MV Bianca C.

El MV Bianca C. va ser un buc de passagers que es va afonar en dos ocasions, la primera en França abans de ser terminat, i la segona despuix d'una explosió i incendi front a l'illa de Granada.
Història de servici
Construït durant la Segona Guerra Mundial en la drassana de La Ciotat, ciutat de la costa sur de França, el buc va ser botat per primera volta en juny de 1944 en el nom de Maréchal Pétain. La construcció encara no havia conclós, per lo que el buc va ser remolcat a Port de Bouc, prop de Marsella, a on va ser afonat pels alemans en agost. Quan es va alçar el caixco, va ser rebatejat com La Marseillaise i remolcat a Tolón abans de ser tornat a la Ciotat per a ser remodelat com travessia. Quan es va completar la remodelació en juliol de 1949, va salpar cap a Yokohama.
En 1957, el buc va ser batejat en el nom de Arosa Sky despuix de la seua venda a la companyia panamenya Arosa Line. Va ser remodelat de nou i es va convertir en el buc insígnia de la companyia. Va ser noliejat per l'organisació d'intercanvi American Field Service per a transportar estudiants entre Estats Units i Europa. En dos anys, Arosa Line es va vore obligada a vendre el buc a Costa Line, una companyia italiana també coneguda com Linea C. Despuix d'eixa venda en 1959, el buc va ser rebatejat com Bianca C. (el segon buc de Costa C. aixina batejat) en honor a una de les filles del propietari, i va ser reformat de nou. La ruta principal del Bianca C. anava d'Itàlia a Veneçuela, en escales en la mar Carib.
Afonament
En octubre de 1961, el buc realisava un viage de Nàpols a La Guaira, Veneçuela.[1] El 22 d'octubre, va atracar front a l'illa de Granada quan es va produir una explosió en la sala de màquines a primeres hores del matí. Un tripulant va morir en l'acte i atres huit varen resultar ferits. En declarar-se l'incendi, uns 700 passagers i tripulants es varen afanyar a abandonar el barco, mentres els peixcadors i propietaris de barcos granadins, despertats pel soroll de l'explosió, prop del port de St.
Els supervivents varen ser traslladats a la capital, a on es varen establir apresuradament hospitals improvisats per a proporcionar-los covil i aliments. Com Granada no disponia de l'equip necessari per a sofocar un incendi de tal magnitut, es va enviar una petició d'ajuda, que va ser rebuda per la fragata britànica HMS Londonderry en Puerto Rico. El Londonderry va tardar dos dies en aplegar, i per a llavors el Bianca C. havia escomençat a afonar-se. El buc en flames es trobava en el fondeadero principal i bloquejaria el port si s'afonava allí, per lo que un grup d'abordage del Londonderry va pujar a bordo del buc en flames per a nugar una veta de remolc. Les vetes de l'ancora del Bianca C. es varen cremar, i hui les ancores seguixen en la bocana del port de Saint George. Mentrestant, el Londonderry es va desplaçar per a remolcar al Bianca C., pero este últim barco s'escorava a babor.
Mils de granadins varen observar des de les montanyes cóm alvançava el remolc durant sis hores, pero el Bianca C. només havia alvançat tres milles (5 km) quan va escomençar una borrasca i es va trencar la sirga. El Bianca C. es va afonar ràpidament en 50 m d'aigua, a una milla de la popular plaja turística de Grand Anse.
Derelicte

En la década de 1970, una empresa trinitense va recuperar les hèlices del Bianca C. i les va vendre com a ferralla. Com la part superior del derelicte del barco està a només uns 30 m (100 peus) de profunditat, els submarinistes poden aplegar fins a ella i a finals dels 80 i principis dels 90 alguns varen extraure parts del barco per a vendre-les com a recort. A finals de 1992 es va arrancar el terç posterior del barco, que va escomençar a deteriorar-se ràpidament, encara que en els seus 180 m (600 peus) d'eslora seguix sent el major derelicte de la regió. Costa Line va regalar a Granada una estàtua de bronze del Crist de l'abisme en agraïment a l'hospitalitat del país, i l'estàtua es troba en el Carenage que rodeja el port de Saint George.
The Times va nomenar al Bianca C. u dels dèu millors llocs del món per a bucejar entre derelictes.[2]
Referències
- ↑ 23-10-1961: Incendi i affondamento della nau passeggeri Bianca C., scmncamogli.org, October 2008, retrieved August 31, 2021
- ↑ Ecott, Tim. «World's best wreck diving», The Times(London), 2007-03-03. Consultat el 2009-11-09.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «MV Bianca C.» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.