Sodomia



Sodomía és una paraula d'orige bíblic, derivada de l'episodi del Génesis que relata lo ocorregut en les ciutats de Sodoma i Gomorra i la seua posterior destrucció per Deu com a castic pels pecats dels seus habitants. En el seu significat contemporàneu, fa referència a pràctiques sexuals diferents del coit vaginal, variables de cultura a cultura, en la finalitat de descalificar-les.
Hui en dia, segons la Real Acadèmia Espanyola, és utilisada en espanyol exclusivament com a sinònim de coit anal sense importar el sexe de les persones involucrades,[1] pero antigament en espanyol i actualment en atres idiomes, el terme s'usa per a referir-se a un ranc més ampli de comportaments sexuals, incloent el sexe oral i la zoofilia, i inclús com a sinònim d'homosexualitat masculina.[2] La sodomía, en eixe nom, va ser calificada com a delicte en molts països del món de raigambre cristiana, musulmana o judeua, i encara ho seguix sent en molts.[3][4] Algunes religions establixen que la sodomía és un pecat, pero el concepte varia en cada religió en diferents alcanç en el seu contingut. En espanyol, el verp «sodomizar» comporta ademés un acte de «sumissió» de la persona analment penetrada.[5]
La paraula prové de Sodoma, una ciutat la població de la qual, segons la Bíblia, va ser exterminada per Deu pels pecats que allí es cometien. Com a herència de la cultura judeocristiana, en varis idiomes occidentals s'ampra el gentilici sodomita per a designar a els qui practiquen diverses classes de pràctiques sexuals com, per eixemple, la masturbació, el homosexualitat, el sexe anal, el sexe oral, etc.

Etimologia
El terme «sodomía» prové del nom de l'antiga ciutat de Sodoma, la qual, segons la Bíblia va ser destruïda per Yahveh pels seus múltiples pecats (vore Sodoma i Gomorra). El relat bíblic menciona que els sodomitas varen pretendre abusar sexualment dels mensagers enviats a rescatar a Lot.
Història

La paraula «sodomía» deriva de l'història bíblica de Sodoma i Gomorra,[6] encara que l'identificació del «pecat de Sodoma» en el sexe anal o el homosexualitat no apareix explícitament fins al V, si ben autors judeocristians anteriors com Filó d'Aleixandria[7] o Metodio d'Olimpia[8] ya varen atribuir pràctiques homosexuals i similars a les ciutats bíbliques.
En la primera mitat de el VI, l'emperador cristià del Imperi Romà d'Orient, Justiniano, i la seua esposa Teodora prohibixen els «actes contra natura» per motius polítics, amparant-se en raons religioses.[9] La llei prevea com a castic la castració i la passejada pública pels carrers. No hi ha proves de que l'Iglésia d'Occident o Oriente (Ortodoxa), llavors unides, recolzaren l'edicte civil.
No serà fins al XI quan aparega la paraula «sodomía» en el Liber Gommorrhianus del monge benedictino Petrus Damianus, per al que la paraula incloïa totes aquelles activitats sexuals que no servien per a la reproducció. Degut a que les paraules per a denominar el homosexualitat no varen aparéixer fins al XIX, s'amprava el terme «sodomita» per a denominar als hòmens que tenien relacions sexuals en atres hòmens. Les lesbianes eren ignorades en gran mida, encara que dònes que practicaren el sexe anal també caïen baix l'epítet «sodomita». En l'Itàlia de finals del Renaixença, al pintor Giovanni Antonio Bazzi (1477-1549) li cridaven Il Sodoma («el sodomita»).
Fins al XIII, la sodomía no era castigada en la majoria dels països europeus; no era més que un de tants pecats que apareixien en els texts eclesiàstics. L'actitut va canviar en el transcurs de les Creuades, en les que la propaganda antiislámica identificava als musulmans en sodomitas que violaven a bisbes i chiquets cristians.[10] Poc despuix s'identificava la sodomía en l'herejía i entre 1250 i 1300 es varen introduir lleis que castigaven en la mort dit pecat. Estes lleis es varen amprar sobretot com a ferramentes polítiques, com va ser el cas dels templarios o de l'assessinat d'Eduardo II d'Anglaterra, o quan perillava la pau social, com en casos de violacions o pederàstia.[9][11] En general, el homosexualitat estava prou estesa,[11] sent l'element clau la discreció. En Anglaterra Enrique VIII d'Anglaterra va introduir la Buggery Act en 1533, que castigava la sodomía (cridada buggery) en l'horca. En alguns llocs, com Londres i Ámsterdam (en 1730 i 1733), es varen donar ones de persecució contra els sodomitas.
En la Conquista d'Amèrica, els europeus varen establir el delicte de sodomía en Amèrica, castigats per institucions com l'Inquisició i la repressió violenta dels pobles originaris que en general admetien pràctiques sexuals considerades sodomíticas pels europeus. En algunes parts, els espanyols varen matar massivament als indígenes per vestir-se en hàbits «de dòna» -referint-se a l'absència de pantalons en la vestimenta indígena-, calificant-los de sodomitas.[12] Fra Bartolomé de las Casas relata un d'eixos actes de barbàrie:
Durant la conquista espanyola, els conquistadors i cronistes europeus varen informar asiduament que les persones dels pobles originaris mantenien habitualment relacions sexuals entre varons o entre dònes, i varen presentar el fet com a evidència del salvajisme indígena i el seu alluntament del Deu cristià.[14] Eixos relats varen donar orige al mit dels jagants sodomitas de la Patagonia.[15] La sodomía va ser considerada com una de les causes justes que habilitava als conquistadors espanyols a declarar la «guerra» contra la població indígena.[16]
A fins de el XVIII, la Revolució francesa va eliminar el delicte de sodomía del Còdic Penal de 1791.[17] En els països hispanoamericans, una volta conseguida l'independència d'Espanya a partir de la década de 1820, es va ser eliminant paulatinament, en alguns casos més immediatament i en uns atres molt llentament este delicte. República Dominicana 1822,[18] El Salvador 1826,[19] Bolívia 1831, Argentina 1851,[20] Guatemala i Mèxic 1871,[21] Cuba 1979[22] i Colòmbia en 1981.[23]
En general, en els demés països occidentals la simple relació sexual entre hòmens va ser mantinguda com a delicte fins a dates recents. En Espanya, l'inclusió de les persones homosexuals en la Llei sobre perillositat i rehabilitació social va ser derogada en 1979. En el Regne Unit recent va anar totalment despenalizada en 1982, en la sanció de l'Orde N.º 1536 de 1982 sobre Ofenses Homosexuals. En Alemània l'artícul 175 que castigava la sodomía, no va anar completament abolit fins a 1994. En Estats Units recent en 2003 la Cort Suprema va resoldre que eren inconstitucionals les lleis penals que castigaven la sodomía en dèu estats, per 6 vots a 3 en el cas «Lawrence vs. Texas», pese a la qual cosa, en 2020 encara existien setze estats en els quals continuaven vigents lleis criminalisant la sodomía.[24]
Espanya
Com en el restant de l'Occident migeval, en els regnes ibèrics es considerava a la sodomía com el pijor dels delictes contra la moralitat per lo que era conegut com el pecat «abominable» o «nefando» (el «pecat que no es pot nomenar»). Els reus d'este delicte eren castrats i lapidados.[25] Jerónimo Muntzer, que va visitar la península ibèrica entre 1494 i 1495, va contar que es penjava dels peus als acusats de sodomía, se'ls castrava i a continuació se'ls nugaven els testículs al coll.[26]
En Espanya no varen ser les Creuades sino la percepció dels regnes peninsulars musulmans lo que va dur a identificar la sodomía en l'islamisme i l'herejía.[10]
Una pragmàtica del 22 d'agost de 1497 promulgada pels Reis Catòlics va ordenar que se'ls aplicara el castic que era més usual en el restant d'estats europeus —ser cremat viu—, junt en el confisc dels seus bens.[25][26]
l'Inquisició espanyola, seguint els passos de l'Inquisició pontifícia migeval, es va ocupar al principi dels delictes de sodomía pero en 1509 el Consell de la Suprema va ordenar als tribunals que no actuaren contra els homosexuals, excepto si estaven implicats en casos de herejía —que era la competència exclusiva del Sant Ofici—.[25] Prèviament hi havia hagut protestes d'algunes institucions, com la que va presentar la ciutat de Cartagena en 1504 o la de Múrcia a l'any següent, perque consideraven que la sodomía no devia ser jujada per l'Inquisició sino pels tribunals ordinaris. Segons el historiador Joseph Pérez, va ser la pressió dels poders civils —incloses les Corts de Castella— les que varen obligar a la Suprema a excloure la sodomía de la jurisdicció inquisitorial.[26]
No obstant, l'Inquisició de la Corona d'Aragó va conseguir que el papa Clemente VII en 1524 l'autorisara a perseguir als «sodomitas», independentment de si eren herejes o no. Aixina, la competència sobre este delicte va diferir entre la Corona de Castella —ací els tribunals inquisitorials varen complir l'orde de la Suprema i no es varen ocupar del «pecat nefando», la jurisdicció del qual corresponia als tribunals seculars i eclesiàstics ordinaris—, i la d'Aragó, a on l'Inquisició va ser el tribunal encarregat de perseguir a els qui practicaren actes sexuals no reproductius, competència a la que «jamai renunciarien [els inquisidores] a pesar de les reiterades queixes formulades en les Corts de Monsó de 1533». Ademés va ser l'únic tribunal inquisitorial de tota Europa que tenia jurisdicció sobre la sodomía, perque ni l'inquisició romana ni l'inquisició portuguesa, com en la Corona de Castella, tenien jurisdicció sobre ella.[25]
L'Inquisició aragonesa va aplicar la pena de ser cremat viu als homosexuals (tant hòmens com a dònes), encara que els menors de vinticinc anys, «que eren inevitablement una gran proporció d'estos acusats», varen ser condenats a galeras, despuix de ser assotats públicament. Ademés el Consell de la Suprema va commutar moltes sentències de mort, especialment si es tractava de membres del clero, que, segons Henry Kamen, «va constituir sempre una proporció molt alta dels acusats». La mateixa benevolència varen mostrar cap als homosexuals que eren nobles, com va succeir en el cas de Pedro Luis Garcerán de Borja, Gran Maestre de l'Orde de Montesa a qui, despuix d'un procés que va durar tres anys, el tribunal de Valéncia va condenar al pagament d'una forta multa, podent tornar despuix a ocupar càrrecs.[25][27]
Dels tres tribunals de la Corona d'Aragó el més sever va ser sense dubte el de Saragossa; entre 1570 i 1630 va jujar 543 casos (entre els que s'inclouen també els de «bestialisme» puix l'Inquisició els contabilisava en la mateixa categoria que la sodomía), dels que 102 varen finalisar en la condena a mort.[25]
Vore també
- Aspectes llegals sobre la sodomía
- Llegislació sobre drets LGBT en el món
- Història de l'homosexualitat
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Sodomy». Enciclopèdia Britànica. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ Dart, Tom (1 de juny de 2019). «Texas clings to unconstitutional, homophobic laws – and it's not alone». The Guardian.
- ↑ Wakefield, Liliy (24 de giner de 2020). «There llaure 16 states in the US that still have sodomy laws against ‘perverted sexual practice’. It’s 2020». Pink News.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Génesis 19:4
- ↑ De Marinis, A.(2019-01-01).«Philo on male homosexuality».University of Oxford.Consultat el 2021-09-17.(en en)
- ↑ «CHURCH FATHERS: Banquet of the Tingues Virgins, Discourse 5 (Methodius)». www.newadvent.org. Consultat el 2021-09-17.
- ↑ 9,0 9,1 Spencer, Colin (1996). Homosexuality. A history, Londres: Fourth Estigues.
- ↑ 10,0 10,1 Daniel Eisenberg (1999). «Homosexuality in Spanish history and culture» (en anglés). Archivat des de l'original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2007.
- ↑ 11,0 11,1 Aldrich, Robert (Ed.) (2007). Gleich und anders, Hamburc: Murmann.
- ↑ Bazán, 2004, pp. 21-22.
- ↑ Bazán, 2004, p. 22.
- ↑ Bazán, 2004, pp. 53-54.
- ↑ Balutet, Nicolás(2002).«Li myte dones géants sodomites de Patagonie dans els récits de voyage dones chroniqueurs dones Indes occidentals».Inverses: Littératures, Arts & Homosexualités.París:(2)ISSN 1627-8852.
- ↑ Molina, Fernanda(setembre de 2010).«Cròniques de la sodomía. Representacions de la sexualitat indígena a través de la lliteratura colonial».Bibliographica Americana.(6)ISSN 1668-3684.
- ↑ Wirth, Isis (13 de maig de 2013). «I la Revolució francesa va emancipar als judeus». Cuba Trobe.
- ↑ Castro, Fermín (2017-05-01). El tercer sexe (en es), Corona. ISBN 978-84-95645-17-3. Consultat el 2022-04-10.
- ↑ Carroll, Aengus(12 de maig de 2017).«ILGA homofòbia d'Estat».
- ↑ Pecheny, Mario; Petracci, Mónica(2006-12).«Drets humans i sexualitat en l'Argentina».Horisons Antropològics.12: 43–69.ISSN 0104-7183.doi:10.1590/S0104-71832006000200003.Consultat el 2022-04-10.(en es)
- ↑ «Història LGBTTTI de la CDMX» (en es-mx). Clave Out Ciutat de Mèxic. Consultat el 2022-04-10.
- ↑ Font, Álvaro. «La revolució de la comunitat gai en Cuba», El País, 2017-05-09. Consultat el 2022-04-10 (en es).
- ↑ Afirmatiu, Carib (2021-01-26). «Quatre décades amant en llibertat: Es complixen 40 anys de la despenalisació de l'homosexualitat en Colòmbia» (en es). Corporació Carib Afirmatiu. Consultat el 2022-04-10.
- ↑ Wakefield, Lily (24 de giner de 2020). «There llaure 16 states in the US that still have sodomy laws against ‘perverted sexual practice’. It’s 2020» (en anglés). Pink News.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 Kamen, Henry (2011). L'Inquisició Espanyola. Una revisió històrica, 3ª edició, Barcelona: Crítica, pp. 258-259. ISBN 978-84-9892-198-4.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Pérez, Joseph (2012). Breu Història de l'Inquisició en Espanya, Barcelona: Crítica, pp. 87-88. ISBN 978-84-08-00695-4.
- ↑ Carrasco, Rafael (2022). Contra l'estirp de Sodoma: la persecució inquisitorial de la sodomía en la Corona d'Aragó durant l'Edat Moderna, Institució Alfons el Magnànim. ISBN 978-84-7822-914-7. Consultat el 2024-03-01.
Bibliografia
- Olalla García. Pecat nefando. Barcelona: Edhasa; 2025. ISBN 978-84-350-6460-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sodomía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.