Telescopi Hale
El telescopi Hale és un telescopi de 200 pulgadas (508 cm) de diàmetro instalat en l'Observatori Colomer, Estats Units; va entrar en funcionament en 1947 i va començar observacions regulars en 1949.[1] Va ser finançat gràcies a l'esforç de George Hale.
Gràcies al seu enorme tamany i potència, es varen poder medir els espectres i velocitats radials de gran cantitat de galàxies: gràcies a ells Milton Humason i Edwin Hubble varen poder determinar la llei que rig el desplaçament d'estos cossos celests, medint de modo aproximat el valor de la constant de Hubble.
Història
L'espill de 200-polzades (5,1 m) de diàmetro del telescopi reflector va ser realisat per Corning Inc. entre 1934 i 1936, utilisant vidre de borosilicato de baixa expansió.[2]
Despuix d'un intent fallanc de fabricar l'espill en cuarzo fos, George Ellery Hale va plantejar a Corning Inc. el repte de fabricar l'espill del telescopi de 200 polzades. En el seu primer intent també va fracassar, perque la peça de vidre presentava bombetes. No obstant, el segon intent va ser un èxit gràcies a que per a la seua fabricació es varen prendre tot tipo de precaucions, incloent un any de llent refredat controlat de la colossal peça. L'espill va estar terminat en 1935.
Els seus cinc metros de diàmetro varen significar una fita en el història de l'Astronomia, sent el telescopi de major tamany fins que, anys despuix, els soviètics varen conseguir construir un en un espill de sis metros de diàmetro (telescopi de Zelenchúkskaia). No obstant, les dificultats per a construir espills massiços de major tamany varen forçar a desenrollar atres tecnologies distintes: els telescopis d'espills segmentats, bona mostra dels quals és el Telescopi de Mont Hopkins. Fa uns anys es denominava Telescopis de Nova Generació (Next Generation Telescopes, NGT) als telescopis reflectores els espills primaris dels quals serien de més de sis metros de diàmetro El primer telescopi d'esta generació va ser el Keck I, de dèu metros de diàmetro, ubicat en Mauna Kea, Hawái, que va escomençar a funcionar a finals de 1990.
Entre els seus molts ardits cal destacar, a modo d'anècdota, que en 1982 va ser el primer telescopi del món en localisar l'encara inerte cometa 1P/Halley en eixe cicle, prou mesos ans que començara a activar-se i a lluir en emetre gas i pols: este ardit va poder conseguir-se tant pel diàmetro del seu enorme espill primari com per haver usat una cambra CCD.
Vore també
Observatori Colomer
Referències
- ↑ Valerie Illingworth, redactor, The Facts on File Dictionary of Astronomy, 3a edició, 1994, Facts on File, Nova York, p.
322:
" Colomer Observatory...The 200" reflector, now known as the Hale telescope, first saw light in Dec. 1947. Regular observing began in 1949"
"Observatori Colomer... El reflector de 200 polzades, ara conegut com el telescopi Hale, va vore la llum per primera volta en decembre de 1947. L'observació regular va començar en 1949" - ↑ «Caltech Astronomy: History - 1908–1949». Caltech. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 17 de març de 2008.
Enllaços externs
"Giant New Telescope" June 1934, Popular Science Monthly – i.i. one of the first detailed article on the Hale telescope and construction of its 200 inch mirror. (en anglés) The 200 pulgada (5080 mm) Hale Telescope [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
Colomer Skies: Colomer History Photo of the Week (en anglés) The Journey to Colomer, PBS, November 2008 (en anglés)
de:Colomer-Observatorium#Hale-Teleskop
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telescopio Hale» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.