Anar al contingut

Pròstata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pròstata

La pròstata (del grec antic προστάτης, prostátēs, lliteralment «que està davant», «protector», «guardià») és una glándula del aparat reproductor masculí present en la gran majoria de mamífers,[1][2] en forma de castanya. En l'home està ubicada per davant del recte, davall i en contacte en la bufa urinària i rodejant l'orige del conducte de l'orina (uretra).[3]

En tots els mamífers machos, la pròstata és una glándula sexual accessòria per a produir la major part del volum del líquida espermático. Durant l'eyaculació este orgue rep l'esperma dels conductes deferentes, mesclat en secrecions pròpies, de les vesícules seminals i les glándulas de Cowper que expulsa a través de l'uretra a l'exterior.
Les hormones masculines estimulen la glándula prostàtica des del desenroll del feto. La pròstata continua el seu creiximent fins que s'alcança l'edat adulta i manté el seu tamany mentres es produïxen les hormonas masculines. Si les hormones masculines desapareixen, la glándula prostàtica no pot desenrollar-se i reduïx el seu tamany, a voltes fins a casi desaparéixer.

La pròstata és homòloga, en el seu orige embrionari i en la seua fisiologia, a les glándulas de Skene de la dòna.
Les malties més freqüents de la pròstata són l'inflamació (prostatitis) i l'hiperplàsia benigna. el càncer de pròstata ocupa el segon lloc dels càncers en l'home.

Característiques

Histologia de la Pròstata.

La pròstata és un orgue glandular, produïx una secreció líquida que forma part del semen, un mig adequat per a la supervivència dels espermatozoides. La glándula prostàtica aporta:[4]

Anatomia

Cort llongitudinal de la pròstata (en fucsia), uretra prostàtica.

La pròstata en l'home es troba ubicada en la pelvis, davall i en contacte en la bufa urinària i rodejant l'orige del conducte de l'orina (uretra), està per davant del recte, per damunt del pis pèlvic.
Les dimensions de la Pròstata humana són de ≈3,5 centímetros de diàmetro en la seua base en contacte en la bufa i els diàmetros antero-posterior i de dalt-avall de ≈2,5 centímetros.[6]

La pròstata està constituïda per dos lòbuls que es fusionen en la llínea mija i que es dividixen en tres segments: cabal, craneal i intermig.[7]

Drenage limfàtic

el drenage limfàtic de la pròstata es realisa a través de gots limfàtics que drenan en la superfície exterior de la pròstata formant la ret periprostática, que drena tant en els ganglis de la cadena ilíaca externa, com en ganglis sacres i ganglis hipogàstrics.

Zones de la pròstata

En la pròstata es poden distinguir vàries zones.

Vista detallada de la pròstata en perspectiva tres quartos:
1. Conducte deferente.
2. Ampolla del conducte deferente.
3. Vesícula seminal.
4. Conducte excretor de la vesícula seminal.
5. Contorn de la pròstata.
6. Conducte eyaculador.
7. Utrícula prostàtica.
8. Substància glandular.
9. Esfínter de l'uretra.
10. Uretra.
11. Colículo seminal.
12. Cresta uretral.

Els sectors són:

  • Estroma fibromuscular; s'estén posterolateralmente i forma la càpsula.
  • La zona transicional, pròxima al utrículo prostàtic i al teixit glandular periuretral. És assent de l'hiperplàsia de pròstata.
  • La zona central, que rodeja a la zona de transició.
  • La zona perifèrica o marginal, que és a on se solocalisar el càncer, ocupa el 75 % del volum total.

Resposta sexual masculina

Durant l'orgasme, l'esperma és transmesa des dels conductes deferentes a l'uretra, a través dels conductes eyaculadores que entren en la pròstata. Els hòmens són capaços d'eyacular per mig de l'estimulació de la pròstata, per mig d'un massage prostàtic; lo que és aprofitat en els hospitals per a obtindre mostres ràpides de semen sense necessitat d'estimulació sexual o masturbació.

Exploració

La pròstata és palpada pel mege en l'exploració física per mig de tacte rectal. Les proves d'image que visualisen la pròstata són l'ecografia transrectal, la tomografía axial computarizada i la resonància magnètica nuclear, principalment.

Exploració rectal de la pròstata.

Malties més freqüents

En la pròstata humana les malties més freqüents són la prostatitis, l'hiperplàsia benigna i el càncer.

Prostatitis

la prostatitis. És una inflamació de la pròstata. Pot ser infecciosa o no. Pot produir síntomes d'infecció urinària, pero en urocultius negatius. Les prostatitis agudes poden ser causades per malties de transmissió sexual. A sovint donen molts síntomes i inclús febra. Les prostatitis cròniques solen assentar-se en les próstates grans, de persones de més de 50 anys en hipertrofia prostàtica benigna. Els síntomes passen generalment desapercebuts. El tractament antibiòtic sol tardar semanes en les prostatitis.

Hiperplàsia

l'hiperplàsia benigna de pròstata, Hiperplàsia Prostàtica Benigna (HPB) o adenoma prostàtic. No es tracta de càncer, sino de creiximent de l'orgue (al contrari que la majoria, que tendixen a atrofiarse en l'edat) fins a aplegar a hipertrofiarse. Són canvis normals que sofrix la pròstata en els hòmens a mida que envellixen. Pot causar síntomes d'irritament de la bufa, com a urgència per a orinar, menor força en la chorrada d'orina, o orinar repetides voltes; açò es denomina prostatisme. Posseïx diferents complicacions, tals com infeccions urinàries a repetició, retenció urinària completa, insuficiència renal, hematúria i litiasis vesical.

Cilia Primària en cèlules basals dins de la Pròstata.

Càncer

el càncer de pròstata. És molt comú en els hòmens. Estudis corroboren la seua presència en hòmens d'edat alvançada per mig d'una biòpsia de pròstata. En la majoria dels hòmens evoluciona paulatinament (moren per causes naturals molts anys despuix) sense que el càncer afecte la seua calitat de vida. En uns pocs casos el càncer és agressiu. Segons l'estadi de la neoplasia, els tractaments varien, des de la cirugia i radioteràpia en fins curatius fins a tractaments paliatius en hormonoterapia i quimioteràpia.

Dia Mundial contra el Càncer de Pròstata

El dia html15desetembreescommemoraelDia Internacional de la Salut Prostàtica. L'objectiu d'este Dia Mundial contra el Càncer de Pròstata és incidir en la necessitat de les revisions periòdiques en el urólogo, ya que el 90% dels nous casos de càncer de pròstata es diagnostiquen en estes revisions.

Galeria

Referències

  1. ↑ Romer, Alfred Sherwood (1977). The Vertebrate Body, Philadelphia: Holt-Saunders International, p. 395. ISBN 0-03-910284-X.
  2. ↑ Tsukise, A.; Yamada, K.(1984).«Complex carbohydrates in the secretory epithelium of the goat prostate».The Histochemical Journal.16(3): 311–319.doi:10.1007/BF01003614.
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ (1942).«Chemical composition of human semen and of the secretions of the prostate and seminal vehicles».Am J Physiol.136(3): 467–473.
  5. ↑ Roures Rodríguez A.(2019).«La pròstata: generalitats i patologies més freqüents».Rev. Fac. Med. (Méx.).62(4)doi:10.22201/fm.24484865i.2019.62.4.07.Consultat el 16 de febrer de 2023.
  6. ↑ Michelatarjet (2004). «124: Pròstata i glándulas bulbouretrals. XXIV:Sistema genital masculí.», Anatomia Humana, 4ª edició (vol. 2), Mèdica Panamericana, pp. 1598-1605.
  7. ↑ «pròstata» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.

Enllaços externs

Commons