Anar al contingut

Proerosia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

'___protected_title_0___' (Plantilla:Lang-grc Plantilla:Polytonic, en menys freqüència Plantilla:Polytonic, Plantilla:Polytonic)[1] era un festival agrícola de l'Antiga Grècia en honor a la deesa Deméter i la seua filla Perséfone, celebrat abans de llaurar i sembrar, durant el qual s'oferien oracions per una collita abundant.[2] Este festival també es dia ___protected_title_2___, lo que indica que tenia lloc abans de l'eixida helíaca de l'estrela Arturo.[3]

L'antiga festivitat grega de Proerosia, lliteralment ‘preparació per a la labranza’, se celebrava provablement el dia 6 de pianepsión (segons el calendari àtic). Incloïa el sacrifici de les primícies en agraïment per la lliberació de la llegendària plaga.[4] Esta festivitat se celebrava en els cinc donem de Ática baix diversos noms, dates i cerimònies documentades. Les més prestigioses se celebraven en Eleusis, provablement en l'últim quarto de el V es va convertir en un festival comunitari en el Ática.[5]

L'arqueòlec Efrosyni Boutsikas (expert en arqueoastronomía) afirma que Proerosia o Proarktouria se celebrava en el moment de l'eixida helíaca d'Arturo, l'estrela més lluenta de la constelació Bootes. El calendari de Tórico situa esta festivitat en el més àtic boedromión, [6] és dir, en algun moment entre mediats de setembre i mediats d'octubre, que coincidix en l'eixida helíaca de l'estrela Arctuo, al voltant del 21 de setembre.

El ___protected_title_3___ afirma que este festival tenia lloc el dia 5 de pianepsión,[7] és dir, al voltant de finals d'octubre.[8] Ya que el calendari àtic era llunar, la diferència entre l'any llunar i el solar va provocar que els mesos individuals es desplaçaren breument, pero la data de la celebració de la Proerosia, determinada per l'observació de l'estrela Arturo, devia ser exacta.[9]


Segons alguns experts, la diferent datació de les celebracions de la Proerosia també podria deure's a la sincronisació del treball agrícola en anys individuals (per eixemple, segons el clima local). Jenofonte afirma (en el diàlec de Sócrates en Iscómaco) que els deus no regulen l'any segons un patró fix, sino que en un any és millor sembrar enjorn, en un atre a mitat de la temporada i en un atre molt vesprada.[10] Els objectius i propòsits de les cerimònies prèvies al llaurat es poden extraure d'una cita de ___protected_title_1___ ___protected_title_5___.[11] Proerosia no era l'únic festival (rito) que se celebrava per a assossegar als deus i obtindre una bona collita; li seguien atres festivals celebrats en diferents etapes del cicle agrícola.[5]

Estamno de figures roges del Pintor de Triptólemo, c. 470 a. C., Triptólemo, Deméter i Perséfone - Museu del Louvre.

Una llegenda diu que la Proerosia es va celebrar per primera volta despuix d'un diluvi (o hambruna) que va afligir a tots els grecs (o a tota l'humanitat), quan els atenienses, d'acort en els oràculs (segons el consell del Oràcul de Delfos), devien oferir sacrificis a Deméter abans de la temporada de llaurat en nom de tots els helens),[12] en nom dels grecs, varen oferir sacrificis als deus abans de la temporada de llaurat. Per esta raó, els grecs varen dur a Atenes les ___protected_title_3___, ‘primícies de la collita’ (una pràctica religiosa pangriega des de l'época arcaica fins al final del periodo helenístico)[13] de gra, que devien servir com a ofrenes d'acció de gràcies (χαριστήρια - ___protected_title_4___[14] Segons una atra llegenda, Triptólemo va deprendre els fonaments del cultiu de cereals de la deesa Deméter (la deesa ho va recompensar aixina per rebre-l'amablement en el palau dels seus pares quan buscava a la seua filla Perséfone) i després va viajar per tot lo món grec en un carro volador, ensenyant a la gent a llaurar i sembrar en els llocs a on es detenia (en l'art àtic de mitan de el VI se li representa a sovint en un carro alado).[15] A la seua tornada, es va convertir en rei i, en el santuari construït allí pel seu pare Céleo, va introduir el cult a Deméter i Perséfone.[16]


El paper principal en les cerimònies de les celebracions de Proerosia ho eixercitava el hierofante (ἱεροφάντης), ‘revelador de secrets sagrats’, el sum sacerdot del temple de la deesa Deméter en Eleusis. La seua funció va ser heretada en la família d'Eumolpo, el llegendari fundador dels misteris eleusinos.[17] Segons antics "testimonis", en estes celebracions també es varen produir milacres de sanación; per eixemple, un home cego de naiximent va recuperar la vista.[18]

Ademés de la Proerosia, en Eleusis se celebraven atres festivals associats en la deesa Deméter (en l'agricultura).[19] Estos eren la Tesmoforias, celebrat per a aumentar la fertilitat de la terra, Cloia, que se celebrava quan els camps s'havien tornat verts, Calamea quan el gra havia creixcut, i Haloa, quan el gra es trillaba.[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.
  2. ↑ Helene P. Foley (2009). Female Acts in Greek Tragedy (en en), Princeton: Princeton University Press, p. 41. ISBN 978-14-0082-473-1.
  3. ↑ Encyclopaedia Britannica, Inc. (2008). Encyclopedia of World Religions (en en), Chicago: Encyclopaedia Britannica, Inc., p. 286. ISBN 978-15-9339-491-2.
  4. ↑ (2011) Starověké Řecko (en sk), Praha: Slovart, p. 366. ISBN 978-80-7391-580-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2014) Sharing with the Gods (en en), Oxford: Oxford University Press, p. 102. ISBN 978-01-9870-682-3.
  6. ↑ Inscriptiones Regions Attica (IG I-III).
  7. ↑ «Inscriptiones Regions Attica (IG I-III)». Consultat el 2025-08-24.
  8. ↑ Efrosyni Boutsikas, Stephen Clement McCluskey, John M. Steele (2021). Springer Nature (ed.). Advancing Cultural Astronomy (en en), Basingstoke, p. 217. ISBN 978-30-3064-606-6.
  9. ↑ James George Frazer (2020). The Golden Bough (en en), Norderstedt: BoD – Books on Demand, p. 39. ISBN 978-37-5233-584-2.
  10. ↑ Jenofonte, ___protected_title_0___, 17, 4 [1]
  11. ↑ Sua, ___protected_title_2___, 2420 [2]
  12. ↑ D. M. Carter (2011). OUP Oxford (ed.). ¿Per qué Atenes?: Una reevaluació de la política tràgica, Oxford, pp. 369. ISBN 978-01-9956-232-9.
  13. ↑ Theodora Suk Fong Jim, Suk Fong Jim (2014). Oxford University Press (ed.). Sharing with the Gods (en en), Oxford, p. 2. ISBN 978-01-9870-682-3.
  14. ↑ Arthur E. Gordon (1983). Illustrated Introduction to Latin Epigraphy (en en), Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 98. ISBN 978-05-2005-079-2.
  15. ↑ Nancy Evans (2010). Civic Rites: Democracy and Religion in Ancient Athens (en en), Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 127. ISBN 978-05-2026-202-7.
  16. ↑ Vojtech Zamarovský (1980). Bohovia a hrdinovia antických bájí (en sk), Bratislava: Mladé letá, p. 459.
  17. ↑ Silvia Montiglio (2010). Silence in the Land of Logos (en en), Boston: Greenwood Publishing Group, p. 30. ISBN 978-06-9114-658-4.
  18. ↑ Walter Burkert (1987). Ancient Mystery Cults (en en), Cambridge: Harvard University Press, p. 20. ISBN 978-06-7403-387-0.
  19. ↑ Helene P. Foley (2013). Princeton University Press (ed.). The Homeric Hymn to Demeter (en en), Princeton, p. 71. ISBN 978-14-0084-908-6.
  20. ↑ (1925) Brázda (en sk), Praha: Vyd. Českosl. podniky tiskařské i vydavatelské, p. 242.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proerosia&oldid=860588»