Ross 154
| Constelació | Sagitario |
| Ascensió recta α | 18h 49min 49,4s |
| Declinació δ | -23° 50’ 10’’ |
| Distància | 9,68 ± 0,05 anys llum |
| Magnitut visual | +10,44 |
| Magnitut absoluta | +13,08 |
| Lluminositat | 0,0042 sols |
| Temperatura | 3240 K |
| Massa | 0,17 sols |
| Ràdio | 0,20 sols |
| Tipo espectral | M3.5V |
| Velocitat radial | -6,9 km/s |
| Atres noms | HIP 92403 / GJ 729 LHS 3414 / LTT 7462 |
Ross 154 (GJ 729)[1] és actualment la novena estrela més pròxima al sistema solar a una distància de 9,68 anys llum. De magnitut aparent +10,44, no és visible a simple vista i es troba en la constelació de Sagitario al noreste de Kaus Borealis (λ Sagittarii).[2] Va ser descoberta en 1925 per l'astrònom Frank Elmore Ross i inclosa en la seua «Segona llista de noves estreles en moviment propi».
Característiques
[editar | editar còdic]Com moltes atres estreles propenques a nosatres, Ross 154 és una nana roja. Té tipo espectral M3.5V i una temperatura efectiva de 3240 K. El seu massa a penes supon el 17 % de la massa solar[3] mentres que el seu radi equival al 20 % del que té el Sol. La seua lluminositat bolométrica —en totes les llongituts d'ona— equival al 0,4 % de la lluminositat solar.[2] Presenta una abundància relativa d'elements més pesats que el heli aproximadament la mitat que en el Sol. La velocitat de rotació relativament alta de Ross 154 —4 km/s—, indica que provablement és una estrela jove, en una edat estimada inferior a 1000 millons d'anys.
Estudis recents utilisant el telescopi espacial Hubble i el telescopi Hale descarten l'existència de planetes jovianos i nanes marrons al voltant de Ross 154.[2] Les estreles més propenques a ella són l'estrela de Barnard a 5,41 anys llum, Lacaille 8760 a 7,4 anys llum, i Gliese 674 a 7,7 anys llum. Dins de 157 000 anys, Ross 154 s'acostarà a sol 6,4 anys llum del sistema solar.
Variabilitat
[editar | editar còdic]En ser una estrela fulgurant —experimenta auments bruscs de lluentor que es manifesten en tot l'espectre electromagnètic—, Ross 154 també és coneguda pel seu denominació de variable V1216 Sagittarii. El temps mig que transcorre entre dos llamaradas importants és d'uns dos dies, en un increment típic en la seua lluentor de 3-4 magnituts durant una erupció. L'intensitat de la seua camp magnètic és de 2,6 ± 0,3 kg. Aixina mateix, és una font de rajos X la lluminositat dels quals en esta regió de l'espectre és de 6,0 × 1027 erg/s, modesta per a una nana roja activa.
l'Observatori Chandra va constatar una forta llamarada en Ross 154 que va incrementar el conteo de rajos X en un factor de més de 100.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ross 154» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.