Sabeísmo

Inscripció sabea (VII) dirigida al deu Sol Almaqah, mencionant cinc deus del Sur d'Aràbia, dos sobirans reinantes i dos governadors.

El sabeísmo (àrap الصابئة o الصابئون, al-Ṣābiʼūn) va ser una antiga religió preislámica mencionada tres voltes en el corán, a on els seus practicants, els sapiau-vos, són mencionats com «Gent del Llibre» (Plantilla:Transliteration) junt en els judeus i cristians. La seua identitat original —la qual sembla haver-se perdut en l'oblit en una data primerenca— ha segut calificada com un «problema corànic sense resoldre». Els acadèmics moderns els han identificat de diverses maneres: com mandeos, maniqueos, sabanos (habitants del Regne de Saba, en l'actual Yemen), elcesaitas, gnósticos arcónticos, ḥunafāʾ (ya siga en el sentit d'un tipo de gnósticos o com a «sectaris»), o com a seguidors de la religió astral d'Harrán. Alguns experts consideren que resulta impossible establir la seua identitat original en algun grau de certea.

Des d'a lo manco el IX, l'epítet corànic de «sabeo» ha segut reclamat per diversos grups religiosos que buscaven obtindre el reconeiximent de les autoritats musulmanes com a «Gent del Lliure» mereixedora de protecció llegal (dhimma). Entre estos grups es troben els sapiau-vos de Harrán, seguidors d'una antiga religió semítica —encara poc compresa— el centre de la qual es trobava en la ciutat de Harrán, en l'Alta Mesopotamia; estos varen ser descrits pels heresiógrafos cristians siríacos com adoradores de les estreles. Estos sapiau-vos harraníes practicaven una antiga forma semítica de politeisme, combinada en una important cantitat d'elements helenísticos. La majoria de les figures històriques conegudes entre els sigles IX i XI baix el nom de al-Ṣābiʾ eren, provablement, membres d'esta religió harraní o descendents de tals membres; destaquen, en particular, els astrònoms i matemàtics harraníes Thábit ibn Qurra (fallit en 901) i Al-Battani (fallit en 929).

A partir de principis de el X, el terme «sabeo» es va aplicar a supòsits «pagans» de tota índole, tals com els antics egipcíacs i grecs, o els budistes. Ibn Wahshiyya (fallit cap al 930) va utilisar el terme per a referir-se a un tipo de paganisme mesopotámico que conservava elements de l'antiga religió assiri-babilònica.

En l'actualitat, en Iraq i Iran, el nom «sabeo» s'aplica habitualment als mandeos, un grup etnorreligioso modern que seguix les ensenyances del seu profeta Juan el Batiste (Yahya ibn Zakariya). Estos sapiau-vos mandeos —la cerimònia religiosa dels quals més important és el batisme— són monoteistes, i el seu llibre sagrat es coneix com el Ginza Rabba.  Entre els profetes sapiau-vos mandeos es troben Adán, Set, Noé, Sem i Juan el Batiste; Adán és considerat el fundador de la religió, mentres que Juan és el profeta més gran i l'últim d'ells.

Pràctiques

El sabeísmo era una religió que rendia cult als astres, especialment al Sol i a la Lluna, encara que afirmava adorar a un sol Deu denominat Alá-Taala, assistit per sèt àngelés que custodiaven el firmament (els sèt planetes clàssics), cridats al-Illat. Ademés practicaven un dejuni de 30 dies similar al Ramadà.

Cada tribu sabea rendia cult a diferents deidades planetàries com el Sol, la Lluna, Júpiter, Mercurio i Venus (que tenia un temple en Saná). També creïen en esperits totémicos de cada tribu i en els yins (djins). Els seus profetes eren Sabi i Henoc, i rendien cult fent tres oracions diàries cap al sur o cap a l'astre de la seua pròpia tribu. Els sapiau-vos també aduïen que la seua religió era la verdadera religió practicada per Noé ans que fora alterada, i practicaven un batisme igual que els seus cosins mandeos.

Història

En la Kaaba, l'altar de La Meca, hi havia molts ídols sapiau-vos que varen ser destruïts despuix de la conquista islàmica de la ciutat en l'any 630. Els sapiau-vos es varen dispersar per tot el Mig Oriente.

Mahoma va establir la tolerància per la gent del Llibre mencionada en el Corán, aduint que estos eren els judeus, els cristians i els sapiau-vos (és dir, les religions monoteistes), els quals tenien dret a practicar el seu credo, encara que pagant un impost. Els teòlecs musulmans varen tindre sempre dubtes sobre l'identitat exacta dels sapiau-vos, i l'estatus de "gent del Llibre" va ser assignat tant als practicants del sabeísmo com als gnósticos, els mandeos i els zoroastrianos.

No obstant, a diferència dels mandeos i zoroastrianos que es varen mantindre ininterrompudament, els sapiau-vos antics varen desaparéixer gradualment en ser absorbits pel Islam. En dates recents, el teòlec nortamericà Marc Edmund Jones va fundar en 1923 una organisació coneguda com l'Assamblea Sabea.

Sapiau-vos de Harrán

Els més famosos sapiau-vos, són els sapiau-vos de Harrán, seguidors d'una religió pagana semítica helenizada que havia conseguit sobreviure durant el primer periodo islàmic en la ciutat d'Harrán, en l'Alta Mesopotamia. Els heresiólogos cristians siríacos els descrivien com adoradores de les estreles. La majoria dels erudits i cortesanos que treballaven per a les dinasties abasí i búyida de Bagdad durant els sigles IX-XI, coneguts com "sapiau-vos", eren membres d'esta religió harraní o descendents d'ells, entre els que destaquen els astrònoms i matemàtics harraníes Thábit ibn Qurra (fallit en 901) i al-Battani (fallit en 929). S'ha especulat en la possibilitat de que estes famílies de sabio de Bagdad, de les que depén indirectament la major part de la nostra informació sobre els sapiau-vos de Harrán, practicaren una variant diferent, d'inspiració més filosòfica, de la religió original de Harrán. No obstant, aparte del fet de que conté rastres de la religió babilònica i helenística, i de que els planetas (als que es feyen sacrificis rituals) ocupaven un lloc important, poc se sap sobre el sabeísmo de Harrán. Els estudiosos els han descrit com neoplatonicos, hermetistas o gnósticos, encara que no existixen proves fermes de cap d'estes identificacions.

Estos sapiau-vos reconeixien a Hermes Trismegistus (identificandolo en Idris) com el seu profeta. La seua devoció cap a les estreles va originar entre ells un gran estudi de l'astronomia i astrologia de la que es varen aprofitar atres cultures.

Sapiau-vos de baixa Mesopotamia

Ademés dels sapiau-vos de Harran, també hi havia varis grups religiosos que vivien en les marismas mesopotámicas; eren cridats els "sapiau-vos de les marismas" (en àrap: Ṣābiʾat al-baṭāʾiḥ). Encara que este nom a sovint ha segut entés com una referència als mandeos, de fet hi havia a lo manco un atre grup religiós vivint en les marismas del sur d'Iraq. Este grup encara s'aferrava a una creència pagana relacionada en la religió babilònica, en la que els deus mesopotámicos ya havien segut venerats en forma de planetes i estreles des de l'antiguetat.

Vore també

• Gent del Llibre
• Mandeísmo
• Zoroastrismo
• Maniqueísmo
• Thábit ibn Qurra, important sabio, filòsof i matemàtic sabeo.

Bibliografia

• Van Bladel, Kevin (2009). «Hermes and the Ṣābians of Ḥarrān», The Arabic Hermes: From Paguen Sage to Prophet of Science, Oxford: Oxford University Press. doi:10.1093/acprof:orso/9780195376135.003.0003. ISBN 978-0-19-537613-5.