Polac antic
El polac antic (język staropolski, staropolszczyzna) va ser el conjunt de varietats de polac del periodo en l'història del polac compresa entre els sigles X i XVI. Va ser seguit pel polac mig.[1] Les fonts per a l'estudi del polac antic són les senyes de la gramàtica històric-comparativa de les llengües eslaves, el material dels dialectes polacs, varis manuscrits en llatí en glosses polaques, aixina com —més important— monuments escrits en polac antic: els Sermones de la Santa Creu (Kazania świętokrzyskie), el Salteri de Florian (Psałterz floriański), el Bogurodzica, la Bíblia de la Reina Sofia (Bíblia szaroszpatacka o Bíblia królowej Zofii) i alguns atres.
El polac antic es parlava principalment en el territori de l'actual Polònia. Era la principal llengua vernàcula dels estats polacs migevals baix els Piastas i els primers Jagellones, encara que no era l'idioma oficial (que era el llatí).
Història
L'idioma polac va començar a canviar despuix del batisme de Polònia, que va provocar una afluència de paraules del llatí, com kościół "iglésia" (llatí castellum, "castell"), anioł "àngel" (llatí angelus). Moltes d'elles es varen prendre prestades a través del chec, que també va influir en el polac d'eixa época (d'ahí, per eixemple, wiesiołi "feliç, alegre" (cf. wiesiołek) es va transformar en el polac modern wesołi, en les vocals originals i les consonant del chec veselý). Ademés, en sigles posteriors, en el sorgiment de ciutats fundades baix el dret alemà (és dir, el cridat Dret de Magdeburgo), paraules urbanes i llegals del alt alemà mig es varen filtrar en el polac antic.
Cap als sigles XIV o XV, l'aoristo i l'imperfecte varen caure en desús. En el XV, el dual va deixar d'usar-se, llevat en algunes expressions fixes (proverbis i refrans). En comparació a la majoria dels idiomes europeus, no obstant, les diferències entre el polac antic i el modern són relativament lleus, i el polac és alguna cosa conservador en relació en atres llengües eslaves. Dit açò, les diferències relativament chicotetes entre el polac antic i el modern no són notables si es considera que les etapes cronològiques d'atres idiomes europeus contemporàneus al polac antic generalment no són molt diferents de les etapes modernes, i moltes d'elles ya s'etiqueten com "premodernas". El polac antic inclou texts escrits inclús fins a la Renaixença.
Primera frase escrita coneguda
El Llibre d'Henryków (Księga henrykowska, Liber fundationis claustri Sancte Marie Virginis in Heinrichau) conté la primera frase coneguda escrita en polac: Day, ut ia pobrusa, a tu poziwai (pronunciada originalment com: Daj, oć ja pobrusza, a tu pocziwaj, polac modern: Daj, niech ja pomielę, a ty odpoczywaj o Pozwól, żi ja będę mielił, a ty odpocznij, espanyol: Deixa'm moldre, mentres tu descanses), escrita al voltant de 1270.
El registrador migeval de la frase, el monge cisterciense Pedro del monasteri d'Henryków, va anotar que Hoc est in polonico ("Açò està en polac").[2][3][4]
Ortografia
La dificultat que els escrigues migevals varen enfrontar en intentar codificar l'idioma va ser l'insuficiència del alfabet llatí per a algunes característiques de la fonologia del polac antic, com la llongitut vocàlica i la nasalisació, o la palatalisació de les consonant. Per lo tant, el polac antic no tenia una ortografia unificada. Les glosses polaques en texts llatins usaven una ortografia romanizada, que a sovint no distinguia entre fonema distints. No obstant, inclús llavors, certes grafies de noms propis es varen unificar.[5][6]
L'ortografia en les obres principals del polac antic, com els Sermones de la Santa Creu o el Salteri de Florian, està millor desenrollada. Els seus escrigues varen intentar resoldre els problemes mencionats de vàries maneres, lo que va dur a que cada manuscrit tinguera regles ortogràfiques separades. S'ampraven comunament dígrafs per a escriure sons no presents en llatí, es va introduir la lletra ⟨ꟁ⟩ (cridada "o rogate"; en espanyol "o cornuda") en apariència variable entre ⟨ꟁ⟩, ⟨ø⟩ i ⟨ɸ⟩ (vore image la dreta) per a escriure les vocals nassals, i les lletres llatines bàsiques s'usaven consistentemente per als mateixos sons. No obstant, moltes característiques encara es marcaven rarament, per eixemple, la llongitut vocàlica.[7][8]
Parkoszowic
Al voltant de 1440, Jakub Parkoszowic, professor de l'Universitat Jagellónica, va ser la primera persona en intentar una codificació de l'ortografia polaca. Va escriure un tractat sobre regles ortogràfiques polaques (en llatí) i una breu rima Obiecado (en polac) com a eixemple del seu us. Les regles propostes incloïen lo següent:[9][10]
- introducció de noves lletres de forma diferent per a escriure consonant dures (no palatalizades), mentres que les lletres de consonant suaus (palatalizades) es deixaven sense canvis,
- duplicació de lletres vocàliques per a marcar sons llarcs, per eixemple: ⟨aa⟩ – /aː/ (pero solament si la llongitut determinava el significat d'una paraula[11]),
- us de la lletra ⟨ꟁ⟩ per a escriure la vocal nassal curta (⟨ꟁꟁ⟩ per a la vocal nassal llarga),
- us de la lletra ⟨g⟩ per a escriure /j/, reservant ⟨q⟩ per a /ɡ/,
- us de digráfos i trigráfos]] per a distinguir entre les diverses coronals fricatives i africades.
La proposta de Parkoszowic no va ser adoptada, ya que les seues convencions es varen considerar poc pràctiques i engorrosas, i s'assemblaven poc a les ortografia comunament utilisades. No obstant, el seu tractat és de gran importància per a l'història de l'idioma polac, com el primer treball científic sobre el polac. Proporciona una visió especialment útil de la fonologia contemporànea.[9][10]
Descripció llingüística
Fonologia
A lo llarc dels sigles, la pronunciació del polac antic va sofrir varis canvis.
- Consonante
El sistema consonàntic primerenc del polac antic consistia en els següents fonema. Ya que es desconeix la realisació precisa d'estos sons, les transcripcions utilisades ací són aproximacions.[12][13]
| Labial | Coronal | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| dura | blana | dura | blana | blana | blana | dura | |
| Nassal | m | mʲ | n | ɲ | |||
| Stop | p b | pʲ bʲ | t d | tʲ dʲ | k ɡ | ||
| Africada | t͡sʲ d͡zʲ | t͡ʃ (d͡ʒ) | |||||
| Fricativa | (f) v | (fʲ) vʲ | s z | sʲ zʲ | ʃ ʒ | x | |
| Aproximante | ɫ | lʲ | j | ||||
| Vibrant | r | rʲ | |||||
El sò [d͡ʒ] solament ocorria en el grup [ʒd͡ʒ], per lo que el seu estatus fonémico és dubtós.[14]
Els canvis consonàntics més importants concernien a la realisació de les consonants coronals blanes. D'estes, /tʲ/, /dʲ/, /sʲ/ i /zʲ/ varen enfortir la seua palatalisació i es varen tornar alveolo-palatals, i les dos primeres es africaron. Els sons resultants eren similars als seus contraparts del polac modern: /t͡ɕ/, /d͡ʑ/, /ɕ/ i /ʑ/. Este canvi va ocórrer molt primerenc, començant ya en el XIII, com ho evidencien les ortografia.[15][16][17][18]
Al voltant dels sigles XIII al XIV, el fonema /rʲ/ va passar a pronunciar-se en fricació considerable, provablement resultant en un sò similar al chec /r̝/ (pero provablement encara palatalizado: /r̝ʲ/).[15][16][19][20]
El protoeslavo no tenia un fonema /f/. En els sigles XII i XIII, en els dialectes de Menuda Polònia i Mazovia, els grups inicials /xv/ i /xvʲ/ es varen simplificar a /f/ i /fʲ/ (per eixemple, chwatać > fatać, chwała > fała, chwila > fila). Açò va ampliar el seu inventari consonàntic en dos. Este canvi no va aplegar al idioma lliterari i finalment es va revertir també en eixos dialectes. Pero abans, en els sigles XIV i XV, estos dos sons es varen establir fermament en préstams (en préstams anteriors, el [f] estranger es reemplaçava per /b/ o /p/).[21][22] Potser un dels préstams més antics que conserva /f, fʲ/ sense canvis és la paraula ofiara ("víctima; ofrena"), presa del chec ofěra, ya que el canvi previ a l'escritura ě>a davant una consonant dura (przegłvos polski) semblava haver operat en ella.[nota 1][23] /f/ també va aparéixer més vesprada per la reducció del grup /pv/ (principalment en la paraula upwać > ufać i els seus derivats).[24]
El final del periodo del polac antic (sigles XV-XVI, durant la transició al polac mig) va vore la palatalisació de les oclusives velares /k/ i /ɡ/ davant vocals orals anteriors a [kʲ] i [ɡʲ], cridada la "quarta palatalisació eslava". Esta distinció es fonemizó més vesprada en l'introducció de préstams que tenien velares dures davant vocals anteriors, aixina com la desnasalisació de /ɛ̃/ final de paraula. Note's que este canvi no va afectar a la fricativa velar /x/ ni a les velares davant la vocal nassal anterior /æ̃ɛ̃/.[25][26][27] No totes les varietats regionals varen manejar este canvi de la manera descrita, especialment en Mazovia.[28] Despuix d'estes alternances, el sistema consonàntic del polac antic tardà es presentava aixina:[12][20]
| Labial | Coronal | Post- alveolar |
Palatal | Velar | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| dura | blana | dura | blana | blana | blana | blana | dura | |
| Nassal | m | mʲ | n | ɲ | ||||
| Stop | p b | pʲ bʲ | t d | [kʲ] [ɡʲ] | k ɡ | |||
| Africada | t͡sʲ d͡zʲ | t͡ʃ d͡ʒ | t͡ɕ d͡ʑ | |||||
| Fricativa | f v | fʲ vʲ | s z | ʃ ʒ | ɕ ʑ | x | ||
| Aproximante | ɫ | lʲ | j | |||||
| Vibrant | r | r̝ʲ | ||||||
- Vocals
El sistema vocàlic primerenc del polac antic consistia en els següents fonema. Com es va mencionar, les qualitats dels sons són aproximacions.[29][30][31]
| anterior | central | posterior | |
|---|---|---|---|
| tancada | i iː | [ɨ] [ɨː] | o oː |
| mija | ɛ ɛː | ɔ ɔː | |
| oberta | æ̃ æ̃ː | a aː | ɑ̃ ɑ̃ː |
[ɨ] i [ɨː] estaven en distribució complementària en [i] i [iː] respectivament: les primeres ocorrien despuix de consonant dures, les segones en totes les demés posicions. Per lo tant, els parells poden considerar-se alòfons.[29][32]
Tots els fonema vocàlics apareixien en parells, un de curt i un de llarc. Les vocals llargues varen sorgir en el polac antic a partir de quatre fonts:[33][34][35][36]
- Allargament compensatori de vocals en sílabes penúltimes seguides d'una consonant sonora i una yer final de paraula, que va ser eliminada (vejau la llei d'Havlík)
- eixemples: PS **rogъ > PA rōg, PS **gněvъ > PA gniēw, PS **stalъ > PA stāł
- De la contracció de vàries seqüències de dos vocals separades per /j/
- eixemples: PS sějati > PA siāć, PS **dobrajego > PA dobrēgo, PS **rybojǫ > PA rybǭ
- Heretades del protoeslavo en accent neoagudo
- eixemples: PS pъtákъ > PA ptāk, PS sǫ̃dъ > PA sø̄d, PS **grě̃xъ > PA grzēch
- Heretades de les vocals llargues pretòniques del protoeslavo en paraules bisílabas (és dir, vocals llargues en la primera sílaba si la segona era final i tònica)
- eixemples: PS mǭkà > PA mø̄ka, PS dě̄žà > PA dziēża, PS dōltò > PA dłōto
Per l'allargament descrit en 1, les vocals curtes no podien aparéixer en sílabes finals de paraula abans d'una consonant sonora. L'única excepció era la /ɛ/ curta procedent d'una yer forta antiga.[37]
Próstesis
De la mateixa manera que en algunes atres llengües eslaves i dialectes, existia una tendència a evitar l'aparició de vocals a l'inici de paraula. S'introduïa freqüentment una [j], [w] o [h] próstética en paraules que començaven per vocal:[38]
- Les antigues i, ě varen rebre una pròtesis [j] ya en l'eslau comú tardà: PS **edinъ > PA jeden, PS ěsti > PA jeść. Una excepció era la conjunció dialectal iż, iżi.
- Les antigues ę, ǫ també varen ser precedides per pròtesis des dels primers registres: [j] i [v] respectivament: PS ęzykъ > PA język, PS ędro > PA jꟁdro, PS ǫtroba > PA wꟁtroba, PS ǫgľь > PA węgiel. Fins al dia d'hui, les vocals nassals no poden iniciar paraula en polac.
- L'antiga a va rebre una pròtesis [j] de la mateixa manera que les vocals anteriors: PS **agoda > PA jagoda. De nou, una excepció a açò era la conjunció a, molt comuna fins a hui, aixina com les seues derivats: ale, aż, ani, etc.
- Les vocals redonejades /ɔ, ɔː/ del polac antic provablement tenien una pròtesis labial [w], com és comuna en els dialectes (per eixemple [wɔkɔ] – /ɔkɔ/ – "ull"), pero rara volta es marcava per escrit. A voltes l'ortografia apunta a una pròtesis [h] en el seu lloc, tant per a /ɔ, ɔː/ com per a /o, oː/ (a hon – "a ell"; hupana Jana – "en casa del senyor Jan").
- Les vocals /i, iː/ del polac antic semblaven tindre una pròtesis [j] prou forta, freqüentment evident en l'escritura (per ej. gymyenyu [jimʲɛɲo] – "nom"). Més rarament també s'usava [h].
- Els préstams lèxics també eren vulnerables, per ej. Jadam en lloc de "Adam", Jewa en lloc de "Ewa", Helska com a forma abreviada de "Elżbieta" ("Isabel").
Accent
Encara que l'accent mai es marcava per escrit, la seua evolució en el polac antic pot inferirse parcialment a partir de certs atres canvis fonètics. En obres més antigues, el verbal sufix -i/-i de la 2.ª i 3.ª persona singular de l'imperatiu s'omet en alguns verps, pero es conserva en uns atres. Una comparació en les llengües eslaves orientals mostra que el sufix es mantenia quan era accentuat en protoeslavo. Eixemples:
- Bogurodzica spuści – спусти́
- Bogurodzica raczy – рачи́
- Bogurodzica usłysz – услы́шь
- Salteri de Sant Florián chwali – хвали́
Per açò i atres evidències, es creu que el polac antic enjorn tenia un accent lliure, lèxic, heretat del protoeslavo.[39][40][41][42] L'elisió ocasional de la segona vocal en paraules i frases trisílabas d'us comú en els sigles XIV i XV (wieliki > wielki, ażeby > ażby, iżi mu > iż mu, Wojeciech > Wojciech) apunta a la conclusió de que per a llavors ya s'havia desenrollat un accent fix en la primera sílaba. L'accent inicial en els dialectes perifèrics de Podhale i el casubio meridional (ara considerat una llengua separada pero encara partix del continu dialectal lechítico) es considera un vestigi d'un accent inicial més estés en époques anteriors.[39][41] En el cas de Podhale, normalment es descarta l'influència del eslovaco, ya que els dialectes eslovacos que llimiten en Podhale tenen accent penúltim i no inicial.[43][44]
Morfologia
En esta secció, els sons del polac antic s'escriuen igual que els seus principals reflexos utilisant l'ortografia polaca moderna, llevat que les vocals llargues no altes es marquen en un macrón: ā, ē, ō. L'estat representat de les vocals nassals és el del XIV – dos vocals nassals que es diferencien per la seua llongitut. Es representen en lletres del polac modern; per eixemple, ę per a /ã/ i ꟁ per a /ãː/, en la finalitat de facilitar la comparació en les formes modernes i una correcta visualisació.
Sustantius
Els sustantius del polac antic declinaven per a sèt casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu; tres números: singular, dual i plural; i tenien un de tres gèneros: masculí, femení o neutre.
La següent és una taula simplificada de la declinació de sustantius en polac antic:[45][46]
| Masculí | Neutre | Femení | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| raïls en vocal dura |
raïls en vocal blana |
raïls en consonant | ||||
| Singular | Nom. | ∅ | -o -i -ē -ę | -a | -ā -a -i | ∅ |
| Gen. | -a -o | -a -ā | -i | -ē -i (-ēj) (-i) | -i | |
| Dat. | -o -owi/-ewi | -o (-owi/-ewi) | -i | -i | ||
| Acus. | =Nom. o =Gen. | =Nom. | -ę | -ꟁ -ę | ∅ | |
| Ins. | -em | -em -im | -ꟁ | |||
| Loc. | -i -o (-i) | -i | -i | |||
| Voc. | -i -o | =Nom. | -o | -i (-o) | -i | |
| Dual | Nom. Acc. |
-a | -i -i | -i | ||
| Gen. Loc. |
-o | |||||
| Dat. Ins. |
-oma | -ama | -ma | |||
| Plural | Nom. | -i -i -owie/-ewie -i | -a -ā | -i | -i | -i |
| Gen. | -ōw/-ēw -i (∅) | ∅ -i | ∅ | -i (∅) | ||
| Dat. | -om -em (-am) | -om (-am) | -ām/-am (-om) | |||
| Acc. | -i -i -i | =Nom. | =Nom. | |||
| Ins. | -el meu -i (-ami) | -ami (-el meu) (-i) | -el meu -ami | |||
| Loc. | -ech -och (-ach) | -ech (-och) (-ach) | -āch/-ach (-ech) | -ech -och (-ach) | ||
Notes:
- Les formes entre paréntesis apareixen esporàdicament o comencen a sorgir al final del periodo del polac antic (durant la transició al polac mig). Les variants d'una mateixa desinència estan separades per barres. El vocatiu del dual i del plural era idèntic al nominatiu.
Encara que el polac antic va heretar totes les categories flexivas del protoeslavo, tot el sistema va ser objecte d'una reorganisació fonamental. Els paradigmes flexivos protoeslavos s'aplicaven segons la forma de la raïl, pero açò es va tornar menys clar despuix de molts canvis fonètics. En conseqüència, les desinències varen començar a assignar-se principalment segons el gènero gramatical dels sustantius, lo que abans no era el principal criteri (encara que la forma de la raïl seguia influint en certs casos), i les classes de declinació antigues varen escomençar a fusionar-se. Moltes desinències del protoeslavo es varen perdre i unes atres, a sovint més distintives, varen ocupar el seu lloc.[47][48]
Encara que moltes de les desinències anteriors coincidixen en les del polac modern, no sempre tenien la mateixa distribució. En les classes que tenien vàries desinències, estes solien ser intercanviables, mentres que en el polac modern algunes paraules s'han fixat i solament accepten una forma.[49][45][50]
Descripció detallada d'algunes desinències i categories
La distinció moderna del polac entre animacidad en els sustantius masculís començava a sorgir en el polac antic. El síntoma més visible d'esta tendència era l'us del genitiu singular en lloc del acusatiu per a sustantius masculins animats. Açò es devia directament a que el acusatiu de tots els masculins solia ser idèntic al nominatiu, lo que provocava ambigüitat respecte a quin de dos sustantius animats era el subjecte i quin l'objecte directe en un idioma en orde lliure de paraules: Ociec kocha syn – "El pare ama al fill" o "El fill ama al pare". L'us del genitiu per a l'objecte directe resolia esta ambigüitat: Ociec kocha syna – inequívocament "El pare ama al fill". Estes formes ya eren ubiqües en els monuments llingüístics més antics, encara que encara apareixen excepcions ocasionals.[51][52]
El protoeslavo tenia una alternança -ev-/-ov- que apareixia en certs sufixos, com el datiu singular, el nominatiu plural i el genitiu plural dels sustantius masculins. En la protolengua, -ev- ocorria regularment despuix de consonant blanes, i -ov- despuix de dures, pero en el polac antic esta regularitat es va trencar. Va sorgir la tendència de regularisar una sola forma, per lo que en el sur de Polònia (Menuda Polònia i Silesia) es va generalisar -ow-; en Gran Polònia, en canvi, es va estendre -ew-. Masovia va utilisar -ew- com en Gran Polònia fins al XV, pero després una ràpida expansió de -ow- ho va reemplaçar casi completament en el sigle següent. Finalment, les formes en -ow- varen aplegar a l'idioma lliterari: el polac modern té -ów, -owie i -owi.[53]Kuraszkiewicz, Władysław. Oboczność -'ev- // -'ov- w dawnej polszczyźnie i w dzisiejszych gwarach (en pl), Wrocław: Wrocławskie Towarzystwo Naukowe.
Les desinències femenines del datiu i locatiu plural tenien dos variants: una més antiga en vocal llarga (-ām, -āch) i una atra més recent en vocal curta (-am, -ach). Esta acurtada va poder deure's a l'us freqüent o a una nivellació en el nominatiu singular -a.[54]
Verps
Els verps del polac antic es conjugaven segons tres persones; tres números (singular, dual i plural); dos modos, declaratiu i imperatiu; i un de dos aspectes, perfectiu o imperfectiu. També existia un modo condicional analític, format pel aoristo del verp być ("ser/estar") i una antiga forma de participi.
Canvis importants sobre el protoeslavo varen ocórrer en l'us dels temps. Els antics temps d'aoristo i imperfecte ya estaven en procés de desaparició quan l'idioma va ser atestat. En els texts més antics dels sigles XIV i XV, solament existien 26 eixemples, i cap dels dos temps mostra el paradigma complet d'inflexió. L'única excepció era el aoristo de być, que va sobreviure i va aplegar a utilisar-se per a formar el condicional.[55][56][57]
El paper del passat va ser assumit per una nova forma analítica, composta pel present del verp być i l'antic participi en -ł del verp.[58][59]
Lliteratura
- La Bula de Gniezno (en polac: Bulla gnieźnieńska), una bula papal que conté 410 noms polacs, publicada el 7 de juliol de 1136 (este document es pot vore en wikisource en polac)
- Mare de Deu (en polac: Bogurodzica) Sigles X-XIII, l'himne nacional polac més antic conegut
- El Llibre d'Henryków (en polac: Księga henrykowska, en llatí: Liber fundationis) - conté la primera oració coneguda escrita en l'idioma polac.
- Els Sermones de la Santa Creu (en polac: Kazania świętokrzyskie), XIV.
- Salteri de Sant Florián (en polac: Psałterz floriański), XIV, una salmòdia; consistix en texts paralels en llatí, polac i alemà
- Diàlec del mestre Polikarp en la mort (en polac: Rozmowa Mistrza Polikarpa ze Śmiercią, llatí: De morte prologus, Dialogus inter Mortem et Magistrum Polikarpum) poesia en vers, principis del XV
- Planyença de la Santa Creu (en polac: Lament świętokrzyski, també conegut com: Żale Matki Boskiej pod krzyżem o Posłuchajcie Bracia El meuła), finals del XV.
- Bíblia de la Reina Sofia (en polac: Bíblia królowej Zofii), primera traducció de la Bíblia en polac, XV
Eixemple
- Ach, Królu wieliki nasz
- Coż Ci dzieją Maszyjasz,
- Przydaj rozumu k'mej rzeczy,
- Em sierce bostwem obleczy
- Raczy la meuaę mych grzechów pozbawić
- Bych mógł o Twych świętych prawić.
(L'introducció a La llegenda de Sant Allunte (XV)
Vore també
Notes
- ↑ Açò no deu prendre's com a evidència de que esta paraula es va prendre prestada ya en l'era prèvia a l'escritura, sino més be de que va entrar en l'idioma lo suficientment enjorn com per a que el canvi mencionat encara fora productiu
Referències
- ↑ Gramatyka historyczna języka polskiego (en Polish), Varsòvia (Warsaw): Wydawnictwa Uniwersytetu Warszawskiego, pp. 56, 57. ISBN 83-235-0118-1.
- ↑ fides. org. pl/publication/834 Digital version Book of Henryków in latin
- ↑ Barbara i Adam Podgórscy: Słownik gwar śląskich. Katowice: Wydawnictwo KOS, 2008, ISBN 978-83-60528-54-9
- ↑ Bogdan Walczak: Zarys dziejów języka polskiego. Wrocław: Wydawnictwo Uniwersytetu Wrocławskiego, 1999, ISBN 83-229-1867-4
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 53–54.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 41–43.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 55–57.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 45–51.
- ↑ 9,0 9,1 Kuraszkiewicz, 1972, pp. 57–58.
- ↑ 10,0 10,1 Klemensiewicz, 1985, pp. 96–99.
- ↑ Stieber, 1966, p. 26.
- ↑ 12,0 12,1 Klemensiewicz, 1985, pp. 104–105.
- ↑ Stieber, 1966, p. 62.
- ↑ Stieber, 1966, p. 61.
- ↑ 15,0 15,1 Kuraszkiewicz, 1972, p. 89.
- ↑ 16,0 16,1 Klemensiewicz, 1985, p. 105.
- ↑ Mańczak, 1983, p. 36.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 63–64.
- ↑ Mańczak, 1983, p. 39.
- ↑ 20,0 20,1 Stieber, 1966, p. 64.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, p. 90.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 113–115.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 62–63.
- ↑ Mańczak, 1983, p. 35.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, p. 95.
- ↑ Klemensiewicz, 1985, p. 103.
- ↑ Mańczak, 1983, p. 41.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 68–69.
- ↑ 29,0 29,1 Rospond, 1973, p. 64.
- ↑ Klemensiewicz, 1985, p. 100.
- ↑ Stieber, 1966, p. 14.
- ↑ Stieber, 1966, p. 12.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 78–80.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 65–67.
- ↑ Mańczak, 1983, pp. 25–26.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 11–13,17,23–26.
- ↑ Stieber, 1966, p. 25.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 27–28.
- ↑ 39,0 39,1 Kuraszkiewicz, 1972, pp. 82–83.
- ↑ Rospond, 1973, p. 88.
- ↑ 41,0 41,1 Mańczak, 1983, pp. 24–25.
- ↑ Stieber, 1966, p. 44.
- ↑ Rospond, 1973, p. 89.
- ↑ Stieber, 1966, pp. 44–45.
- ↑ 45,0 45,1 Rospond, 1973, pp. 236–276.
- ↑ Mańczak, 1983, pp. 56–84.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 107–108, 114–122.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 233–236.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 114–122.
- ↑ Klemensiewicz, 1985, pp. 106–108.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, p. 123.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 239–240.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 80–81.
- ↑ Mańczak, 1983, pp. 72–73.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 154–155.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 304–306.
- ↑ Klemensiewicz, 1985, p. 112.
- ↑ Kuraszkiewicz, 1972, pp. 151–154.
- ↑ Rospond, 1973, pp. 306–307.
Bibliografia
- Kuraszkiewicz, Władysław. Gramatyka historyczna języka polskiego (en pl), Warszawa: Państwowe Zakłady Wydawnictw Szkolnych.
- Klemensiewicz, Zenon. Història języka polskiego (en pl), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe. ISBN 83-01-06443-9.
- Rospond, Stanisław. Gramatyka historyczna języka polskiego (en pl), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe.
- Mańczak, Witold. Polska fonetyka i morfologia historyczna (en pl), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe. ISBN 83-01-05387-9.
- Stieber, Zdzisław. Historyczna i współczesna fonologia języka polskiego (en pl), Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polaco antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.