Anar al contingut

Sec artificial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Instalant un sec artificial per a peixos.

Un sec artificial és una estructura béntica marina o d'aigua dolça creada per l'home.[1] Normalment es construïx en zones en un fondo generalment desprovisto de característiques per a promoure la vida marina i pot tindre com a objectiu controlar l'erosió, protegir les zones costeres, bloquejar el pas de barcos, impedir l'ús de rets d'arrastre,[2] recolzar la restauració de secs, millorar l'aqüicultura o potenciar el submarinisme i el surf.[3] Els primers secs artificials varen ser construïts pels perses i els romans.

Un sec artificial d'oportunitat es construïx a partir d'objectes que estaven destinats a atres fins,[4] com l'afonament de plataformes petrolíferes (a través del programa Rigs-to-Reefs), l'afonament de barcos o el desplegament d'enrunes o restants de construcció. Els restants de naufragis poden convertir-se en secs artificials quan es conserven en el fondo marí. Un sec artificial convencional utilisa materials com el formigó, que pot molejar-se en formes especialisades (per eixemple, Reef Ball Foundation). Els secs artificials ecològics incorporen materials renovables i orgànics, com a fibres vegetals i closques marines, per a millorar la sostenibilitat i reduir el consum d'energia, la contaminació i les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.[4] En alguns casos, els secs artificials s'han desenrollat com a obres d'art.


Els secs artificials solen oferir superfícies dures a on s'adherixen algues i invertebrats com cirrípedos, corals i ostres i espais a on poden amagar-se peixos de distints tamanys. A la seua volta, l'acumulació de vida marina adherida proporciona estructures complexes i aliment per a les poblacions de peixos.[1][5] L'impacte ecològic d'un sec artificial depén de múltiples factors, com la seua ubicació, la seua construcció i l'edat i el tipo d'espècies implicades.[6][7][8]


S'està investigant molt sobre els métodos de construcció i els efectes dels secs artificials.[3][8][9] Molts dels materials utilisats al principi es consideren ara indesijables.[6] Una revisió bibliogràfica de 2001 sugeria que aproximadament la mitat dels secs estudiats complien els seus objectius.[10] La planificació a llarc determini i la gestió contínua es varen senyalar com a factors essencials per a l'èxit.[9][10][11] Un anàlisis més recent dels secs en tot lo món entre 1990 i 2020 conclou que els secs artificials poden ser ferramentes útils per a restaurar els ecosistemes marins si es dissenyen estratègicament per a adaptar-se a la seua ubicació específica i a les seues necessitats de recursos.[6]

Història

La construcció de secs artificials va començar en l'Antiguetat. Segons l'historiador Diodoro Sículo, els romans varen bloquejar el port de Lilybaeum durant la primera guerra púnica contra els cartaginesos, cap a l'any 250 a. C. Varen construir un sec artificial "en pedres i material de construcció" i varen colocar postes en els canals utilisant "grans maderos i ancores"[12][13][14] Els perses varen bloquejar la desembocadura del riu Tigris per a frustrar als pirates àraps construint un sec artificial.[15]


Els secs artificials per a aumentar el rendiment peixquer o per a l'alguicultura varen escomençar a construir-se en el Japó del XVII, quan es varen utilisar enrunes i roques per a cultivar algues.[16] El sec artificial més antic del que es té constància en Estats Units data de la década de 1830, quan es varen utilisar troncs de cabanyes front a la costa de Carolina del Sur per a millorar la peixca.[17] En Filipines, una tècnica de peixca tradicional autòctona coneguda com nius de peixos (coneguda nativamente en diversos noms, com gango, amatong o balirong), és bàsicament un sec artificial. Utilisa roques i fusta anegada per a construir montículs dins de sangues excavades en aigües mareales poc profundes que atrauen a peixos i crustàceus. Els montículs es cullen cada poques semanes durant la marea baixa, rodejant-los en rets i desmontant-los peça a peça. Es reconstruïxen despuix de cada collita. Els nius de peixos s'utilisen a sovint per a capturar alevines de mer i utilisar-los com a llavors per a l'aqüicultura. Els nius de peixos eren d'ús comú des d'abans de 1939.[18][19]


Des d'abans de la década de 1840, els peixcadors nortamericans utilisaven troncs entrellaçats per a construir secs artificials. Més recentment, rebujos com a frigorífics vells, carritos de la compra, coches desguazados i màquines expenedores fora de servici varen substituir als troncs en secs ad hoc. Proyectes autorisats oficialment han incorporat barcos fòra de servici, vagons de metro, carros de combat, vehículs blindats de transport de tropes, plataformes de perforació petrolífera i boles de sec en forma de colmena.[20][21]

Propòsits

Les estructures de secs artificials tenen diversos usos prevists, que van des de la protecció, millora i restauració dels ecosistemes marins[6] fins al respal a activitats humanes com la peixca, el buceig recreatiu i el surf.[22] Els secs artificials poden utilisar-se com a ferramentes de restauració activa per a mitigar els danys migambientals i la pèrdua d'hàbitats, restaurar ecosistemes degradats com els boscs d'algues i els secs de coral i promoure la biodiversitat.[6][22] En la gestió peixquera, els secs artificials poden tindre per objecte aumentar la producció d'espècies d'interés recreatiu i comercial,[6] millorar el rendiment peixquer[23] i recolzar la peixca recreativa, artesanal o comercial. Poden dissenyar-se per a protegir els hàbitats bénticas de la peixca d'arrastre ilegal i restaurar les poblacions de peixos.[22] Poden colocar-se per a protegir contra l'erosió costera.[6] També poden desenrollar-se per a recolzar el ecoturisme, promoure activitats recreatives com el submarinisme i el surf i mitigar la pressió turística sobre els corals.[22]


El disseny i la construcció d'un sec artificial poden ser molt diferents en funció de la seua ubicació i dels objectius prevists. Un sec dissenyat per a un fi pot ser inadequat per a uns atres. Els primers intents de crear secs artificials varen fracassar en freqüència o, en el millor dels casos, varen obtindre resultats desiguals.[10][24][25] Revisions més recents de treballs realisats entre 1990 i 2020 sugerixen que un sec artificial correctament implantat, dissenyat per a adaptar-se al seu ecosistema objectiu, pot ser útil com a ferramenta per a la restauració d'ecosistemes marins. Els revisors reclamen millors comparacions abans/despuix i de control dels secs artificials i naturals, un major seguiment dels secs a lo llarc de la seua vida útil i atenció a l'orientació espacial, la complexitat i la forma del substrat del sec, entre atres coses.[6][22][23]

Comunitats de secs artificials

Els objectes creats per l'home proporcionen amagatalls per a la vida marina, com este Blenia

En les estructures de secs artificials destinades a millorar l'ecosistema, les comunitats arrecifales tendixen a desenrollar-se en etapes més o menys predibles. En primer lloc, quan una corrent oceànica troba una estructura vertical, pot crear un aflorament ric en plàncton que proporciona un punt d'alimentació fiable per a peixos chicotets com sardines i pececillos, que atrauen a depredadors piélagos com thunini i taburons. A continuació venen les criatures que busquen protecció de la letal obertura de l'oceà: habitants de forats i clavills com el mer, el pargo, el peix farda, l'anguila i el peix ballesta. També apareixen depredadors oportunistes com el jurel i la barracuda. En el pas dels mesos i els anys, l'estructura del sec s'ompli d'algues, tunicats, corals durs i blans i esponges.[20]

Un sec electrificado recent construït per Gili Eco Trust en Indonèsia.

Un sec electrificado és un sec artificial en el que s'aplica una chicoteta càrrega elèctrica de baix voltage a una estructura metàlica submarina que provoca la precipitació de pedra calcàrea sobre una estructura metàlica a la que poden adherir-se i créixer plánulas de coral; el procés també accelera el creiximent posterior a l'adheriment.[26][27]


La tecnologia d'impressió 3D s'ha amprat tant per a crear mòles que optimisen l'entorn de les espècies objectiu,[28][29] com per a crear directament secs artificials de ceràmica i formigó. També s'ha treballat en el desenroll de materials respectuosos en el mig ambient.[30] Per eixemple, Archireef ha dissenyat taulells de terracota impreses en 3D, no tòxiques, biodegradables i en un pH compatible en el coral. Els taulells són lo prou chicotetes com per a que un submariniste puga manipular-les i instalar-les. Una instalació en Hong Kong va registrar una taxa de supervivència del coral del 95% al cap de tres anys, més de quatre voltes la taxa de supervivència dels métodos de restauració més tradicionals.[31]

Les accions de restauració i mitigació en secs artificials poden incloure activitats com el transplant de corals, el reasentament de larves i la jardineria.[6] Per eixemple, la Coral Restoration Foundation dels Cayos de Florida crío espècies clau com la banya d'alce (Acropora palmata) i la banya de cervo (Acropora cervicornis) en vivers de coral i replanta els corals en secs coralinos degradats.[32] L'aplicació d'estes tecnologies als secs artificials podria contribuir a restaurar els ecosistemes marins. Un artícul de revisió de 2023 afirma: "L'implantació de secs artificials per a restaurar ecosistemes marins pot fer-se be, invertint recursos en estudis dirigits específicament a determinar les característiques adequades dels mateixos per a cada lloc".[6]

Captura de carbono

Existix interés per la possibilitat de que els secs artificials servixquen per a favorir el seqüestre de carbono i contrarrestar el canvi climàtic. Els ecosistemes de vegetació costera (manglars, marismas i praderies marines), els llits d'algues i el fitoplàncton s'han identificat com a possibles albellons de carbono. S'espera que l'aument de la biomassa en els secs artificials puga proporcionar una atra forma d'almagasenament de carbono blau.[33][34]


Sec RGV, un sec artificial d'1.650 acres creat en 2017 en el Golf de Mèxic, front a la costa de Texas, està sent estudiat per a evaluar el seu potencial para la captura de carbono.[35] Una atra zona d'estudi es troba front a l'illa de Juehua, en la mar de Bohai. Per a calcular el fluix de captura de carbono en els sistemes aquàtics deuen tindre's en conte factors biològics, físics, socials i tecnològics. Prop de l'illa de Juehua, els secs artificials en forma de M varen millorar les condicions hidrodinàmiques per a crear un sumidero de carbono, pero les espècies marines locals tenien una disponibilitat llimitada. Es va sugerir el desenroll d'estratègies de gestió marina activa i l'introducció d'espècies biològiques adequades com a formes d'aumentar el potencial de captura de carbono.[33]

Construcció d'un sec artificial en blocs de formigó.[36]

En el Carib, els investigadors han descobert que la colocació de blocs de formigó com a secs artificials prop de praderies marines tropicals pot crear un bucle de retroalimentació positiva. Les estructures arrecifales atrauen als peixos en proporcionar-los refugi i els peixos, a la seua volta, fertilizan les praderies marines i aumenten la seua productivitat, proporcionant-los al mateix temps aliment i refugi. La combinació de praderies marines i estructures de sec va proporcionar una major protecció front a les rets de peixca, ademés d'aumentar la biomassa de la praderia.[37][38][39] Les estimacions sugerixen que les praderies marines del Carib poden proporcionar reserves substancials de carbono global.[40]

Prevenció de l'erosió

Sec del castell d'ostres, proyecte de protecció del llitoral de Gandy's Beach.[41]

Alguns secs artificials s'utilisen per a previndre l'erosió costera.[42][43] Les propietats geomètriques i hidrodinàmiques dels secs són especialment importants per a determinar la seua capacitat de mitigar l'erosió costera.[44][45] Els secs artificials per a previndre l'erosió poden dissenyar-se per a actuar de múltiples maneres. Alguns estan dissenyats per a obligar a les ones a depositar la seua energia mar adins en lloc de directament en la costa. Atres secs estan dissenyats per a retindre sediment en les plages atrapant-los. Per lo general, els secs es dissenyen a mida per a cada zona única.[24][25][46] Alguns es dissenyen també per a albergar hàbitats personalisables per a espècies objectiu locals.[42]

Secs artificials de surf

Alguns tipos de secs artificials, com els de surf, no tenen com a objectiu principal la millora de l'ecosistema. Sec Hoppy va ser un dels primers intents fallancs de crear un sec de surf front a Bella Beach (Califòrnia, 1971).[47] S'han creat secs artificials de surf en Sec de l'Estació de Cable (Perth, Austràlia Occidental, 1999).[48][49][50] Sec Narrowneck (Gold Coast, Queensland, 2000)[25][51][52] Sec Chevron, també conegut com a Sec Pratte (El Segon, Califòrnia, 2000, retirat en 2008)[53][54] i Sec de surf Boscombe (Dorset, Anglaterra, 2009, tancat en 2011).[55]


En la construcció de secs artificials per al surf s'han utilisat diverses estructures, com a formigó, roca i bosses geotextiles reblixes d'arena. L'esperança de vida d'estos materials varia molt. S'ha descobert que les estructures geotextiles es degraden més ràpit de lo previst en condicions oceàniques.[56] Alguns analistes sostenen que són fonamentalment defectuoses.[57] Encara que l'ús de blocs de pedra ha suscitat preocupació pels possibles riscs per a la seguritat dels surfistes,[24] s'ha sugerit que l'ús de pedra pot ser estructuralment preferible.[57]

Ademés de millorar les condicions per a la pràctica del surf, els objectius de la construcció d'un sec artificial per a surf o d'un sec multifuncional han inclós l'estabilisació del front de plaja, la protecció de la costa i l'investigació costera. A voltes també es considera la millora de l'hàbitat.[25][58] No obstant, es preferixen distints materials per a la construcció de secs artificials de surf i el desenroll de secs per a la millora de l'ecosistema.[24]

Una revisió de 2012 dels secs artificials va indicar que els secs artificials de surf varen tindre un rendiment pobre en térmens del seu propòsit previst i èxit, rara volta conseguint els objectius primaris o secundaris de "Millora del Surf"[24] Per al sec de Pratte, es varen utilisar bosses teixides de polipropileno en una primera fase i bosses teixides de polièster en una segona etapa[24] omplint un àrea d'aproximadament 1600 metros cúbics.[59] Inclús despuix de duplicar el presupost original, els materials utilisats es varen degradar ràpidament i la rehabilitació resultant va costar més que l'instalació.[24] Sec Mount, en Mount Maunganui (Nova Zelanda), va utilisar contenidors més duradors i un volum d'uns 6.000 metros cúbics d'arena. Encara que va tindre cert èxit en la creació d'ones, també es va deteriorar i va tindre que ser retirat.[59][60] El sec de Narrowneck era molt major, d'a lo manco 60.000 metros cúbics i va tindre cert èxit en el seu objectiu principal d'estabilisació de la costa, pero no tant en la millora del surf.[24]


Varis proyectes australians han utilisat la pedra per a aumentar els secs existents.[57] En Sec de l'Estació de Cable es varen afegir roques calcàrees a un sec ya existent.[61] En el Sec Burkitts, en la costa de Woongarra, es varen trencar grans roques per a reblir buits en un sec ya existent de vores rodades i grava.[62] En el sec de Palm Beach, en la Costa Dorada d'Austràlia, es varen utilisar vores rodades de pedra per a adaptar la forma d'un escullera existent i protegir l'arena afegida.[63] Un atre sec artificial de pedra, situat en Borth (Gales), es va dissenyar principalment per a la protecció de la costa.[49][57][64]

Un dels principals problemes és que els canvis que es produïxen a sotavent de les estructures arrecifales sumergides són complexos, no es comprenen be i són difícils de modelizar i predir. Des de 2012, els prototips existents s'han caracterisat com "solament de prova o experimentals" i els models predictius no han alcançat "precisió o fiabilitat", encara que s'ha esperat que "la construcció i el seguiment continus dels secs construïts sumergits (SCR, per les seues sigles en anglés) permeten comprendre millor els processos i perfeccionar els métodos per a predir la resposta de la costa".[24] Inclús en els casos que inicialment es varen considerar exitosos, els canvis posteriors i la deterioració de les estructures han donat lloc a mals resultats.[24]

Les expectatives dels surfistes respecte als secs artificials, en particular "l'expectativa del públic en general d'ones consistents i de calitat durant una àmplia gama de condicions ambientals", també han dut a la decepció.[24][65] La ciència del surf és un camp relativament nou.[66] La capacitat de conseguir ones consistents per a surfear en una gama de condicions en entorns naturals generalment requerix el preacondicionament de les ones o característiques de trencament a gran escala, o abdós coses. L'escala dels primers secs artificials de surf era massa chicoteta per a conseguir tal consistència.[24][67]

Llocs d'immersió recreativa

Gran carret en la coberta de Spiegel Grove, en buç
Estàtua de Jason deCaires Taylor, Museu Subaquàtic d'Art

Mils de punts de buceig en derelictes en tot lo món són restants de naufragis afonats com a secs artificials.[68] Alguns d'estos derelictes varen ser afonats deliberadament per a atraure als bucejadors. El USS Spiegel Grove i el USS Oriskany en Florida, el USS Indra i el USS Aeolus en Carolina del Nort i el Bianca C. en Granada atrauen a mils de bucejadors cada any.[69]

Obra per a la creació de Artreef, Albufeira

En atres zones, els punts d'immersió s'han desenrollat en colaboració en artistes com a obres d'art. Per eixemple, el Museu Subaquàtic d'Art del Parc Nacional Marí de Cancún conté centenars d'estàtues de tamany natural, que oferixen als bucejadors una alternativa als sensibles secs de coral de la regió. Cada estàtua està feta a partir d'un mòle d'algeps d'una persona viva, utilisant un "ciment marí" de PH neutre, obra de Jason deCaires Taylor.[70]

En Lisboa, 13 obres d'Alexandre Farto (Vhils) es colocaran en un sec artificial front a la costa d'Albufeira a partir de juny de 2024. Les obres estan fetes en parts de centrals elèctriques desmantellades.[71]

Un estudi realisat en Barbados va mostrar una marcada variació en la satisfacció dels bucejadors en les experiències de buceig en secs artificials. Els bucejadors novells solien estar més satisfets que els més experimentats, que preferien els secs naturals i els grans derelictes.[72]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Seaman, William Jr (22 d'octubre de 2013). Artificial Habitats for Marine and Freshwater Fisheries (en inglés), Academic Press. ISBN 978-0-08-057117-1.
  2. ↑ Gray, Denis D.. «Cambodia volunteers step up battle against ilegal fishing», 2 de juny de 2018. Consultat el 16 de juny de 2023 (en inglés).
  3. ↑ 3,0 3,1 Airoldi, Laura; Beck, Michael W.; Firth, Louise B.; Bugnot, Ana B.(3 de giner de 2021).«Emerging Solutions to Return Nature to the Urban Ocean».Annual Review of Marine Science.13(1): 445-477.ISSN 1941-1405.doi:10.1146/annurev-marine-032020-020015.(en inglés)
  4. ↑ 4,0 4,1 Carral, Luis; Camba Fabal, Carolina; Llepes Galdo, Isabel; Rodríguez-Guerreiro, Jesús(28 de novembre de 2020).«Assessment of the Materials Employed in Green Artificial Reefs for the Galician Estuaries in Terms of Circular Economy».International Journal of Environmental Research and Public Health.17(23): 8850.doi:10.3390/ijerph17238850.(en anglés)
  5. ↑ Bakx, Kyle. «Concrete solutions Fishermen llaure sinking boats and dumping concrete in the Gulf of Mexico — to save the fish», 28 de maig de 2023 (en inglés).
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Bracho-Villavicencio, Carolina; Matthews-Cascon, Helena; Rossi, Sergio(juliol de 2023).«Artificial Reefs around the World: A Review of the State of the Art and a Meta-Analysis of Its Effectiveness for the Restoration of Marine Ecosystems».Environments.10(7): 121.ISSN 2076-3298.doi:10.3390/environments10070121.(en inglés)
  7. ↑ Komyakova, Valeriya; Chamberlain, Dean; Swearer, Stephen E.(1 de novembre de 2021).«A multi-species assessment of artificial reefs as ecological traps».Ecological Engineering.171: 106394.ISSN 0925-8574.doi:10.1016/j.ecoleng.2021.106394.(en inglés)
  8. ↑ 8,0 8,1 Macura, Biljana; Byström, Pär; Airoldi, Laura; Eriksson, Britas Klemens(12 de març de 2019).«Impact of structural habitat modifications in coastal temperate systems on fish recruitment: a systematic review».Environmental Evidence.8(1): 14.ISSN 2047-2382.doi:10.1186/s13750-019-0157-3.(en anglés)
  9. ↑ 9,0 9,1 Llima, Julià Silva; Zalmon, Ilana Rosental; Love, Milton(1 de març de 2019).«Overview and trends of ecological and socioeconomic research on artificial reefs».Marine Environmental Research.145: 81-96.ISSN 0141-1136.doi:10.1016/j.marenvres.2019.01.010.(en inglés)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Baine, Mark(Giner de 2001).«Artificial reefs: a review of their design, application, management and performance».Ocean & Coastal Management.44(3-4): 241-259.doi:10.1016/S0964-5691(01)00048-5.(en anglés)
  11. ↑ Brochier, Timothée; Brehmer, Patrice; Mbaye, Adama; Diop, Mamadou(17 d'agost de 2021).«Successful artificial reefs depend on getting the context right due to complex soci-bio-economic interactions».Scientific Reports.11(1): 16698.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-021-95454-0.(en inglés)
  12. ↑ Samuelsson, Gunnar (2011). Crucifixion in antiquity: an inquiry into the background and significance of the New Testament terminology of crucifixion (en inglés), Tübingen: Mohr Siebeck, p. 81. ISBN 978-3161506949.
  13. ↑ Knighton, Andrew (17 de giner de 2018). «The Awesome Power of the Ancient Roman Navy Was Baix Great, It Even Won Sieges» (en inglés). Consultat el 5 de juliol de 2023.
  14. ↑ Hess, Ron. «Disposal Options for Ships» (en anglés). Archivat des de l'original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 20 de decembre de 2006.
  15. ↑ Williams, Thomas Wayne. A Case Study of Artificial Reef Decision-Making in the Florida Keys (en anglés), Virginia Commonwealth University. Consultat el 20 de decembre de 2006.
  16. ↑ «Fisheries Technologies for Developing Countries» (en inglés). Consultat el 20 de decembre de 2006.
  17. ↑ «Guidelines For Marine Artificial Reef Materials» (en anglés). Gulf States Marine Fisheries Commission. Archivat des de l'original, el 10 de giner de 2007. Consultat el 20 de decembre de 2006.
  18. ↑ Johannes, R.E.; Ogburn, N.J.(1999).«Collecting grouper seed for aquaculture in the Philippines».SPC Live Reef Fish Information Bulletin.(6): 35-48.Consultat el 23 de maig de 2021.(en anglés)
  19. ↑ Monteclaro, Harold; Anraku, Kazuhiko; Ishikawa, Satoshi (2017). Field Guidebook on Philippine Fishing Gears: Fishing Gears in Estuaries (en inglés), Kyoto: Research Institute for Humanity and Nature. ISBN 978-4-906888-31-3.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Artificial Reefs» (en anglés) (Febrer de 2011). Archivat des de l'original, el 5 de maig de 2015. Consultat el 5 d'abril de 2015.
  21. ↑ Doyle, Martin W.; Havlick, David G.(1 de novembre de 2009).«Infrastructure and the Environment».Annual Review of Environment and Resources.34(1): 349-373.ISSN 1543-5938.doi:10.1146/annurev.environ.022108.180216.(en inglés)
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Seaman, William(1 d'abril de 2007).«Artificial habitats and the restoration of degraded marine ecosystems and fisheries».Hydrobiologia.580(1): 143-155.ISSN 1573-5117.doi:10.1007/s10750-006-0457-9.(en inglés)
  23. ↑ 23,0 23,1 Paxton, Avery B.; Shertzer, Kyle W.; Bacheler, Nathan M.; Kellison, G. Todd(7 de maig de 2020).«Meta-Analysis Reveals Artificial Reefs Ca Be Effective Tools for Fish Community Enhancement but Llaure Not One-Size-Fits-All».Frontiers in Marine Science.7doi:10.3389/fmars.2020.00282.(en anglés)
  24. ↑ 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 Blacka, M. J.; Shand, T. D.; Carley, J. T.; Mariani, A. (08 de juny de 2013). A Review of Artificial Reefs for Coastal Protection in NSW WRL Technical Report 2012 (en inglés), Manly Val, Nova Gales del Sur: Water Research Laboratory.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Black, Kerry(2001).«Artificial Surfing Reefs for Erosion Control and Amenity: Theory and Application».Journal of Coastal Research.: 1-14.ISSN 0749-0208.(en anglés)
  26. ↑ «Biorock Benefits» (en inglés) (Juliol de 2014). Consultat el 5 d'abril de 2015.
  27. ↑ Goldberg, Llig. «Artificial Reefs Built from Sun and Seawater Will Protect the Isle of Man», 9 de juny de 2022 (en inglés).
  28. ↑ Ramos, Jorge H. P. (13 May 2022). Impact of Artificial Reefs on the Environment and Communities (en en), IGI Global. ISBN 978-1-6684-2346-2.
  29. ↑ «3D printing technology to aid coral growth in Maldives», 12 d'agost de 2018. Consultat el 16 de juny de 2023 (en inglés).
  30. ↑ Koslow, Tyler. «3D Printing Used to Reviu the Coral Reefs of Monaco», 26 d'octubre de 2015 (en inglés).
  31. ↑ Boyani, Sally. «These artificial reefs llaure combating coral degradation», 11 de setembre de 2023 (en inglés).
  32. ↑ Roberson, Julia. «Restoring Endangered Coral Reefs», 28 de juliol de 2016 (en inglés).
  33. ↑ 33,0 33,1 Shu, Anping; Zhang, Ziru; Wang, Li; Sun, Tao(2022).«Effects of typical artificial reefs on hydrodynamic characteristics and carbon sequestration potential in the offshore of Juehua Island, Bohai Siga».Frontiers in Environmental Science.10ISSN 2296-665X.doi:10.3389/fenvs.2022.979930.(en anglés)
  34. ↑ Jiang, Yifan. «What makes China's 'blue carbon' plans different?», 23 de setembre de 2021 (en inglés).
  35. ↑ «Carbon Capture Research Begins at Largest Artificial Reef in Texas» (en inglés) (19 d'octubre de 2022).
  36. ↑ Aspinall, Richard (20 de setembre de 2016). «From concrete to coral: breeze blocks make a splash regenerating reefs» (en inglés). Consultat el 04 de giner de 2021.
  37. ↑ Ashworth, James (26 de juliol de 2023). «Artificial reefs in seagrass meadows could help protect against climate change» (en inglés).
  38. ↑ Esquivel, Kenzo E.; Hesselbarth, Maximilian H. K.; Allgeier, Jacob E.(Setembre de 2022).«Mechanistic support for increased primary production around artificial reefs».Ecological Applications.32(6): 2617.ISSN 1051-0761.doi:10.1002/eap.2617.(en inglés)
  39. ↑ Andskog, Mono A.; Layman, Craig; Allgeier, Jacob E.(26 de juliol de 2023).«Seagrass production around artificial reefs is resistant to human stressors».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.290(2003)doi:10.1098/rspb.2023.0803.(en anglés)
  40. ↑ Shayka, Bridget F.; Hesselbarth, Maximilian H. K.; Schill, Steven R.; Currie, William S.(Juny de 2023).«The natural capital of seagrass beds in the Caribbean: evaluating their ecosystem services and blue carbon trade potential».Biology Letters.19(6)doi:10.1098/rsbl.2023.0075.(en anglés)
  41. ↑ Bredes, Amy L.; Miller, Jon K.; Kerr, Laura; Brown, Dana Rose(2022).«Observations of Wave Height Amplification Behind an Oyster Castle Breakwater System in a High-Energy Environment: Gandys Beach, NJ».Frontiers in Built Environment.8ISSN 2297-3362.doi:10.3389/fbuil.2022.884795.(en anglés)
  42. ↑ 42,0 42,1 Brandon, Elissaveta M.(28 de març de 2023).«To Fight Coastal Erosion, Design a Bespoke Artificial Reef».Wired.(en anglés)
  43. ↑ Cusick, Daniel. «'Reef Balls' Gain Traction for Shoreline Protection», Scientific American, 2022-05-17 (en en).
  44. ↑ Escudero, Mireille; Reguero, Borja G.; Mendoza, Edgar; Secaira, Fernando(2021).«Coral Reef Geometry and Hydrodynamics in Beach Erosion Control in North Quintana Roo, Mexico».Frontiers in Marine Science.8ISSN 2296-7745.doi:10.3389/fmars.2021.684732.(en anglés)
  45. ↑ Kim, Taeyoon; Baek, Seungil; Kwon, Yongju; Lee, Jooyong(Octubre de 2020).«Improved Coastal Erosion Prevention Using a Hybrid Method with an Artificial Coral Reef: Large-Scale 3D Hydraulic Experiment».Water.12(10): 2801.ISSN 2073-4441.doi:10.3390/w12102801.(en inglés)
  46. ↑ Morang, Andrew; Waters, Jeffrey P.; Stauble, Donald K.(1 de novembre de 2014).«Performance of Submerged Prefabricated Structures to Improve Sand Retention at Beach Nourishment Projects».Journal of Coastal Research.30(6): 1140-1156.doi:10.2112/JCOASTRES-D-13-00137.1.(en anglés)
  47. ↑ «Hoppy's Reef» (en inglés).
  48. ↑ Bancroft, Stacey (1999). Performance Monitoring of the Cable Station Artificial Surfing Reef (en inglés), The University of Western Austràlia.
  49. ↑ 49,0 49,1 BMT Western Austràlia Pty Ltd (14 de setembre de 2018). «Middleton Beach Artificial Surf Reef Environmental Impact Assessment» (en inglés) pàgs. 10-17.
  50. ↑ «Cables Reef» (en inglés).
  51. ↑ Jackson, Angus; Tomlinson, Rodger; Corbett, Bobbie; Strauss, Darrell(14 de decembre de 2012).«Long Term Performance of a Submerged Coastal Control Structure: A Case Study of the Narrowneck Multi-Functional Artificial Reef».Coastal Engineering Proceedings.1(33): 54.ISSN 2156-1028.doi:10.9753/icce.v33.structures.54.(en inglés)
  52. ↑ «Narrowneck» (en inglés).
  53. ↑ «Pratte's Reef» (en inglés). Consultat el 15 d'agost de 2023.
  54. ↑ Leidersdorf, Craig B.; Richmond, Brady; Nelsen, Chad E.(30 d'agost de 2011).«The Life and Death of North America's First Man-Made Surfing Reef».Conference on Coastal Engineering Practice 2011.: 212-225.doi:10.1061/41190(422)18.(en anglés)
  55. ↑ Rendle, Emma Jane (2015). The Environmental, Social and Economic Impacts of an Artificial Surf Reef - The UK Experience (en inglés), Plymouth University.
  56. ↑ Borrero, Jose Carlos; Pixeu, Shaw T.; Moores, Andrew(2010).«Stability considerations and case studies of submerged structures constructed from large, sand filled, geotextile containers».Coastal Engineering Proceedings.1(32): 60.ISSN 2156-1028.doi:10.9753/icce.v32.structures.60.(en inglés)
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Gegan, Cooper. «Why Have Most Artificial Reefs Never Really Worked?», 26 de maig de 2023 (en inglés).
  58. ↑ Loomis, Michael (2003). Review of artificial surfing reefs and their effectiveness as recreation areas, marine habitats and erosion control devices (en inglés), Nova Southeastern University Oceanographic Center.
  59. ↑ 59,0 59,1 «Pratt's Reef Redux» (en inglés).
  60. ↑ «Mount Maunganui» (en inglés).
  61. ↑ «Cables Reef Study», Surfer, Oct 11, 2010 (en en).
  62. ↑ «Burkitts Reef» (en inglés).
  63. ↑ «Palm Beach Reef» (en inglés).
  64. ↑ «Borth coastal defence and surfing reef opens», 8 de març de 2012 (en inglés).
  65. ↑ Mull, Jeff. «Pipe Dreams», 2 de juny de 2014 (en inglés).
  66. ↑ Scarfe, Bradley E.; Healy, Terry R.; Rennie, Hamish G.(Maig de 2009).«Research-Based Surfing Literature for Coastal Management and the Science of Surfing—A Review».Journal of Coastal Research.253: 539-557.ISSN 0749-0208.doi:10.2112/07-0958.1.(en inglés)
  67. ↑ Pixeu, Shaw; Borrero, Jose (27 de setembre de 2017). Marine and Coastal Resource Management (en inglés), pp. 288-311. doi:10.4324/9780203127087-16. ISBN 9780203127087.
  68. ↑ «Wrecks and Obstructions Database» (en anglés). NOAA. Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2021. Consultat el 08 de març de 2016.
  69. ↑ Gerken, Michael. «Top 10 Wreck Dives of North Carolina» (en anglés). Consultat el 8 de març de 2016.
  70. ↑ Perdomo, Gabriela. «Mexico's underwater art museum sinks sculptures beneath the siga», 6 de març de 2012. Consultat el 6 de juliol de 2023 (en inglés).
  71. ↑ Romà, Verónica. «Taking the plunge to see Portugal's unique underwater exhibition», 26 de març de 2023. Consultat el 6 de juliol de 2023 (en inglés).
  72. ↑ Kirkbride-Smith, Anne E.; Wheeler, Philip M.; Johnson, Magnus L.(23 de juliol de 2013).«The Relationship between Diver Experience Levels and Perceptions of Attractiveness of Artificial Reefs – Examination of a Potential Management Tool».PLOS ONE.8(7): i68899.doi:10.1371/journal.pone.0068899.(en anglés)