Sedum goldmanii
Sedum goldmanii és una espècie de planta de la família de les crasuláceas, nativa de Mèxic.
Descripció, hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Sedum goldmanii és una herba litófita, suculenta, delicada, a voltes alguna cosa subfrutescente, erecta o decumbente, en tallos verdes o rojosos molt ramificats de fins a 20 cm de llarc. En la base, forma rosetas denses de fulls obovadas menudes, mentres que els fulls dels tallos, alternes, lineares i cilíndriques, són alguna cosa majors (de fins a 1 cm de llarc). L'inflorescència és axilar, corimbiforme, terminal o cimosa, en menudes flors pentámeras blanques a rosades, sésiles o cortamente pecioladas, en la corola campanulada i tubular. Les llavors són numeroses i de color marró, de 5 mm de llarc.[1]
Sedum goldmanii es distribuïx a lo llarc del Eix Neovolcánico de Mèxic, de Michoacán i Guanajuato a Veracruz, entre els 2000 i els 4500 metros sobre el nivell de la mar. Apareix en una varietat d'espais naturals, com malpaísés, xaraés, boscs mixts i de coníferes, fins a la praderia alpina.[1][2][3]
Cultiu
[editar | editar còdic]Com a moltes espècies de la seua família, Sedum goldmanii és popular en jardineria. Pot propagar-se vegetativamente a partir dels fulls. Necessita llum directa o indirecta, en abundant rec en estiu i poc o res en hivern. Tolera sols pobres, neutres a llaugerament àcits, pero estos deuen contar en bon drenage.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sedum goldmanii va ser descrita en 1996 per Reid Venable Moren, sobre un basónimo de Joseph Nelson Rose, en Haseltonia 4: 46.[5]
- Etimologia
Sedum: nom genèric del llatí que, en époques romanes, designava certes espècies de la família Crassulaceae (Sempervivum tectorum, Sedum album i Sedum acre), i usat, entre uns atres, per Plinio el Vell en el seu Història Naturalis (18, 159).[6]
goldmanii: epítet donat en honor al naturaliste i taxónomo nortamericà Edward Alphonso Goldman (1873-1946), qui va realisar la colecta del tipo nomenclatural[7]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Altamiranoa alpina Fröd.
- Altamiranoa batesii (Hemsl.) Rose
- Altamiranoa batesii var. subalpina Fröd.
- Altamiranoa goldmanii Rose
- Altamiranoa mexicana (Schltdl.) Rose
- Altamiranoa ramulosa Fröd.
- Cotyledon batesii Hemsl.
- Cotyledon mexicana (Schltdl.) Hemsl.
- Umbilicus mexicanus Schltdl.
- Villadia alpina (Fröd.) H.Jacobsen
- Villadia batesii (Hemsl.) Baehni & J.F.Macbr.
- Villadia goldmanii (Rose) A.Berger
- Villadia mexicana (Schltdl.) H.Jacobsen
- Villadia ramulosa (Fröd.) H.Jacobsen[8]
Subespecies, híbrits i cultivares
[editar | editar còdic]- Sedum × amecamecanum Praeger (=Sedum goldmanii × praealtum)[1][9]
- Sedum 'Spiral Staircase' (cultivar)[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, p. 220. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ Etter, Julia, i Martin Kristen. «Sedum goldmanii (Rose) R. Moren» (en anglés). The Crassulaceae Database. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Sedum goldmanii» (en anglés). International Crassulaceae Network. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ «Sedum 'Spiral Staircase'» (en anglés). The National Gardening Association. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ «Sedum goldmanii (Rose) Moren» (en anglés). The Plant List. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ Gaffiot, Félix (1934). [2] (en francés), París: Hachette, p. 1415.
- ↑ Jardí Botànic de Misuri. «Altamiranoa goldmanii Rose» (en anglés). Tropicos.org. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ Real Jardí Botànic de Kew. «Sedum goldmanii (Rose) Moren» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ Real Jardí Botànic de Kew. «Sedum × amecamecanum Praeger» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 7 de juliol de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sedum goldmanii en iNaturalist: fotografies georreferenciadas i informació general
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sedum goldmanii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.