean Croisset, Diego de Saavedra Fajardo, Julio Caro Baroja, etc.
- ↑ Flavio Arriano, Anábasis de Alejandro Magno (3. 6. 4.), citado en Edward M. Anson, Alexander the Great: Themes and Issues, pg. 145: Both Coeranus and Philoxenus had apparently been Alexander's royal treasurers after the flight of Harpalus, Alexander's initial royal treasurer, who then replaced them as "custodian of the funds with Alexander" when he returned to the king. James Ussher, The Annals of the World, Volumen 1, pg. 230 -cita la misma fuente-: Alexander made Coeranus, a Beroean, treasurer of Phoenicia, to gather his tribute there. In Asia, he had Philoxenus do the same in the regions o Asia on this east side of the Taurus Mountains. He put Harpalus into the position of being in charge of the money in his own treasury...
- ↑ Kazhdan, Alexander, ed. (1991), Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, ISBN 978-0-19-504652-6. Fuente citada en Sakellarios
- ↑ Guilland, Rodolphe (1971). "Les Logothètes: Etudes sur l'Histoire Administrative de l'Empire Byzantin". Fuente citada en Logothetes tou genikou
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Manuel Villapena, Historia del real de a ocho, p. 17.
- ↑ José Antonio Sánchez Román (2002). Diccionario Espasa- Historia de España y América, Tesorero, Madrid: Espasa Calpe. ISBN 8467003162.
- ↑ Yves Durand, Les fermiers généraux au xviiie siècle, Paris, Maisonneuve et Larose, 1996, 664 p. Fuente citada en Ferme générale
- ↑ Carl Ernst von Malortie: Der Hofmarschall. Handbuch zur Einrichtung und Führung eines Hofhalts, 1842, 2. Aufl. 1846, Hahnsche Hof-Buchhandlung, Hannover. Fuente citada en Hofmarschall. Eintrag im Deutschen Rechtswörterbuch. Fuente citada en de:Reichspfennigmeister
- ↑ Segeš, Vladimír (2002). Entry Taverník (treasurer) in: Škvarna, Dušan; Bartl, Július; Čičaj, Viliam; Kohútová, Mária; Letz, Róbert; Segeš, Vladimír; Slovak History: Chronology & Lexicon; Bolchazy-Carducci Publishers. Wauconda (Illinois); ISBN 0-86516-444-4. Fuente citada en Master of the treasury
- ↑ Receiver General for Canada, Receiver General of Cornwall, Receiver-General of the Duchy of Lancaster y Receiver General of the Isle of Man. Fuentes citadas en los artículos enlazados en en:Receiver General.
- ↑ Sari Mehemed Pasha (Defterdar -Gran Tesorero- otomano, ca. 1725), "El Libro de los Visires y los Gobernadores" o "Consejos para los Visires y los Gobernadores" (Nasa'ih ul Vuzera ve'l Umera) ... El libro primero ... está dedicado al tratamiento del cargo del Gran Visir; el segundo a los cargos oficiales y a lo nocivo de los sobornos; el tercero al gran tesorero y al Diván (consejo imperial) ... (Omar Guerrero, Los espejos de los príncipes musulmanes
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine., nota 18, pg. 9.)
- ↑ Ministry of Revenue or Board of Revenue: The board of revenue
