Observatori Astronòmic de Capodimonte

El Observatori Astronòmic de Capodimonte (en italià, Osservatorio Astronomico vaig donar Capodimonte, OACN) és la més antiga institució científica d'astronomia de la ciutat de Nàpols i d'Itàlia. És el departament napolitano del Institut Nacional d'Astrofísica (INAF). El seu còdic UAI és el 044.

L'Observatori està situat en el tossal de Capodimonte, en precioses vistes de la ciutat i del Golf de Nàpols, des del Vesubio a Castel Sant'Elmo, passant per Sorrento i l'illa de Capri.

Participa en varis rellevants proyectes i investigacions internacionals, com Solar Orbiter i ExoMars, estudis de les ones gravitacionals i desenroll d'instruments d'observació per al ELT, la nova generació de telescopis de grans dimensions.

Ademés, eixercita un paper important en promoure i difondre la cultura científica i els coneiximents astronòmics en la societat. A tal efecte, alberga servicis de divulgació com un planetari i un telescopi Ritchey-Chrétien de 40 cm. Posseïx una important colecció d'antics instruments astronòmics exhibits en el Museu dels instruments astronòmics (MUSA), i una Biblioteca que alberga més de 36.000 volums, entre els que destaquen rars i valiosos llibres antics conservats en la vella llibreria.

En el Parc de l'Observatori està caracterisat per la presència d'obres i instalacions d'art contemporàneu.

Història

El rellonge de sol en el Museu Arqueològic de Nàpols.

L'Observatori Astronòmic va ser fundat per José Bonaparte, en un decret del 29 de giner de 1807, en l'antic monasteri de Sant Gaudioso a Caponapoli. Abans de la seua fundació, ya en 1751 es va pensar en establir un observatori en Nàpols, primer en el complex militar de Pizzofalcone i després, el 28 de març de 1791, el rei Fernando va accedir a que es creara un en l'ala noreste de l'actual Museu Arqueològic. El lloc no va ser considerat adequat i de l'antic proyecte de l'arquitecte Pompeo Schiantarelli i de l'astrònom Giuseppe Cassella es va realisar només el rellonge de sol en el saló central de l'edifici.

El mateix Cassella va ser el primer director de l'Observatori napolitano. Quan Joaquín Murat es va tornar rei de Nàpols, va aprovar la fundació d'un nou Observatori en el tossal Miradois, no llunt del Palau Real de Capodimonte. L'astrònom Federigo Zuccari i l'arquitecte Stefano Gasse varen concebre un edifici monumental en estil neoclàssic, el primer en ser dissenyat en la capital del Regne de Nàpols. El 4 de novembre de 1812 va ser posada la primera pedra del nou Observatori en una cerimònia solemne presidida pel ministre de l'Interior Giuseppe Zurlo. Definit per l'astrònom Franz Xaver von Zach «El Vesubio de l'Astronomia erupcionando or», el nou Observatori va ser equipat en una colecció més alvançada de nous telescopis, com el telescopi equatorial Fraunhofer en un objectiu de 17,5 cm, el més gran jamai realisat fins a llavors, i dos círculs de reflexió construïts per l'empresa Reichenbach & Utzschneider de Munich.

En 1812 Zuccari va crear també una llibreria astronòmica en l'Observatori de Sant Gaudioso. En quatre anys la colecció va aumentar de 195 a 620 llibres. Zuccari va adquirir alguns d'estos llibres de l'astrònom Johann Elert Bode, del secretari de l'embaixada napolitana en Viena Sever Gargani i dels llibrers parisencs Borel i Pichard.

Frontera de l'Observatori en estil neoclàssic.

A mitat de 1815, Fernando de Borbón va tornar a ser el rei de Nàpols i va cridar a l'astrònom Giuseppe Piazzi per a supervisar la conclusió de les obres en l'ajuda de Pietro Bianchi, l'arquitecte de la Basílica de Sant Francisco de Paula. El nou Observatori es va terminar de construir en autumne de 1819. L'astrònom Carlo Brioschi va portar a terme la primera observació en la torre este en la nit del 17 de decembre de 1819, observant l'estrela α Cassiopeiae.

A partir de 1912, baix la direcció d'Azeglio Bemporad, els astrònoms de Capodimonte varen escomençar a interessar-se en la nova disciplina de l'astrofísica, integrant-se en un circuit de treball internacional.

En 2012, any del bicentenario de la seua fundació, una colaboració entre l'Observatori i l'ESO va dur a la realisació del VST, el telescopi més gran del món dissenyat exclusivament per a rastrejar el cel en llum visible.

Organisació

Laboratori de física solar Laboratori de física còsmica i planetología Laboratori de física estelar Laboratori de física de les galàxies i cosmologia Laboratori de tecnologies de la Terra Laboratori de tecnologies espacials Activitat de transferència de tecnologia Activitat d'educació superior Activitat de divulgació

Logotip vertical de l'Observatori

Directors

Giuseppe Cassella (1791-1808)
Ferdinando Messia de Prat (1809-1810)
Federigo Zuccari (1811-1817)
Carlo Brioschi (1817-1833)
Ernesto Capocci (1833-1850)
Leopoldo Del Re (1850-1855) interim
Leopoldo Del Re (1855-1860)
Ernesto Capocci (1860-1864)
Annibale de Gasparis (1864-1889)
Emmanuele Fergola (1889-1909)
Francesco Contarino (1910-1912)
Azeglio Bemporad (1912-1932)
Luigi Carnera (1932-1948)
Attilio Colacevich (1948-1953)
Tito Nicolini (1953-1955) incaricato
Massimo Cimino (1955-1957)
Tito Nicolini (1957-1969)
Mario Rigutti (1969-1992)
Massimo Capaccioli (1993-2005)
Luigi Colangeli (2005-2010)
Massimo Della Valle (2010-2017)
Marcella Marconi (2018-2023)
Pietro Schipani (2024- )

Enllaços externs

Web oficial (italià) (anglés)