Punt crític (matemàtica)

En càlcul, un punt crític d'una funció d'una variable real és qualsevol valor en el domini en a on la funció no és diferenciable o quan la seua derivada és 0.[1][2] El valor de la funció en el punt crític és un valor crític de la funció. Estes definicions admeten generalisacions a funcions de vàries variables, mapes diferenciables entre i , i mapes diferenciables entre varietats diferenciables.
Definició per a les funcions d'una sola variable
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Extrems d'una funció.
Un punt crític d'una funció d'una sola variable real, , és un valor dins del domini de a on la funció no és diferenciable, o be, la seua derivada és , és dir, . Qualsevol valor en el codominio de que siga l'image d'un punt crític baix és un valor crític de . Estos conceptes poden ser visualisats per mig de la gràfica de : en un punt crític, la gràfica no admet una tangente, o be, la tangente és una llínea vertical o horisontal. En l'últim cas, la derivada és zero i el punt és anomenat un punt estacionario de la funció.
Pel teorema de Fermat, els màxims i mínims locals d'una funció poden ocórrer únicament en els seus punts crítics. No obstant, no tot punt estacionario és un màxim o mínim de la funció; pot correspondre també a un punt d'inflexió de la gràfica, com para en o la gràfica pot oscilar en el veïnat del punt, com en el cas de la funció definida per la fòrmula per a i , en el punt .
Derivada igual a zero
[editar | editar còdic]Donada una funció real de variable real
En domini de definició , sent contínua i derivable en l'interval i un punt d'eixe interval:
a on la seua derivada en és zero:
poden presentar-se els següents casos.
Màxim
[editar | editar còdic]
La funció de a és creixent i de a és decreixent, en el punt la tangente a la funció és horisontal i per tant en el punt la funció presenta un màxim relatiu.
Mínim
[editar | editar còdic]
La funció de a és decreixent i de a és creixent, en el punt la tangente a la funció és horisontal i per tant en el punt la funció presenta un mínim relatiu.
Punt d'inflexió
[editar | editar còdic]
La funció de a és creixent i de a és també creixent, en el punt la tangente a la funció és horisontal i per tant en el punt la funció presenta un punt d'inflexió.

La funció de a és decreixent i de a és també decreixent, en el punt la tangente a la funció és horisontal i per tant en el punt la funció presenta també un punt d'inflexió.
Eixemples
[editar | editar còdic]- La funció ƒ(x) = x2 + 2x + 3 és diferenciable en tot lloc, en la derivada ƒ′(x) = 2x + 2. Esta funció té un únic punt crític −1, degut a que és l'únic número x0 per al qual 2x0 + 2 = 0. Este punt és un mínim global de ƒ. El corresponent valor crític és ƒ(−1) = 2. La gràfica de ƒ és una paràbola cóncava cap a dalt, el punt crític és l'abscissa del vèrtiç, a on la llínea tangente és horisontal, i el valor crític és l'ordenada del vèrtiç i pot ser representat per l'intersecció d'esta llínea tangente i l'eix i.
- La funció f(x) = x2/3 està definida per a tota x i és diferenciable per a x ≠ 0, en la derivada ƒ′(x) = 2x−1/3/3. Degut a que ƒ′(x) ≠ 0 per a x ≠ 0, l'únic punt crític de ƒ és x = 0. La gràfica de la funció ƒ té una cim en este punt en una tangente vertical. El corresponent valor crític és ƒ(0) = 0.
- La funció ƒ(x) = x3 − 3x + 1 és diferenciable en tots els llocs, en la derivada ƒ′(x) = 3x2 − 3. Té dos punts crítics, en x = −1 i x = 1. Els corresponents valors crítics són ƒ(−1) = 3, que és un valor màxim local, i ƒ(1) = −1, que és un valor mínim local de ƒ. Esta funció no té màxim o mínim global. Degut a que ƒ(2) = 3, s'observa que un valor crític pugues també ser alcançat en un punt no crític. Geomètricament, açò significa que una llínea tangente horisontal a la gràfica en un punt (x = −1) pot intersecar la gràfica en un àngul agut en un atre punt (x = 2).
- La funció és derivable en tot el seu domínio llevat en , després el és l'únic punt crític; a pesar de que existixen les derivades laterals en tal punt, pero distintes.[3]
- La funció màxim sancer de x, coneguda com a tal en anàlisis matemàtic i teoria de números
no és derivable per a valors sancers de x; per lo tant té una infinitat numerable de punts crítics.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Extrems d'una funció
- Singularitat matemàtica
- Classificació de discontinuïtats
- Criteri de la primera derivada
- Criteri de la segona derivada
- Criteri de la tercera derivada
- Criteri de la derivada de major orde
- Punt de cadira
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stewart (2008). Calculus: Early Transcendentals, 6th edició, Brooks/Cole. ISBN 0-495-01166-5.
- ↑ Larson, Ron; Edwards, {{{nom2}}} (2009). Calculus, 9th edició, Brooks/Cole. ISBN 0-547-16702-4.
- ↑ Protter- Morrey. Calculus and analytic geometry
- ↑ Armant Venere. Anàlisis matemàtic. Lima, Perú
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto crítico (matemática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.