Marsala
Marsala és un municipi d'Itàlia pertanyent a la Província de Trápani, en la costa occidental de Sicília. Té una població estimada de Plantilla:Población comune Italia.
Geografia
Per a aplegar a la ciutat és necessari recórrer l'autopista A29, en direcció a Trápani des de Palermo fins al fi de la mateixa (120 km). Marsala també se servix del aeropuerto de Trápani-Birgi, en conexions diàries cap a Roma i Milà entre atres importants ciutats i es troba a sol 8 km del centre. L'extensió del municipi és de 241 km².
És el punt extrem occidental de l'illa de Sicília, en vistes sobre les islas Egadas i sobre les Islas del Salitre (estes últimes formen part del territori del municipi), justament estes últimes són el territori més sugestiu de la ciutat, sent una reserva natural i tenint un ric patrimoni històric. Mothia (una de les illes) de fet va ser assentament fenicio, que va donar orige a la ciutat actual.
De gran interés són també les seues reserves de salines.
Clima
Història
En l'any 397 a. C. la colónia feno-púnica de Motia floria sobre l'illa de Sant Pantaleón, a poques milles de la costa sudoccidental de Sicília. Invadida i destruïda pel tirà de Siracusa Dionisio I, els supervivents es varen refugiar sobre la costa siciliana i varen fundar un nou assentament, cridat Lilibeo (la ciutat que mira a Líbia, ya que llavors es dia Líbia a tota la costa septentrional d'Àfrica).
La ciutat va passar a mans romanes en l'any 241 a. C., per a convertir-se en un dels centres més importants de la provincia siciliana. Núcleu d'intercanvi i comerç i sèu del pretor, va ser enriquida en viles i edificis públics, fins al punt de meréixer l'apelatiu “Esplèndida Urbs” per part de Cicerón, entre els anys 76 i el 75 a. C.
Devastada por los vándalos a l'inici del V i anexionada a l'imperi de Justiniano, va viure una etapa obscura degut tant al desinterés de Bizancio com a les incursions pirates. En l'arribada dels àraps en el IX, es repren/reprén el tràfic comercial i es dona una renaixença en la ciutat, que va ser rebatejada Marsa Alí (port gran). El creiximent econòmic i demogràfic devé en un desenroll urbanístic que pren models àraps.
A partir de finals del XI se succeiran les dominació normanda, suaba, de Anjou, i aragonesa. Durant la dominació espanyola, Marsala va gojar d'un periodo de desenroll i benestar, gràcies al port i el cultiu de les seues fèrtils terres. La ciutat va viure una atra fase d'expansió que la va transformar en una de les ciutats més importants de Sicília.
La clausura del port, ordenada per l'emperador en l'any 1575, per a frenar les incursions sarracenas, va donar fi al florecimiento de la ciutat. Entre fins del XVII i principis del XVIII els governadors Francesco Antonio de Unzaga Amezaga, Luigi de Panizza Lladre de Guevara i Roque Hernández varen reforçar i varen rehabilitar les defenses de Marsala i atres ciutats de Sicília de cara a possibles atacs de pirates berberiscos i corsarios anglesos.[1] Cap al final del XVIII, el comerciant anglés John Woodhouse "va descobrir" el vino marsala i va començar la seua exportació, iniciant-se una reactivació econòmica de la ciutat, en la posada en marcha, en fondos propis de l'anglés, de les obres en el port de Margitello.
Justament va ser en Margitello a on es va produir un atre acontenyiment històric per a la ciutat. Giuseppe Garibaldi va desembarcar l'11 de maig de 1860 en els seus llegendaris “Mills”, per a mamprendre des d'este punt la unificación de Italia.
Va ser precisament un atre 11 de maig quan es produïx un atre acontenyiment històric, el bombardeig britànic de la ciutat en 1943 durant la Segunda Guerra Mundial, que va causar numeroses víctimes civils i danys irreparables en el centre històric barroco de la ciutat.
En 82 322 habitants en 2007, era el quint municipi de l'illa en major població.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 29 012 | 31 384 | 36 903 | 53 173 | 63 803 | 70 442 | 52 804 | 57 171 | 68 886 | 74 786 | 73 492 | 79 175 | 80 177 | 77 784 |
Economia
L'economia de la ciutat està fortament lligada a l'activitat vitivinícola, encara que en els últims anys el turismo està sent una font d'ingressos importants, pels seus quilómetros de plages i l'atractiu que oferix el seu centre històric i els seus museus. El port enllaça en la isla Favignana, que està a 15 minuts de navegació.
Urbanismo y arquitectura
Marsala es desenrolla entorn a dos vies de l'emplaçament originalment fenicio i posteriorment romano, “cardo” i “decumano” (hui carrer XI de maig, anteriorment cridada “Caser”), que es creuen en el centre de la ciutat, i comuniquen als quatre accessos antics, dos dels quals seguixen existint (Porta Nova, reconstruïda en el XVIII, i Porta Garibaldi, anteriorment porta de mar).
Este quadrilàter, delimitat antigament per una muralla de la qual solament queden dos bastions i una defensa, alberga el centre històric, en el barri espanyol del cinquecento a on hui es troben les oficines de l'ajuntament; el Palau VII d'abril, construït entre el cinquecento i el seicento a on anteriorment es trobava la “Logia dei Chafen”, hui sèu de l'Ajuntament; la iglesia-catedral, en la seua majestuosa frontera barroca, reconstruïda a partir del 1600, sobre les bases normandas de 1176, dedicada a Santo Tomás de Canterbury; el monasteri de Sant Pedro; el Convent del Carmen d'época medieval, i moltes atres iglésies, convents i cases de noble valor històric, artístic i arquitectònic, construïts en gran part entre els sigles XVI i XVIII.
Un menut edifici adjacent a la catedral alberga el Museu dels Tapices, en el qual s'expon una bellíssima seqüència de 8 tapissos realisats entorn a 1570, que narren els fets de la guerra romà-judeua de l'any 66 d. C.
El centre històric de Marsala ha segut objecte d'obres de recuperació i valorisació, que ha restituït a la ciutat gran part de l'antic esplendor d'importants edificis, com el complex monumental de Sant Pedro (sèu del Museu Cívic), i com el Convent del Carmen que hui alberga la pinacoteca municipal.
Els treballs han permés la reobertura del Real teatre municipal, construït en els inicis del XIX, en l'iniciativa d'alguns nobles locals. El teatre, un menut “Joyer” en 300 ubicacions entre platea, nayes i paraís; es va reobrir en 1994.
Referències
- ↑ Cazorla, Frank, G. Baena, Rosa, Pol, David, Reder Gadow, Marion (2019) El governador Luis de Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EEUU i en el lliberalisme. Fundació. Màlaga.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marsala.- Pàgina web de la Comune vaig donar Marsala