Allah-Taala

Allah-Taala, deu, suprem, creador i glorificador, adorat principalment en la regió d'Hiyaz, en la Aràbia Pétrea, abans del advenimiento de Muhammad.

Vàries de les antigues tribus àraps reconeixien, abans de la predicació de Muhammad, un creador del Cel i de la terra i li cridaven Allah-Taalai, el molt alt, en sentit opost a la denominació dels atres deus als quals cridaven Al-ilahat, divinitats inferiors; que segons ells eren la verdadera companyia de Deu, pero someses en un tot al seu poder.

La fòrmula usada per a acostar-se al Allah-Taalai, estava concebuda en estos térmens. "Yo em consagre al teu servici, oh Deu, tu no tens companyer, llevat les divinitats que formen la teua cohorte: pero de les quals eres tu l'amo i sobirà com de tot lo que depén d'elles". Quan plantaven arbres frutales, o sembraven algun camp, tiraven una llínea que dividia el sol en dos parts, una per al Deu sobirà i l'atra per a les divinitats inferiors. Si caïen fruts d'esta part a la consagrada al gran Deu, tenien la costum d'indemnisar-les, lo que no feyen en cas contrari, perque dien que les divinitats inferiors tenen necessitat de lo que pertany al Deu sobirà: pero que este no té necessitat de res.

Els antics grecs que no varen entendre les paraules Allah-Taalai i Al-ilahat, varen formar del primer el nom Orotal i del segon el de Alilat, indicant en ells dos divinitats adorades pels àraps.