Anar al contingut

Rosalind Franklin (rover)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Event futur

Rosalind Franklin, anteriorment coneguda com el rover ExoMars, és un rover robòtic europeu planejat para Mart, part del programa internacional de astrobiología ExoMars, liderat per la Agència Espacial Europea (ESA). El rover du el nom de Rosalind Franklin una química britànica i pionera en la investigació de el ADN.[1] Rosalind Franklin serà el primer rover marcianà en perforar fins a una profunditat de fins a 2 metros baix la superfície del planeta.[2] El rover va ser dissenyat per a buscar biomoléculas o biofirmas de vides passades. La seua tasca central és determinar si alguna volta va existir vida en Mart, o si encara existix.[3] A data de 2026, s'espera que Rosalind Franklin desapegue en 2028 en una eixida Falcon Heavy.[4] El rover, junt en la plataforma d'aterrisage EDLM construïda per Airbus,[5] viajarà a Mart dins del Mòdul de Descens, conectat al Mòdul Portador.[6] El Trace Gas Orbiter (TGO), llançat en 2016, operarà com a satèlit de retransmissió de senyes de Rosalind Franklin.[7]

Història

[editar | editar còdic]

Resum

[editar | editar còdic]

A mitan de la década de 2010, la missió estava programada per a llançar-se a principis de la década de 2020 en cooperació en el rus Roscosmos.[8][9][10] La invasió russa d'Ucrània en 2022 va provocar un retart en el programa, ya que els estats membres de la ESA varen votar a favor de terminar la cooperació.[11][12][13][14] En 2024, el proyecte va rebre finançació adicional per a reiniciar i completar la missió, en el llançament previst per a 2028[15] utilisant un vehícul de llançament nortamericà adquirit per la NASA i una nova plataforma d'aterrisage europea.[16] S'espera que el desembarc ocórrega en 2030.[17]

Orígens

[editar | editar còdic]

El rover va ser propost en 2001 com a part del Programa Aurora de la ESA[18] basat en el consell de la comunitat astrobiológica publicat en un document de 1999 cridat el "Llibre Rojo".[19][20][21] Originalment va ser concebut com un rover de 120 kg en una càrrega científica de 10 kg, llançat en 2009 per una eixida Soyuz-2.1b des de Kourou. Les eixides Ariane 5 i Proton també es varen considerar despuix de l'ampliació del proyecte a mitan dels anys 2000.[19]

En 2009, la ESA va aplegar a un acort en la NASA per a llançar la missió en 2018 junt en el rover MAX-C de la NASA utilisant un vehícul de llançament nortamericà de la família Atles.[19] No obstant, MAX-C va ser cancelat en abril de 2011 per retallades presupostàries en Estats Units.[22][23][24] En eixe moment, s'imaginava que el rover europeu pesara 270 kg i duguera una càrrega científica de 14,4 kg.[19]


En 2012, la ESA va iniciar negociacions sobre un nou acort en Roscosmos baix el qual l'agència russa proporcionaria un vehícul de llançament Proton i desenrollaria el mòdul de descens i la plataforma d'aterrisage per al rover.[19] L'acort es va formalisar en març de 2013.[25][26][27] El disseny del rover aplegue a la seua configuració final: un vehícul autònom de 6 rodes en una massa d'aproximadament 300 (660 lb), aproximadament un 60% més que els rovers d'exploració marcianana de la NASA de 2004, Spirit i Opportunity,[28] pero aproximadament un terç de la dels rovers posteriors de la NASA: Curiosity, llançat en 2011, i Perseverance, llançat en 2020.[29][30][31][32][33] La missió complete la seua Revisió de Requisits del Sistema (SRR) en juliol de 2013.[19]

Construcció

[editar | editar còdic]

El principal constructor del rover, la divisió britànica d'Airbus Defence and Space. En decembre de 2014, els Estats membres de la ESA varen aprovar la finançació per al rover, que s'enviarà en el segon llançament en 2018,  pero els fondos insuficients ya havien començat a amenaçar en un retart en el llançament fins a 2020.[34]  Les rodes i el sistema de suspensió varen ser pagats per la Agència Espacial Canadenca i varen ser fabricats per MDA Corporation en Canadà.  Cada roda medix 25 cm (9,8 polzades) de diàmetro.  S'esperava que Roscosmos proporcionarà unitats de calfadors de radioisòtops (RHU) per a que el rover mantinga calents els seus components electrònics de nit.[35]  El rover va ser ensamblado per Airbus SD en el Regne Unit durant 2018 i 2019.[36]

Proves

[editar | editar còdic]

El 27 de març de 2014 es va inaugurar un "Mars Yard" en Airbus Defence and Space en Stevenage, Regne Unit, per a facilitar el desenroll i les proves del sistema de navegació autònoma del rover. La drassana medix per 30 per 13 m (98 per 43 peus) i conté 300 tonellades (330 tonellades curtes; 300 tonellades llargues) d'arena i roques dissenyades per a imitar el terreny d'entorn marcianà.

Com tots els rovers marcianans, l'equip de ExoMars també va construir un rover bessó per a Rosalind Franklin, conegut com Ground Test Model (GTM), en el renom de Amalia. Este model de prova pren el seu nom de la professora Amalia Ercoli Finzi, una reconeguda astrofísica en àmplia experiència en dinàmica de vols espacials. Amalia ha demostrat la perforació de mostres de sol de fins a 1,7 metros i el funcionament de tots els instruments mentres envia senyes de científics al Centre de Control d'Operacions del Rover (ROCC), el centre operatiu que orquestarà la rotació del rover construït en Europa en Mart. S'estava utilisant un simulador de terreny marcianà en les instalacions de ALTEC en Torí. En 2022, els ingeniers utilisaven el rover Amalia per a recrear diferents escenaris i ajudar-los a prendre decisions que mantindran a Rosalind segura en el desafiant entorn de Mart i per a realisar operacions arriscades, des de conduir per les ales marciananes buscant el millor camí per a operacions científiques fins a perforar i analisar les roques.

Instruments científics

[editar | editar còdic]

El vehícul explorador ExoMars du a bordo tres tipos d'instruments: Els panoràmics, incloses les cambres que permetran observar l'ambient entorn. Despuix estan els instruments d'acostament, com a cambres microscòpiques, en les quals s'observaran objectes en detalle. Principalment, utilisarà el Laboratori Analític "Pasteur", a on es realisaran els anàlisis molecular de les mostres obtingudes.[37] 


Panoramic Camera System (PanCam) - un sistema d'alta resolució, serà usat per a la navegació sobre la superfície.[38]
Mars Infrared MApper (MIMA) - un espectrómetro de llum infrarroja per a la detecció a distància d'aigua.[39]
Water Isse and Subsurface Deposit Observations on Mars (WISDOM) - és un radar que penetra el sol.[40]
Permittivity Probe - una resistència elèctrica per a medir el contingut d'aigua en el sol.
Neutron scattering - per a buscar aigua i gèl baix de la superfície propenca. 
Radon Exhalation - busca exhalació geològiques de gas radón, relacionat en la presència d'aigua.[41]
Close-up Imager (CLUPI) - és un sistema de cambra per a acostament visual.
Mössbauer Spectrometer (MIMOS II) - un espectrómetro d'efecte Mößbauerthe per a medir l'emissió i absorció de rajos gamma de gasos i sòlits.
DIBS - un trepe per a obtindre mostres de l'interior de roques i del subsol, en una capacitat d'alcanç d'uns dos metros de profunditat.[42]
Microscopi - obtindrà imàgens de partícules microscòpiques. 
Espectrómetro Làser Raman (Raman/LIBS)- analisarà els vapors produïts per material expost a un raig làser amprant espectroscòpia Raman. Desenrollat pel Centre de Astrobiología.[43][44]
Mars X-Ray Diffractometer (Mars-XRD) - analisarà la composició exacta de material cristalí per mig de la difracció de rajos x.

Infrared imaging spectrometer (MicrOmega-IR) - és un espectrómetro d'imàgens de infrarrojos que pot analisar el material en pols procedents de la trituración de les mostres arreplegades per la broca. El seu objectiu és estudiar els conjunts de grans de mineralés en detalle per a tractar de desentranyar el seu orige geològic, la seua estructura i la seua composició. Estes senyes seran vitals per a l'interpretació dels processos geològics passats i presents i els ambients en Mart. Micromega-IR és un instrument d'image, també pot ser usat per a identificar els grans que són particularment interessants, i els va assignar com a objectius de Raman i el MOMA d'observacions LDMS.[45]
Mars Multispectral Imager for Subsurface Studies (Ma-MISS) - és un espectrómetro de infrarrojos situat en l'interior del trepe. En el Ma-MISS observarem la paret lateral del pou creat pel trepe per a estudiar la estratigrafia del subsol, per a comprendre la distribució i estat de les aigües minerals, i per a caracterisar l'ambient geofísico. L'anàlisis dels materials exposts per Ma-MISS, junt en les senyes obtingudes en els espectrómetros situat en l'interior del vehícul, serà crucial per a l'interpretació unívoca de les condicions originals de la formació rocosa de Mart.

Mòdul biològic

[editar | editar còdic]
Instrument Urey

Urey - un instrument de molt alta sensibilitat per a estudiar una gama chicoteta de molècules d'orige biològic.[46][47][48] 

Mars Organic Molecule Analyzer (MOMA) - separarà i analisarà els composts de material evaporat per mig de l'us d'un làser, assistit d'un instrument de cromatografía de gasos i un espectrómetro de masses o "GMCE", que són de baixa sensibilitat pero poden detectar un ranc molt ampli de molècules.
Life Marker Chip (LMC) - per a la detecció d'una àmplia varietat de components de la vida, incloent aminoàcits, que són els principals components de les proteïnes, i trifosfato d'adenosina (ATP), que és la molècula bàsica involucrada en la transferència d'energia en les cèlules.[49]

Instruments migambientals

[editar | editar còdic]

S'utilisaren per a estudiar l'ambient marcianà. 

Sensor de radiació ionizante.
UltraViolet - Visible Spectrometer (UVIS).
Atmospheric Relaxation and Electric Field sensor (ARES).
Martian Environmental DUst Systematic Analyser (MEDUSA) - que s'ha confiat la seua responsabilitat al Observatori Astronòmic de Capodimonte en Nàpols - proporcionara medicions directes dels paràmetros de les propietats físiques i dinàmicas de pols i l'abundància de vapor d'aigua en Mart. 
Advanced Environmental Package (METEO-ATM6).

Lloc d'aterrisage

[editar | editar còdic]

Despuix d'una revisió realisada per un panel designat per la ESA, es va recomanar formalment una breu llista de quatre llocs en octubre de 2014 per a un anàlisis més detallat. Estos llocs d'aterrisage exhibixen evidència d'una història acuosa complexa en el passat.[50]

Mawrth Vallis Oxia Planum Hypanis Valls Aram Dorsum

El 21 d'octubre de 2015, Oxia Planum va ser elegit com el lloc d'aterrisage preferit per al rover, en Aram Dorsum i Mawrth Vallis com a opcions de respal. En març de 2017, el Grup de treball de selecció de llocs d'aterrisage va reduir l'elecció a Oxia Planum i Mawrth Vallis, i en novembre de 2018, Oxia Planum va ser elegida una volta més, en espera de l'aprovació dels caps dels països europeus i l'Agència Espacial Russa.[51]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «"Rosalind Franklin: Mars rover named after DNA pioneer"». BBC News. Consultat el 2019-02-07.
  2. ↑ «"Drilling into Mars"». www.esa.int. Consultat el 2026-05-24.
  3. ↑ «"All instruments on board Rosalind Franklin rover"». www.esa.int. Consultat el 2026-05-24.
  4. ↑ «"NASA selects Falcon Heavy to launch ESA Mars rover mission despite budget threat"». Space News. Consultat el 2026-04-17.
  5. ↑ «"ExoMars Rosalind Franklin Astrobiology Rover Will Have A European Landing Plataform"». Astrobiology. Consultat el 2026-04-24.
  6. ↑ «"ExoMars carrier module prepares for final pre-launch testing"». www.esa.int. Consultat el 2022-01-15.
  7. ↑ «"U.S., Europe Won't Go It Alone in Mars Exploration"». Space News. Consultat el 2023-01-28.
  8. ↑ «"ExoMars: ESA's Next Step in Mars Exploration"» (PDF). European Space Agency.
  9. ↑ «"Second ExoMars mission moves to next launch opportunity in 2020"». European Space Agency. Consultat el 2016-05-02.
  10. ↑ «"N° 6–2020: ExoMars to take off for the Ret Planet in 2022"». ESA. Consultat el 2020-03-12.
  11. ↑ «"Joint Europe-Russia Mars rover project is parked"». BBC. Consultat el 2022-03-17.
  12. ↑ «"Europe ending cooperation with Russia on life-hunting Mars rover"». Space.com. Consultat el 2026-05-24.
  13. ↑ «"ExoMars official says launch unlikely before 2028"». SpaceNews. Consultat el 2022-05-05.
  14. ↑ «"The long-awaited mission that could transform our understanding of Mars"». Knowable Magazine. Consultat el 2023-05-09.
  15. ↑ «"ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars"». SpaceNews. Consultat el 2024-04-11.
  16. ↑ «"NASA, European Space Agency Unite to Land Europe's Rover on Mars - NASA"». Consultat el 2024-05-17.
  17. ↑ «"Landing sideways"». www.esa.int. Consultat el 2026-05-24.
  18. ↑ «"ExoMars frequently asked questions"». European Space Agency. Consultat el 2026-05-25.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 «"The ExoMars project"». www.russianspaceweb.com. Consultat el 2026-04-25.
  20. ↑ «"Scientific objectives of the ExoMars Rover - Robotic Exploration - Science Portal"». Robotic Exploration.
  21. ↑ «"Key milestones in the ExoMars Programme - Robotic Exploration - Science Portal"». Robotic Exploration. Consultat el 2026-04-29.
  22. ↑ «"ESA Halts Work on ExoMars Orbiter and Rover"». Space News. Consultat el 2011-04-21.
  23. ↑ «"U.S., Europe Pla Singer-rover Mars Mission for 2018"». Space News. Consultat el 2011-04-21.
  24. ↑ «"ExoMars and MAX-C: planning for potential cooperative science using 2-rover mission to Mars"». European Planetary Science Congress. Consultat el 2026-05-25.
  25. ↑ «"ExoMars: ESA and Roscosmos set for Mars missions - Robotic Exploration - Science Portal"». Robotic Exploration. Consultat el 2026-04-25.
  26. ↑ «"Spaceflight Now | Breaking News | ExoMars agreement signed by ESA and Russia"». spaceflightnow.com.. Consultat el 2026-04-25.
  27. ↑ «"ESA and Roscosmos sign ExoMars deal following NASA refocus"». NASASpaceFlight.com. Consultat el 2026-04-25.
  28. ↑ «ExoMars Status» (PDF). Consultat el 2009-11-15.
  29. ↑ «"Rover surface operations"». European Space Agency. Consultat el 2012-03-16.
  30. ↑ «"Habitability on Early Mars and the Search for Biosignatures with the ExoMars Rover"». Astrobiology.
  31. ↑ «"Press Info: ExoMars Status"». Thales Group. Consultat el 2012-05-08.
  32. ↑ «"The ExoMars Instruments"». European Space Agency. Consultat el 2012-05-08.
  33. ↑ «"Europe still keen of Mars missions"». BBC News. Consultat el 2012-03-16.
  34. ↑ «Spaceflight Now | Breaking News | Facing funding gap, ExoMars rover is on schedule for now». spaceflightnow.com. Consultat el 10 de juny de 2020.
  35. ↑ «The ExoMars project». www.russianspaceweb.com. Consultat el 10 de juny de 2020.
  36. ↑ «ExoMars rover leaves British factory, heads for testing in France – Spaceflight Now» (en en-us). Consultat el 10 de juny de 2020.
  37. ↑ BBC Món Ciència.Consultat el 17 de novembre de 2008.
  38. ↑ A. D. Griffiths, A. J. Coates, R. Jaumann, H. Michaelis, G. Paar, D. Barnes, J.-L. Josset(2006).5(3)
    269–275.doi:10.1002/jrs.1198.
  39. ↑ G. Bellucci(2004).
  40. ↑ Corbel C., Hamram S., Ney R., Plettemeier D., Dolon F., Jeangeot A., Ciarletti V., Berthelier J.(2006).87(52)
    P51D–1218.
  41. ↑ Progress on the development of the ICAPS Dust Particle Facility (PDF)
  42. ↑ «ESA - Robotic Exploration of Mars - The ExoMars drill unit». exploration.eixa.int. Consultat el 29 de setembre de 2020.
  43. ↑ J. Popp, M. Schmitt(2004).35
    429–432.doi:10.1002/jrs.1198.
  44. ↑ F. Rull Pérez, J. Martinez-Frias(2006).18
    18–21.
  45. ↑ International Conference on Space Optics — ICSO 2010.International Society for Optics and Photonics.10565
    1056515.doi:10.1117/12.2309147.Consultat el 29 de setembre de 2020.
  46. ↑ A. M. Skelley, A. D. Aubrey, P. J. Willis, X. Amashukeli, A. Ponce, P. Ehrenfreund, F. J. Grunthaner, J. L. Bada, R. A. Mathies(2006).8
    05275.
  47. ↑ A. M. Skelley, F. J. Grunthaner, J. L. Bada, R. A. Mathies
  48. ↑ A. M. Skelley, J. R. Scherer, A. D. Aubrey, W. H. Grover, R. H. C. Ivester, P. Ehrenfreund, F. J. Grunthaner, J. L. Bada, R. A. Mathies(2005).102
    1041–1046.doi:10.1073/pnas.0406798102.
  49. ↑ M.R. Sims, D.C. Cullenb N.P. Bannister W.D. Grantc O. Henryb R. Jones D. McKnight, D.P. Thompson, P.K. Wilson(2005).53
    781–791.doi:10.1016/j.pss.2005.03.006.
  50. ↑ «ESA - Robotic Exploration of Mars - Four candidate landing sites for ExoMars 2018». exploration.eixa.int. Consultat el 10 de juny de 2020.
  51. ↑ «[1]». Consultat el 10 de juny de 2020 (en en-GB).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Montage del chassis (video) Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rosalind_Franklin_(rover)&oldid=910296»